Treball de Teoria Número 1 0

<!–[if !mso]&gt; st1\:*{behavior:url(#ieooui) } &lt;![endif]–>

 

Treball de Teoria Número 1

Redacció i Locució en Mitjans Audiovisuals

Estructura del blog

1. Crèdits, títol, subtítol

2. Part escrita

–  Introducció

–  Anàlisi dels texts

–  Conclusions

3. Part locutada

–  Introducció [0.5’]

–  Anàlisi dels texts [2.5’]

4. Bibliografia

1. Títol, subtítol i crèdits

Títol:                           Treball de Teoria Número 1

Subtítol:         Redacció i Locució en Mitjans Audiovisuals

 

Crèdits:          Júlia Aguiló Tardío i Meritxell Carneado Muñoz

1r de Periodisme

Grup 51

2. Part escrita

2.1 Introducció

Aquest treball està composat per dues parts ben diferenciades: una primera part escrita en la que s’analitzen quatre textos dels sis proposats; i una segona part locutada en la que es presenta un arxiu de so que recull una síntesi del treball escrit.

L’anàlisi dels textos treballats consisteix en comprovar si les redaccions ajuden a que la locució soni natural, explicar la funció que tenen, a quin grup van dirigits, quina és la relació que s’estableix amb el destinatari, a quin mitjà s’adeqüen millor i analitzar si la macroestructura i la microestructura són idònies.  Els textos triats són l’u, el tres, el quatre i el sis. Aquesta part escrita està composada per una introducció, l’anàlisi dels textos i una conclusió on exposem els coneixements als que hem arribat i ens ha aportat fer aquest treball.

La part locutada, com l’escrita, presenta una introducció, a més del resum de l’anàlisi dels textos. En aquesta introducció presentem el treball realitzat i seguidament parlem sobre l’anàlisi feta en la que donem el nostre punt de vista.

2.2 Anàlisi dels texts

 

Text 1

1.Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la locució soni espontània/natural.

La manera que la seva redacció intenta afavorir que aquesta locució soni espontània i natural és a partir de la utilització de formes gramaticals senzilles, és a dir, oracions curtes i d’estructura estàndard, tot seguint el patró subjecte + (+ complements del subjecte) verb (+ complements del verb). A nivell locutiu, una veu que empri el registre adequat pot reforçar aquesta naturalitat.

 

2.Expliqueu:

 

a) Quina funció tenen

Si tenim en compte el seu format publicitari, la funció d’aquest text és suscitar als receptors la compra d’un producte, tot considerant.

 

b) A quin públic (“target”) s’adrecen

S’adreça a un públic o target familiar, com podem observar al propi text:  La millor obra del món per què tota la família aprengui a conèixer i a estimar els animals.

c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari

La relació que intenta establir amb el destinatari és de complicitat, com ho és la de la majoria dels anuncis. Aquesta complicitat és propiciada pel tractament personal de la redacció (en 2a persona del singular, com si es tractés d’un conversa de tu a tu): Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia trobaràs tot el regne animal i té com a finalitat que el receptor tingui la sensació que la informació només se li està donant a ell i així se senti un privilegiat.

d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent)

S’adequa millor a la televisió perquè si es combina amb imatges boniques d’animals, el missatge resulta més potent.

3.Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.

Tot tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual i especialment en la macroestructura, en aquest cas crida l’atenció que l’ordre lògic dels blocs de l’anunci es troba alterat ja que l’oferta es troba en l’últim lloc, després de la descripció del producte i del reforç argumental per a persuadir al receptor que adopti una actitud positiva i decideixi adquirir l’objecte en venda. Tot i això, no recomanaríem una redistribució de les diferents parts de l’anunci d’acord amb l’ordre estàndard d’oferta, descripció del producte i reforç argumental, respectivament, perquè considerem que ja és correcte com s’ha fet i una disposició estàndard com la següent desenfocaria la informació vertaderament important per al potencial client: com pot aconseguir el producte.

§  21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars. Primera entrega diumenge 5 per només 50 cèntims amb La Vanguardia.

Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia trobaràs tot el regne animal.

La millor obra del món per què tota la família aprengui a conèixer i a estimar els animals.

4.Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.

Les microestructures aplicades són la claredat i senzillesa expositiva com a conseqüència de la utilització d’un llenguatge proper al què s’utilitza en parlar.

