Aquí deixo la memòria de les pràctiques a la Universitat Rennes 2 que vaig fer durant el passat mes d’abril.

D’una banda, adjunto un document amb el text MEMÒRIA RENNES 2014 , i de l’altra, dos fitxers més que contenen els materials de la unitat didàctica que vaig elaborar prèviament, i els de les intervencions que finalment vaig dur  terme a l’aula de llengua catalana: material intervencions

 

 

A la darrera assignatura del postgrau hem recuperat el tema amb què vam encetar el curs: les  TIC aplicades a l’ensenyament i a

l’ aprenentatge de llengües.

Hem vist que, tot i la idea generalitzada que cal fer entrar les noves tecnologies a l’aula,  encara costa abandonar els mètodes tradicionals, sobretot el format paper.

Aquí us deixo una proposta de reconversió d’una activitat clàssica de suport en paper a suport digital que hem pensat i dissenyat amb na Berta Rovira.

I per cert! l’eina GoogleDocs ens ha permès treballar des de la distància d’una manera eficaç i pràctica. Hem compartit i discutit les idees pel xat i hem editat el text a quatre mans, la Berta des de Granollers i jo des de Berlín.

Una experiència realment interessant que sens dubte es pot traslladar a l’aula de llengües.

Fa dies que vaig endarrer d’escriure una mica sobre les sessions que vàrem tenir amb na Carme Bové. Com més dies passen i més classes afegim, més se’m difuminen alguns detalls, però, tot i així, tenc un record viu de les idees que ens va transmetre i de la seva concepció de la docència que es podria definir amb les paraules de Benedetti que ens varen servir per rompre el  gel:

“Quan pensàvem que teníem totes les respostes de sobte ens van canviar totes les preguntes”

Ensenyar, com viure, és un aprendre constant, un fer per desfer per tornar a fer, i una actitud sempre oberta als canvis i als nous reptes, perquè “sense reptes no hi ha motivació”. I quan ens ho explicava se li il·luminaven els ulls i amb la mirada contagiava la passió per la seva feina que esper que, ben aviat, torni a ser la meva i la de totes les companyes del PECAL.trencaclosques

Aquestes ens varen servir per fer una recapitulació de tot el que hem vist al llarg del postgrau, però, sobretot, per, gràcies a un mapa mental que va confeccionar na Carme, per fer encaixar totes les peces d’aquest trencaclosques complex que és l’ensenyament del català com a llengua estrangera i per interrelacionar i establir nexes entre tot el que haviém tractat, vist i analitzat fins al moment.

Vàrem repassar el Marc Europeu Comú de Referència (MECR), el seu enfocament i organització per nivells; férem una ullada a alguns materials pedagògics i recursos consultables a la xarxa com els de la Direcció General de Política Lingüística o els del Consorci per a la Normalització Lingüística. Na Carme, a més, ens va fer algunes recomanacions de llibres recents que parlen sobre educació, entre els quals va destacar el de Maria Acaso, Reduvolution.

redovolution

També parlàrem d’aquells elements que cal tenir sempre presents per esdevenir bones professores de llengua. Primer de tot, cal que siguem capaces de sortir del que s’anomena la zona de confort. És important, saber-se desviar del camí, innovar i explorar noves rutes, perquè com va dir Einstein:

 “No pretenguem que les coses canvïin si sempre fem el mateix”

espurnes, idees, creativitat

Na Carme va insistir en la idea que els professors hem de ser persones creatives i arriscades en el sentit que si no arrisques res, estàs arriscant més encara”. Buscar activitats originals i, de tant en tant, introduir algun element inesperat o soprenent a les classes és una manera molt eficaç de crear i de mantenir la motivació no només dels alumnes si no també dels docents.

Justament de la motivació també en parlarem, ja que, com havíem vist detingudament amb Elisabet Alenyà, és un dels factors claus de l’èxit de l’aprenentatge. Seguint amb la llista de característques que hauria de reunir un professor ideal, na Carme va enfasitzar la importància de fer aprenents autònoms i comptents, capaços de dirigir i gestionar el seu aprenentatge. El professor ha de ser una espècie de bastida, ha d’oferir eines als seus alumnes perquè aquests construeixin el seu propi aprenentatge. Els protagonistes de l’aprenentatge han de  ser sempre els alumnes. En aquest punt, ens va parlar del llibre d’Olga Esteve: Cuestiones de autonomía en el aula de lenguas extranjeras.

Un altre aspecte amb el qual es va centrar i amb el qual va insistir no només en paraule,s sinó també amb fets, va ser amb la importància de tenir en compte les emocions i els vincles afectius dins la classe. Així, un bon professor, ha de ser capaç de crear un bon clima dins l’aula, ha de saber mirar als ulls dels seus alumnes, s’ha de preocupar per ells, pel seu aprenentatge, s’ha d’interesar per les seves llengües  i ha d’estar atent a les necessitats individuals de cada un d’ells.estimar

Na Carme ens va demostrar que una bona manera de treballar la vessant afectiva i la cohesió del grup és a través de la música i del menjar, perquè, com en va dir, la música i el menjar ajuden a unir les persones i a transformar els espais. El detall del pastís enllimonat  i les petites dosis musicals dels inicis de cada classe van realment convertir l’aula en un espai de relació social, i, per tant, de convivència, que és el que hauríem d’acoseguir que fos la nostra aula de llengua, un lloc d’interacció, participació i relació. Gràcies, Carme per fer-ho possible regalar-nos aquests instants.

I a banda de les emocions, també es posar de relleu la capacitat que hem de tenir els professors per crear contextos versemblants d’aprenentatge, perquè és sabut que els alumnes aprenen en situacions de comunicació i no amb estructures lingüístiques aïllades: “No n’hi ha prou en saber s’ha d’aplicar…”. És quan usem la llengua que l’aprenem, quan l’utilitzem per resoldre situacions de la vida real, i és per això que és tan important connectar la classe de llengües amb l’exterior i vincular l’aprenentatge formal amb l’informal, és a dir, l’aula amb l’entorn i la dinamització.frato_clase-de-naturaleza

En aquest punt, exploràrem el model de l’ensenyament per tasques o projectes que està profundament relacionat amb el mètode comunicatiu lear by doing segons el qual l’educació és la suma de la pràctica i de l’experiència. L’objectiu de les classes de llengua és, principalment, connectar la llengua amb la vida dels estudiants, ensenyar des de l’acció i l´ús i desenvolupar la competència comunicativa dels alumnes. Per poder-ho fer, actualment tenim molts de recursos i entre aquests cal que tinguem especialment la mirada posada en les TIC que ofereixen un gran ventall de posibilitats per fer pràctiques en contextos reals alohora que ens permeten trebalar genères texuals nous, que difícilment trobarem en els materials convencionals, com per exemple el mail.

Les eines 2.0 ens permeten fer des d’una presentació amb eines com el prezi  o l’slideshare, fins a les webquestes que ofereixen als alumnes  un aprenentatge guiat gràcies a diferents recursos que es troben a la xarxa. És important que el professors estem al dia de les noves teconologies, no només perquè formen part de la vida de la majoria dels nostres alumnes, sinó perquè, a més, poden tenir aplicacions molt suggerents a la classe de llengües: per exemple, el fet de poder penjar la feina realitzada a l’aula a les xarxes és motivador per als alumnes, els quals poden mostrar a la gent del seu entorn i, fins i tot, als familiars que viuen lluny, el que fan a  classe. A més, això també reforça l’autoestima dels alumnes que veuen que allò que fan té un valor i és digne de ser mostrat als  altres.

En definitiva, per ser un bon professor cal tenir en compte un bon grapat d’aspectes i hem vist que és un repte ben ambiciós. Segons el nostre tarannà i la nostra formació cada un domina més uns aspectes i coixeja d’uns altres.  L’objetiu és arribar a saber-los conjugar tots, però per això, el camí és llarg i no oblidem, sobretot, que podem aprendre molts els uns dels altres i això justament també ens ho faciliten, en bona mesura, les noves tecnologies. Sempre hi haurà nous horitzons per descobrir, cada proposta pedagògica nova afegeix elements i millora les anteriors i de l’intercanvi d’idees i de material sempre en podrem extreure una gran riquesa:

“Si tu tens una poma i jo tenc una poma i les intercanviam, cada un continua tenint una poma. Però si tu tens una idea i jo tenc una idea i les intercanviam; llavors cada un de nosaltres tendrà dues idees. Bernard Shaw

wordle 2

Us deixo, un xic en retard per culpa de contratemps informàtics,  la meva proposta  de tres activitats pensades per fer amb alumnes nouvinguts no alfabetitzats i que s’emmarquen dins la unitat : La visita al metge.

