Arxiu de la categoria: Entrevistes

Entrevistem Jacobo Yeste, responsable de les Escoles Esportives UAB

El passat divendres, en l’onzena edició de la Nit de l’Esport de Cerdanyola, l’Escola Esportiva de Futbol UAB – Cerdanyola FC va rebre el guardó a la Millor promoció de l’esport a l’escola.

jacoboAvui entrevistem en Jacobo Yeste, responsable de les Escoles Esportives i del campus esportiu de la UAB.

Enhorabona pel premi. Era un guardó esperat?

No. Mai se sap la deliberació que prendrà el jurat. Sí que sabíem qui estava nominat amb nosaltres a la categoria de millor promoció de l’esport a l’escola, però mai saps qui guanyarà. L’any passat vam estar nominats i no ens van premiar.  s la primera vegada que ens guardonen a la Nit de l’Esport.

Des de quan l’Escola de Futbol UAB – Cerdanyola FC es consolida com una escola alternativa dins del món del futbol?

Fa ja tres anys que vam voler donar un altre caire al futbol. Des del principi vam voler buscar un perfil diferent: nens i nenes que volen introduir-se en el món del futbol fora de l’estructura de club tradicional que avui dia tothom coneix, és a dir, una estructura d’equips fets per nivells i federats que competeixen els caps de setmana contra tots els altres equips. Això comporta a les famílies dels nens haver de portar-los a jugar cada cap de setmana, on també han de suportar la pressió de la competició.

Nosaltres fugim d’aquesta idea tradicional de futbol lligar a l’estructura de club. El que vam crear va ser un model d’escola esportiva on, juntament amb el Cerdanyola Futbol Club, els nens juguessin sense estar necessàriament lligats ales competicions. Es tracta d’una vessant esportiva lúdica. Sí és cert que hem hagut de buscar alternatives ja que el futbol sense competicions perd el seu esperit. Així que donem als nens dues opcions: o bé s’apunten a la competició escolar, com fan les altres escoles, o bé que no ho facin.

Per tant, aquestes activitats van adreçades als  nens i les nenes, però de quines edats estem parlant?

A l’escola de futbol, els nens a partir de 4 anys ja poden inscriure’s, tot i que  tenim alguns de només 3 anys. Tinguin l’edat que tinguin, sempre els fem una prova prèvia per comprovar que realment no hi ha molta diferència física entre uns i altres. El límit d’edat està, aproximadament, als 12 anys. A partir d’aquesta edat no hi ha demanda. A això s’uneix el fet que els nois i les noies de 12 anys que volen continuar jugant a futbol volen començar a competir en estructures federades.

Quins valors socials i culturals fomenta l’Escola de Futbol?

Estem interessats en valors com el companyerisme, el respecte pel rival, pel material així com també per l’entorn; el compromís i la responsabilitat. Aquests quatre valors són els principals a més dels que ja fomenta un esport com l’esport. Aquests no només s’apliquen a l’escola de futbol sinó a la resta d’escoles. Volem que ens diferenciïn pels valors que volem transmetre a als nostres centres esportius. També trobem important i interessant que aquests valors els coneguin els pares dels nens. Un dels problemes amb què es troba el futbol federat són els propis pares i entrenadors, quan sovint arriben a pressionar massa els nens dient-los que l’objectiu és només guanyar.

Com es fan arribar als pares aquests valors?

A principi de curs fem una reunió amb els pares i després, aquest treball de transmissió de valors es fa mitjançant el contacte directe que té el nostre coordinador amb ells.

Quines tasques formatives formen part de l’Escola de Futbol?

Intentem formar els nens depenent del seu nivell en el joc i de la seva edat. L’entrenador divideix les tàctiques en quatre parts: i) la pilota és el centre de tot, ii) cal ocupar bé tot l’espai, iii) idear una tàctica, iv) crear intenció d’atac o de defensa amb l’equip i finalitzar la jugada. A segons quines edats encara no s’entén el concepte de treball en grup, i sovint molts nens quan comencen el que fan és anar només darrere la pilota.

Quants nens i nenes té actualment l’Escola de Futbol?

Actualment hi ha 120 nens i nenes. Hi ha poques nenes, però. De totes les escoles, la de natació i la de bàdminton són on hi ha una quantitat més igualada de nens i nenes.

