Autoavaluació

CIE (Comunicació i Interacció educativa) és una assignatura molt amplia en la que sens dubte es pot aprendre molt en quant a la comunicació i a les eines que podem utilitzar en aquesta mateixa i que en molts casos hauriem de poder controlar més del que ho sabem fer. Concretament el meu seminari i jo (el Seminari A) hem cursat durant aquest primer semestre Grups i emocions i TAC (Tecnologia per a l’aprenentatge i el coneixement). Tot i que en ambdues assignatures s’analitzi i es treballi la comunicació des de dues vessants diferents, com hem pogut comprovar durant el transcurs de l’assignatura, poden convergir en diversos aspectes. En el següent post faré una anàlisi del procés d’aprenentatge que he seguit concretament en la seció de TAC i d’allò que he trobat a faltar en l’assignatura.

D’una banda, gràcies a l’assignatura he conegut programes que ni tan sols sabia que existien com el programa del disseny de figures en 3D del qual vaig fer un post anteriorment. A més a més, l’assignatura m’ha ajudat a prendre consciència dels diversos plans, moviments de càmara i transcisions que hi poden haver en un visionat i la intenció que el director o eimgresls productors persegueixen amb un pla, una llum o un efecte concret. Aquest últim tema m’ha agradat molt, de fet, he mirat de fer un curs de fotografia i photoshop perquè m’he adonat que aquest és un tema que m’agrada i m’interessa molt. També he pogut entendre com es fa una videoproducció i quins passos s’han de seguir per a poder fer-la, així com el procés per fer una wiki. Tots aquest coneixements, sobretot el procés per fer una wiki, són idees o eines que puc utilitzar en un futur en la meva vida a laboral a: l’escola, l’empresa, o el centre o entitat en el que treballi.

D’altra banda, el procès d’aprenentatge que he seguit ha sigut molt profitós donat que en tot moment han sigut conceptes teòrics aplicats a la pràctica amb possibilitat d’inventar, utilitzant sempre la creativitat. A més a més, des del principi es va crear l’espai de reflexió, aquest blog, on es posaven en ordre tots els conceptes i s’acabava d’integrar tot el material. A classe, entre companys, ens hem ajudat i hem pogut compartir algunes idees, a més d’aclarir conceptes que potser a priori eren més complicats i dificultosos. Amb els documents que hem hagut de llegir, he pogut endinsar-me d’una manera més teòrica en alguns temes que ni tan sols havia parat atenció. El fet de que el treball fos autònom, en el meu cas no ha sigut cap problema donat que he estat una persona constant que ha anat fent els treballs a mida que els anaven enviant. Sí que és veritat però, que és un ritme de treball al que no estem gaire acostumats i pel qual es podria apostar en més assignatures.

Finalment, m’agradaria aportar altres programes que, desde el meu punt de vista també són molt útils i que no hem treballat a l’aula com podria ser la plataforma Moodle, la qual ens ofereix la possibilitat de crear cursos d’e-learning. Pel meu compte he intentat treballar amb un programa anomenat “VirtualDJ” el qual permet treballar cançons, modificant-les i fent remescles.  Crec que com a punts forts podria destacar la producció del curtmetratge tot i que també crec que en aquest hi ha molts punts millorables; entre d’altres, la qualitat de la imatge i del so no eren les millors. Com a aspectes a millorar podria destacar el domini del Tinkecard i per tant, el post que vaig fer sobre aquest programa.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Tinkercad, un programa per treballar formes en 3D

Hola molt bones!

Avui us escric una ressenya sobre un programa que he descobert recentment. El programa es diu Tinkercad i el podem trobar online gratuïtament. L’objectiu del programa és poder construir i dissenyar formes geomètriques. És un programa molt bàsic però alhora, molt apropiat per a gent no experimentada en la matèria, amb ganes d’innovar i de començar a treballar amb figures amb 3D, donat que té un menú molt accessible i fàcil d’utilitzar. De la mateixa manera, no el recomano per a gent experimentada en la matèria donat que en molts moments és massa bàsic i no dóna lloc a configuracions molt personalitzades. No obstant, és una eina molt apropiada per ser utilitzada a les aules donat que dóna lloc a l’experimentació i la creativitat utilitzant i dominant les TIC.