Accedireu a la meva proposta en aquests enllaços:

La visita al metge. Fitxes

àudios activitat 2

àudio activitat 3

L’objectiu d’aquesta proposta és facilitar  a les persones nouvingudes l’accés a la sanitat, així com oferir-los eines perquè es puguin desenvolupar de manera autònoma i en català quan vagin al metge.

Aquest treball, encàrrec d’Eva Bayarri i Emma Guasch, autores del material didàctic Xerramecaimages (2), serveix alhora per avaluar el mòdul 33 d’aquest postgrau.

 

Espero que us agradi i, com sempre, que en pugueu treure alguna idea de profit.

 

 

Finalitzat el mòdul 32 del postgrau d’acolliment lingüístic i fent una revisió i reflexió de tot el que hem vist i parlat amb n’Elisabet Alenyà, estic convençuda que la motivació és un factor central en l’adquisició d’una L2 i, evidentment, de l’aprenentatge en general.

Per experiència, tots els que hem estudiat o seguim estudiant una llengua estrangera sabem que és una empresa que exigeix constància i sacrifici, i que, si bé al principi es comença amb molta embranzida, il·lusió i amb unes expectatives altes, molt sovint a mesura que passa el temps aquesta euforia inicial es transforma en monotonia, desànim i, a vegades, fins i tot, en frustració. Com a aprenents sabem, per tant, que aprendre una L2 no és un camí fàcil i planer sinó que requereix esforç; per això, per ensortir-nos-en amb èxit i no llançar la tovallola abans d’hora és molt necessari que coneguem i posem en pràctica estratègies de motivació en totes les fases de l’aprenentatge.

motivacion

Les estratègies de motivació ajudaran els aprenents a gestionar i dirigir el seu aprenentatge perquè s’acabin convertint en aprenents autònoms i a crear-se fites i objectius a curt i llarg termini, la qual cosa és molt important ja que sense reptes no hi ha motivació. 

Quant als professors, aquestes estratègies, d’una banda, ens proporcionaran eines per engrescar, ajudar i acompanyar els  alumnes, i d’una altra, els ajudaran a motivar-se a ells mateixos, a descobrir perspectives de la tasca docent inexplorades o desconegudes i a despertar-los més entusiasme per la seva feina. Sabem que l’actitud del professor és bàsica pel que fa  a la motivació dels alumnes i que difícilment un professor desapassionat pel que ensenya transmetrà entusiasme, interès i motivació als seus alumnes.

Tot i que abans de fer el mòdul jo ja sabia, perquè això t’ho ensenya la vida, que la motivació és un factor clau per aconseguir un objectiu i per emprendre qualsevol tasca, mai no m’havia plantejat la repercussió i la  relació que tenia en l’àmbit de l’educació i de l’aprenentatge. Abans de fer aquestes sessions entenia la motivació com un motor que generava l’impuls per començar alguna acció però tampoc no m’havia plantejat si era possible o necessari mantenir i augmentar aquesta motivació inicial o de si existien estratègies per a poder-ho fer.

N’Elisabet ens va fer descobrir que no només la motivació és una de les variables individuals centrals de l’aprenentatge de llengües, sinó que també es pot treballar i desenvolupar a partir de diferents estratègies que el professor ha d’oferir als aprenents perquè aquests assoleixin de manera autònoma i exitosa els objectius que s’han marcat.

estrat_motiv

Zoltán Dörnyei, que és un dels autors que darrerament s’ha dedicat més a escriure sobre el paper de la motivació en l’aprenentatge, en el seu llibre Estratègies de motivació a l’aula de llengües, afirma que sense motivació ni les persones amb més habilitats aconsegueixen els objectius a llarg termini. En aquesta obra, Dörnyei presenta 35 estratègies concretes perquè els professors posin en pràctica a l’aula per, al principi, fer néixer la motivació i, per més endavant, conservar-la i protegir-la al llarg del procés d’aprenentatge.

De totes les estratègies que Dörnyei analitza i explica en aquest llibre n’he seleccionades dues que m’agradaria no oblidar i posar en pràctica el dia de demà.

