Felicitats ESPIRAL

Ayer, sábado 7 de noviembre, se celebró en Barcelona el 20 aniversario de la asociación ESPIRAL, Educación y Tecnología http://ciberespiral.net/, que con mucha ilusión pusimos en marcha en otoño de 1989 un grupo de profesores que intuimos el gran impacto que iban a tener las TIC en el mundo educativo y su potencial para la mejora de los procesos de enseñanza y aprendizaje y para la innovación educativa en general.

Ante la dificultad para estar en Barcelona en la fecha elegida, y como promotor y primer presidente de ESPIRAL, redacté el siguiente texto, que fue leído por mi compañera y amiga, Nandi Cabezas.

M’hauria agradat compartir aquí aquesta irrepetible Jornada, però ja se que quan s’organitza una reunió és molt difícil que la data vagi bé a tothom. I aquests dies tinc un compromís fora de Catalunya.

M’hauria agradat estar aquí per a recordar històries del passat amb tots els que heu col.laborat en aquest projecte, que va començar ara fa 20 anys com a grup de treball dins de l’Associació de Tècnics d’informàtica (ATI) del Col.legi d’Enginyers. I segurament us hauria desvetllat algunes claus, alguns “secrets” d’aquells primers anys, que van fer possible desenvolupar el projecte ESPIRAL.

M’hauria agradat estar aquí per a felicitar els integrants de les juntes directives per la feina realitzada, i a tots els integrants del grup per la vostra confiança mantenint-vos cada any a l’associació.

Potser fins i tot m’hauria atrevit a recordar la importància de que ESPIRAL es mantingui com a associació independent de tota universitat o institució: ESPIRAL sempre ha tingut la vocació de ser punt de trobada i casa comuna de tots. I penso que això es clau per a la seva continuïtat a llarg termini, tot i que a curt termini es puguin veure altres opcions més atractives.

També, potser m’hauria atrevit a recordar la importància de que les activitats d’ESPIRAL siguin gratuïtes pels socis, i que els càrrecs de l’Associació ESPIRAL segueixin sense percebre cap tipus de remuneració. ESPIRAL pot organitzar actes on calgui pagar persones, és clar, però els càrrecs d’ESPIRAL mai haurien de cobrar en les activitats organitzades per ESPIRAL. Al meu parer.

M’hauria agradat estar aquí per a conèixer els nous projectes i per parlar del futur. ESPIRAL pot aportar molt en aquest moment en que definitivament la tecnologia entra als centres docents “de veritat”. El coneixement de la suma del col.lectiu ESPIRAL és molt gran, i l’associació pot articular sistemes per a agregar i estructurar aquest coneixement i posar-lo a disposició de la societat, ara que fa tanta falta per tal de que la integració de les TIC a l’educació es faci el millor possible.

I es que s’estan fent algunes coses molt malament, i necessitem espais de reflexió i canals de comunicació per a denunciar-ho. Per exemple: ¿sabeu que ara que aviat cada alumne tindrà un portàtil sobre la taula els estudis de mestre de la meva universitat només consideren 3 crèdits sobre TIC en tota la carrera? I a sobre dins d’una assignatura “calaix de sastre” de 12 crèdits, compartida amb expressió corporal, música, dinàmica de grups, català… Això suposa 25 h. d’interacció directa alumne-professor “en tota la carrera”. No us resulta kafkià?

Segur que tots coneixem coses que s’estan fent malament. ESPIRAL, com espai independent, es un lloc idoni per a parlar-ne, cercar possibles solucions i comunicar-ho on calgui.

No vull fer-me pesat. Moltes gràcies a tots i us encoratjo a LLUITAR per a la millora de l’educació. Ara tenim una gran oportunitat.

Bona jornada!

ESPIRAL nació con la vocación de ser un punto de encuentro independiente entre todas las personas interesadas en la aplicación educativa de las TIC. Un foro y casa común donde pudiéramos converger profesionales de diversas instituciones.

ESPIRAL también surgió en un marco de trabajo colaborativo no lucrativo, donde las personas que colaboraban en la gestión de la asociación y en sus actividades lo hacían altruistamente, por gusto. La recompensa era hacerlo, y en algunos casos la proyección profesional que ello podía suponer.

Creo que la continuidad de ESPIRAL pasa por mantener estos principios. A partir de aquí, y como ha ocurrido hasta ahora, los socios y las juntas directivas ya van reorientando adecuadamente la asociación según las demandas de los tiempos.

Y para terminar, también quiero rendir aquí mi agradecimiento especial a Pablo Arce, que fue el primer secretario de ESPIRAL, amigo y apoyo imprescindible para poder superar las dificultades de los primeros meses en los que se fue gestando la idea y configurando el grupo. También quiero dejar constancia especial al apoyo decisivo de Javier Iribarne (ATI), Martí Vergés (PIE-Generalitat de Catalunya) y a todos los compañeros que estuvieron en el grupo promotor y en el consejo asesor.

Comments are closed.