Per posar-me jo mateixa a prova he decidit fer un rotllo de paper de lavabo (us deixo una captura de pantalla del resultat). Per fer-ho hcaptura-de-pantalla-2016-11-29-a-las-20-25-38e utilitzat dos cilíndres (un de transparent per a l’interior, i l’altre de color blanc per l’exterior) i un cub aplatat al màxim. Els he enganxat utilitzant la quadrícula i sempre respectant les mateixes mides. Ha sigut molt senzill alhora que divertit! Una molt bona manera de treballar amb les TIC a l’aula! De fet, molt més eficient i creativa que altres programes com el Jclic entre d’altres!

Us animo a tots a que proveu de fer alguna cosa! Si ho vols intentar tú també, només hauràs de crear-te un usuari (totalment gratuït) i començar un nou projecte! Si cliques aquí et portarà directament a la pàgina! Molta sort!

 

 

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

Curtmetratge -Etiquetes

En aquest curtmetratge s’intenta presentar una problemàtica social que cada cop afecta a més joves als nostres instituts i escoles. En aquest cas es treballa el tema de les etiquetes i el gran prejudici que poden ocasionar en nosaltres. Tothom és etiquetatdiabulimia-2 d’alguna manera i s’espera d’aquests una sèrie d’actes acordes amb la seva etiqueta. La protagonista del visionat és “la guapa”, amb aquest rol imposat s’oblida tota la resta de facultats que té a més de sotmetre a la dona com a objecte sexual. Ho podem saber gràcies a la seva constant preocupació pel seu aspecte físic i la cerca de revistes de moda amb nous maquillatge i pentinats. Se’ns dubte és una noia que viu sota una gran pressió social que li impedeix gaudir fins i tot del menjar, pensant que d’aquesta manera podria engreixar.

D’altra banda, la protagonista té una referent a la qual en certa manera enveja. Enveja la sort que té de treure bones notes i la considera una persona molt culta i intel·ligent. Aquesta enveja que podria dir-se també adoració es mostra al visionat quan ella decideix “xafardejar” l’instagram de la seva companya.

El video persegueix l’objectiu de deixar de tatxar a les persones amb etiquetes perquè ningú es pot definir amb un sol adjectiu i aquests sempre ens acaben limitant les nostres actuacions.

En quant als aspectes formals del curtmetratge, trobem sobretot angles picats intentant mostrar una sensació de fragilitat i debilitat per part de la protagonista. En quant als plans predominen plans generals, molt descriptius i ambientatius i bastants primers plans i plans de tall, per captar sensacions molt més específiques. En quant als canvis d’escena, són canvis en la seva majoria lents que marquen un canvi d’habitació.

Aquest vídeo està directament relacionat amb el curtmetratge de la meva companya, la Susanna Combarros, qui narra la mateixa problemàtica però amb una protagonista diferent que casualment és la noia a la que la protagonista del meu curt enveja. Recomano molt el visionat donat que d’aquesta manera s’acaba d’entendre la inconformitat i la poca autoestima que ens fa tenir de nosaltres mateixos la pressió social donat que ningú està 100% còmode amb el que és.  Clica aqui per veure’l!

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Envia un comentari

El lipdub, una experiència creativa amb l’ús de la tecnologia.

El Lipdub és un video musical realilipdub-square-300x195tzat per un grup de persones que sincronitzen els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó popular o qualsevol altre font musical, registrant-ho en una sola seqüència en la que les persones participen fent playback mentre sona la música. Recentment s’ha començat a utilitzar aquesta pràctica a les escoles amb l’objectiu de fomentar la participació de tota la comunitat educativa i afavorir les relacions i la comunicació entre els membres que hi participen. Aquests tipus d’activitats afavoreixen la creativitat i espontaneitat de l’alumnat en la planificació i diseny del recorregut… a més de desenvolupar competències digitals per tal d’arribar a dominar programes per al montatge del mateix.