Les us adjunto aquí: Reflexions entorn dues estratègies de motivació de Dörnyei

 

 

Navegant per la xarxa aquesta tarda he descobert un recurs que ens pot ser útil per a les nostres classes.

Els aprenents d’una L2 el  poden fer servir per elaborar  jocs de llengua: mots encreauts, el joc del penjat, sopes de lletres, entre d’altres. També pot ser una eina interessant per als professors.

 

proprofs-word-search

 

Aquest recurs és un eina que permet aprendre de manera lúdica i entretinguda, i que els aprenents  confeccionin els  seus jocs en funció de les seves necessitats d’aprenentatge.

L’afegeixo a la meva llista d’eines 2.0, però també us en deixo contància aquí per si és del vostre interès.

 

Us deixo el meu projecte que servirà per avaluar el mòdul 2: Dinamització i acolliment lingüístics: Veïnadejant. Veïnadejant. Projecte de dinamització de l’acolliment lingüístic que he situat a Sant Joan, el meu poble, i que pretén servir per fomentar l’ús oral del català a través de la relació entre els pares “autòctons” i  els nouvinguts de l’Escola Pública Son Juny.images

 

És un projecte de voluntariat d’acompanyament dels pares nouvinguts en el qual hi participen diferents agents socials: l’escola, els pares, els mestres i les associacions locals. És, per tant, un projecte col·lectiu en xarxa.

Espero que en traieu alguna idea que us sigui profitosa.

 

Salut i venturós 2014 a tots!

Fa aproximadament un mes vàrem tenir l’oportunitat de conèixer l’experiència de Pau Sanchis com a lector a la Universitat de Zadar, a Croàcia. Recordo que aquell  dia vaig sortir de l’aula amb molt bon gust de boca i amb el cap bullint d’idees.

català al mónEscoltar algú que es dedica a allò que l’apassiona és un gran plaer i si el que fa coincideix amb els meus interessos, el plaer és doble.

Tot el que en Pau va compartir amb nosaltres aquell horabaixa va ser molt enriquidor, perquè ,a banda de conèixer de primera mà la feina d’un lector a l’estranger, ens va traslladar algunes reflexions que m’han fet replantejar algunes concepcions sobre l’ensenyament, en general, i el de llengua, en particular.

El punt de partida va ser l’anàlisi dels conceptes que formen el títol de l’assignatura Cultura i civilització catalanes, per constatar que el mot cultura no és unívoc, fins al punt que el que per a un és cultura per a un altre pot no ser-ho. De la mateixa manera, l’adjectiu catalana és també molt subjectiu i molt sovint va associat al nostre origen. En aquest punt vàrem tractar les relacions centre-perifèria i la tendència del centre a assumir tot el protagonisme, fet que il·lustra a la perfecció aquest vídeo publicitari.

Amb aquesta reflexió, que considero molt encertada, m’hi vaig sentir molt identificada, ja que moltes vegades he criticat justament la poca visibilitat de la “meva cultura” o del “meu dialecte” en els mitjans de comunicació en català. Crec que aquesta visió incompleta i esbiaixada és perjudicial per aconseguir una cohesió cultural i lingüística dels territoris de parla catalana.

mapa anticDel desconeixement del centre envers la perifèria n’era plenament conscient, ara bé, el que mai m’havia plantejat era que també existeix una manca de coneixement entre les diferents perifèries. Quan, en un exercici espontani, en Pau ens va demanar que anomenéssim a l’azar un poeta actual valencià em vaig quedar en blanc vaig ser conscient de fins a quin grau jo coixejo de la mateixa cama i que aquesta ignorància va en les dues direccions.

Cal, doncs, que no transmetem aquesta imatge rduïda als nostres futurs alumnes i que els donem l’oportunitat de coneixèr manifestacions i produccions culturals de tots els territoris de parla catalana perquè coneguin la riquesa duna cultura que no es redueix a una ciutat de renom com Barcelona, sinó que comprèn una extensió de territori molt àmplia que inclou 4 estats actuals i que té una llengua parlada per més de 10 milions de persones.

 Construir aquesta visió completa és un repte ambiciós, però estic conveçuda que val la pena, ja que, d’una banda serveix per a cohesionar la nostra comunitat i crear una identitat comuna i de l’altra, perquè ofereix un ventall inesgotable de possibilitats per treballar dins i fora de l’aula amb els alumnes.