La concisió des del punt de vista sintàctic s’aconsegueix mitjançant el predomini de l’ordre gramatical en la construcció dels enunciats, encara que aquesta pugui variar en alguns aspectes, tal i com podem apreciar en l’anàlisi morfològic següent:

§  Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia (CC) trobaràs (S+V) tot el regne animal (CD).

La millor obra del món (S) per què tota la família aprengui a conèixer i a estimar els animals (CS). 21 volums i 20 DVD (S) amb les imatges més espectaculars (CS). Primera entrega diumenge 5 per només 50 cèntims amb La Vanguardia.

Podem observar que la successió lògica dels diversos Complements del Subjecte (CS) no es compleix sempre. Tanmateix, aquest fet no impedeix la bona comprensió del missatge.


 

 

Text 3

 

1.Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la locució soni espontània/natural.

Aquest text conté una sèrie de factors que fan que la locució soni més espontània i natural. Un d’ells és l’ús d’un vocabulari senzill, un altre l’absència de frases llargues i, per tant, subordinades. L’enumeració és un bon recurs per fer més dinàmica la locució, això si, tot això s’aconsegueix utilitzant el to adequat.

2.Expliqueu:

 

a) Quina funció tenen

És un text informatiu, per tant, la seva funció és la d’informar a un públic receptor sobre un esdeveniment (en aquest cas, anunciar una tertúlia amb Pere Casaldàliga), presentant primer el invitat i després donant peu als temes dels quals es parlaran.

 

b) A quin públic (“target”) s’adrecen

Aquest text s’adreça a un públic bastant ampli, només requereix un mínim nivell cultural i estar pendent de l’actualitat. Aquesta presentació del que interpretem serà una tertúlia, tractara sobre temes d’actualitat dels que es necessita saber els fets per entendre després les opinions de l’invitat, Pere Casaldàliga, o simplement les seves aportacions i vivències.

c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari

Utilitza la forma personal “nosaltres”, això ens dona la sensació de que quan parla el presentador, està parlant també pel públic. Això queda exemplificat amb: “ens agradarà també valorar amb Pere Casaldàliga…” Almenys és la sensació que ens provoca, com que nosaltres no som els entrevistadors en aquest cas però és com si nosaltres hi estiguéssim també allà, és una manera d’introduir el públic a l’escena.

d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent)

Al mitjà que millor s’adequaria és a la televisió ja que sempre es rep millor un missatge acompanyat d’imatges i vídeos que no pas amb l’informació solta. No obstant, aquesta redacció també està preparada per ser emesa en ràdio ja que es presenta un invitat que parlarà sobre uns temes que potser no necessiten suport d’imatges.

3.Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.

En aquest cas, no es segueix el model de macroestructura adequada o establerta. Suposem que serà degut a que al ser la introducció d’una entrevista, no es presenten els fets en primer terme sinó que es presenta l’entrevistat i després es dona lloc als fets i a la situació actual. També hem de tenir en compte que els models periodístics també tenen com a objectiu tenir un alt nivell d’audiència, per tant, potser el periodista ho ha enfocat d’aquesta manera per crear un producte més atractiu sense sortir de la línia dels informatius. En aquest text es veu reflectida tant la primacia com la ultimitat, ja que el primer i l’últim que es diu és el nom de l’entrevistat per tal de que els oients o espectadors recordin aquest. Com hem dit, al principi se’ns presenta l’entrevistat i al final hi ha la presentació d’aquest, la resta (el que seria el nus) és una síntesi sobre els fets, per tant, no s’acaben d’explicar sinó que es fa una introducció. Aquest text no segueix l’estructura entrada, cos i tancament.

 

4.Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.

Opinem que la microestructura aplicada en aquest text si s’adequa ja que resulta molt entenedor i segueix les pautes fixades en quant a la construcció de frases pels mitjans audiovisuals. Això es degut a la claredat i senzillesa expositiva i al ús d’una llengua molt similar a la que utilitzem al parlar. Aquesta claredat s’ha aconseguit gràcies al predomini de l’ordre gramatical en l’estructura de les oracions. Les oracions es troben compostes per un subjecte, un verb i complements (directe, indirecte, preposicional, predicatius, atributs i circumstancials). Com és lògic hi ha elements de temps i de concordança que acaben de lligar els components que formen les oracions. No hi ha cap oració subordinada, en canvi si que hi ha de coordinades, per tant, no depenen sintàcticament entre elles. Una oració coordinada seria per exemple la següent: “Ara no s’ha mogut del Mato Grosso, però ja no és bisbe, és bisbe emèrit.” Predomina l’estructura formada per subjecte, verb i complements. Encara que també hi ha frases que contenen un atribut i complement predicatiu, com és el cas de la segona oració, “…ja no és bisbe, és bisbe emèrit”.