En el desenvolupament d’aquesta activitat, a més de l’ús creatiu de la tecnologia, es posen sobre la taula una gran quantitat de competencies transversals com poden ser tots els valors: cooperació, respecte, llibertat d’expressió i participació. Es deixa l’espai creatiu i organitzatiu de la mà dels alumnes obtenint resultats molt positius i s’utilitza la música com a mitjà d’expressió d’un missatge. Per tant també es treballa amb la intel·ligencia musical i amb la creativitat, fent treballar l’hemisferi dret.

És per això que la tecnologia a l’aula cada cop més hauria de deixar de banda programes pautats i reglamentats per sumar-se a un nou moviment on es demana molt més de l’alumne, una participació activa i directa d’aquest a la tecnologia, com és el cas del lipdub (clica i veuràs un exemple)

 

 

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

El color a una escena

A aquesta escena de la pel·lícula “Piratas del Caribe. El cofre del hombre muerto” predominen els colors foscos i la llum groguenca, cosa que li dóna misteri a l’escena. Amb la llum que s’utilitza deixa en la penombra molts objectes i això provoca una certa sensació d’incomoditat, d’alerta i de por en  l’espectador. És una llum suau que deixa a les fosques tota a l’habitació. Aquesta escena representa que té lloc a la “botiga” de la dona que és considerada una “bruixa” per tant conseidero que està molt encertada aquesta llum tan pobre. En la majoria de casos, la llum representa que ve de les espelmes, per això en diversos moments apareixen els rostres mig il·luminats. En definitiva es tracta d’una llum pobre que potencia la sensació de temerositat, misteri i inseguretat gràcies al joc de llum i hombres.

En quant al color del visionat, trobem que predominen sobretot els colors foscos (negre, grisos…) i contrasten amb la llum groguenca de les espelmes, el color de la pell… Ajudant a produir la sensació de misteri, inseguretat i temerositat que citàvem abans.

Crec que en aquesta escena s’ha aconseguit la sensació que es pretenia. A més a més, la música és un element important i definitiu en el desenvolupament de l’escena, el qual ajuda a crear l’atmòsfera de solitud, misteri, temor, sensualitat…

Publicat dins de General | Envia un comentari

#AlwaysLikeAGirl

A “Always like a Girl” trobem un documental on es llença un crítica feminista als prejudicis i als estereotips femenins que han calat tan fons que fins i tot ni nosaltres mateixes ens adonem de que hi són allà. En el vídeo en concret, es demana a unes quantes noies que “corrin com unes nenes”. Aquestes, corren fent el ximple, com a figaflors. Seguidament els hi demanen que “llencin com unes nenes”, i segueixen fent-ho com si no tinguessin força, maldestrament. Seguidament se’ls hi demana a unes nenes el mateix, sorprenentment aquestes corren tan fort com poden, llencen tan lluny com poden, amb tota la seva força i la seva energia. A una d’aquestes últimes nenes li pregunten si creu que és bo córrer com una nena, la seva resposta és que no sap exactament si es bo o dolent, no sona massa bé però ella ho fa… Se’ns dubte un vídeo ple de ganes d’obrir els ulls i d’evitar que tota aquesta onada sexista arriba a fer-nos creure a nosaltres, les dones, inferiors a ningú, pel simple fet de néixer així, dones.

En el vídeo predominen dos plans principalment: el pla general, en el que s’enfoca a tota la persona i el pla mig, on només s’enfoca de cintura cap a munt. L’angle utilitzat durant tot el curt és el general i tot i que no hi ha massa moviment, quan la càmera es mou sembla que ho faci sobre el seu propi eix per tant estaríem parlant d’un moviment panoràmic.

