Arribat el moment de realitzar l’autoevaluació de tot el procés realitzat en el transcurs de l’assignatura de Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement i concretament, en el Projecte col·laboratiu realitzat entre les companyes de classe i l’Escoleta Bellaterra.

Per fer una valoració concisa del meu aprenentatge en el món de les Tecnologies i l’educació, hem de tornar enrere i recordar els primers posts on es pot veure que no tenia cap noció del programari Scratch i he de dir, que tampoc en la Web 2.0 del Blog. Sóc una persona que presentava certes dificultats en la utilització d’algunes de les tecnologies.

No és el primer contacte amb Tecnologies que he tingut, ja que a CIE vam treballar amb les impressores 3D un projecte. Però, sí que és veritat que gràcies a aquesta assignatura he tingut l’oportunitat de realitzar un projecte totalment innovador, creatiu i en col·laboració amb una escola i, aquest, realmment serà aplicable. D’altra banda, durant tota l’assignatura hem pogut reflexionar que la importància no està en la tecnologia, sinó en com aquesta és utilitzada des del seu sentit simbòlic i interactiu.

També he pogut observar com aquesta no només ha d’utilitzar-se en una educació formal com és l’escola, sinó que també és important en l’educació informal o no formal i gràcies a les diferents entrades realitzades, sempre portades a terme des del camp de l’educació social i incorporant una actitud reflexiva en l’aplicació de tots els recursos i eines tecnològiques he pogut comprovar que les noves tecnologies trascendeixen l’àmbit formal i arriben a qualsevol àmbit. Per tant, totes les persones interventores en l’àmbit de l’educació, hem d’estar preparats per poder innovar i utilitzar diferents recursos i eines pedagògiques.

Per tant, amb aquesta assignatura he pogut enriquir els meus coneixements i per tant, millorar les meves intervencions socioeducatives que tindré en un futur com Educadora Social. He tingut la capacitat d’aprendre de les diferents eines que s’han hagut d’utilitzar a més amb una motivació i interés que no havia tingut fent altres treballs. Entenc de primera mà el potencial de les tecnologies ja que quan he hagut de fer el projecte he estat col·laboraltiva, i totalment activa ja que em trovaba motivada amb aquest repte i el continu assaig-error.

Per mi, allò que més m’ha aportat ha sigut els seminaris, ja que allà possàvem en pràctica tota la teoria sobre les Tecnologies i les bones pràctiques a les TIC en el camp educatiu. A més, era un espai d’aprenentatge col·laboratiu on a través de l’assaig-error podies anar ajudant a companys o preguntant com podríem aconseguir segons quins comandaments.

D’altra banda, la realització del portafoli d’aprenentatge, ha requerit moltes entrades que reflexin la reflexió profunda de tot el el contingut del treball. La realització d’això ha suposat molt treball autònom i fora del context de l’aula, implicant molt de temps per la seva realització, degut al grau d’elaboració que presenten cadascuna d’elles. A més, havíem d’aprenre a utilitzar els diferents recursos que demanàven (nous programes com el Blog, l’Scratch…).

A més, amb la prova escrita he pogut assimilar i possar ordre a tots els continguts treballats a l’aula i les meves competències i capacitats adquirides s’han pogut evaluar. És necessari dir que el fet de realitzar-ho en l’aula d’informàtica mitjançant el blog va fer que no ens desviéssim del component tecnològic pel qual l’assignatura es caracteritza.

Gràcies a tot això he pogut adquirir les competències necessàries que requerien l’assignatura; adquirir coneixements i posar-ho en pràctica, generar propostes innovadores, ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i impulsar projectes en contextos educatius a través d’una bona pràctica.

Tot i així, vull especificar de forma és concreta el meu procés d’aprenentatge a partir del projecte i reflexionar sobre la meva participació en aquest. Com ja he dit abans, el projecte amb l’Scratch ha sigut per mi, algo totalment innovador i atractiu per a mi. Em trobava atreta i interessada per aquest repte tan motivador, per això, la meva atenció i participació ha sigut plena durant tot el procés. Al principi vaig observar que només algunes teniem nocions d’Scratch (María Guamis, Carla Rojas i jo). Això va ser degut a que les tres ens trobàvem en consonància aprenent de manera col·laborativa a partir de les activitats d’Scratch que anteriorment s’havien plantejat.

http://blogs.uab.cat/pilarjimenez/2019/10/15/historia-del-semafor/

http://blogs.uab.cat/pilarjimenez/2019/10/22/exercici-atrapa-al-gat/

http://blogs.uab.cat/pilarjimenez/2019/10/29/exercici-animals-marins-scratch/

A l’inici, aquestes activitats em van semblar molt complicades, perquè com ja he dit al principi, parteixo de la base de que no tenia coneixements en aquest tipus de programari, per tant, el meu aprenentatge s’ha basat en la constància i perseverància que s’ha facilitat degut a la motivació per haver de treballar en tecnologia innovadora i interessant. Per això, quan vam haver de començar el projecte, jo ja coneixia les nocions bàsiques de l’Scratch gràcies a aquests exercicis i per tant, no tenia dificultats en la programació. Tot i així, lo que ens faltava com a grup, era com transportar aquests tipus de programari a l’educació des d’una bona pràctica d’innovacio en l’aprenentatge. De manera que fins la primera reunió no vaig poder assolir una visió holística de què sería el joc i quina és la utilitat real de l’Scratch. A partir d’aquí,  vam iniciar el projecte grupal a les classes (als seminaris) i em trobava tant motivada ja que havíem de realitzar el nostre propi joc, que la meva participació era molt activa. Hem de tenir en compte que a l’inici treballàvem els dos grups de cicle mitjà en el mateix joc. Seguidament quan vam haver de separar el joc (tot i que ja ho teniem quasi acabat), vam haver de posar-nos des de casa cadascuna a realitzar-lo en moments separats. Vaig participar de la realització d’aquest i vaig començar amb molta antelació la presentació del guió del professorat. Ho vaig realitzar de manera detallada amb consciència de que el professorat no tenia moltes nocions sobre Scratch i per tant, ho vaig fer amb cura amb l’ajuda de la meva companya Carla.

En aquest procés és on mes he pogut posar en pràctica els meus coneixements prèviament adquirits i mitjançant l’assaig-error, aprendre nous comandaments que no havíem possat molt en pràctica. Ha sigut un projecte altament motivador i atractiu per a mi i això és lo que m’ha facilitat l’aprenentatge profund en l’assignatura. Per últim, vam realitzar entre totes el treball escrit i la preparació de la presentació. Ha resultat molt fàcil per a mi comunicar-me amb les companyes ja que és un grup amb el que teníem confiança i no em sabia greu aportar en uns moments en els que podia treballar des de casa perquè sabia que en altres, elles també ho farien.

Finalment, he de dir que he pogut entendre la importància de les TAC, les seves complexitats i característiques que defineixen els coneixements en els contextos educatius i he aprés diferents eines, recursos que segurament els podré utilitzar en un futur en la meva pràctica professional, però també en la meva vida personal. Sens dubte he pogut superar les meves expectatives plantejades en un inici amb l’assignatura.