REVISTA CAMPUS

Blog de la revista 'El Campus de l'Autònoma'

març 15 2012

El futur de les televisions autonòmiques

Posted in Televisió by Pepa Badell Serra |

(Article escrit per Sergio González Pulgar)
Amb l’arribada del nou govern estatal, la modificació de la Llei Audiovisual serà una realitat en properes dates. El Partit Popular ja ha donat el placet a l’avantprojecte que contempla que les empreses privades puguin controlar les televisions autonòmiques, amb la possibilitat d’externalitzar els informatius, cosa que impedia la Llei de 2010. En temps de crisi, tota injecció econòmica és benvinguda, deuen haver pensat.

No obstant això, ningú pot oblidar que les televisions autonòmiques tenen una funció molt clara: donar informació als habitants de manera rigorosa, lliure i independent. Però també fan altres serveis públics, com ara contribuir a la indústria audiovisual i a la defensa i promoció de la cultura i llengua autonòmiques. Per tant, les autonòmiques no només compleixen un servei informatiu, sinó de cohesió com a país. En aquest sentit s’han pronunciat avui tots els degans de les Facultats catalanes amb estudis de comunicació i periodisme.

Sembla complicat que aquest objectiu es pugui complir si qui posa els diners és un ens privat. Actualment, les televisions autonòmiques reben una subvenció del 75% del seu pressupost. Es pot dir, per tant, que sobreviuen gràcies a les partides destinades des de cada govern. Rajoy ja ha anunciat la retallada de 200 milions a RTVE que els precipita cap a una situació desconeguda i dura, que obligarà de ben segur a cancel•lar sèries i programes.

La guerra televisió pública – televisió privada està declarada fa anys. Des que la publicitat va desaparèixer de RTVE, uns altres s’han vist beneficiats: Telecinco i Antena 3 controlen el 85% del mercat publicitari. UTECA, l’associació de les televisions privades, és partidària de prohibir la publicitat a les autonòmiques i crear un canal únic compartit amb RTVE que inclogui desconnexions o segons canals en algunes autonomies. Un model copiat totalment d’Alemanya.

Les televisions privades (principalment Antena 3 i Telecinco) mantenen la seva quota superior al 40% del mercat publicitari, però han perdut un 8% dels seus ingressos durant l’any 2011. Aquestes pèrdues se sumen a les caigudes d’anys anteriors, només compensades amb la pèrdua de publicitat de RTVE que els ha donat noves oportunitats d’ingressos.

A comunitats autònomes, com ara Catalunya i Galícia, als diferents canals de TV3 i TVG s’emet la pràctica totalitat de la programació en la llengua pròpia. Euskadi és un cas diferent amb canals en euskara i d’altres en castellà. Davant d’això, no podem oblidar que TVE només emet en altres llegües el 2,4% de la seva programació i, a les privades, la presència d’altres llegües és pràcticament nul•la.

Hi ha una solució per no privatitzar i mantenir la qualitat i independència a les televisions públiques? Segons la FORTA les autonòmiques estimen el seu cost en 30,6 € per habitant i any, la qual cosa suposa un 30% menys del que desemborsen els europeus per televisions de característiques similars.

Per tant, i si fossin els ciutadans els qui directament paguessin aquesta quantitat per salvar les seves televisions?

Si s’aplica el model previst pel govern de l’Estat, els ciutadans continuaran pagant la reestructuració i els acomiadaments d’un model esgotat i el cost poc transparent d’unes televisions autonòmiques en les quals se segueix sense discutir el fonamental: si han d’existir, per a què serveixen i com ha de ser el servei públic, l’únic que els ciutadans haurien de pagar.


No hi ha comentaris

març 07 2012

‘Colita’, una fotògrafa excepcional

Posted in Periodisme by Pepa Badell Serra |
Isabel Steva Hernández, àlies 'Colita'

Isabel Steva Hernández, àlies Colita, és la protagonista de l’entrevista
en profunditat que publiquem al darrer número de la revista El Campus
de l’Autònoma
.

Colita és una de les fotògrafes més importants del nostre país. Ha retratat personatges tan importants com Orson Welles i Gabriel García Márquez. Protagonista d’excepció del moviment de la Nova Cançó, podem definir Isabel Steva com a periodista, artista i agitadora social. La Universitat Autònoma de Barcelona, a petició de la Facultat de Ciències de la Comunicació, li atorgarà en breu el títol de Doctora Honoris Causa.

