Arxiu de la categoria: Sabies que…?

La pràctica d’activitat física ajuda a prevenir el càncer d’endometri

Ja hem anat parlant en altres ocasions de com fer activitat física ens ajuda a prevenir tota mena de malalties, i fins i tot diferents tipus de càncer. Avui parlarem dels efectes de la pràctica d’activitat física en dones que tenen risc de patir càncer d’endometri.

actividad-fisicaUn estudi, del que s’ha fet ressò l’article “Physical activity reduces endometrial càncer risk” de Newfix.ca, demostra que fins i tot l’exercici lleuger pot ajudar a les dones a reduir aquest risc. Aquest tipus de càncer el provoquen ’un conjunt de variants malignes que provenen de l’endometri o  revestiment de l’úter. Sol afectar dones que ja fa uns anys que tenen la menopausa, en una proporció de 75% respecte a un 25% entre les que no la tenen, i està associat a una excessiva exposició a l’estrogen.

Investigadors del Vanderbilt University Medical Center han examinat els hàbits d’exercici de les dones en el Registre de Càncer de Xangai, Xina. Un total de 832 dones amb càncer d’endometri van ser objecte de l’estudi i es van comparar a 846 dones de la mateixa edat que no havien patit la malaltia.

Els resultats van mostrar que les que eren físicament actives tenien fins a un 30 o 40% menys possibilitats de desenvolupar càncer d’endometri. Les activitats físiques contemplades inclourien el caminar com a mitjà de transport o el fer tasques domèstiques. En general, les que tenien un estil de vida actiu -però no feien exercici formal- gaudien de la mateixa reducció del risc tant com les que eren més sedentàries, però que s’esforçaven per fer una mica d’exercici.

Les dones amb més greix corporal eren les que tenien més risc. Però novament, la pràctica d’activitat física els proporcionava un cert nivell de protecció. Si es vol evitar aquesta malaltia, el que s’ha de fer és mantenir-se en moviment, ja sigui practicant alguna mena d’exercici que agradi, o simplement fent més tasques físiques, que assegurin un ritme de vida actiu.

Fotografia per: medicinas alternativas

L’estrès laboral representa un risc a la salut (II)

L’altre dia parlàvem de com l’estrès laboral por afectar la salut dels treballadors. Avui seguim amb aquest tema i ens fixarem en un altre cas.

L’estrès porta a una resposta inflamatòria del cos, que pot arribar a desencadenar malalties cardiovasculars.  Així ho han afirmat els científics del Helmholtz Zentrum München després de fer un estudi sobre el cervell que s’ha publicat a diferents revistes com Behavior and Immunity i Medicina Psicosomàtica, i del qual s’ha fet ressò Sciencedaily.

Per aquesta investigació es van observar 950 persones durant un període llarg de temps. La feina va ser feta per la doctora Rebecca Emeny, que formava part del Grup de Treball de Salut Mental, dirigit pel professor Karl-Heinz Ladwig del Helmholtz Zentrum München (HMGU). Als individus que formaven part de la mostra se’ls va fer un qüestionari sobre estrès psicològic a la feina i també es van mesurar les concentracions dels biomarcadors inflamatoris en la sang.

Els resultats van mostrar que els treballadors sans que van ser exposats a estrès a la feina mostraven elevats paràmetres inflamatoris de forma significativa i s’exposaven a un doble risc de contraure malalties cardiovasculars. Més de la meitat dels participants de l’estudi van afirmar que havien experimentat tensió psicològica i estrès a la feina.

estres_laboral“Els científics van trobar una clara associació entre l’aparició de l’estrès i les elevades concentracions de CRP (proteïna C reactiva), que és un marcador inflamatori, pel que van ser capaços de demostrar una reacció inflamatòria en el cos relacionada amb l’estrès”, informa l’article.

D’altra banda, l’estrès laboral va conduir a altres efectes psicològics nocius, com ara depressió i  trastorns del son, així com a conductes poc saludables com, per exemple, la inactivitat física. Fer esport de forma regular, durant almenys una hora per setmana, va reduir significativament l’activitat inflamatòria.

En la seva anàlisi, els científics de la HMGU han fet una contribució substancial a una comprensió més profunda de les respostes relacionades amb l’estrès en el cos. “Els coneixements obtinguts d’aquest estudi constitueixen importants punts de partida per a la recerca de mesures preventives que protegeixin contra les malalties relacionades amb l’estrès com la malaltia coronària del cor” diu el Dr Emeny, primer autor de l’estudi.

Els factors ambientals i d’estil de vida juguen un paper important en el desenvolupament de malalties comunes a Alemanya, com ara les malalties cardiovasculars i la diabetis. L’objectiu de la Helmholtz de Munic és desenvolupar nous enfocaments per a la diagnosi, la teràpia i la prevenció de les malalties més comunes.

Fotografia per: sevtia.com.mx

Trastorns Musculesquelètics (TME)

L’altre dia vam parlar en aquest bloc sobre els efectes de l’activitat física en les dones amb osteoporosi. Avui, parlarem dels trastorns musculesquelètics en general, que solen ser una de les principals dolències per a molts treballadors.

Segons l’article Transtornos Músculo Esqueléticos  de l’Insituto Navarro de Salud Laboral (INSL)  “els trastorns musculesquelètics són el problema de salut més comú a Europa”. A més, s’han incrementat durant els últims anys i ara afecten a persones que treballen en la major part de sectors i ocupacions, independentment de l’edat i del gènere.

2008022639espalda“Gairebé el 24% dels treballadors de la Unió Europea (UE-25) afirma patir mal d’esquena i el 22% es queixa de dolors musculars” afirma l’article. Els Trastorns Musculesquelètics (TME) no tan sols comporten patiment personal sinó també un elevat cost per a les empreses i per les economies dels estats membres de la UE.

Els TME d’origen laboral són alteracions que pateixen estructures corporals com ara els músculs, les articulacions, els tendons, els lligaments, els nervis, els óssos o el sistema circulatori, i que han estat causades o agreujades pel tipus de feina desenvolupat o per l’entorn on es realitza. La majoria apareixen arrel de l’exposició repetida durant un temps determinat a factors de risc “biomecànics” i “organitzacionals”.

El risc de patir algun TME té a veure amb tres grups de factors: els factors individuals com ara l’historial clínic, la capacitat física, l’edat, l’obesitat i el tabaquisme; els factors biomecànics com l’aplicació de força, la manipulació manual de càrregues, les postures forçades o estàtiques etc.; i els factors organitzatius-psicosocials com ara la falta d’autonomia, la repetibilitat, la monotonia etc.

Per a combatre els TME d’origen laboral, l’article esmenta que calen “polítiques de prevenció primària integrals que considerin la “càrrega total” que suporta l’organisme com a causant dels TME (pesos manipulats, forces, postures, repetibilitat, fred, calor, soroll, vibracions, organització de la feina etc.) i que facilitin el manteniment, rehabilitació i reinserció laboral dels treballadors afectats”.

L’article, a més, recomana una política de prevenció que inclou diversos punts com ara l’avaluació de tots els factors de risc de TME que no es poden evitar i la planificació de mesures preventives: combatre els riscos des de l’origen, adaptar-se a les noves tecnologies, substituir allò que sigui perillós per altres coses que no ho siguin, etc.

Fotografia per: elconfidencial.com