Pràctiques d’Acolliment Lingüístic

Unitat de Dinamització Lingüística del Servei de Llengües

Nov 08 2011

Activitat 6 Bloc 1 (de debat)

Posted in General |

 

En el marc del 3r Congrés de la Joventut de Catalunya, la Fundació Autònoma Solidària (UAB) va organitzar, l’any 2002, el taller “Catalunya des de fora”, l’objectiu del qual era conèixer la visió que tenen del país les persones que hi vénen a fer una estada acadèmica. Hi van participar més de vint voluntaris d’intercanvi. A continuació reproduïm algunes de les conclusions a què van arribar. Llegiu-les amb atenció i aporteu el vostre punt de vista (a través d’un comentari en aquesta entrada) a un debat formal sobre quina és la percepció que tenen de la nostra situació sociolingüística i sobre la necessitat de millorar la informació que se’ls fa arribar. Tingueu en compte les aportacions de les vostres companyes a l’hora d’exposar el vostre punt de vista. Destaqueu les conclusions a què arribeu.

[1] Quan vaig arribar a Catalunya només em parlaven en català. Tothom nega aquesta afirmació, en tant que gairebé sempre la gent es dirigeix en català, ells demanen que parlin en castellà i no hi ha cap problema. En general els voluntaris preferirien fer abans un curs en castellà i posteriorment realitzar-ne un en català. Això és producte del poc reconeixement del català ja que el castellà té més repercussió i reconeixement internacional.

[2] Catalunya no és Espanya. Aquesta va ser una de les afirmacions més debatudes, perquè si bé tothom està d’acord que Catalunya és diferent d’Espanya per la seva llengua, cultura i tradicions, no tothom pensa el mateix quan es parla sobre el discurs polític i econòmic.

[3] Per viure a Catalunya has de parlar català. En general els voluntaris consideren que si alguna persona vol quedar-se a viure a Catalunya, hauria d’aprendre el català malgrat que no sigui una obligació. Ben al contrari, si es tracta d’una estada de temps reduït, és millor concentrar-se i aprofundir principalment en el castellà.
[4] El català és un dialecte. Ningú hi està d’acord, amb aquesta afirmació, malgrat que molts dels voluntaris no en sabien res de res abans d’arribar a Catalunya. Vivint a Catalunya han pogut comprovar que el català és una llengua amb gramàtica pròpia diferenciada del castellà, del francès o de l’italià. És just que sigui una llengua cooficial amb el castellà a Catalunya. Aquest reconeixement és molt important per al seu desenvolupament com a tal.

 

 

*Font imatge: http://www.udg.edu/ICongresJoventutiSocietat/Presentacio/tabid/11799/language/en-US/Default.aspx


This entry was posted on Dimarts, 8 Novembre, 2011 at 13:59 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

4 Responses to “ Activitat 6 Bloc 1 (de debat)”

  1. Marina Sureda Says:

    penso que aquestes conclusions reflecteixen bastant bé la nostra realitat lingüística, i ens fan adonar de les nostres mancances. És evident que una d’aquestes grans mancances és l’hàbit lingüístic que adoptem els catalanoparlants davant d’un nouvingut, gairebé sempre adoptem la llengua castellana com a llengua d’acollida. És un problema que s’ha de treballar, per això aplaudeixo campanyes com la de “sigues lingüísticament sostenible”.

  2. Sara Serrano Says:

    Les conclusions del taller ‘Catalunya des de fora’ demostren que hi ha un reconeixement i un interès per la nostra llengua i la nostra cultura. Tot i que això és molt positiu, hi ha una sèrie de qüestions que caldria treballar per millorar la imatge i la percepció de la realitat catalana que tenen tant els estudiants de mobilitat com els nouvinguts.
    D’aquestes impressions destacaria dues qüestions bàsiques. D’una banda, caldria treballar pel prestigi de la llengua catalana, que segons com sembla que es trobi encara a un nivell inferior que el castellà. De l’altra, caldria demostrar que l’aprenentatge d’una llengua no impedeix el d’una altra, és a dir, que no cal obviar la llengua catalana pel fet d’haver vingut a perfeccionar el castellà. En tots dos casos, sembla que es tracta de prejudicis lingüístics que podrien superar-se informant adequadament.
    També estic d’acord amb el problema del canvi de llengua que comenta la Marina.

  3. Aina Rios Says:

    Jo estic d’acord amb els comentaris anteriors.
    Sí que és cert que les conclusions reflecteixen la realitat que vivim però també penso que s’hauria de millorar notablement la imatge del català de cara a l’exterior. Pensar per què abans de voler estudiar el català prefereixen fer un curs de castellà o per què a vegades desconeixen la oficialitat i la importància del català a les universitats del país.
    Sí que és cert que després afirmen que Catalunya no és Espanya i que el català i el castellà són llengües diferenciades i que el primer no és un dialecte, però potser si abans d’haver-ho de viure ells mateixos se’ls donés millor informació sobre el tema el català seria molt més conegut i potser, qui sap, més estudiat des d’un primer moment.

  4. Ida Ramon Says:

    Jo també estic d’acord amb els comentaris anteriors.
    És important valorar que els voluntaris que van participar en el Congrés entenien la importància del català com a llengua un cop ja havien viscut a Catalunya – deixant de banda el fet que consideressin que l’estudi del castellà hauria de ser prioritari si l’estada a Catalunya és de temps reduït-, però caldria donar més ressò a la nostra cultura i llengua de cara a l’estranger, ja que és vergonyós que els estudiants, sinó tots, la majoria, no coneguin la situació lingüística de Catalunya abans d’arribar-hi.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.