Gen 29 2009
Un milió de francesos demanen a Sarkozy no pagar les conseqüències de la crisi
Més d’un milió de francesos s’han manifestat avui en més de 200 ciutats en protesta per les conseqüències de la crisi econòmica i per la polÃtica del Govern per afrontar-la, en el que ha constituït la primera vaga general que afronta el president Nicolas Sarkozy.
La guerra de xifres entre sindicats i Executiu no s’ha fet esperar: el Govern ha reconegut 1.080.000 manifestants, mentre que els convocants han elevat la xifra fins als 2.500.000, la principal jornada de protesta des de l’arribada a l’Elisi de l’actual president.
A ParÃs, els quatre quilòmetres que separen les places de la Bastilla i de l’Ã’pera han vist desfilar al mà xim nombre de manifestants del paÃs –300.000 segons els sindicats, 65.000 segons la delegació del Govern–, el doble que en l’última jornada unità ria dels sindicats.
Els vuit sindicats convocants han considerat un “èxit” la jornada a l’haver reunit “les manifestacions més grans de treballadors dels últims 20 anys”, segons el president de la CFDT, François Chérèque.
Una “força al carrer” que ha de ser “escoltada” pel president Sarkozy, segons el lÃder de la CGT, Bernard Thibault. “Sarkozy ha d’obrir un dià leg amb els sindicats, en cas contrari, els treballadors poden fer altres jornades de vaga com aquesta”, ha advertit el sindicalista, que es reunirà amb la resta de les centrals obreres dilluns que ve per analitzar si mantenen la pressió sobre l’Executiu.
Mentrestant, els sindicats esperen “un gest” del Govern que mostri que han escoltat el missatge dels manifestants, un crit de protesta contra la “sagnia de llocs de treball” i contra el deteriorament del poder adquisitiu que ha provocat la vaga.
Entre les pancartes més repetides, les que exigeixen a l’Executiu una ajuda per als treballadors similar a la que han donat per salvar els bancs. Els diners dels banquers han de venir a nosaltres, apuntava una de les pancartes de la manifestació parisenca. Ells són el problema, nosaltres la solució, es podia llegir en una altra.
Encara que el gruix dels vaguistes procedien del sector públic, la manifestació de ParÃs ha comptat amb un important nombre de treballadors d’empreses privades, molt preocupats per les conseqüències de la crisi econòmica.
Una cosa similar ha passat en altres ciutats, on moltes manifestacions han estat gairebé monopolitzades pels treballadors d’una o dues empreses que afronten plans de reestructuració i acomiadaments.
La vaga ha aconseguit paralitzar bona part dels trens francesos –40% dels d’alta velocitat i 70% dels regionals–, ha obligat a anul·lar molts vols i ha pertorbat el trà nsit a les grans ciutats. Però no ha estat el dijous negre que auguraven els sindicats en els dies previs. El metro parisenc ha funcionat amb relativa normalitat, aixà com els autobusos, cosa que ha descongestionat el trà nsit de la ciutat.
Més difÃcil ha estat arribar a la feina des dels ravals parisencs, un camà que dià riament emprenen milers de persones en els trens de rodalies, els que més han patit els efectes de la vaga. Només han funcionat la meitat dels previstos i algunes lÃnies han estat completament parades durant la jornada.
Als aeroports, els vols de llarga distà ncia no s’han vist afectats, però els de mitjà i curt recorregut han patit endarreriments de fins a una hora, sense comptar amb les anul·lacions previstes la vigÃlia per les aerolÃnies.
També han tancat nombroses escoles, perquè aproximadament la meitat dels docents han fet vaga. El servei de correus, aixà com l’elèctrica EDF, el grup de telecomunicacions France Telecom i els hospitals també han patit les conseqüències de la vaga.
El Govern ha calculat que un quart dels funcionaris no han anat al seu lloc de treball.
Font: www.elperiodico.cat
Article complet a:

