Blog del grup de recerca Tradumàtica

Blog del grup de recerca Tradumàtica sobre tecnologies de la traducció

Tag Archive 'OpenStreetMap'

des. 10 2013

Mapes 2.0 i maldeventres

Posted in General |

Durant un mes, aquesta tardor (2013), els usuaris de Google Maps que van fer cerques a Sardenya van veure com els topònims del territori apareixien de sobte en la llengua pròpia de l’illa: el sard.

Sardenya a Google Maps

Tal com es pot observar en la captura anterior (feta unes quantes setmanes enrere) els pobles i les ciutats de Sardenya apareixien en la forma sarda, inclosa la capital, Càller (Casteddu) o les capitals de província Oristany (Aristanis), Sàsser (Tàtari) i Nuoro (Nùgoro), entre d’altres.

L’acció, pel que es dedueix d’una recerca a la xarxa, la va dur a terme un grup d’usuaris nascut a les xarxes socials com a protesta per la recent supressió de la retolació bilingüe a l’illa. El grup es va dedicar a editar els mapes de Google per mitjà d’una eina creada recentment per l’empresa californiana, Google Map Maker, que fa ús d’una determinada concepció del 2.0 per col·laborar amb els usuaris en l’etiquetatge de llocs al món. Certament, es tracta d’una determinada concepció del 2.0, atès que, tal com s’esmenta al lloc web, les contribucions de l’usuari impliquen la cessió d’una llicència “perpetual, irrevocable, worldwide, royalty-free, and non-exclusive” a l’empresa perquè les pugui “reproduce, adapt, modify, translate, publish, publicly perform, publicly display, distribute […]”, entre d’altres. De fet, potser arran de l’experiència amb els usuaris sards, Google Map Maker només es pot fer servir actualment en els llocs establerts per l’empresa. En canvi, segons que afirma el portal sard Arrexini, la metodologia adoptada pel grup d’usuaris per decidir les formes més adequades estava inspirada en sistemes de votacions similars provinents d’altres experiències de traducció col·laborativa.

El cas, però, és que la iniciativa va aixecar polseguera, cosa que potser va provocar que des de fa uns mesos els topònims sards hagin tornat a la forma italiana habitual.

Malgrat tot, l’experiència (curta però intensa) va permetre d’identificar algunes qüestions interessants pel que fa a la intervenció dels usuaris en l’etiquetatge de topònims sards. Per exemple, pel que es desprèn de les imatges següents, quan el topònim formava part d’un descriptor (area marina, parco nazionale, etc.) es feia servir la forma italiana. De la mateixa manera, per als accidents geogràfics, la forma emprada no era la tradicional sarda: el cim més alt de l’illa, Perdas Carpìas o Pedras Carpìdas, apareixia en la forma italiana Punta La Marmora, com també el riu Tirsu, que apareixia en la forma italiana (Tirso). En algun cas, aquest fet provocava incoherències com ara el fet que l’estany i la ciutat de Cabras apareguessin amb dues formes diferents, l’una al costat de l’altra:

cabras

Un dels arguments que va aparèixer als diaris per rebutjar la proposta d’incloure els topònims en sard era la por que els usuaris quedessin descol·locats davant de formes desconegudes, i que per tant el turisme en quedés afectat. Cridava l’atenció, en aquest sentit, el topònim de la ciutat d’Elmas (pronunciat en italià amb la e tònica), que allotja, a pocs quilòmetres de la capital, l’aeroport més gran de l’illa, la qual cosa ha portat la ciutat a pàgines web visitades des de tot el món. La forma sarda, però, que apareixia a Google Maps era Su Masu (literalment, en català, ‘el mas’). En alguns casos, la diferència entre el topònim italià i la forma sarda era encara més gran, com per exemple en el cas de Santa Teresa de Gal·lura (que apareixia en la forma sarda Lungone) o de Villasimìus (en sard, Crabonaxa), totes dues localitats molt turístiques. Cal esmentar, amb tot, que, malgrat que la forma sarda era l’única que es mostrava per defecte, la recerca per la forma italiana retornava els mateixos resultats. És a dir, que el turista que busqués Elmas a Google Maps hauria arribat a la mateixa ciutat que el que busqués Su Masu.

Una menció a banda, tanmateix, mereix el tractament que es donava a les llengües minoritàries de Sardenya (a banda del sard), que constitueixen l’immens patrimoni lingüístic de l’illa: català, sassarès, gal·lurès i lígur tabarquí. La decisió dels usuaris va ser fer servir el sard per representar tots els topònims de l’illa. Així, l’Alguer o Calasetta (Câdesédda en lígur) apareixien respectivament sota la forma sarda (S’Alighera i Calasetta) i no pas en les llengües pròpies del territori.

La iniciativa podria haver contribuït a la revalorització de les llengües de Sardenya. Més encara, potser hauria pogut ajudar a donar a conèixer adaptacions curioses que l’italià ha fet dels topònims sards, i que en alguns casos fa la impressió que fossin concebudes per Brian Friel per a la seva novel·la Translations sobre l’anglicització dels topònims irlandesos. Per exemple, l’illot de Malu Entu (‘mal vent’, en sard) —conegut entre altres coses per haver allotjat l’autoproclamada República Independent de Malu Entu el 2008— en italià es coneix com a isola di Mal di Ventre (‘mal de ventre’); mentre que els crancs del golf de Li Ranci (‘els crancs’, en els dialectes septentrionals de Sardenya) i de l’illa de Is càvurus (en els dialectes meridionals) pateixen estranyes mutacions de nord a sud de la geografia insular, convertits, en els topònims italians, en taronges (Golfo Aranci, ‘golf [de les] taronges’) i en cols (Isola dei Cavoli, ‘illa de les cols’).

En definitiva, aquest exemple torna a posar de manifest la importància cabdal que té la tecnologia en la recuperació i la supervivència de les llengües minoritàries i minoritzades, tal com demostren les reaccions oposades que va suscitar la decisió. Així com hi havia qui es preocupava per l’efecte que aquesta iniciativa podia tenir en el turisme, tal com es mostrava més amunt, alguns autors de la blogosfera sarda celebraven el fet que amb aquesta acció a la xarxa es passava per davant del mateix Estat italià, a qui acusaven de dificultar la normalització de la llengua per mitjà de traves a l’adopció del bilingüisme. Sigui com sigui, el que sembla clar és que mentre les empreses de tecnologia no ofereixin solucions a les inquietuds lingüístiques de les comunitats d’usuaris, el programari lliure continuarà representant l’alternativa més clara i eficient per a molts usuaris, tal com demostra la presència d’algunes referències bilingües (sard/italià) al lloc web OpenStreetMap.

openstreetmap_sardenya


No hi ha comentaris