En primer lloc s’ha de fer esment que una de les característiques principals que podem vincular a la societat actual és que ens trobem en la societat de la informació degut al desenvolupament continu de les Tecnologies de la Informació i la Comunciació (Area, 2002 citat a Bosco i Rodríguez, 2008).

Com ens trobem en una societat del canvi tecnològic, hem de dir que l’educació no ha de quedar exempta a aquest procés i per tant, els processos d’Ensenyament-Aprenentatge també s’han d’adaptar. D’aquest context sorgeix el projecte de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) o L’Institut Obert de Catalunya (IOC).

Aquest projecte es basa en l’educació a distància. concretament en la formació mitjançant la web, el campus virtual o l’entorn virtual d’aprenentatge. Per tant, s’ha creat un espai virtual d’educació a través del qual es pot estudiar a distància.

Aquest és un enfoc innovador de dirigir l’educació ja que desenvolupa programes d’ensenyament basats en l’hipermèdia, per una audiència concreta, utilitzant atributs i recursos d’internet per crear ambients d’aprenentatge gen dissenyats, centrats en els alumnes, interactius i facilitadors del procés.

Per tant, la UOC posa en marxa un projecte d’educació virtual a distància on l’estudiant és el centre de l’aprenentatge i assoleix els objectius plantejats en la Declaració de Bolonia que es centren en adoptar un sistema d’accés als estudis des de qualsevol part del món i crear un sistema on poder compaginar-los amb la vida laboral

Per tant, gràcies a aquests projectes han fomentat l’homogeneitat en les titulacions a la vegada que es treballa per una major flexibilitat a l’hora de concebir els itineraris d’estudi, individualitzant fins on sigui possible el procés de desenvolupament curricular, inclús en l’evaluació dels itineraris formatius (Bosco i  Rodríguez, 2007).

Tot això s’aconsegueix a través d’un Campus Virtual que serà el suport i l’eina que s’utilitzi durant la formació de la titulació. Allà es trobaran els arxius i documents que permeten l’estudi dels propis alumnes, a més, es permet enviar arxius i lliurar les activitats en el període establert. A més ofereix al docent la possibilitat de realitzar un seguiment de qui ha entregat les pràctiques i evaluar-les directaent des del mateix espai.

També hi ha un accés al fòrum virtual, entenen que l’aprenentatge pot ser compartit i col·laboratiu. Aquest parteix de la tutoria integrada i et dona la capacitat de realitzar debats; es poden comentar exercicis que s’han de lliurar, o altres que es vulguin proposar, expressar dubtes o problemes de comprensió. L’objectiu és tenir un suport d’informació, gestio i aprenentatge col·laboratiu i comunitari.

D’altra banda, cada alumne té un tutor assignat, que és amb qui té un seguiment i orientació individual o de grupos reduïts d’alumnat.

Per tant, el Campus Virtual (l’intranet), s’utilitza per comunicar-se entre alumne-professorat, per oferir materials de suport a les classes regulars, també lliurar activitats pràctiques, que posteriorment són resoltes pel professorat. També per trobar materials de suport per l’exàmen. També et permet realitzar la triangulació de comunicació entre l’alumnat, i el professorat a través del fòrum.

Segons Fariña, González i Àrea (2013) el campus virtual permet gestionar continguts i informació, oferir recursso Web 2.0 on es pugui afavorir la comunicació, solicitar activitats, evaluar l’aprenentatge….

Bosco i Rodríguez (2008), expliquen que aquesta metodologia d’aprenentatge és totalment positiva ja que ofereixen oportunitats pel desenvolupament d’estratègies didàctiques més centrades i individualitzades a l’estudiant. Aquest abandona la seva posició de receptor passiu per convertir-se en part activa que desenvolupa projectes o activitats i accedeix a diferents fonts d’informació, valent-se del docent com a guía en el procés. Aquesta reconfiguració de rols proporciona en l’alumnat algunes habilitats com l’autonomia, la capacitat de decisió, la responsabilitat per assolir fites establertes, el desenvolupament de la iniciativa personal, la responsabilitat i el compromís, l’aprenentatge significatiu per resoldre problemes…

Segons Fariña, Gonzàlez i Àrea (2013), les pràctiques desenvolupades en l’educació a distància es fa des del model b-learning que es basa principalment en la transmissió de la informació per part del professorat i la recepció de la mateixa per part de l’alumnat, sense fomentar i assegurar el paper actiu de l’estudiant respecte als aprenentatges. Això pot passar en la UOC si els recursos que tenen a disposició els alumnes, no són utilitzats des d’una bona pràctica en TIC. Sí que és veritat que es corre el risc de que l’alumnat no tingui un paper actiu en el procés d’aprenentatge, per això, considero que s’ha de formar tant al docent com al discent en l’utilització des d’una bona pràctica de l’eina del Campus Virtual. D’aquesta manera, podrem fomentar l’aprenentatge interactiu des de l’utilització del fòrum o els equips de treball en grup.

Tot i això, podem afirmar que aquest projecte de la UOC i UIC amb TIC, mostra una oportunitat per millorar i donar un salt qualitatiu a l’ensenyament tradicional. Personalment, el major valor que té aquest tipus d’ensenyament és la capacitat que tens d’estudiar una titulació des de qualsevol lloc, per tant, l’accés als estudis està garantit. Qualsevol persona de qualsevol poble podrà estudiar allò que l’interessi sense la necessitat de moure’s.  A més, també es garanteix l’accés als estudis perquè qualsevol persona, tot i que hagi de treballar, pot iniciar els estudis a distància sense necessitat d’haver d’invertir temps en anar a classe, flexibilitzant i individualitzant els estudis a cada cas particular. D’aquesta manera, la persona podrà treballar per viure i pagar-se els estudis, i en els seus temps lliures, podrà estudiar de forma autònoma.

 

 

 

 

 

 

BIBLIOGRAFIA

Bosco, A. & Rodríguez, D. (2008) Docencia virtual y aprendizaje autónomo: algunas contribuciones al Espacio Europeo de Educación Superior, Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED), Vol. 11 (1), pp. 157-182.

Fariña, E.; González, C.S. & Area, M. (2013). ¿Qué uso hacen de las aulas virtuales los docentes universitarios? RED, Revista de Educación a Distancia, 35. En http://www.um.es/ead/red/35/