El cartell del dia de la dona treballadora

març 9th, 2009

La setmana passada va aparèixer el cartell de la celebració institucional del dia de la dona treballadora. El cartell el podeu veure a l’adreça següent:
http://selene.uab.es/observatori-igualtat/Catala/DiaDonaActivitats/Programa_dia_dona_2009.pdf

A mi la idea de fons m’agrada, reflexar la pluralitat de les dones treballadores a la UAB, però trobo que gràficament es podria haver fet d’una altra manera. Els cartells han de ser vistosos i cridar l’atenció des de lluny i amb aquest, t’has d’apropar bastant per veure què explica. I per no parlar de la patinada del logotip de la universitat, se n’ha fet servir un que fa anys que està caducat…

D’altra banda, trobo que el cartell no acaba de reflexar el que deia, la pluralitat de les dones treballadores de la nostra universitat, perquè cap de les fotografies fa, al meu parer, referència a les dones que ocupen alts càrrecs. Precisament enguany que tenim una rectora, 4 vicerrectores i una secretària general així com diverses caps d’àrea. I és més, la figura de la docent i de la investigadora només representen una de les sèries fotogràfiques cada una. Amb això no vull criticar la tria de les fotografies que figuren al cartell, ni molt menys, trobo que hi han de ser, només que crec que se n’haurien d’haver posat de més tipus.

No era el moment

febrer 2nd, 2009

A principis de gener, va ser presentada la cara de la UAB. La cara la va pintar l’artista Jorge Rodríguez en una cantonada de l’edifici d’estudiants. Jorge Rodríguez és un artista urbà que es va fer famós gràcies a una altra cara, la del president dels EUA: Barack Obama. En el cas de la UAB, Rodríguez no va estar sol, va comptar amb la col·laboració de l’ETSE i del Centre de Visó per Computador que el van ajudar a escanejar les cares dels voluntaris que es van presentar d’entre els membres de la comunitat universitària.
D’aquesta manera, va sorgir un rostre ambigu, que no se sap si és noi o noia, de mirada (al meu parer) bastant serena i somriure una mica maliciós. Segurament, la cara ja sabia que la tranquilitat no li duraria gaire.

La setmana següent, la cara va ser tunejada pels antibolonya. Al seu front hi van posar UAB S.A i en un dels ulls, el símbol de l’euro. Era d’esperar. Els ànims continuaven agitats i les vacances de nadal no van fer oblidar la causa (les campanades de tv3 van suposar un gran èxit pels antibolonya). La cara era com una llaminadura a la porta d’una escola.

A mi m’agrada que al campus de la UAB hi hagi obres d’art de diferents estils. M’encanta el fals piano que tenim a prop del rectorat i quan arribo a la UAB pel lateral de la B30, noto com les 4 columnes em donen la benvinguda. Així mateix, tinc especial debilitat per molts dels graffiti del campus que són molt artístics (prometo fer-ne un post). Però fins i tot jo sabia que el rostre de la UAB no era fàcil d’entomar en els temps que corren. Jorge Rodríguez no té res a veure amb el tema de Bolonya i molt menys amb els expedients però els promotors d’aquesta iniciativa no podien tancar els ulls a la realitat de la universitat. I la realitat és que mentre la comunitat universitària continua dividida per bolonya, es parla del dèficit de les universitats públiques i la ferida dels expedients segueix oberta, apareix el projecte d’artista en residència que suposa una beca de 8.000 euros! més 10.000 euros per desenvolupar el projecte (http://cultura.uab.cat/creador/durada.htm). Francament, realment algú esperava que no hi hauria algun tipus de queixa?

I ara la qüestió és que si s’intenta esborrar la part tunejada, es pot esborrar també una part de l’obra original (la qual per cert, està destinada a desaparèixer). Però ben mirat, de ben segur que l’endemà tornarien els graffiti. Tot fa pensar, que perdurarà la versió tunejada.

Finalment, vull aclarir que no estic en contra de projectes com el del creador en residència a la UAB sempre i quan, es desenvolupin més beques d’aquest estil en d’altres àmbits. I espero en candeletes al proper artista en residència perquè qui sap, potser serà un alumne de l’Eina o de la Massana.

Okupats, fins quan?

desembre 16th, 2008

Doncs si, finalment els estudiants han okupat el rectorat. Van entrar ahir, a mig matí, unes 200 persones, tot i que finalment, no es van quedar ni la meitat. La veritat és que està siguent una ocupació bastant aborrida. Al principi van cridar algunes consignes, van fer pancartes i ja està. A més, es van distribuir per tot l’edifici i la sensació era de que només hi havia 4 gats.

S’ha de dir que es comporten bastant. De tant en tant, passen pel passadís, fan un cop d’ull a les oficines i ja està. Òbviament, l’entrada al despatx del rector està protegida, encara que alguns van escalar ahir per la façana fins el despatx. Avui estan bastant tranquils i fins i tot surten fora a fumar (la qual cosa s’agraeix pq ahir quan van entrar, sorties al passadís i t’envaien una sèrie d’aromes d’aquells que recorden la festa major…) Jo no sé que s’esperaven però és que el rectorat té poques emocions.

És probable que ara no sàpiguen què fer. La jugada estava clara: tard o d’hora s’havia d’okupar el rectorat, però aconseguint la major ressó possible i per tant, la data havia de ser el dia de les eleccions. S’han sortit amb la seva i van rebre tota l’atenció mediàtica que volien. Però ara, estem a les portes de les vacances… Avui ja han desocupat algunes facultats, com a mostra de bona voluntat, i suposo que desocuparan el rectorat divendres, també com a mostra de bona voluntat i no pas per vacances (no sigueu malpensats!)

I enmig de tot això, al cap de 40 anys, la UAB tindrà rectora. Enhorabona a l’Anna Ripoll. Alguns pensem que podria entrar donant un cop d’efecte. Què ens hi apostem?

Okupats!

novembre 27th, 2008

La meitat de les facultats del campus estan ocupades. Continuen d’aquesta manera les protestes contra el procés de Bolonya. L’estratègia és clara: interrompre al màxim la normalitat de la vida acadèmica i forçar al diàleg. Per contra, s’ofereixen activitats alternatives: xerrades, debats, projeccions de cinema… El que jo em pregunto: quin seguiment tindran aquestes activitats la setmana que vé? Ara són la novetat però després, siguem sincers, vivim en una societat mandrosa i poc implicada. Molts estudiants acabaran quedant-se a casa perquè desplaçar-se al campus per no fer classe i amb el fred que hi fa…

D’altra banda, també em qüestiono: si s’arribés a un procés de diàleg, quins acords es voldrien aconseguir? Aturar el procés? Es podria aturar i repensar els nous títols, però tard o d’hora, s’acabarien posant en marxa. I no cal oblidar que en un pacte tothom ha de fer concessions: la universitat i els estudiants. En fi, no serà fàcil.

I enmig de tot això, els dos candidats a ocupar el rectorat ja estan en campanya! S’acostaran a parlamentar amb els okupants?

Quina setmana!

novembre 19th, 2008

Aquesta setmana s’està parlant molt de la UAB i és que moltes coses passen a la UAB!

Dilluns 17
La UAB arriba a la Xina: la nostra universitat ha obert una oficina a Shanghai. Seguint les tendències actuals, ens anem a buscar estudiants a la Xina i a tot Orient. Això pot arribar a ser molt enriquidor. Proposo que la 2a oficina que s’inauguri sigui al Tibet.

Ocupació de la Facultat de Polítiques: la Coordinadora d’Assemblees de Facultat i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans denuncien així l’actual situació a la universitat pública. Què demanen?
– Demostrar novament la seva disconformitat amb Bolonya.
– Demanar la retirada dels expedients.
– Que es faci un referèndum vinculat sobre Bolonya.
– El reconeixement del dèficit actual de la UAB.
Atenció!: quien mucho abarca, poco aprieta.

Dimarts 18
Ja tenim candidats! Ana Ripoll i Lluís Tort es disputaran el rectorat. A veure si podem veure una bona campanya electoral. Jo tinc ganes de què m’expliquin coses.

Eleccions al claustre: i no com en aquestes altres eleccions on quasi no he rebut informació. El recompte encara dura (no m’extranya, has d’anar mirant les creuetes a cada candidat) i s’espera tenir els resultats demà.

Dimecres 19
Els enginyers informàtics en vaga:
denuncien que no tenen atribucions i per tant, no poden ser una professió regulada i com que no són una professió regulada, no poden tenir atribucions. I a tot això, suma-li Bolonya! Qui vulgui més informació, us recomano: http://boloniaiifordummies.blogspot.com/

Dijous 20
Vaga d’estudiants: a veure si endevineu el motiu…

Divendres 21
I el cinquè dia vam descansar… o no.

Punts de vista sobre una mateixa qüestió

novembre 14th, 2008

Aquest matí, un enginyer informàtic amoïnat pel futur de la seva professió després de la implantació de l’EEES, m’ha fet arribar el següent enllaç:
http://boloniaiifordummies.blogspot.com/

Després de llegir-lo, he pensat: “Ja era hora”. És un dels millors anàlisi que he tingut l’oportunitat de llegir a la xarxa. A la fi algú que intenta cercar la raó i no es deixa emportar per la demagògia. A la fi algú que exposa idees fruït d’una bona documentació.

Jo no dic que els antibolonya no tinguin raó, ni molt menys. Hi ha motius per protestar, com per exemple, que si el tractat de Bolonya es va subscriure el 1999, per què no vam tenir el Reial Decret definitiu fins a finals de l’any 2007? Però no, continuem amb les mateixes cançons de sempre:
– No hi haurà beques: per favor, qui digui això és que no ha necessitat mai demanar-ne una. Totes les convocatòries de beques oficials han anat incloent els nous estudis a mida que s’implantaven. És més, organismes com “la Caixa” ara donen més beques per fer màsters oficials que no pels altres.
– Haurem de demanar prèstecs: mentida! el sistema continuarà com fins ara, amb gent que pugui pagar el preu públic, amb gent que demani beca o qui hagi de demanar finançament. Només que en aquest darrer bloc, s’han començat a posar en marxa prèstecs sense interessos que es retornen si s’aconsegueixen uns ingresos determinats quan s’entra al mercat laboral.
– Bolonya privatitza: aquesta és la meva preferida perquè tothom la repeteix però encara no he trobat algú que m’ho pugui explicar sense anar-se’n per les branques.

I un llarg etcètera. Si algú em vol fer arribar el seu punt de vista per rebatre qualsevol aspecte o per difondre altres queixes pot fer-ho. Això si, no publicaré res que no estigui correctament raonat, a l’estil del blog que he posat a l’inici.

Qui serà l’Obama de la UAB?

novembre 5th, 2008

Si companys, jo també em deixo portar per l’euforia de la victòria del candidat demòcrata. La UAB, com els EUA, està en un procés de canvi i també cerca un nou líder. De moment però, tot són rumors i encara haurem d’esperar una mica per saber quines seran les candidatures definitives.

El que és segur és que estem en un moment decisiu i, vistos els incidents com els d’avui al rectorat, molt conflictiu. Si jo hagués de fer la carta als reis, m’agradaria un/a candidat/a que apostés per construir la universitat entre tots. Un/a candidat/a que tingui present que som tres grans col·lectius implicats i que ens presenti un programa que ens porti il·lusió i ganes de canviar les coses a tots. Un/a candidat/a que estigui disposat a lluitar i a fer entendre a la gent que primer cal pensar en el bé global de la universitat i que cal deixar de banda els interessos particulars.

Perquè a rector/a només poden presentar-se els catedràtics però al final, la universitat l’hem de fer entre totes les persones que formem part de la comunitat universitària.

I vosaltres, què li demanarieu al nou rector/a?

I el campus va tornar a la vida

setembre 30th, 2008

Aquest mes de setembre ha estat un mes mandrós. Mandrós però, pel que fa a les activitats al campus perquè alguns ja portem un ritme frenètic de feina. Tot i això, els moments més àlgids s’han concentrat a la biblioteca de Socials i a les gestions acadèmiques.

Mica en mica, la cosa es va animar amb l’arribada dels estudiants de 1er. Són per això, estudiants tímids, que tot just s’estan ubicant a l’entorn i coneixent els uns als altres. Ahir però, la vida va esclatar. La resta d’estudiants ja són aquí. Torna ha haver-hi vida a la gespa i als bars no s’hi cap.

És una de les èpoques que més m’agraden: el campus s’impregna de les emocions de les retrobades, la il·lusió de nous projectes i de les expectatives pel que ha de venir. En dues setmanes, tot això passarà però la vida s’ha activat de nou.

PD: Us vaig trobar a faltar durant la inauguració de curs…

De tornada

setembre 1st, 2008

Dilluns 1 de setembre. Ja tornem a estar aquí. Avui ha estat un dia d’incorporacions massives, de salutacions, de posar-se al dia i d’acomiadar-se definitivament de les vacances. El comentari més habitual és: “Costa tornar a agafar el ritme perquè comencem un dilluns i amb la jornada sencera”.

Hi ha qui va es va escapar abans, la darrera setmana de juliol, i per tant, es va reincorporar quan encara durava la jornada intensiva. També hi ha el cas contrari, de qui va treballar a l’agost per no haver de tornar un dilluns. Des del meu punt de vista, jo prefereixo la primera opció perquè si tornes al cap d’uns dies al setembre tens dos inconvenients:
– Tots els teus companys ja estan adaptats al ritme i no et donen massa treva.
– Et continues incorporant a la jornada completa.

En qualsevol cas, espero que hagueu tingut unes vacances profitoses i us confirmo que l’11 de setembre és dijous (acabo de captar una onada de felicitat entre els que encara tenen dies per agafar-se) i el 24 de setembre (campus bellaterra – bcn) serà dimecres. Passades aquestes dates, us recomano que no mireu el calendari fins al desembre.

Jubilacions a la UAB

juliol 21st, 2008

En Joan va venir a acomiadar-se divendres passat. Després de mitja vida (laboral) a la UAB, es retira. Em consta que ho ha endarrerit tant com ha pogut. Ell mateix me n’explicava els motius:
— “Mira Eugènia, després de tants anys aixecant-me per venir aquí, doncs se’m farà molt estrany canviar aquesta rutina…” El fet que la seva dona encara no es jubili també l’afecta.

El comiat del Toni serà aquesta setmana. Serà el final d’una era. Hi ha qui diu que, quan a principis dels 70, els obrers van arribar als terrenys on s’havia d’ubicar el Rectorat, en Toni ja hi era. Com el propi Toni ens deia, al llarg d’aquests anys “he vist créixer des d’orquídies silvestres fins a les columnes de l’Alfaro”.

En Joan i en Toni passen a engreixar la llista de les persones que van convertir la universitat dels 4 principis autònoms en la segona universitat més gran de Catalunya. Ara la deixen en les nostres mans per convertir-la en la Universitat del segle XXI. Els trobarem a faltar.