Secció d’Arts Marcials – Entrevista amb Cristòbal Gea

Cristòbal GeaLa secció d’Arts Marcials està treballant per tal de consolidar un grup de practicants d’aquestes especialitats al campus de la UAB. En Cristòbal Gea, el responsable d’aquest grup d’activitats, que inclouen  el Tai-txi-txuan, la Defensa Personal, el Taekwondo, la Capoeira i el Karate-, ens en parla.

Des de quan aquesta secció esportiva és una realitat al SAF?
Aquesta secció es va plantejar a finals de curs de l’any passat i es va començar a treballar amb ella i posant-la en marxa aquest curs. La seva presentació, a finals de novembre, es van presentar al poliesportiu del SAF totes les disciplines que després es podrien desenvolupar en la secció.

Quin és l’objectiu principal?
L’objectiu bàsic és donar resposta a totes aquelles persones que busquen alguna cosa més a les seves vides. Les arts marcials no són simplement una disciplina esportiva: hi ha un rerefons. Hi ha una vessant esportiva, una de pràctica, una altra d’espiritual… És tot plegat una mica més complex. El camí és totalment personal i intransferible: cadascú ha de fer i seguir el seu. Per això creiem que és molt important donar resposta a les necessitats de tots aquells que vulguin practicar-ho. A més, un altre motiu era el fet de saber que dins del campus universitari hi havia molts practicants d’arts marcials que no venien al SAF.

S’organitzen competicions?
Tot i que a vegades les arts marcials i el concepte de competició van agafats de la mà, no és exactament així. Dins del SAF hi ha un departament específic per a competicions per a tot aquell que vulgui competir. Aquesta secció, en canvi, està més aviat plantejada per a la pràctica personal. Quan competim, el que volem és guanyar, aconseguir títols, desenvolupar la nostra carrera competitiva… Les arts marcials, per la seva banda, el que més busquen és desenvolupar la nostra faceta més personal. Hi ha competicions d’arts marcials, però dins del SAF estan separades: la competició és estrictament el departament de competició i la secció d’arts arts marcials, com ja he dit, és una altra història.

A qui va adreçada aquesta secció?
Les arts marcials van adreçades a tothom: el meu alumne més petit té només tres anys, i el més gran en té més de seixanta. Tothom pot créixer.

Es requereix coneixement previ de les activitats i/o cal tenir una condició física especial?
No. Les arts marcials són un camí que cada persona ha de recórrer. El punt de partida d’un o d’un altre serà diferent, és clar. Pensa en una cadira. Una cadira té quatre potes. Si una pota és molt curta, la cadira no serà estable; si totes les potes tenen la mateix alçada, encara que siguin baixes, potser la cadira no és còmoda, però és estable. Per tant, cadascú ha de desenvolupar aquestes quatre potes en algun moment determinat. Hi ha gent amb més facilitat per la part física, i una altra amb més facilitat per la introspecció i concentració, però cadascú ha de recórrer el seu camí.

A quines edats hi ha més demanda d’arts marcials?
Això té molt a veure amb el factor cultural. En el nostre país, encara tenim la concepció de que el ballet està només adreçat a les nenes i que el karate és pels nens, sobretot per aquells que especialment tenen un comportament que els pares no poden controlar i mitjançant la disciplina del karate, per exemple, volen canalitzar aquesta manera de ser dels seus fills. Això no té perquè ser així. De fet, els meus millors alumnes són noies. Com dèiem, tot plegat és un factor més aviat cultural: a l’Occident les disciplines esportives es realitzen a una edat més primerenca, però si vas als països on les arts marcials van néixer -Al Japó o a la Xina-, l’edat dels practicants augmenta. Tothom pot fer-ho i no hi ha una edat determinada. És el factor sociocultural el que ens empeny cap a una banda o una altra. Moltes vegades no triem. Quan vols comprar-te un cotxe, ets capaç de recórrer tots i cadascun dels concessionaris; ara bé, portes el teu fill al col·legi i al gimnàs que hi ha a sota de casa. Ens podem plantejar que tenim més cura del cotxe que del fill. No té sentit. Aleshores, tot té a veure amb com ho abordem mentalment que no pas com si fos una necessitat. Tots podem créixer i tots tenim coses a millorar.

