L’mBOT, UN ALTRE ROBOT PER APRENDRE A PROGRAMAR (15/03/2019)

Avui a classe hem pogut conèixer el robot mBOT.

Aquest joc combina la mecànica dels robots que vam poder conèixer a la classe del 18 de gener amb el sistema de programació d’Scratch.

Les potencialitats de l’mBOT són:

  • És un kit de construcció. Permet modificar la forma que té. És una espècie de LEGO, decorant-lo i personalitzar-lo al gust de la persona que usi el joc.
  • És un joc teledirigit. A través d’un comandament a distància podem demanar-li que faci moviments simples.
  • És un joc robòtic. 
  • És un kit de robòtica educativa. A través de la connexió a una Tablet o a un PC pot ser programat a través del programa d’Scratch 2.0.

Avui a classe hem volgut “jugar” amb ell en tant que joc robòtic. L’hem connectat a l’ordinador i hem “programat” diverses funcions:

En primer lloc, hem volgut programar el robot de tal manera que quan nota un objecte que pressiona la part superior de l’aparell emet un so i una llum concreta:

En segon lloc, li hem demanat avançar sempre hi quan aquest tingui un objecte o mà al davant. Si nota que té un objecte o mà  avança el robot. Si treiem l’objecte o la mà de davant, el robot s’atura.

Per últim, li hem demanat que el robot es converteixi en una ambulància. Per fer-ho primer hem programat que les llums que tingui enceses siguin una llum blava i una vermella. La programacio es competa quan, amb el so que emet (dues notes de les quals una és més greu i l’altre més aguda) interactui amb un canvi de llums constant.

Aquí presentem el vídeo amb el resultat final: XXXXXX

L’SCRATCH COM A EINA EDUCATIVA (25/01/2019)

L’article de Mitchel Resnick, John Maloney, Andrés Monroy-Hernández, Natalie Rusk, Evelyn Eastmond, Karen Brennan, Amon Millner, Eric Rosenbaum, Jay Silver, Brian Silverman, Yasmin Kafai al seu article ja ens avisen:

“Aunque los jóvenes interactúan con los medios digitales todo el tiempo, pocos son capaces de crear sus propios juegos, animaciones o simulaciones. Es como si pudieran “leer” pero no “escribir”. Desde nuestro punto de vista, la competencia digital requiere no solamente tener habilidad para chatear, navegar o interactuar sino también la habilidad de diseñar, crear e inventar con los nuevos medios

Scratch és un programa interactiu que permet desenvolupar el pensament computacional amb la voluntat d’anar més enllà del manejar i l’interactuar. Pretén ser una eina que permeti dissenyar, crear i inventar projectes personals i alhora projectes construits de forma col·laborativa.

La sessió del passat 25 de gener va servir per conèixer més de prop el programa i començar a relacionar-nos amb la pràctica i el disseny en programació.

Aquesta és la meva primera incursió amb el món del programació, així que el primer treball elaborat a través d’Scratch ha estat seguir la guia presentada per MªCarmen del Toro, Sergi Robles, Cristina Fernández i Ian Blanes amb el projecte Tom and Jerry.

Aquí enllaço el primer treball fet

 

PROGRAMACIÓ PER A TOTHOM (18/01/2019)

A través d’aquesta classe hem pogut conèixer diferents robots que ens poden permetre acostar-nos al joc interactiu com a eina de desenvolupament de competències i habilitats més enllà de passar-s’ho bé a través d’una eina tecnològica.

Què entenem per robot?

És una màquina automàtica programable que conté uns sensors. Aquests capten determinades característiques de l’ambient i de la persona, processa seleccionada informació i, segons el sistema de programació que tingui, desenvolupa unes accions o unes altres.

A continuació detallo alguns dels robots que hem pogut conèixer a classe:

Bee bot:

Con estos robots infantiles programables se trabaja de forma divertida y efectiva el lenguaje de direcciones, la lateralidad y otros conceptos espacio temporales. Además, se pueden utilizar para trabajar contenidos de todas las áreas de aprendizaje, como matemáticas (números, figuras geométricas, operaciones aritméticas, monedas, etc.), lenguas (vocabulario, instrucciones básicas, letras del alfabeto, etc.), ciencias naturales (animales, plantas, alimentos, cuerpo humano, etc.), ciencias sociales (accidentes geográficos, ciudad, países, ríos, etc.), educación física (lateralidad, orientación espacial, etc.)… Y lo mejor de todo es que nuestros alumnos más pequeños aprenden de forma significativa, creativa y divertida.

Blue Bot: Aquest joc

Conserva todo lo bueno que tiene Bee-Bot y, además, permite ampliar la experiencia programándolo remotamente… ¡es genial! Igual que su hermana Bee-Bot, es tan intuitiva que no necesita más de 2 minutos para conquistar a quien la conoce por primera vez.Pero lo que la hace realmente única es la posibilidad de conectarla con un dispositivo móvil para así controlarla desde la app.

Blue-Bot funciona de manera autónoma cuando la encendemos. Deberemos tener en cuenta solo tres aspectos: – Cada vez que pulsemos un botón, los ojos de Blue-Bot parpadearán y oiremos un sonido que confirma la instrucción. – Blue-Bot siempre avanza o retrocede 15 cm y gira sobre sí misma 90º. La secuencia la realiza paso a paso, marcando cada acción con luz y sonido, animándonos a acompañarla y contar con ella. – Blue-Bot puede realizar hasta 40 movimientos. El botón de la X borra la memoria para empezar una nueva secuencia. En caso contrario repetirá la antigua sec”uencia y a continuación las nuevas instrucciones.

Pro-Bot: 

És un robot del mateix fabricant que les abelles Bee Bot. Permet la seva programació amb les mateixes instruccions que l’abella, però afegeix altres possibilitats que fan que aquest robot serveixi per treballar conceptes matemàtics fins i tot a la Secundària. En utilitzar només les fletxes de programació es comporta com la Bee-Bot, però amb les tecles numèriques podem fer que avanci o retrocedeixi des d’1 cm fins a 5 m i que giri des de 1º fins a 500º. Podem fer que repeteixi una sola acció o una seqüència d’ordres. També podem guardar programes en memòria per a executar-los amb una sola instrucció. Pro-Bot té sensors de llum, so i contacte, emet 7 sons diferents i encén i apaga els fars davanters. Tot és programable. Gràcies als seus precisos moviments, podem crear dibuixos i treballar, per exemple, els polígons.

A l’última classe de l’assignatura hem pogut conèixer un altre joc, l’mBoot. Detallo el seu funcionament i les seves potencialitats en una altre entrada a la pàgina principal del blog.

ELS CANVIS CULTURALS DE LA WEB 2.0 (CLASSE 11/01/2019)

Vivim en una societat en què “ser jove i no estar connectat a la web 2.0 és viure exclòs d’una xarxa de relacions que es traspassa a l’àmbit personal”.

La nostra vida no seria la mateixa si no entenguéssim la tecnologia com una pota més del nostre sistema de relacions tant en l’àmbit acadèmic, professional i personal. Preguntem-nos: podríem desenvolupar-nos en cadascun d’aquests àmbits si no disposéssim d’una pantalla (ja sigui d’ordinador, de portàtil o de mòbil)? Seria possible una vida sense tot això? Avui dia és gairebé impossible i, com molt bé diu l’article d’Area i Pessoa, cal educar-nos en el si d’una cultura digital per a tothom que ens aporti les eines necessàries per conèixer les oportunitats i els límits que ens ofereix la tecnologia 2.0 per a desenvolupar-nos i relacionar-nos de forma sana.

Més enllà de les oportunitats que ens genera la web 2.0 trobo interessant posar l’accent en els perills o les limitacions que un ús excessiu i descontrolat d’aquestes eines ens pot portar. Som conscients, sobretot per a les generacions que ja han nascut dins d’aquest món digitalitzat, de l’addicció i dependència que ens pot generar? Ja hi ha estudis que ens alerten de l’addicció a mòbils d‘infants menors de 3 anys que pateixen forts símptomes d’addicció a aquests aparells. Som conscients que al convertir les xarxes socials i els espais virtuals com un espai generador de comunitats d’iguals pot generar nous mecanismes d’exclusió social? Reconeixem el control digital que usa el mateix sistema capitalista per controlar-nos i decidir per nosaltres quines són les necessitats o interessos personals? Com a futures pedagogues podem assumir el repte d’educar-nos en un món en què la bretxa digital no sigui una evidència generadora de desigualtats?

