La innovació educativa és un repte per tot educador, ja que involucra l’anàlisi de les necesitats del context en funció d’optimitzar els procediments destinats a generar aprenentatges. Actualment les tecnologies de la informació i la comunicació poden arribar a ser una eina que faciliti el desenvolupament d’una educació de qualitat. S’ha de tenir en consideració de que són un medi, un recurs de suport tant en àmbits de coneixement com pel desenvolupament de competències. Per tant, és fonamental com i per a què les integrem en el procés d’aprenentatge.

Les Web 2.0. és una plataforma de distribució i construcció de informació amb l’ideari d’aprofitar la intel·ligència col·lectiva (Cobo, 2007). Sobre la que avui reflexionarem serà una web que conté els principis de Web 2.0 (web com a plataforma, aprofitament d’intel·ligència col·lectiva, programació ligera…), on pots realitzar una gestió d’informació de manera compartida i té un ús educatiu basat en el treball cooperatiu, col·laboratiu i l’obtenció amb la capacitat d’edició d’informació recent amb la possibilitat de compartir. Aquesta és el Google Drive, una eina que porto utilitzant a diari des de fa anys.

Considero que actualment és meva base i s’ha convertit en un recurs necessari en el meu procés d’aprenentatge i creació de continguts, que puc compartir amb les companyes i que facilita l’enriquiment mutu.

Google drive és un servei d’emmagatzematge d’arxius en línea. Va ser creat per Google, i aquest servei és un producte que permet als usuaris emmagatzemar de manera centralitzada tots els arxius que vulgui i sicronitzar-lo en tots els dispositius a través del correu. Per tant, els arxius són accessibles des del navegador web i fins i tot des del mòvil. Et permet guardar arxius, crear, modificar, compartir i accedir a documents, arxius i carpetes de tot tipus (Núñez, 2015).

Google drive et facilita generar coneixement en forma individual i col·lectiva i obre noves possibilitats al futur per desenvolupar aquestes capacitats. Et proporciona la capacitat d’utilitzar la tecnologia com a eina d’aprenentatge promovent l’habilitat de llegir, compartir i produir coneixement de manera col·lectiva (Garay, 2012).

Segons O’Reilly (Cobo i Pardo 2009) la Web 2.0 és una actitud i no precissament una tecnologia. El poder d’aquesta plataforma web és la seva capacitat per servir d’intermediari en la circulació de dades proporcionades pels usuaris. Demanera que senyala que darrere d’aquesta arquitectura de participació hi ha una ètica de cooperació implícita, on la web actua sobre tot com un intermediari intel·ligent, connectant els extrems entre sí i aprofitant les possibilitats que ofereixen els propis usuaris.

Pel meu procés d’aprenentatge aquesta eina ha sigut essencial i és la que ha permés que el meu aprenentatge hagi sigut compartit. Per realitzar qualsevol document jo decideixo penjar-ho allà ja que sé que des de qualsevol lloc podré accedir. A més, per realitzar qualsevol projecte o treball grupal ha sigut la nostra eina primordial per poder-ho realitzar, estem juntes o separades, hem pogut crear en temps real de manera compartida el treball. Com Garay (2012) expressa, és una eina que permet emmagatzemar i crear en temps real de manera col·lectiva documents, dibuixos, taules…. La realització és virtual, és a dir, una vegada realitzat el document pot trobar-se en el ciberespai a disposició de l’usuari creador i de les persones amb les que es troba el document compartit.

Per aquesta raó és considerada un recurs Web 2.0 perquè permet la producció de diversos arxius a la seva disposició en la xarxa, en temps real i des de diferents llocs.

Els autors expliquen que és possible referir-se a Aprenentatge 2.0. ja que internet en l’actualitat no és només un medi, sinó un espai virtual en el que aconeixen els aprenentatge. És un territori potencial de col·laboració en el qual poden desenvolupar-se processos d’ensenyament i aprenentatge compartit (Garay, 2015). Aquest és el major potencial del Google drive, que estimulen la generació de coneixements individuals i de la seva reflexió i la revisió de manera col·lectiva afavorint la conformació d’interactivitat que contribueix a l’entorn d’aprenentatge col·laboratiu sense una necessitat de tenir una alfabetització tecnològica avançada.

Considero que la intervenció amb aquesta web 2.0 és plena sobre el contingut, i hi ha una capacitat de transformació de l’espectador que passa a ser actor del seu propi aprenentatge. A més, aquestes accions són recíproques ja que permet dialogar amb els usuaris i crear el coneixement de forma compartida en temps real.

La gran màgia d’aquest aplicatiu és aprendre compartint en aquest procés d’intercanvi de coneixements i experiències que permet participar activament d’un aprenentatge col·laboratiu. Per això, aquesta és una eina que hem utilitzat durant tot el procés d’aprenentatge a la universitat tots els grups i per mi, s’ha convertit en essencial per poder treballar de forma col·laborativa.

En els diferents projectes que hem realitzat a l’assignatura, hem utilitzat el Google drive de suport en el procés. L’Aprenentatge s’ha basat en una pedagogia interactiva, que es caracteriza per la participació, el diàleg, i la coautoria (Aparici i Silva, 2012). D’aquesta manera, la interactivitat a través de la intervenció directa, de la transformació de la meva figura en part activa i les accions recíproques (Aparici i Silva, 2012), han permés aquest aprenentatge. Per això, Google Drive ha sigut la part central de l’entorn personal d’aprenentatge en aquesta i totes les assignatures.

 

BIBLIOGRAFIA

Aparici, R i Silva, M. (2012). Pedagogía de la interactividad. Comunicar, 38, XIX, 51-58.

Cobo Romaní, C. y Pardo Kuklinski, H. (2009) Un esbozo de ideas críticas sobre la Web 2.0. En  Planeta web 2.0. Inteliggencia colectiva o medios “fast food”. E-book de acceso gratuito. Pp. 89-98.

Garay, V. (2012). Innovación educativa amb TIC. Google docs, una herramienta para la construcción social del conocimiento en la FID. 

Núñez, G. (2015). Universidad Abierta Para Adultos. UAPA. Tecnología de la Informática Aplicada a la Educación.