I realment s’aprèn fent aquest tipus d’activitats.
Sí. Sovint els usuaris s’acosten a aquestes disciplines perquè les han vist al cinema, o bé perquè n’han sentit a parlar… etcètera. Quan s’acosten a conèixer-ho, en canvi, veuen que és una altra cosa i descobreixen coses en el seu cos i ment que abans no coneixien, o fins i tot que havien oblidat. El que es busca en les arts marcials és créixer gairebé a nivell holístic, a tots els nivells. És el creixement integral de l’individu. Tots, a totes les edats, tenim coses a créixer i desenvolupar. No hi ha límit, el límit el posem nosaltres mateixos.

Hi ha alguna novetat de cara a l’any vinent?
Hem començat aquest any i plategem les activitats en funció de la resposta que tenim de la gent. Des del primer moment, vaig plantejar que la secció fos la secció “de tots”, és a dir, tots els practicants d’arts marcials entren dins la secció i entre tots mirem què podem fer. En funció d’aquestes respostes, hem platejat un seguit d’activitats. En funció de la resposta que hi hagi, ho modificarem en un sentit o en un altre. Ara per ara, el que hi ha proposat són les activitats generals amb regularitat setmanal, activitats monogràfiques, així com tallers realitzats els dissabtes.

 

– Sònia Rubio

Nova edició de la Setmana Saludable i Sostenible de la UAB

La UAB va celebrar la 5a edició de la Setmana Saludable i Sostenible del 7 a l’11 d’abril i el Servei d’Activitat Física, com no podia ser d’altra manera, hi va participar. Entre tot el ventall d’activitats que es van realitzar, el SAF en va organitzar gairebé una desena, tant a les seves instal·lacions com a diversos punts del campus.

UAB Campus Saludable i Sostenible

La diada central, celebrada el dijous 10 d’abril, va aplegar la majoria de propostes de la Setmana. En Manel Sabés, vicerector de Relacions Institucionals i de Territori, ens explica el seu punt de vista sobre la jornada principal de la Setmana:

“La Plaça Cívica és un dels espais més adients i adaptats per a fer aquestes activitats. Propostes com la cursa i la caminada saludables, la competició de bàsquet o l’arrossada, entre altres, han estat les propostes que més han cridat l’atenció a la gent”.

“Aquí, a la UAB, ens és molt fàcil dur a terme aquest seguit d’activitats per dues raons bàsiques. La primera és que disposem d’un campus esplèndid que fa goig; l’altra raó, no menys important, és que tenim un programa quadriennal anomenat Campus SiS en el qual pretenem fer activitats de salut, prevenció i sostenibilitat que vagin lligades a la vida del campus”.

Cristina FernándezLa Cristina Fernández, estudiant de Periodisme, va ser una de les persones que va participar a la cursa popular. Per a ella, aquest és el primer any com a corredora a la Setmana SiS:

“És el primer any que participo a la cursa solidària. Ja havia participat a la cursa de la UAB que es va fer a la Vila, la del desembre. Em vaig assabentar per un amic, i jo informo a les meves amigues també. Tot és qüestió del boca a boca”.

Juntament amb la cursa i la caminada populars, l’altra activitat amb més afluència va ser la masterclass de balls llatins, el ZMBSAF, organitzada pel SAF. La majoria dels assistents eren noies, tot i que també hi va participar algun noi, tots amb ganes de ballar i de passar-s’ho d’allò més bé.

ZMBSAF
Una de les activitats que més gent va acollir va ser la masterclass de ZMBSAF, organitzada pel Servei d’Activitat Física.