Com bé diu l’article, una bona alfabetització digital demana generar espais de reflexió i crítica que pugui plantejar debats oberts en els que, a través de múltiples veus i realitats, es reconeguin els perills existents i es plantegin accions compartides que suposin generar propostes inclusives, ètiques i transformadores.

XERRADA FIMTED. LA COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT DE LA FORMACIÓ INICIAL

Dimecres 23 de gener vam poder participar d’una conferència a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona on es presentà un estudi interuniversitari que té per objectiu implementar una proposta formativa sòlida que permeti una completa formació acadèmica en competències digitals per a futurs docents.

La xerrada, a càrrec de Joan Antón Sanchez i Valero, professor de la Universitat de Barcelona, va presentar l’estat formatiu actual en el marc d’adquisció de competències digitals del professorat que s’està formant actualment. De retruc, la xerrada va servir per donar a conèixer del projecte FIMTED com a eina de treball per incorporar la competència digital com un requisit indispensable en el si de les competències de qualsevol docent titulat català.

La xerrada va servir, per una banda, per donar a conèixer els continguts que a dia d’avui es treballen des dels graus de mestre d’educació infantil i primària (foto) i que, per tant, són la base amb la que es preparen els futurs docents per ser competents digitalment en la seva funció educativa, i per altre, donar a conèixer el treball que s’ha realitzat a través de FIMTED per consensuar (a través de diversos grups de discussió) com renovar i actualitzar la competència digital dels futurs docents avui.

L’estudi, on hi han participat uns 1.000 mestres d’universitat i uns 471 estudiants de grau, ha servir per posar sobre de la taula noves prioritats en la formació de competències digitals tals com:

  • La comunicació i col·laboració en tecnologies digitals
  • L’ètica i el civisme digital

La xerrada va ser molt enriquidora per conèixer el projecte de renovació educativa així com també per saber que l’actual Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, a través d’una Direcció General en Cultura Digital, senta les bases per enfortir aquesta competència i donar-li l’espai i l’importància que es mereix en el si de l’educació.

Per acabar és important destacar que la ponència va servir per fer-nos adonar de la importància que suposen projectes d’aquesta mena, no només per l’enriquiment formatiu que suposa pels futurs mestres sinó perquè reafirma l’aposta de la investigació educativa com a eina indispensable per a la millora i l’enfortiment d’una educació catalana més enfortida, més rica i més transformadora.

 

LA MEVA COMPETÈNCIA DIGITAL

Seria difícil definir el meu nivell de competència digital si abans no definim el terme “competència digital” en tota la seva complexitat:

Per competència digital entenem la capacitat d’utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les tasques de la vida quotidiana, a l’escola, a la feina o al lleure. El seu contrari és l’analfabetisme digital. Es considera com una de les capacitats bàsiques (a més de llegir, escriure i matemàtica) i transversal, és a dir una habilitat necessària en qualsevol altra matèria que s’ensenya a l’escola, i més tard tot arreu en quasi totes les activitats de la vida quotidiana per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat a la societat actual. Text recuperat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (2016)

Tenint en compte que em considero d’una generació nascuda en plena era digital m’identifico com una persona amb les habilitats i competències necessàries per poder desenvolupar-me en un entorn digitalment connectat. És cert que viure en una societat amb una tecnologia tan canviant fa que l’actualització constant i la renovació de noves eines, l’ús de nous llenguatges… sigui extremadament necessari i cabdal per mantenir aquesta competència viva; prova d’això és quan faig l’anàlisi de la meva relació amb les xarxes socials i l’ús que en faig de diverses eines alhora d’aplicar-les en l’àmbit acadèmic, professional, personal…

Crec d’especial importància la nostra competència ja que el dia de demà serem nosaltres qui acompanyarem a infants, joves i adults en processos que requereixin l’adquisició d’aquestes competències. Hem de ser exemples vius si volem acompanyar els nostres futurs educands en persones competents digitalment.