Una imatge completa de la cultura catalana significa que a l’hora de programar el continguts de les classes s’han d’incloure manifestacions culturals d’arreu dels Països catalans, que abracin el màxim de disciplines que formen allò que entenem per cultura (literatura, teatre, cinema, art, geografia, gastronomia, música festes populars entre d’altres, combinant elements del que s’anomena “alta cutura”, de la “cultura popular” i  de la “cultura de masses”. També és important que tenguem en compte els coneixements previs dels aprenents, així com les seves inquietuds i les seves motivacions per acostar-se a a la llengua i a la cultures catalanes.whatdoyouknow

I un cop sabem qui som i tenim clar què volem transmetre de nosaltres, és hora de decidir de quina manera volem treballar els continguts, la metodologia i l’avaluació. Com que no hi ha un material comú per ensenyar aquesta matèria, cada lector té la llibertat, i també la responsabilitat, de confeccionar personalment el programa de l’assignatura i decidir la menra de treballar. No obstant això, a través de l’Institut Ramon Llull els lectors es comuniquen i poden compartir i intercanviar materials, recursos i idees.

El ventall de continguts que podem incloure en un programa de cultura i civilització catalanes és tan ampli com la diversitat de realitats i de manifestacions culturals, per tant, és necessari fer una tria. La tria la pot fer, o bé el professor en funció dels seus gustos o coneixements o bé es pot deixar en mans dels alumnes.

Personalment, em decanto per una opció intermèdia que consiteix en què el professor presenti una llista de temes tancada però prou extensa perquè els alumnes n’hagin de triar un cert nombre segons els seus interessos i les seves preferències. D’aquesta manera el professor té temps de preparar-se detingudament els continguts, i  els alumnes decideixen i participen activament en el seu aprenentatge la qual cosa fa que estiguin motivats per aprendre.

Hi ha moltes maneres d’engrescar els alumnes i cada professor ha de trobar la seva, a partir dels seus recursos, habilitats o del seu tarannà. Però, el que és important en qualsevol cas, és que els aprenents s’ho passin bé mentre aprenen, que tenguin un paper participatiu en les activitats i que tenguin la sensació que el que fan té un sentit i els serveix a acostar-se de manera directa i viva a la llengua i la cultura catalanes.Catalan Cultural Festival

El professor, per tant, no només s’ha de limitar a fer classe sinó que ha de ser també una dinamitzador cultural i ha d’organitzar esdeveniments fora de l’aula que siguin atractius per als alumnes i que els permetin aprendre a través de situacions reals relacionades amb la cultura i la llengua catalanes.

A Zadar, per exemple, varen organitzar una setmana de les llengües iberomàniques, també un taller de traducció al croat de poesia catalana i un concurs de microrelats a través de Twitter. D’opcions n’hi ha moltíssimes: es poden organitzar viatges culturals, cicles de cinema, recitals de poesia, espectacles de música o tasts i activitats relacionades amb la gastronomia, entre una llista inacabable de possibilitats.

L’objectiu  final és donar a conèixer la riquesa de la cultura i de la llengua catalanes d’una manera dinàmica, participativa i vivencial en què els alumnes tenguin veu i en què els seus interessos i preferències es tenguin en compte a l’hora de confeccionar el programa del curs.

L’objectiu del quart capítol de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008: anàlisi. Volum II és analitzar la influència de la població nouvinguda a Catalunya pel que fa als aspectes sociolingüístics següents: els coneixements lingüístics, la llengua inicial i d’identificació, els diferents usos de la llegua i les diferents actituds envers la llengua. La darrera onada migratòria (2000-2008) que ha quadruplicar la població estrangera ( ha passat d’un 4 % a un 16 % de la població total),es caracteritza, d’una banda, per ser sobretot estrangera (d’Amèrica, 35,6 %, d’Europa, 30 % i d’Àfrica, 25,2 %) i de l’altra, per la joventut (el 70 % tenen entre 15 i 44 anys).immigrants a catalunya

En el primer apartat, s’analitzen les variables que condicionen el coneixements lingüístics de les persones nascudes a l’estranger i a la resta de l’Estat: el lloc de naixement, l’origen geogràfic familiar i l’edat i l’any d’arribada a Catalunya. Més endavant es veurà que aquestes variables són les mateixes que condicionen la resta dels aspectes tractats al llarg del capítol.

Pel que fa al lloc de naixement queda palès que tant entre els nascuts a l’estranger com a la resta de l’Estat hi ha una comprensió i un domini més elevats de la llengua castellana que de la catalana. El castellà registra els percentatges més alts pel que fa al domini elevat (un 50,7 % dels estrangers no hispans tenen un nivell alt) en canvi, només un 22 % dels nascuts a la resta de l’Estat parla català sense dificultats, però té un nivell baix en lectura i escriptura; un 43,1 dels estrangers (no hispans) no l’entén, percentatge que en el cas dels estrangers hispans es redueix al 21,9 %. No obstant això, en els nivells de coneixement més elevats són els estrangers no hispans els que tenen el percentatge més elevats de català (13,3 %) semblant al dels nascuts a la resta de l’Estat (15,5 %), mentre que en entre els hispans és del  7,7 %.

Veure l’entrada completa: M13-Resum i comentari capítol 4 EULP 2008

Ens hem trobat a l’Escola Oficial d’Idiomes de Drassanes. Hi ve dos cops per setmana amb la seva filla de 16 anys per aprendre català. Són de Rússia, però ja fa 11 anys que varen sortir del seu país. Han viscut els darrers 9 anys a Castella i Lleó i abans havien estat 2 anys a València. Ara fa 5 mesos que s’han instal·lat a Catalunya, concretament a Barcelona, al barri de Sant Martí.

russia

Curiosament ens ha presentat la seva professora de català que és amiga meva. Quan fa uns dies li vaig explicar que buscava una persona d’origen estranger amb fills escolaritzats aquí, de seguida va pensar en ella: una dona que acaba d’arribar amb la seva  filla que aquest curs ha començat primer de batxillerat a un institut públic. A més, em va dir, i només amb un primer contacte m’adono que té tota la raó, és una persona oberta, afable, amb interès per la llengua, la cultura i l’entorn social en què viu.

 Em rep amb un somriure i amb molt bona predisposició. S’interessa pels meus estudis i per l’enquesta d’acollida d’alumnat nouvingut al sistema educatiu que li he de fer. De fet, un cop hem acabat, no sé qui ha fet més preguntes a qui. Ella vol saber més coses del meu dialecte, creia que no m’entendria tan bé com diu que ho ha fet, també em demana pel conflicte educatiu a les Illes Balears i per la polèmica del TIL. A mi m’encurioseix el seu interès per aprendre la meva llengua, només fa 5 mesos que ha arribat i ja en fa 3 que n’estudia, a més parla castellà de manera molt fluïda; per tant, no té una necessitat vital d’aprendre la llengua catalana, i per això crec que encara té més mèrit.

Li he fet tota l’entrevista en català. Ella em respon en castellà; diu que encara no s’atreveix a parlar en català, que no se sent preparada. M’explica que abans d’arribar a Catalunya ja en coneixia la realitat política i també sabia que teníem una llengua pròpia, de la qual, però, no en tenia cap coneixement. Pel que fa al contacte amb institucions d’acollida (ajuntament o entitats) no en va tenir cap quan va arribar, sinó que va ser ella per pròpia iniciativa que es va informar d’on havia de dirigir-se per aprendre la llengua.

Des de l’institut on ha matriculat aquest curs la seva filla han rebut informació del sistema educatiu català, de quina és la llengua vehicular de l’ensenyament i de com s’aprenen les dues llengües oficials i les altres llengües curriculars. En canvi, no han rebut l’atenció de cap professor o traductor que parli rus o d’una persona de l’entorn (pare, veí…) que el parli. De fet, em fa saber que la llengua materna de la seva filla no és el rus sinó el castellà.

Aquest fet em sorprèn moltíssim. M’explica que quan varen arribar la filla només tenia 5 anys  i que la seva parella d’aleshores era castellanoparlant. Em pregunto si va deixar de parlar-li rus per a facilitar-li la integració, però, malauradament, no li faig directament aquesta pregunta. La meva interlocutora creu que els infants són esponges i ho aprenen tot molt de pressa, que s’adapten a les situacions i també, és clar, a les llengües amb molta més facilitat que els adults i que la seva filla n’és un bon exemple. Em comenta que la nena va aprendre castellà sense dificultats i no va tenir cap dificultat per adaptar-se al nou entorn.

