TECNOLOGIES DE L'APRENENTATGE I EL CONEIXEMENT

La tecnologia com a mecanisme d'aprenentatge

PRÀCTICA A2. ANÀLISI D’UN PROJECTE O EXPERIÈNCIA QUE INVOLUCRI LA UTILITZACIÓ DE TECNOLOGIES DIGITALS

Tal i com Area et al., (2014) i Meneses et al. (2014) citat a Cepeda, et al. (2017) expressa, en aquestes últimes dècades, les tecnologies digitals han penetrat en els centres escolars del context Espanyol, impulsades entre altres factors, per l’existència de diferents polítiques publiques, tant d’àmbit nacional com autonòmic. Avui parlarem d’un d’ells que ja fa 10 anys van sorgir a les aules com un nou material digital que portava noves funcions i usos diferents del material escolar. A més suposava concebir i entendre l’ensenyament d’una altra manera.

Aquest material  digital és un paquet estructurat didàcticament d’objectes digitals en línia, dirigit a facilitar l’alumnat el desenvolupament d’experiències d’aprenentatges en torn a una unitat de saber o competència. Són materials per l’educació formar ja que en els mateixos subsumeix una proposta o projecte de desenvolupament curricular (Gisbert, 2017). Aquest suposa tenir un model pedagògic alternatiu que s’ha de tenir en consideració amb els materials més innovadors ja que fomenten motivació en l’alumnat perquè reconèixen les TIC com a facilitadors d’aprenentatge (Marqués, 2005 citat a Fernández 2016).

Actualment els recursos multimèdia tenen un gran potencial en la educació, en la utilització dels processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta experiència amb un material digital és la Pissarra Digital Interactiva (PDI), que és un sistema tecnològic generalment integrat per un ordinador, un videoprojector, i un dispositiu de control punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per la visualització en un grup. A més, es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció (Gómez, 2019).

No és lo mateix que una Pissarra Digital, perquè la PDI permet interactuar directament sobre la superfície de projecció mitjançant un llapis (punter) o amb els dits si és tàctil. Des de la superfície, es pot controlar a l’ordinador, fer anotacions manuscrites sobre qualsevol imatge projectada, així com guardar-les, imprimir-les, enviar-les per correu electrònic i exportar-les en diversos formats.

La superfície de projecció normalment és una pissarra blanca que a l’interior inclou un “dispositiu de control de punter”. Els components bàsics són:

  • Ordinador amb connexió a internet
  • Pissarra blanca que integri el dispositiu de control de punter
  • Videoprojector: que és imprescindible que estigui fixat al sostre o integrat en la part superior de la pissarra.

Imatge 1. PDI

Imatge extreta de Gómez (2019). 

Els beneficis de la PDI són diversos. En primer lloc, et permet realitzar classe des de qualsevol lloc de l’aula. A més, provoca un interès en els alumnes ja que la metodologia utilitzada a classe canvia; serà més interactiva i innovadora i els alumnes poden arribar a tenir un paper més actiu en les activitats de classe. Això afecta a la motivació dels alumnes i aquest facilita l’aprenentatge. A més, la integració de les noves tecnologies en l’ensenyament és un recurs tecnològic que afecta directament en l’aprenentatge. A més, hi ha un respecte per la diversitat perquè entenem que les maneres d’aprendre també ho són.

Aquesta metodologia d’aprenentatge tot integrant les TIC he pogut utilitzar-la quan anava a 4t d’ESO ja fa 10-11 anys, quan estaven començant i encara tota aquesta tecnologia era massa innovadora. I expressament dic massa perquè el professorat no es trobava preparat a la incorporació d’aquest tipus de tecnologia i encara els ordinadors que es trobaven a les aules tampoc. D’aquesta manera, els instituts començaven a invertir en pissarres digitals interactives quan encara els recursos materials existents a l’escola no estaven adaptats a tecnologia innovadora. Quan es van instal·lar no funcionaven bé per aquest motiu i a més, el professorat no sabia fer-lo servir. De manera que, es va deixar de banda les pissarres i vam continuar durant tot el curs amb les pissarres normals. Considero que per poder utilitzar aquest material, primerament has d’adaptar els recursos que tens a nivell material i després has de preparar i formar al professorat per a que sigui capaç de enfrontar una nova manera de realitzar ensenyament.

Tot i així, ja cap al Batxillerat, van començar a utilitzar aquest material que va resultar molt positiu ja que era interactiu i actiu per a tots. De manera que ens trobàvem més motivats i interessats en la matèria. A més, en qualsevol moment teníem internet i nous coneixement a l’abast. Tot i així, s’ha de reconèixer que no era un bon ús de les TIC  ja que realment només s’utilitzava com a reproductor.

Finalment, cal dir que cada experiència és una i singular pel context que la determinen i pel plantejament educatiu des el que cada docent desenvolupa les seves classes (Fernandez, 2016). Si l’adaptació és bona i els mecanismes utilitzats a classe són innovadors i integradors de tots els coneixements, l’aprenentatge és divers i beneficiós per l’alumne.  Per tant, és important senyalar, com expressa Fernández (2016), que l’important no és la tecnologia que tens a l’abast, sinó els models d’ensenyament i aprenentatge que cadascun desenvolupa amb el suport de les TIC. Per tant, cap de les experiències es reflexen des d’un mateix paradigma, sinó que té diferents característiques,  i diferents formes d’haver-se posat en pràctica. Les activitats s’enfoquen diferent en dos casos semplants i d’aquesta manera els processos s’enriqueixen (Fernández, 2016).

Finalment, i gràcies a la lectura de Fernández (2016), podem observar com la meva experiència en l’ESO i innovació amb tecnologia, no va ser una Bona Pràctica en TIC, ja que a causa de la falta de preparació de recursos materials i de formació docent, el model d’ensenyament va acabar sent el mateix, sense innovació i sense un bon suport de TIC. Amb una bona pràctica de les TIC, l’alumnat podría passar d’un rol passiu d’aprenentatge a un alumne atònom en el seu procés, actiu, responsable i constructor del seu aprenentatge (Fernández, 2016). Aquest no va ser el nostre cas, que només va despertar interés durant uns quants dies en les noves pissarres que teníem. A més, només s’utilitzava com a reproductor de powerpoints, per tant, no era innovador, sinó que era com si s’utilitzés un projector.

 

BIBLIOGRAFIA

Cepeda, O., Gallardo, IM., i Rodríguez, J. (2017). La evaluación de los materiales didácticos digitales. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa, 16(2).

Fernández Alex, M. D. (2016) Modelo Educativo emergente en las buenas prácticas TIC, Revista Fuentes, 18,1, pp.33-47.

Gómez, G (2019). Conceptos y funcionalidades básicas. Conselleria d’Educació. Generalitat Valenciana. Recuperat de

http://cefire.edu.gva.es/pluginfile.php/277763/mod_resource/content/2/Unidad1/unidad1_html/index.html

 

« »

© 2020 TECNOLOGIES DE L'APRENENTATGE I EL CONEIXEMENT. Tema creat per Anders Norén.