Arxiu d'etiquetes: memòria

Consells de la Generalitat sobre salut laboral

En l’entrada d’avui exposarem els consells sobre salut laboral que la Generalitat de Catalunya exposa en les seves publicacions, a través de Gencat:

A – Menjar Sa…

  • just eat Cal fer entre 3 i 5 àpats al llarg del dia. L’esmorzar, el dinar i el sopar i els complements entre hores, un a mig matí i l’altre per berenar.
  • És convenient beure aigua sovint (6 – 8 gots/dia), especialment en entorns calorosos o si es treballa a l’aire lliure.

Si a l’hora de dinar opteu per:

  • Menú de restaurant o del menjador de l’empresa: Cal fer una tria o escollir plats únics. I moderar la mida de les racions, sobretot si la feina que es fa és sedentària.
  • La carmanyola: Cal donar prioritat als farinacis (pasta, arròs, llegums, patates) i a les verdures, amb petites porcions de carn, ous o peix. D’altra banda, adequar les quantitats a les pròpies necessitats i prioritzar les postres de fruita fresca.
  • L’entrepà: Por ser una bona opció per a alguns dies. S’hi ha de posar imaginació i varietat, fent-lo amb diferents tipus de pans (pa integral, de llavors, etc.) i de farcits (verdures escalivades, truites, etc.).

Qualsevol de les opcions anterior por ser adequada si es complementa, pel que fa als aliments ingerits, amb la resta d’àpats del dia, especialment amb el sopar.

És bo prendre 2 o 3 peces de fruita fresca al dia.

A la feina, és recomanable tenir “un petit rebost” amb alguns aliments i begudes. Se n’ha de fer una tria saludable, prioritzant els aliments de baix contingut en greix, sal i sucres (millor entrepans, fruita seca, etc.).

Continua la lectura de Consells de la Generalitat sobre salut laboral

Què és la salut laboral?

Amb l’arribada del mes de maig, al blog del SAF tractem un nou tema: la Salut Laboral i com ho hem de fer per tenir cura de la nostra salut mentre treballem.

La Generalitat de Catalunya defineix la Salut Laboral com “la salut de les persones en relació a la seva ocupació professional”.

riesgosLaborales_lhQuan es parla de la salut laboral es fa referència a la salut de les persones en relació a la seva ocupació professional. Cal tenir present que les condicions de treball poden influir de forma perjudicial sobre la salut quan el treball es desenvolupa en condicions que poden causar accidents o malalties, i també quan produeix fatiga i insatisfacció, o trenca l’equilibri mental i social de les persones. Però també s’ha de tenir en compte que quan les condicions de treball són òptimes, el treball pot actuar sobre la salut de les persones en sentit contrari, és a dir, llocs de treball saludables en empreses generadores de salut.

L’Organització Internacional dels Treballadors i l’Organització Mundial de la Salut han definit la salut laboral com “la promoció i el manteniment de major grau de desenvolupament físic, mental i del benestar social dels treballadors en totes les ocupacions, la prevenció entre els treballadors de les desviacions de la salut causades per les seves condicions de treball, la protecció dels treballadors en el seu treball contra els riscos resultants de factors adversos a la salut, l’ocupació i el manteniment del treballador en un entorn de treball adaptat a les seves capacitats fisiològiques i psicològiques, i, per resumir, l’adaptació del treball a la persona i de cada persona al seu treball “.

Fotografia per: compromisorse

L’activitat física millora la memòria en la gent gran amb deteriorament cognitiu lleu

El deteriorament cognitiu és un dels problemes de salut més preocupants del segle XXI. Un nou cas de demència es detecta cada set segons a tot el món i es preveu que el nombre de persones afectades serà de més de 80 milions l’any 2040. És una afirmació que fa el National Center for Biotechnology Information (NCBI) en un estudi publicat al Journal of Aging Research. Tot això fa que cada vegada hi hagi més estudis que busquen donar una solució a aquest tema.

Qué-es-la-memoria-humanaPosem com a exemple un estudi sobre els efectes de l’exercici físic sobre la memòria en la gent gran amb deteriorament cognitiu provable. L’objectiu principal de l’estudi era investigar l’eficàcia de l’exercici com a estratègia d’intervenció per millorar el rendiment de la memòria de la gent gran que ja han començat a experimentar un declivi cognitiu, o sigui persones amb deteriorament cognitiu lleu (MCI). Els estudis indiquen que les persones grans amb deteriorament cognitiu lleu desenvolupen Alzheimer a un ritme del 10-30% anualment, en comparació amb el 1-2% de la gent gran sense MCI.

Per fer l’estudi es van agafar com a mostra 86 dones d’entre 70 i 80 anys amb queixes subjectives de memòria i es van repartir en 3 grups: entrenament de resistència, entrenament aeròbic o l’equilibri i to (control). Totes les participants van fer exercici dues vegades per setmana durant uns sis mesos. Durant aquest temps es va mesurar la memòria verbal i l’aprenentatge, i la memòria espacial fent servir la tècnica Rey Auditory Verbal Learning Test (RAVLT). Les dades s’anotaven abans i després de fer exercici físic.
Sis mesos després els resultats van mostrar que el grup que feia entrenament aeròbic recordava notablement més conceptes en la pèrdua després de la interferència del RAVLT en comparació amb el grup d’equilibri i to (control). A més, tant el grup de resistència com el d’entrenament aeròbic van mostrar una millora de rendiment de memòria espacial, en la condició més difícil que consistia en memoritzar la localització espacial de tres elements, en comparació amb el grup d’equilibri.
Es va trobar una relació significativa entre el rendiment de la memòria espacial i la capacitat física en general, després de la intervenció, en el grup d’entrenament aeròbic.
La conclusió de la investigació és que l’exercici pot impactar positivament en el funcionament cognitiu i pot representar una estratègia eficaç per millorar la memòria en les persones que han començat a experimentar un declivi cognitiu.

Fotografia per: ojocientifico