Per error, al número 60 de la revista El Campus de l’Autònoma dèiem que ja se li havia concedit el títol. En realitat, s’espera poder fer-ho en un proper Consell de Govern, ja que el del passat 15 de febrer de 2012 es va haver de suspendre i, per tant, no es va poder tractar el punt de l’ordre del dia que havia d’aprovar la concessió del Doctorat Honoris Causa a Colita.
Actualització 14/03/2012
Avui s’ha aprovat oficialment el nomenament de Colita com a Doctora Honoris Causa. Podeu llegir el comunicat en aquesta adreça.

(Foto: Gemma Buenaventura)

(Text complet de l’entrevista en PDF)


1 comentari

febr. 02 2012

Adéu a les Humanitats?

Posted in Docència, Periodisme by Pepa Badell Serra |

El món, les societats humanes, estan canviant a gran velocitat, en tots els sentits. En el camp de la formació i, més concretament, en el món universitari i en el context de les societats occidentals, les transformacions són profundes i afecten el nucli del mateix sentit de la tasca d’ensenyament i de la
investigació i la recerca.
El neoliberalisme ha modificat les mentalitats col·lectives, els mercats han imposat les seves lleis al conjunt social i la universitat viu la transformació dels seus objectius seguint les pautes socioeconòmiques dominants. I en tot aquest procés va desapareixent o minvant de manera progressiva l’ensenyament de les
Humanitats, el contingut de les quals era present en la quasi totalitat de les branques del saber. Una pèrdua a favor de les aplicacions del saber al mercat de treball.

PDF núm. 60


No hi ha comentaris

nov. 08 2011

Les dues cares de Bolonya

Posted in Docència by Pepa Badell Serra |

El setembre de 2011 el Pla Bolonya va complir el seu primer aniversari. Un cop finalitzada la seva implantació, és hora de fer un balanç: ha millorat el sistema universitari? Com ha afectat als docents i a l’alumnat?

PDF nú. 59


No hi ha comentaris

nov. 07 2011

La finalitat del Disseny en Premsa

Posted in Docència, NTIC, Periodisme by Pepa Badell Serra |

Olivetti Lexicon 80

Hi ha una frase de Steve Jobs que m’agrada especialment: ”Most people make the mistake of thinking design is what it looks like, […]That’s not what we think design is. It’s not just what it looks like and feels like. Design is how it works.”

A bona part dels estudiants de periodisme els sembla que el disseny en premsa és accessori, que només serveix per deixar “bonica” la pàgina o el reportatge o fer-lo llegible en pantalla. Com a molt, pensen que el disseny en premsa és aprendre una aplicació informàtica…
Discrepo radicalment d’aquest concepte des de fa 36 anys, quan vaig arribar a una redacció on encara funcionaven les màquines d’escriure (Olivetti Lexicon 80) i les linotípies feien la feina al taller.

En aquell moment, com a gran novetat, es feia un esbós amb llapis i es calculava amb un tipòmetre les línies que havíem d’escriure, els caràcters que ocuparien els títols, etc… Havíem començat a organitzar la informació d’una manera racional dins la pàgina!

Els anys 80 es va viure l’eclosió dels disseny en Premsa, moment en que es van fer autèntiques aberracions perquè vam oblidar amb quina matèria treballavem: la informació; i quin era el nostre principal objectiu: fer més plaent i entenedora la lectura.

Però, ai! Què seria del millor reportatge, la més gran exclusiva, les imatges més impactants… si no estiguessin ben posats en pàgina? A França d’això en diuen la “mise en page” i és fonamental per potenciar la legibilitat, jerarquitzar i organitzar la informació, fidelitzar els lectors a una estructura subjacent a la imatge del producte. És a dir, això que afirma Steve Jobs, el mag d’Apple mort recentment: “Molta gent comet l’error de pensar que el disseny és el que es veu [..] Això no és el que creiem. No és només el que es veu o la sensació que et produeix. El Disseny és també com funciona”.

Si un disseny en Premsa està ben reixit, en surten beneficiats els/les periodistes literaris, els/les fotògrafs, la publicació i l’empresa. Tan se val si es publica en paper, com electrònicament: periodisme és escriure, periodisme es fer imatges, periodisme és reunir d’una manera coherent, visual i atractiva tot aquest material. I tot periodista hauria de conèixer aquestes lleis internes, si més no, per vetllar que la seva feina no quedi esguerrada per un mal disseny.

Us deixo un enllaç, de fa molts anys, on es cita aquesta frase de Jobs, i una altre on es pot veure com es feia un diari al 1950. Bon profit!


No hi ha comentaris

Next »