Crec que per emfatitzar més els moviments de les nenes petites, com corrien i com lluitaven s’hauria pogut utilitzar un traveling contrapicat, perseguint-les i magnificant-les. Per la resta, crec que el vídeo tampoc dóna lloc a massa moviment més. Potser sí que he trobat a faltar algun pla de tall, on s’hagués enfocat els moviments “burletes” que es feien al principi.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Una imatge que descriu

Aquesta imatge està feta a la Cala S’Almunia, a Mallorca i hi sóc representada just en el moment en que he agafat aire per llençar-me a aquest nou “mar”, que per a mi representa, la meva vida, les meves futures oportunitats, en allò en que jo em convertiré. És un moment en el que tot i estar nerviosa perquè no sé com caure, si m’agradarà la sensació, si em faré mal. estic decidida a llençar-me a aquesta vida, vull viure-la! Vull gaudir de la olor del mar, del vent, de la sensació de llibertat, de tot allò que m’ajudi a baixar i arribar a allò que seré. En definitiva, vull gaudir de tot el ventall de possibilitats que tinc i que se m’obren a partir d’aquest moment .

Estic feliç i decidida a viure la vida que m’espera i durant el seu transcurs vull aprendre i millorar, vull seguir sentint-me bé amb mi mateixa. Tot i sortir sola a la imatge mostrant el meu caràcter independent, tinc dos pilars a la meva vida representats d’una manera molt simbòlica a la imatge. D’una banda, el fotògraf és la meva parella, un dels pilars més importants de la meva vida juntament amb la meva germana, que està representada a les meves sabates, que són seves.  Tot i que no aparegui a la fotografia , ara mateix es podria dir que tinc una petita taca al cor el motiu és perquè l’1 d’Agost va morir el meu avi i, des de llavors, tinc aquesta taqueta al cor que amb el temps tot i que perdurarà, aprendre a viure amb ella.

Entrant en l’anàlisi de la imatge en concret, es tracta d’un pla general en el que es mostra tant a mi mateixa com tot el paisatge del darrere. És un pla descriptiu on no només es centra l’interès en mi mateixa sinó també en el meu entorn, el lloc on saltaré. Trobem un angle ligerament contrapicat en el que s’enalteix la meva imatge, potenciant la sensació de valentia i de “poder”. Crec que està ben escollit l’angle de la imatge donat que se’m veu la cara alhora que el mar tot i que si es pogués, la faria des de més a baix, potenciant encara més l’alçada de la que saltaré. Si se li pogués afegir moviment, utilitzaria un travelling vertical on la càmera seguiria la caiguda.

 

Publicat dins de Grups i emocions, TAC | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Tecnologia a l’aula

Des de que la tecnologia va ser implementada a la educació, la manera de concebre, per part dels alumnes, l’ensenyament i la educació ha canviat molt. Avui en dia, moltes escoles apliquen el que es coneix com a tecnologia educativa, basada en la resolució de diferents problemes i exercicis fent ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i se’n fa ús mitjançant ordinadors portàtils, tauletes, mòbils i, fins i tot, en alguns casos, robots.

Totes aquestes utilitats permeten, entre d’altres, adquirir per part de l’alumne una sèrie de facilitats i aptituds entre les quals destaquen les següents:

  • Augment de la atenció per part de l’alumne. Evidentment, l’alumne es sent molt més atret per un ordinador que per un llibre i, per tant, això s’utilitza com a reclam per aprendre amb més facilitat i sense perdre eficiència ni concentració.
  • Treball en equip. Amb la utilització de les TIC s’incorpora un element que fins ara era difícil d’ensenyar als nens: el treball en equip. Mitjançant les TIC es permet que els alumnes interactuïn entre ells realitzant diversos projectes des d’aquestes mateixes plataformes (ordinadors, tauletes…).
  • Sistema educatiu flexible. A més a més, es pot aconseguir que l’alumne que estigui més avançat en una matèria tingui al seu abast més informació, més continguts addicionals i, així, potenciar i desenvolupar d’una manera més eficient i productiva les qualitats d’un alumne en concret. Per altra banda, l’alumne amb més dificultats podrà dedicar més temps a preparar, repassar i, fins i tot, estudiar, aquells conceptes o matèries que presentin una dificultat més elevada, tot això mitjançant continguts extra que podrà trobar a les plataformes habituals (Moodle, Blogs, etc).
  • ...