Però, i això ho penso a posteriori, per desgràcia la integració de la seva filla li ha costat la pèrdua de la llengua matena que és el rus. Quan va arribar a Catalunya aquesta noia ja no el parlava, per tant, el fracàs no l’hauríem de situar en el sistema educatiu català, sinó que ja vendria del sistema educatiu anterior. Ara la noia té 16 anys i pràcticament ha oblidat la seva llengua inicial; la seva mare ja fa molts anys que no li transmet la llengua que ella va aprendre dels pares i dels avis i des de l’escola sembla que no s’ha tingut en compte la seva llengua d’origen. Em plantejo si encara és a temps de recuperar-la, de quin sentit té que ho faci i si des de l’institut hauria de rebre eines perquè si vol ho pugui aconseguir.

Això em porta a pensar en el sistema d’acollida lingüística que es va implantar a Catalunya l’any 2003 amb la posada en marxa del Pla LIC (Pla per a la llengua i la Cohesió Social)LIC que pretenia donar resposta des de l’escola a l’onada migratòria que va rebre Catalunya a partir de l’any 2000. Un dels eixos d’aquest pla  és el projecte lingüístic que té com a objectiu consolidar la llengua catalana en un marc plurilingüe, això vol dir, valorant i donant cabuda a les llengües familiars o d’itinerari vital dels alumnes. Es volia que aquest projecte plurilingüe fos el pont cap a la convivència entre les diferents cultures, alhora que vetllés pel català com la llengua vehicular de l’escola pública.

Pel que m’explica la meva interlocutora, en el cas de la seva filla aquest projecte no s’ha aplicat o si s’ha aplicat no ha tengut èxit. Ni a l’escola ni ara a l’institut, no ha tengut l’opció de continuar el procés d’ensenyament/aprenentatge de la llengua d’origen. Tampoc no ho ha fet des del propi nucli familiar.

En canvi, sí que assisteix a una aula d’acollida, un altre component del pla LIC pel que fa a l’ensenyament formal (dins l’escola). Hi va 2 hores a la setmana però considera que el nivell de llengua que s’hi ensenya és molt baix i diu que aprèn molt més a l’Escola Oficial d’Idiomes on fa 5 hores setmanals de classes de català. Em comenta, que segons la seva filla el nivell de català de la seva classe (classe ordinària), majoritàriament formada per alumnes d’origen llatinoamericà és també, en general, bastant baix.

Respecte al Pla Educatiu d’Entorn (PEE), pel que m’explica la meva interlocutora, dedueixo que l’institut on estudia la seva filla o bé no en té, cosa que m’estranya, o si en té, de moment no ha incidit en la seva formació. En qualsevol cas, el centre no ha establert cap relació ni amb la seva llengua inicial ni amb la seva comunitat d’origen; tampoc ha implicat altres agents educatius per tal de treballar i desenvolupar la interacció entre l’escola la família i la societat. La meva interlocutora em comenta que aquesta mancança pot ser deguda al fet que faci primer de batxillerat, etapa que ja no forma part de l’educació bàsica obligatòria: té la impressió que en aquest cicle ja no es dóna tanta importància a la dimensió intercultural, plurilingüista i comunitària de l’educació, que pot ser  sí que es treballa en  les etapes d’infantil, primària i ESO.pla educatiu d'entorn

Finalment parlam de la seva integració en la societat catalana i em respon que la considera bona. La integració de la seva filla al centre educatiu també. Considera que el català és útil i necessari per viure a Catalunya: el necessita per la vida diària, posa l’exemple d’anar a comprar el pa, per relacionar-se i fer amistats i  també per la feina. El castellà també creu que és útil i important, perquè hi ha gent que no parla català. Quan li pregunto quina és la seva motivació per estudiar català em diu que ho fa principalment per aprendre la llengua pròpia d’on viu. Creu que és molt necessari que es conservin i es difonguin les llengües pròpies de cada territori. Fa referència a les llengües que es parlaven als països de l’òrbita comunista, moltes de les quals van ser minoritzades per la llengua russa. Es lamenta d’aquest fet.

Parlant amb ella em reafirmo en la idea que la llengües no són motiu de conflicte sinó tot el contari: són instruments d’unió i de cohesió social. Quan ens acomiadem penso que no estarà gaire a llançar-se a parlar en català. I aquest pensament m’alegra l’estona.