Enguany heu encetat una nova escola esportiva: l’Escola de Karate. Ha agradat? Ha tingut una bona recepció?

Sí, ha agradat. Hem assolit el mínim d’inscripcions que necessitàvem per obrir l’escola i esperem que any rere any vagi creixent el nombre d’inscripcions.

Quin o quins han estat els motius per crear i impulsar les Escoles Esportives UAB?

Nosaltres fèiem ja activitats esportives adreçades al personal universitari, és a dir, per estudiants, treballadors i professorat. Aleshores ja fèiem activitats, com la natació i el bàdminton, que anaven dedicades només als nens, ja que hi havia demanda (eren els fills de la comunitat universitària). Va ser aleshores quan es va pensar en col·locar en un nou projecte les dues activitats que es feien pels nens, creant una entitat pròpia amb un projecte propi sota el nom Escoles Esportives UAB. Després d’afegir la natació i el bàdminton per, vam fer créixer el nombre d’activitats dedicades a aquest col·lectiu, com per exemple la natació de nadons, el futbol, etcètera. Un dels impulsos importants que en els últims dos anys han tingut les escoles han estat els abonaments familiars, que els inclouen de forma totalment gratuïta.

De cara a l’any vinent s’esperen novetats?

Sí, pel que fa a l’Escola de Karate volem que hi hagi dues franges d’edat enlloc d’una, i així ampliar el rang d’edats. Enguany vam determinar unes franges d’edat molt altes (de 8 a 16 anys) i hi havia molta diferència entre els més grans i els petits. Així doncs, si hi ha suficient inscripcions, que esperem que sí, es doblarà la franja d’edat.

D’altra banda, apart de continuar com fins ara, també estem treballant en obrir una escola de waterpolo, així com una escola de voleibol femení.

 

– Sònia Rubio

Reportatge dels set dies dedicats a les dones

La setmana del 3 de març al 9 de març, el SAF va dedicar una setmana a totes les dones. Durant set dies va haver portes obertes i es van realitzar tot un seguit d’activitats especials i inèdites. Entre elles, sessions de defensa personal, una classe d’aeròbic ambientada en els anys 80, així com exercicis d’enfortiment del sòl pèlvic realitzats a totes les classes dirigides, entre moltes més novetats.

Al llarg dels set dies, el Servei d’Activitat Física va rebre estudiants provinents de la Universitat Autònoma, a més de dones i homes fora del campus interessants en conèixer les instal·lacions esportives. Va ser, en definitiva, una gran oportunitat pels estudiants que no acostumen a practicar l’esport s’atrevissin a fer-ho i per totes aquelles dones que volen millorar la seva condició física a través d’exercicis dedicats exclusivament al cos femení.

La Begoña Lozano, tècnic de la sala de fitness i professora de sessions dirigides del SAF, ens explica els motius pels quals troba que la Setmana de la Dona és una iniciativa interessant que altres centres esportius també haurien de celebrar:

“Aquests set dies conformen una molt bona iniciativa per convèncer totes les dones a que practiquin l’esport que, malhauradament en algun moment de les seves vides, s’arriba a perdre el costum de realitzar-lo amb regularitat. És una manera, doncs, de reconnectar i de poder trobar, mitjançant la promoció d’aquesta setmana, el moment més adient per provar i veure què és i de què tracta una activitat física i poder-la seguir de manera totalment gratuïta al llarg d’aquesta setmana. En definitiva, ha estat una molt bona manera d’obrir el SAF al campus ja que han vingut sobretot molts i moltes estudiants”.

Una de les activitats que més èxit ha tingut ha estat la que es va realitzar el primer dia, el passat dilluns 3 de març: l’Aeròbic ambientat en els anys 80. La sala on es va realitzar es va omplir de gom a gom amb dones amb ganes de fer exercici a ritme de músiques que a la passada dècada dels vuitanta van tenir molt èxit. La Begoña, que dirigia la classe, ens dóna la seva visió de l’experiència:

“L’activitat física que més èxit ha tingut de la Setmana de la Dona crec que ha estat l’aeròbic dels anys 80. Va assistir-hi molta gent i va ser molt divertit. Vam aconseguir, a més, que tothom es caracteritzés una mica i que les noies es vestissin amb escalfadors i samarretes de colors cridaners. Segurament la segona activitat més exitosa va ser la de la tarda d’aquell mateix dia, amb l’activitat de defensa personal per noies. També va estar molt bé”.

