Arxiu d'etiquetes: activitat física i rendiment acadèmic

Vols millorar el teu rendiment acadèmic? fes activitat física!

Faros, l’Observatorio de Salud de la Infancia y la Adolescencia, associat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ha tret fa pocs mesos un informe anomenat L’activitat física millora l’aprenentatge i en rendiment escolar

D’altra banda, una tesi doctoral de la Universitat Jaume Iactivitat fisica i exit academic de Castelló, El rendiment acadèmic d’adolescents de 2º cicle d’ESO: Diferències entre esportistes i no-esportistes, de la professora Ana Capdevila, també arriba a conclusions semblants després d’haver fet un exhaustiu treball de camp amb alumnes de 2n cicle de secundària

En aquest enllaç es recull molta literatura al respecte, de diversos estudis d’arreu del món. De fet ja fa temps que la pràctica d’activitat física es relaciona de forma positiva amb el rendiment acadèmic dels infants. Hi ha estudis d’alta qualitat al respecte però potser encara en calen alguns per acabar de confirmar-ho, examinant a fons la relació dosi-resposta entre l’activitat física i el rendiment acadèmic, així com els mecanismes que afavoreixen aquesta relació.

L’activitat física i l’esport solen ser recomanats pel seu efecte positiu en la salut dels infants i, d’altra banda, la pràctica regular d’activitat física en aquesta edat s’associa a una disminució del risc cardiovascular en la joventut i l’edat adulta. A més, hi ha estudis que suggereixen que la pràctica d’activitat física té efectes beneficiosos en diversos estats de salut mental, incloent la millora de la qualitat de vida relacionada amb la salut i una millora de l’estat d’ànim.
Sembla confirmar-se  que la pràctica regular d’activitat física es relaciona de forma directa amb la millora de la funció cerebral i la cognició, la qual cosa pot influir en que el rendiment acadèmic sigui més alt. Hi ha diverses hipòtesis de per què això és així: la pràctica d’exercici físic fa que hi hagi un augment de flux de sang i oxigen al cervell, un augment dels nivells de norepinefrina i endorfines, que resulta en una reducció de la tensió i en una millora de l’humor, i provoca un augment dels factors de creixement que ajuden a crear noves cèl·lules nervioses i a millorar la plasticitat sinàptica. A més d’aquests efectes fisiològics detectats, la participació regular en activitats esportives pot contribuir a millorar el comportament dels nens a l’aula, la qual cosa incrementa les probabilitats de poder concentrar-se millor en el contingut acadèmic d’aquestes lliçons.

Tot i que les escoles solen oferir oportunitats úniques per a la pràctica d’activitat física estructurada, hi ha una tendència a reduir les classes d’educació física degut a les creixents pressions per millorar els resultats acadèmics que sovint impliquen un temps d’instrucció addicional per assignatures com matemàtiques i llengua, a costa del temps dedicat a la pràctica d’activitat física.

Fins el diari New York Times se’n feia ressò d’aquest tema fa poc, referint-se a la presentació d’un estudi del Institute of Medicine of the National Academies, Educating the Student Body: Taking Physical Activity and Physical Education to School