 

 

Text 4

1.Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la locució soni espontània/natural.

La manera que la seva redacció intenta afavorir que aquesta locució soni espontània i natural és a partir de la utilització de frases curtes que, tot i que contenen alguna subordinació, no resulten difícils d’entendre per als receptors. Com en el text 1, és bàsica la tria d’una veu que s’adeqüi al registre corresponent: una veu alegre i capaç de despertar als més dormilegues.

2.Expliqueu:

 

a) Quina funció tenen

Donat que es tracta d’un text informatiu, la seva funció és donar a conèixer una sèrie de fets als receptors (el començament de la Setmana Santa i la seva previsió meteorològica així com les situacions política, econòmica i esportiva) tot treballant amb els fets, els antecedents, el context, les conseqüències i les prediccions.

 

b) A quin públic (“target”) s’adrecen

S’adreça a un públic o target divers, ja que, al contrari del text 1, no trobem marques que indiquin un tipus de destinatari concret. Aquesta peça simplement s’adreçaria a qualsevol que volgués estar al corrent de l’actualitat, tot suposant que tingui un cert nivell cultural inicial.

c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari

La relació que intenta establir amb el destinatari és de informant – informat, és a dir que tampoc trobem indicis que ens facin deduir que es pretén un relació més propera amb receptor.

d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent)

S’adequa millor a la ràdio o a la televisió. Amb aquest segon mitjà citat el missatge resultaria més potent, ja que podríem reforçar-lo amb PG i PD.

3.Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.

Tot tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual i especialment en la macroestructura, en aquest cas crida l’atenció que com es tracta d’una mera enumeració de fets, en la qual el locutor no pot entretenir-se amb en detallar-ne el context, els antecedents, les conseqüències i les prediccions de cadascun com tampoc pot concretar la tesi, l’antítesi i la síntesi. Per aquest motiu, podríem afirmar que no compleix amb la macroestructura establerta per a aquests tipus de text, és a dir, de les notícies estrictes, però en realitat aquest fet no ens sorprèn perquè és produeix força sovint als mitjans de comunicació actuals. Tot i això, som conscients que quan els espais informatius són més extensos, aleshores si que se segueix la macroestructura pròpia d’aquest gènere perquè es disposa del temps suficient per a fer-ho. De totes maneres, observem que s’ha tingut força en compta la primacia, la ultimitat i la redundància, amb l’objectiu de facilitar la comprensió dels receptors, així com la disposició dels continguts en l’entrada, el cos i el tancament.


 

 

4.Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.

Les microestructures aplicades continuen sent la claredat i senzillesa expositiva com a conseqüència de la utilització d’un llenguatge proper al què s’utilitza en parlar.

La concisió des del punt de vista sintàctic s’aconsegueix mitjançant el predomini de l’ordre gramatical en la construcció dels enunciats, encara que aquesta pugui variar en alguns aspectes. Tanmateix, cal vigilar de no cometre faltes d’ortografia perquè aquestes anul·len completament la credibilitat que pugui conferir un text escrit correctament. En el cas que ens ocupa, hem trobat una quantitat considerable d’errors que si bé han pogut estar fets de manera inconscient, delaten una manca de rigor per part del redactor. Una lectura posterior a la redacció pot ajudar a evitar moltes errades. En el mateix sentit, creiem que és convenient que sigui una altra persona diferent a la que ha escrit el text qui el llegeixi per a poder fer-ne intercanvi d’impressions amb l’autor. Seguidament i amb la finalitat de fer més evidents les observacions que hem dut a terme al paràgraf anterior, oferim la comparació entre el text inicial i el seu homòleg retocat a partir del nostre criteri :

Bon dia, són les vuit!

Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances

de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de

valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del

Diumenge de Rams.

A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de

responsabilitat. Eduardo Zaplana al Partit Popular, Imma Mayol a Iniciativa. També hi ha

gent que pensa quedar-se al seu càrrec com és el cas de Carod Rovira, de seguida

explicarem tot plegat.

Mentrestant, està creixent el debat entorn a una mesura de que va parlar el president Montilla

abans d’ahir al Parlament. De la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, captada a

la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha oposició a la zona, alguns

creuen que els treballs ja han començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el

començament de l’obra civil. Artur Mas hi carrega frontalment, diu fins i tot que la manera en

que estaria fent això el govern li recorda la dictadura per allò dels silencis. De manera que

ens haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si pot fer-ho. Hi ha alguns diaris aquest

mati que diuen que això seria competència del govern central, de la Confederació

Hidrogràfica de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern pugui aclarir

exactament què és el que està passant o què és el que hi pensa fer.

Que tot està caríssim no cal que ens ho digui l’IPC però, es clar, és una referència

imprescindible i ahir vàrem saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit

un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no s’havien enfilat tant. I el barril de petroli està tan car

que el vicepresident Solbes ha reconegut que no pot frenar els preus.

Aquest migdia a partir de la una un sorteig. El Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts de

final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers entrenaments de la Fórmula 1 a

Austràlia, Hamilton ha dominat i Alonso ha fet tretzè. Són entrenaments lliures.

És divendres, (…) Aquestes són les notícies del matí.

 

Bon dia, són les vuit!

Avui s’acaben les classes a les escoles i milers de persones començaran les vacances

de Setmana Sant. De seguida els oferim la previsió del temps, que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que es belluga. Començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.

A la política també hi ha gent que se’n va però no de vacances sinó a segones files de responsabilitat: Eduardo Zaplana, al Partit Popular i Imma Mayol, a Iniciativa. Per altra banda, hi ha gent que pensa quedar-se amb el seu càrrec, com és el cas de Carod Rovira. De seguida explicarem tot plegat. Mentrestant, està creixent el debat entorn a una mesura que va proposar el president Montilla abans d’ahir al Parlament: de la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, obtinguda a la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha oposició a la zona i alguns creuen que els treballs ja han començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el començament de l’obra urbana. Artur Mas hi carrega frontalment, diu fins i tot que la manera en que el govern ho està duent a terme li recorda la de les dictadures per allò dels silencis. De manera que ens haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si ho pot fer. Hi ha alguns diaris aquest matí que diuen que això seria competència del govern central, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern pugui aclarir exactament què és el que està passant o què és el que hi pensa fer.

Que tot està caríssim no cal que ens ho digui: l’IPC és una referència imprescindible i ahir varem saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit un quatre coma quatre per cent. Feia dotze anys que no s’havien enfilat tant. I el barril de petroli està tan car que el vicepresident Solbes ha reconegut que no pot frenar els preus.

Aquest migdia a partir de la una, un sorteig: el Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts de final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers entrenaments de la Fórmula u a Austràlia: [H]amilton ha dominat i Alonso ha estat tretzè. Recordem que són entrenaments lliures.

És divendres dinou de març i aquestes són les notícies del matí.

Text 6

1.Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la locució soni espontània/natural.

La redacció número sis conté oracions breus i encara que n’hi hagi algunes subordinades la locució resulta molt natural i espontània, ja que quan parlem tendim a realitzar frases curtes i, per tant, molt pausades (com aquestes). El vocabulari emprès no és del tot senzill però no presenta cap dificultat.

2.Expliqueu:

 

a) Quina funció tenen

La funció d’aquest text és la d’informar a un públic receptor d’un esdeveniment que els afecta i que, per tant, és del seu interès. Al ser un text informatiu se’ns presenten una sèrie de fets (a causa de la nevada hi ha problemes amb la xarxa elèctrica a les comarques gironines i davant d’això es deixa entreveure la dolenta actuació del govern i les empreses en situacions excepcionals) i les conseqüències (les queixes dels veïns).

b) A quin públic (“target”) s’adrecen

És un text dirigit a un públic ampli, ja que pot donar a entendre que només apel·la als afectats pel dolent subministrament d’electricitat però és informació que afecta a tots els catalans ja que és el mateix govern i les empreses les que no tenen preparat un pla en cas d’una situació excepcional, és a dir, avui afecta a uns pocs però a la llarga pot afectar a tots els catalans. Per tant, és informació d’interès i oberta a tot el públic.

c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari

Aquest text pretén informar però alhora intenten aportar una opinió als receptors i no que ells la formin. En aquesta redacció es veu una visió sobre tals esdeveniments i es pretén que els receptors opinin i critiquin igual als responsables. D’aquesta manera podem dir que intenten establir una relació de complicitat, de opinions iguals, de mateix pensament.

d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és indiferent)

Aquest text informatiu opinem que al mitjà que s’adequaria millor és a la premsa, per l’estructura que conté i perquè el periodista exposa uns fets, no presenta cap programa o tertúlia, només informa sobre un esdeveniment.

3.Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.

Aquest text no segueix exactament un model de macroestructura ja que si que presenta en primer lloc els fets i en darrer lloc les conseqüències però no hi apareixen els antecedents. En aquest cas s’ha fet ús de la primacia (les primeres paraules són les que els receptors recorden i és on s’hi expliquen els fets). Al llarg de la redacció s’exposa una tesi (la narració d’uns fets) al voltant de la qual el periodista opinarà. No hi ha redundància per això també suposem que és una informació preparada més aviat per premsa que no pels mitjans audiovisuals. Aquesta informació no cal tenir un suport audiovisual, a part de que és un text periodístic d’opinió. Tampoc segueix l’estructura de entrada, cos i tancament.

 

 

4.Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora? Justifiqueu la resposta.

La microestructura aplicada en aquest text no s’adequa del tot ja que resulta entenedor però no segueix totes les pautes fixades per a la construcció de frases pels mitjans audiovisuals. Això es degut a la claredat i senzillesa expositiva i al ús d’una llengua molt similar a la que utilitzem al parlar. Aquesta claredat s’ha aconseguit gràcies al predomini de l’ordre gramatical en l’estructura de les oracions. Les oracions es troben compostes per un subjecte, un verb i complements (directe, indirecte, preposicional, predicatius, atributs i circumstancials). Com és lògic hi ha elements de temps i de concordança que acaben de lligar els components que formen les oracions. Hi ha oracions coordinades, com és el cas de “Catalunya aspira a ser un país modern amb bones infraestructures, però n’hi ha prou que es declari una crisi”. Encara que també hi trobem oracions subordinades com “Endesa no sap del cert quan es restablirà el servei” o “una dona ha mort a causa de les emanacions d’un generador elèctric i que un centenar de persones s’han intoxicat per raons similars.” Per tant, hi ha oracions que depenen sintàcticament entre elles i això és un error de cara als mitjans audiovisuals. No hi ha cap oració impersonal i si n’hi ha de esdevenimentals. Predominen les frases composades per subjecte, verb i complements i les que contenen un atribut o un complement predicatiu.

2.3 Conclusions

Estem satisfetes d’haver fet aquest treball ja que ens ha servit per aplicar bona part del què             hem après fins ara en aquesta assignatura. Aquest treball ens ha fet adonar-nos del que hi ha darrere de cada mitjà de comunicació. Vist des de fora, sembla que els periodistes o comunicadors simplement parlin sobre el tema que,clar, pot haver estat preparat, però nosaltres almenys no sabíem que allò que es diu estigués tan perfilat.

El que ens ha interessat més ha estat el tema de la microestructura, perquè no ens imaginàvem que es pogués filar tan prim en la redacció d’un text. Tampoc creiem que els escrits dels mitjans de comunicació comportessin tant rigor ja que, com a receptores habituals, ens semblaven bastant espontanis i naturals, cosa que demostra que estaven ben fets.

Per tant, aquest treball ens ha servit per aprofundir en el camp de la redacció i locució i, sobretot, conèixer fins a quin punt es troben relacionats entre ells. A més ens ajudarà en futures redaccions de cara al futur tant com a estudiants com a professionals en el camp periodístic.

3. Part locutada

3.1 Introducció

J:              ¡hola a tots!

J:              jo sóc la júlia.

M:            i jo/ la meritxell.

J:              en aquesta gravació de tres minuts per l’assignatura de Redacció i Locució als Mitjans                  Audiovisuals/ comentarem l’anàlisi que hem fet d’una sèrie de texts.

