Pràctiques d’Acolliment Lingüístic

Des de la Unitat de Dinamització del Servei de Llengües us donem la benvinguda al blog del curs Pràctiques d’Acolliment Lingüístic.

A través de les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic rebreu formació complementària en els àmbits de l’acollida sociocultural i la pedagogia de la llengua, podreu fer sessions pràctiques en una situació real i/o elaborar la vostra pròpia proposta d’un projecte que contribueixi a dinamitzar l’acollida lingüística i cultural i la gestió del multilingüisme a la UAB.

El curs consta de dues sessions presencials, d’un bloc de continguts (dins del programa Argumenta) i d’una memòria final.

L’Anna i la Sara expliquen en aquest vídeo la seva experiència a les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic, una activitat d’intercanvi lingüístic i cultural.

Durant la sessió de demà comptarem amb la participació de la Lourdes Marin, que ens explicarà l’experiència del Programa Voluntariat per la Llengua.

Coneixerem com va sorgir i com funciona i podreu conèixer com participar-hi si hi esteu interessats.

Queden pocs dies per començar el segon semestre d’aquest curs i també per engegar la segona edició de les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic.

Si esteu interessats en aquesta activitat formativa ja us podeu inscriure. Només heu de venir a la Secretaria del Servei de Llengües (Edifici B4) i formalitzar la matrícula.

Les sessions presencials d’aquest semestre tindran lloc els dies 6 de març i 3 d’abril, de 15 a 17 hores.

Si voleu donar suport a un estudiant de mobilitat en la pràctica del català i en el coneixement de la cultura catalana aquesta és la vostra activitat!

Més informació al web del Servei de Llengües.

Us esperem!

Consulteu aquest recurs, l’app Guia de conversa universitària. Us pot ser molt útil durant les vostres sessions!

Més informació en aquest enllaç

Des de la Unitat de Dinamització del Servei de Llengües us donem la benvinguda al bloc del curs Pràctiques d’Acolliment Lingüístic.

A través de les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic rebreu formació complementària en els àmbits de l’acollida sociocultural i la pedagogia de la llengua, podreu fer sessions pràctiques en una situació real i/o elaborar la vostra pròpia proposta d’un projecte que contribueixi a dinamitzar l’acollida lingüística i cultural i la gestió del multilingüisme a la UAB.

El curs consta de dues sessions presencials, d’un bloc de continguts (dins del programa Argumenta) i d’una memòria final.

L’Anna i la Sara expliquen en aquest vídeo la seva experiència a les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic, una activitat d’intercanvi lingüístic i cultural.

Aporteu el vostre punt de vista a un debat formal de com ha de ser l’acollida cultural d’estudiants de mobilitat. Reflexioneu sobre les necessitats i interessos que té aquest col·lectiu des d’un punt de vista cultural i valoreu el fet que la majoria es relacioni més entre ells que amb estudiants d’aquí. Tingueu en compte les aportacions dels vostres companys a l’hora d’exposar el vostre punt de vista i destaqueu les conclusions a què arribeu.

Aquest text pertany a una carta publicada al diari Avui i signada per un estudiant danès. Llegiu-lo amb atenció i després feu una intervenció en un debat per comentar si, a partir de la vostra experiència, considereu si aquest és un cas representatiu de l’estudiantat estranger a les aules catalanes.

Vaig estudiar a la UAB durant l’any acadèmic 2000-2001, però no vaig fer el que qualsevol estudiant d’Erasmus fa; és a dir, vaig estudiar català en lloc de castellà. Vaig trobar molt estrany que tothom em preguntés “per què vols aprendre català?” i que ni una vegada sentís que preguntessin “per què vols aprendre castellà en lloc de català?” als meus companys d’Erasmus. Jo simplement contestava “per què no?”. A més a més, vaig tenir algunes males experiències durant les classes, no amb els professors ni tampoc amb castellanoparlants, sinó amb els altres estudiants d’Erasmus, sobretot els francesos i els italians. Ells tenen com a llengua materna una llengua romànica, però jo i la resta de catalans havíem d’assistir a classes en castellà (i jo feia sis mesos que estudiava català) només perquè hi havia una francesa que no entenia el català. Em costa de creure que no entengués el català, però el que és clar és que no va fer ni l’esforç d’entendre’l.

En el marc del 3r Congrés de la Joventut de Catalunya, la Fundació Autònoma Solidària (UAB) va organitzar, l’any 2002, el taller “Catalunya des de fora”, l’objectiu del qual era conèixer la visió que tenen del país les persones que hi vénen a fer una estada acadèmica. Hi van participar més de vint voluntaris d’intercanvi. A continuació reproduïm algunes de les conclusions a què van arribar. Llegiu-les amb atenció i aporteu el vostre punt de vista (a través d’un comentari en aquesta entrada) a un debat formal sobre quina és la percepció que tenen de la nostra situació sociolingüística i sobre la necessitat de millorar la informació que se’ls fa arribar. Tingueu en compte les aportacions de les vostres companyes a l’hora d’exposar el vostre punt de vista. Destaqueu les conclusions a què arribeu.

[1] Quan vaig arribar a Catalunya només em parlaven en català. Tothom nega aquesta afirmació, en tant que gairebé sempre la gent es dirigeix en català, ells demanen que parlin en castellà i no hi ha cap problema. En general els voluntaris preferirien fer abans un curs en castellà i posteriorment realitzar-ne un en català. Això és producte del poc reconeixement del català ja que el castellà té més repercussió i reconeixement internacional.

[2] Catalunya no és Espanya. Aquesta va ser una de les afirmacions més debatudes, perquè si bé tothom està d’acord que Catalunya és diferent d’Espanya per la seva llengua, cultura i tradicions, no tothom pensa el mateix quan es parla sobre el discurs polític i econòmic.

[3] Per viure a Catalunya has de parlar català. En general els voluntaris consideren que si alguna persona vol quedar-se a viure a Catalunya, hauria d’aprendre el català malgrat que no sigui una obligació. Ben al contrari, si es tracta d’una estada de temps reduït, és millor concentrar-se i aprofundir principalment en el castellà.
[4] El català és un dialecte. Ningú hi està d’acord, amb aquesta afirmació, malgrat que molts dels voluntaris no en sabien res de res abans d’arribar a Catalunya. Vivint a Catalunya han pogut comprovar que el català és una llengua amb gramàtica pròpia diferenciada del castellà, del francès o de l’italià. És just que sigui una llengua cooficial amb el castellà a Catalunya. Aquest reconeixement és molt important per al seu desenvolupament com a tal.

*Font imatge: http://www.udg.edu/ICongresJoventutiSocietat/Presentacio/tabid/11799/language/en-US/Default.aspx

Des de la Unitat de Dinamització del Servei de Llengües us donem la benvinguda al bloc del curs Pràctiques d’Acolliment Lingüístic.

A través de les Pràctiques d’Acolliment Lingüístic rebreu formació complementària en els àmbits de l’acollida sociocultural i la pedagogia de la llengua, podreu fer sessions pràctiques en una situació real i/o elaborar la vostra pròpia proposta d’un projecte que contribueixi a dinamitzar l’acollida lingüística i cultural i la gestió del multilingüisme a la UAB.

El curs consta de dues sessions presencials, d’un bloc de continguts (dins del programa Argumenta) i d’una memòria final (podeu consultar-ne el programa detallat).

A més a més, durant el mes de desembre el Servei de Llengües organitza el Curs del Voluntariat Lingüístic  on podeu rebre altra formació en acollida d’estudiants de mobilitat i gestió del multilingüisme.