L'aeròbic dels anys 80
L’aeròbic dels anys 80

 

Dones de totes les edats hi van participar

La Irene Sánchez, estudiant de Medicina i usuària del SAF, va formar part del grup de noies que van assistir a les classes d’aeròbic dels anys 80.

“La classe va ser molt divertida. Millor del que m’esperava en un principi. La música vuitantera m’agrada molt i crec que això ja va fer que m’ho passés d’allò més bé”.

Exercicis de sòl pèlvic i escalfament al final de la sessió
Exercicis de sòl pèlvic i escalfament al final de la sessió

Amb tot, la Setmana de la Dona ha atret moltes dones que, a més a més d’assistir a les classes dirigides, s’han interessat en aprendre sobre el seu propi cos. La Begoña, juntament amb la resta de tècnics, han ofert a aquelles interessades la informació necessària per a dur terme conscienciadament i amb seguretat tota mena d’activitat física:

“S’han vist moltes cares noves. Hem fet moltes atencions personalitzades per a tota aquella dona que ho sol·licitava”.

La Setmana de la Dona és una iniciativa que des de l’any 2008 és portada a terme pel Servei d’Activitat Física de la UAB. Es tracta d’un projecte que any rere any crida l’atenció tant als estudiants com a persones de fora del campus. La Irene té clar que tornarà a participar en la propera edició de l’any vinent:

“Animo a totes les dones a que participin en les properes edicions de la Setmana de la Dona, com jo, ja que finalment el més important és realitzar esport totes juntes passant una bona estona i alhora mantenir-nos sanes i en forma”.

 

– Sònia Rubio.

 

 

Entrevistem Jordi Espín, participant de l’activitat d’Escalada en Roca Natural

El passat 22 de febrer, el SAF va organitzar una activitat d’escalada en roca natural per a totes aquelles persones inscrites de la secció d’Escalada i Muntanya. Es tracta d’una sortida dirigida per professionals d’aquest esport en què s’aprenen i es porten a la pràctica els coneixements en rocòdrom a l’escalada en roca natural.

En motiu de l’èxit de la passada sortida, el proper dissabte 15 de març, la secció d’Escalada i Muntanya torna a repetir l’activitat.

Un dels participants d’aquesta activitat, en Jordi Espín, ens parla de la seva experiència:

– És una activitat que val la pena realitzar en colla? Per què?
Sí. Crec que és una bona activitat per a compartir amb més gent, com la majoria d’activitats a la muntanya. Hi ha bon ambient i entre tots es fa pinya per aconseguir l’objectiu que et proposes.

– T’ho has passat bé? T’ha servit per conèixer gent?
M’ho he passat molt bé. He conegut gent, tot i que alguns ja ens coneixíem de les classes d’escalada al SAF.

– És important tenir l’assessorament d’un especialista per a fer aquest tipus d’activitats?
Crec que és bastant important, sobretot si t’estàs iniciant en un tipus d’activitat com l’escalada. El fet de conèixer en Leo de fa temps de les classes al SAF també dóna més confiança i seguretat.

Escalada 1

– Què has après d’aquesta activitat a l’aire lliure?
He après que l’escalada en roca natural és bastant diferent del que fem al rocòdrom. També ens van ensenyar altres elements de seguretat en l’escalada i a realitzar ràpels, cosa que et va donant més autonomia a l’hora de poder fer sortides.

– Quins avantatges t’ofereix ser membre de la secció d’Escalada i Muntanya del SAF?
Ser membre de la secció d’Escalada i Muntanya et permet rebre informació de les activitats que es realitzen.

Escalada

– Participaràs a la propera sortida del 15 de març?
Sí, ja hi estic inscrit.

– Quins consells donaries a tots aquells que s’hi volen apuntar i participar?
Que es fan uns grups en les sortides amb molt bon ambient. L’experiència d’en Leo et permet participar amb total seguretat i ell és capaç d’adaptar-se a tots els nivells. A més a més, el preu de l’activitat crec que és motl bo, tenint en compte que ens deixen tot el material. El preu habitual d’una sortida d’aquestes característiques acostuma a ser molt més elevat.

 

– Sònia Rubio