M:                                               els texts que hem escollit han estat l’u/el tres/el quatre i el sis del dossier d’instruccions que ens va proporcionar el professor.

J:              en la nostra anàlisi, hem aplicat els coneixements teòrics i pràctics que hem obtingut al   llarg del curs//

M:            ¡esperem que us interessi!

3.2 Anàlisi dels texts

J:         de l’anàlisi del text u/ hem après que l’estructura de l’enunciat publicitari és més flexible que la de l’informatiu o el dramàtic/ és a dir/ que l’ordre estàndard es pot alterar en funció de la informació que volem proporcionar als receptors// en relació amb l’aspecte formal/ també ens ha sorprès el fet que un anunci/ si està redactat en uns paràmetres lògics/ pot ser adequat per a més d’un mitjà i/ fins i tot/ per a tots/ aleshores direm que és indiferent// ens ha cridat igualment l’atenció la importància de recursos aparentment intranscendents/ com la redacció en segona persona del singular/ quan es vol produir una relació de complicitat amb el receptor// finalment/ ens hem adonat de la importància d’escollir una veu afí per a la locució de la redacció per a reforçar-ne el missatge.

 

M:        davant de l’anàlisi del text número tres/ podem dir que és un clar exemple de presentació d’una entrevista o tertúlia al voltant d’un tema/pels mitjans audiovisuals//aquest text demostra que/encara i ser un text informatiu/no ha de perquè seguir l’estructura establerta d’entrada/cos i tancament// a més/ens adonem que els textos publicats a la premsa acostumen a tenir una estructura diferent que la que presenta aquest/aquest sembla preparat per televisió o bé/per ràdio//el detall més important que conté aquest text és què/ es combina la veu del periodista amb la del invitat d’una manera que gairebé no es percep i es confon// La forma personal que s’utilitza en aquest cas és el nosaltres/de tal manera que sembla que el periodista es fon amb els oients o espectadors/d’alguna manera.

J:         en estudiar el text quatre/ hem comprovat que/ tot i que hem d’evitar-les al màxim/ les subordinacions poden fer-se amb moderació// també hem constatat que les peces informatives no acostumen a tenir un destinatari concret/ simplement/ el targuet són les

persones que tinguin un nivell cultural bàsic// aquest gènere es caracteritza per mantenir un to bastant impersonal que es manté tant si es troba escrit/ com en format audiovisual// d’altra banda/ pot canviar lleugerament segons si es troba en un mitjà o en un altre// la seva macroestructura és l’adequada per un espai d’informació general, en què no es disposa del temps suficient per centrar-se en cadascuna de les notícies i/ quant a la microestructura/ els errors ortogràfics als guions són   nefastos en la redacció i la locució.

M:        el text número sis és un text també de tipus informatiu/però/en aquest cas/és d’opinió// per això suposem que es trenca l’estructura establerta amb aquest tipus de textos// no es dona l’estructura entrada, cos i tancament/ sinó que presenta la tesis/la narració dels fets/ i després opina sobre aquests// Per tant/ no acaba amb redundància i, a més, hi ha una sèrie d’oracions subordinades al llarg del text//Cap al mig de la redacció hi ha una pregunta que fa més amè el text i que/fins i tot/li atorga un to// és un text que el publicaríem en premsa/més que no pas als mitjans audiovisuals ja que la opinió del periodista no necessita suport audiovisual//

4. Bibliografia

Per a realitzar aquest treball hem consultat els powerpoints que ens ha proporcionat el professor de Teoria ja que considerem que sintetitzen perfectament els continguts tractats en la bibliografia proposada per a l’assignatura.

També ens han estat de molta ajuda els apunts que hem pres durant les sessions de Pràctica per tal de redactar i, seguidament, locutar els texts.

ÀUDIO:

WEB: http://www.goear.com/listen/cec75bb/treball-nãºmero-1-redacciã³-i-locuciã³-als-mitjans-audiovisuals

<object width=”353″ height=”132″><embed src=”http://www.goear.com/files/external.swf?file=cec75bb” type=”application/x-shockwave-flash” wmode=”transparent” quality=”high” width=”353″ height=”132″></embed></object>

Júlia Aguiló Tardío i Meritxell Carneado Muñoz


Posted in General | No Comments »