Arxiu d'etiquetes: Servei d’Activitat Física UAB

Quan s’ha de canviar el calçat esportiu?

En un altre article d’aquest bloc hem comentat la importància de triar un bon calçat esportiu per evitar possibles lesions. Avui parlarem sobre quan cal canviar les sabates esportives, un tema que Gina Kolata tracta en l’article When to retire a running shoe de The New York Times Blog. En aquest article ens explica, entre altres qüestions interessants, que un calçat gastat por esdevenir una causa de lesió, perquè amb l’esforç del dia a dia es va desgastant i perd propietats.

10788157-running-shoesD’altra banda un article de la Wikipedia que parla del corredor professional americà Ryan Hall explica que la seva tècnica per saber quan una sabata deixa de ser adequada per practicar esport, és si ha recorregut amb ella 200 milles, aproximadament uns 322 km.

I seguint amb el tema, el manager de The Inside Track, una cadena de botigues especialitzades en calçat esportiu, Henry Klugh, afirma que hi ha sabates que aguanten fins a 2.000 milles, uns 3.220 km. A més, destaca que la superfície en la qual correm també influeix, per exemple els “camins de sorra són més suaus amb el calçat que no pas l’asfalt, no comprimeixen ni colpegen tant la sola de la sabata”.

La pregunta que dóna títol a l’entrada d’avui també ha estat tema d’investigacions aprofundides. Segons Rodger Kram, investigador biomecànic de la Universitat de Colorado, “la teoria diu que s’han de canviar les sabates abans que l’acetat de vinil d’elitè que hi ha a les plantilles es trenqui”. Una altra d’aquestes investigacions va arribar a la conclusió que la mitjana europea per canviar les sabates són 600 milles, 966 km, tot i que s’indica que poden durar més.

Per tant, podem dir que, tot i que s’ha investigat el tema a fons, no hi ha una resposta única a aquesta pregunta. Pensem que la mateixa indústria del calçat esportiu ha evolucionat molt durant aquests anys i ho segueix fent encara avui dia i que, per tant, són moltes les variables que influeixen en aquesta qüestió.

Fotografia per Prolog.org

Tipus de lesions

Els esportistes tenen el risc de patir lesions durant la pràctica d’esport. Durant aquest mes de febrer estem parlant de com prevenir-les i hem compartit articles d’interès sobre el tema. Ara bé, hi ha vegades que, per molt que vigilem, no hi podem fer res perquè, tal i com ens explica en l’article Lesiones musculares en el deporte el doctor de la Unitat de Medicina Esportiva de la UAB Vicente Mateo “les lesions son la patologia més freqüent en els esportistes”. Per això el que hem de tenir molt en compte és que si ens lesionem hem de consultar un professional perquè ens ajudi en el procés de recuperació.

un-estudio-sobre-los-calambres-muscularesTal i com explica el doctor Mateo en el seu article, les lesions musculars es poden dividir en agudes i cròniques.

Dins del primer grup les més freqüents són les contractures, les rampes musculars, les elongacions musculars i les ruptures fibril·lar-musculars.

Dins del segon grup, el de les lesions cròniques, hi ha l’hèrnia muscular, el granuloma cicatricial i la miositis ossificant.

En tots dos grups de lesions, per a una correcta recuperació és molt important disposar d’un bon diagnòstic. Per aconseguir-lo cal anar a la consulta d’un professional de medicina esportiva que seguirà la praxis mèdica (interrogació, exploració física i exploracions complementàries), per passar després a recomanar-nos el tractament més adequat, que sol ser la fisioteràpia o la cirurgia en casos més extrems.

 

Fotografia per Masmusculo

 

Estratègies per a prevenció de lesions

Un article de Luís Casáis Martínez, publicat l’any 2008 a la revista APUNTS Medicina de l’esport amb el títol “Revisió de les estratègies per a la prevenció de lesions des de l’activitat física“, ens diu que les actuacions orientades a la prevenció de lesions, malgrat haver mostrat una eficàcia elevada, no s’han implantat d’una manera sistemàtica en gaires modalitats esportives.

imagesAvui en dia s’aborda el problema de la lesió des d’un punt de vista global, entenent que el seu orígen és multifactorial i no el tractament del trauma d’una forma aillada. Saber quin és l’esport que es practica, les condicions d’entrenament, el caracter de l’esportista, etc., permet identificar els factors que predisposen a la lesió i fins i tot fer-ne una prevenció i un treball sistematitzat de recuperació quan aquesta apareix; aquest treball sistemàtic ens pot permetre evitar la lesió o, en cas que es produeixi, facilitar una prompta recuperació funcional.

L’article també presenta el detall de factors que ens predisposen a patir una lesió: factors intrínsecs (lesions anteriors, edat, estat de salut, aspectes anatòmics, estat psicològic…) i factors extrínsecs ( la motricitat pròpia de cada esport, la dinàmica de la càrrega d’entrenament, la competició, els materials i equipaments, les condicions ambientals, etc).

Finalment s’hi exposen les diferents mesures preventives a implantar en la pràctica d’activitat física i esportiva, afirmant que les que ofereixen una evidència científica més gran son l’ús d’embenats funcionals, l’entrenament de la flexibilitat i la força, amb una atenció especial al treball excèntric, i el treball propioceptiu.

Fotografia per Saluddiaria.