Per tant, com podem comprovar, les TIC incorporen un valor afegit al típic ensenyament amb llibres que por arribar a ser avorrit per l’alumne. D’aquesta manera, podem aconseguir que un estudiant estigui molt més motivat pel simple fet d’haver de fer els deures o un treball davant d’un ordinador, tauleta, etc. Alguns del mètodes més comuns que podem utilitzar per posar en funcionament la tecnologia a l’aula, són els blogs i les wikis. Els primers són una eina web 2.0 que té com a finalitat publicar i compartir continguts educatius, de manera que aquests siguin més accessibles a tot l’alumnat. En aquest cas, l’alumne té un paper més actiu ja que les classes no es limiten únicament a anar a classe i prendre apunts, amb les TIC, tant l’alumnat com el professorat podrà expressar-se, intercanviar idees o coneixements, treballar en equip… A més, a més, l’alumne podrà crear el seu propi blog, aportant materials multimèdia, imatges, vídeos…. Les segones, són llocs colaboratius on tota una comunitat s’implica i treballa en una temàtica, per tant, és una pàgina web creada gràcies a la col·laboració de tota la comunitat. Les wikis poden ser editades per qualsevol usuari, és per això que en diversos casos es recomana contrastar la informació en altres pàgines web de més rigor.

Per altra banda, cal analitzar els punts negatius o a millorar en l’educació basada en la tecnologia. D’entrada, el sistema educatiu actual no està basat en les TIC i, ara mateix, ens trobem en un impàs en el qual el sistema basat en les TIC està establint-se però encara conviu amb els llibres de text habituals. A més a més, per part de l’òrgan administratiu no es té massa clar si realment serà eficient i, per tant, encara no hi ha una contribució econòmica per tal de posar en marxa aquest gran projecte. Hi ha escoles que han començat a implementar el projecte mitjançant portàtils i projectors interactius. Malauradament, la utilització d’aquests dispositius no és eficient, és a dir, no és la que hauria de ser i, per tant, no surt a compte apostar, econòmicament parlant, pel projecte. També val a dir que per part dels alumnes no hi ha una plena disposició a fer-ne un ús adequat, tot vinculant-ho amb la societat, que encara no està adaptada al 100% a les noves tecnologies. Malgrat això, en alguns països com Finlàndia, el sistema està implementat i el model educatiu és totalment diferent al nostre i funciona de manera correcte i eficient.

Com a conclusió, m’agradaria aportar que actualment és difícil implementar un nou sistema educatiu per diverses raons: els òrgans administratius no aposten per ell, la societat no està adaptada a les TIC, els propis professors no tenen, en alguns casos, el material necessari per poder dur a terme una classe mitjançant les TIC i així com la formació suficent per utilitzar-les… Totes aquestes raons fan que en la teoria el nou sistema educatiu tingui bona pinta però, malauradament, encara no sigui possible fer-ho efectiu ni, tan sols, viable econòmicament a l’actualitat.

Fonts:

José Cabrera Lozano. (2016). Beneficios del uso de la tecnología en la educación. 2016, de Edukative Sitio web: http://www.edukative.es/beneficios-del-uso-de-la-tecnologia-en-la-educacion/

Cecília Gómez. (2016). ¿Cómo la tecnología está cambiando a la educación?. 2016, de Universa España Sitio web: José Cabrera Lozano. (2016). Beneficios del uso de la tecnología en la educación. 2016, de Edukative Sitio web: http://www.edukative.es/beneficios-del-uso-de-la-tecnologia-en-la-educacion/

Andrés Felipe García. (2015). Los beneficios de la Tecnología en la Educación. 2016, de La Brecha Digital Sitio web: Cecília Gómez. (2016). ¿Cómo la tecnología está cambiando a la educación?. 2016, de Universa España Sitio web: José Cabrera Lozano. (2016). Beneficios del uso de la tecnología en la educación. 2016, de Edukative Sitio web: http://www.edukative.es/beneficios-del-uso-de-la-tecnologia-en-la-educacion/

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0

En aquest document se’ns presenta què és exactament la Web 2.0, allò que tots utilitzem però ningú sap que es diu així, és molt més comú parlar d’Internet. La Web 2.0 és un avenç tecnològic increïble, és una plataforma de serveis on podem participar, extraient i afegint dades, en definitiva, aprofitant la intel·ligència col·lectiva. Es diu de la Web 2.0 que és un fluid de producció d’informació i coneixement inestable i constantment canviant, d’aquí la seva identificació amb un líquid. Les TIC han permès la transformació dels mecanismes de producció, d’emmagatzematge, difusió i accés a la informació. La Web podríem dir que té diverses facetes sobre les quals es podria aprendre sobre la Web 2.0:

  • La web com Web 2.0a biblioteca és allà on es diu que hi ha una <<infoxicació>> ( saturació i intoxicació de la informació). És allà on la informació és amplificada i difosa a gran escala. En aquest punt trobem una paradoxa, donat que estem davant una eina amb un potencial enorme, gràcies a la qual podem accedir a tota la informació que vulguem quan vulguem però, la ment humana no és capaç de abastir tanta informació. És per això que es diu que la societat de la informació no necessàriament ha de ser la societat del coneixement.
  • La web com a mercat és aquella en la que s’utilitza principalment per fer compres o transaccions econòmiques.
  • La fragmentació de la cultura és el fet de que cadascú de nosaltres aportem mitjançant un comentari, una petita aportació… ajudem a configurar el gran entramat d’informació total que es crea a la Web 2.0
  • La web com a àgora pública de comunicació , és el que tots anomenem xarxes socials, llocs on tots podem compartir i comunicar-nos de manera pública o privada amb la resta del món.
  • La web com a territori creixent de documents multimèdia i audiovisuals. Cada cop més és més comú trobarà internet fotografies, vídeos, presentacions… a més dels clàssics textos o documents escrits.
  • La web com a ecosistema artificial, és la que s’utilitza per crear “realitats tridimensionals” o dit d’una altra manera, mons virtuals.

L’alfabetització és un ítem important per tal de que el problema del segon punt no ens impedeixi utilitzar la Web 2.0, és per això que s’està intentant formar o com es diu al text, “alfabetitzar a la població per tal de crear una identitat digital com a ciutadà que és capaç d’actuar com una persona culta, autònoma, crítica i amb valors democràtics.

Les competències i habilitats que s’haurien de desenvolupar en el subjecte són per exemple la competència instrumental, és a dir, adquirir el coneixement necessari per saber fer funcionar el hardware; la cognitivo-intel·lectual, destinada a saber buscar, seleccionar, analitzar i recrear informació; la sociocultural, destinada a treballar la creació de textos perquè posteriorment puguin ser difosos i poder establir comunicacions fluïdes amb altres usuaris; la axiològica, on es treballa la consciència d ela no neutralitat de la Web 2.0 i per tant com afecta aquesta política- i socialment en els valors de la societat i l’emocional, on es treballen els sentiments i emocions que poden sorgir per exemple en jocs virtuals, o en la comunicació interpersonal a les xarxes socials, per tal d’aconseguir un equilibri afectiu-personal a les TIC.

En definitiva, l’alfabetització porta com a finalitat ajudar al usuari perquè sigui culte, responsable, crític… donat que el coneixement és una condició indispensable per la llibertat individual i el desenvolupament de la democràcia.

Personalment, jo utilitzo la Web 2.0 diàriament, des de que m’aixeco i dic bon dia pel WhatsApp fins que per la nit pujo al Dropbox els apunts d’aquell dia o compro entrades per anar al cinema… És una eina molt potent que molta gent no sap utilitzar i de la qual fins i tot jo mateixa en desconec gran part. És important que des de ben petits s’alerti sobre el seu ús donat que alhora que potent també és una eina molt perillosa. Coincideixo plenament amb l’autor del document dient que tant a l’educació formal com a la no formal s’ha d’informar i ensenyar a utilitzar-la.

En quant a la competència digital, jo penso que sóc d’una generació que ha crescut des de ben petits amb pantalles i ordinadors. Tot i que sembli que no és una dada important, s’ha de tenir molt en compte donat que des de ben petita he estat en contacte amb eines d’aquest tipus i que per tant estic habituada a utilitzar-les a diferència d’una persona més gran que jo. Jo considero que sí que sé utilitzar les eines web però també considero que les sé utilitzar a nivell d’usuari bàsic i no sé anar molt més enllà.

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , | Envia un comentari