 

A la Plaça Cívica, a més, va haver-hi tot un conjunt d’espais informatius que volien donar a conèixer propostes interessants, sobre salut, prevenció i sostenibilitat, a totes les persones que s’hi apropaven . Les paradetes de la ‘Fundació Autònoma Solidària’ i de l’associació ‘Espanya Ambiental’ en són dos exemples.

L'Associació Espanya Ambiental, en contra del malbaratament dels aliments
L’Associació Espanya Ambiental, en contra del malbaratament dels aliments

 

L'Associació Autònoma Solidària i l'Associació Espanya Ambiental, juntament amb els participants de la Cursa Popular
L’Associació Autònoma Solidària i l’Associació Espanya Ambiental, juntament amb els participants de la Cursa Popular esperant a fer la sortida

Aquestes, juntament amb la resta de variades activitats, balls de swing, arrossada popular, competicions de bàsquet 3×3, paradetes sobre salut, prevenció i sostenibilitat van formar part d’unes jornades en què el bon temps va lluir a tot el campus. En definitiva, una edició de la Setmana Saludable i Sostenible amb més afluència de gent.

La UAB consolida així la celebració d’una setmana pensada per a promocionar entre la comunitat universitària activitats que afavoreixin l’adquisició d’hàbits saludables, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

Aquí podeu veure el vídeo amb imatges de moltes de les activitats que van formar part de la Setmana Saludable i Sostenible!

– Sònia Rubio

Setmana Saludable i Sostenible de la UAB – Entrevista amb el vicerector Manel Sabés

Del 7 a l’11 d’abril, el campus de la UAB, i especialment la seva Plaça Cívica, va ser escenari de la 5a edició de la Setmana Saludable i Sostenible que  ha tingut un gran èxit de participació. En parlem amb en Manel Sabés, vicerector de Relacions Institucionals i de Territori de la Universitat.

SabesQuè és la Setmana Saludable i Sostenible?

La Setmana Saludable i Sostenible és la transportació d’una jornada mundial de la salut que, ja des de fa cinc anys, la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb altres universitats catalanes, realitza durant tota una setmana plena d’activitats relacionades amb la salut.

Aquí, a la UAB, ens és molt fàcil dur a terme aquest seguit d’activitats per dues raons bàsiques. La primera és que disposem d’un campus esplèndid que dóna goig, l’altra raó, i no menys important, és que tenim un programa quadriennal anomenat Campus SiS amb el qual pretenem fer activitats de salut, prevenció i sostenibilitat que vagin lligades a la vida en el campus. Enlloc d’introduir assignatures relacionades amb aquests àmbits, el que volem és crear un estil de vida que formi els estudiants de manera complementària a la formació que ja estan estudiant a les seves facultats.

Com s’ha viscut la jornada d’avui, dijous 10, la més atapeïda d’actes de tota la Setmana? Quina resposta donen els estudiants a aquesta iniciativa?
Personalment, l’edició d’enguany és la segona en la què participo com a vicerector. Tot i això, ja fa molts anys que estic en aquesta casa i ja havia seguit l’evolució d’aquesta setmana. Enguany, però, hi ha hagut un increment de l’interès per part dels estudiants. També hem anat introduint facilitats perquè els treballadors puguin participar-hi, i certament ha estat un èxit.

Quines són les activitats més destacades de la Setmana? Què és el que agrada més a la gent?
Les activitats com les d’avui dijous, la diada del Campus Saludable i Sostenible, són les que més animen a la gent. El fet que la Plaça Cívica sigui el punt de trobada més important d’aquestes jornades fa que tot plegat encara prengui més força. La cursa i caminada saludables, la competició de bàsquet i l’arrossada han estat les propostes que més han agradat i cridat l’atenció. Ara bé, també s’han dut a terme interessantíssims cursos i tallers dedicats a l’aprenentatge sobre el malbaratament alimentari, salut i prevenció en laboratoris, a més a més de caminades i vingudes a peu o amb bicicleta des de diferents poblacions veïnes de la Universitat. Tot plegat conforma una programació molt envejable per a tothom.

 

– Sònia Rubio