neus castella

Altre lloc Blogs.uab.cat

juny 09 2013

Ara sí: aquí teniu la infografia

Posted in General by 2089994 |

infografia aprenentatge col·laboratiu OK


No hi ha comentaris

juny 09 2013

Posted in General by 2089994 |

m55 activitat

Aquest és el document que hem preparat la Cristina Serra i la Neus Castellà per a l’aprenentatge d’eines digitals a l’aula de català com a llengua estrangera


No hi ha comentaris

febr. 19 2013

Tecnologia i intercomprensió: una nova revolució en l’aprenentatge de llengües?

Posted in General by 2089994 |

 

Aquests darrers dies he introduït un nou concepte en el meu diccionari personal: la intercomprensió lingüística. Si bé l’experiència pròpia com a catalanoparlant que ha circulat per alguns indrets d’Europa havia fet emergir la percepció que la comunicació era possible, en major o menor grau, amb altres parlants de llengües romàniques, aquest nou concepte no només ho certifica, sinó que és a la base de la proposta d’un projecte d’aprenentatge simultani entre diverses llengües. M’explico: si partim de la idea saussuriana que l’ésser humà posseeix una capacitat natural per a l’adquisició del llenguatge, podem arribar a projectar un escenari en el qual la comprensió entre diverses llengües procedents d’una mateixa arrel lingüística és possible. Així doncs, el projecte de la intercomprensió passaria per entendre que“Una Europa di poliglotti non è una Europa di persone che parlano correntemente molte lingue, ma nel migliore dei casi di persone che possono incontrarsi parlando ciascuno la propria lingua e intendendo quella dell’altro” , tal i com afirma Umberto Eco a La ricerca della lingua perfetta (1993).

Ara bé, l’adquisició de la competència de la intercomprensió no només requereix una ment lingüísticament oberta, sinó que també ens cal una base didàctica que ens faciliti l’aproximació pràctica cap a la resta de llengües. Aquí és on crec que pot ser fonamental el paper que juga la tecnologia en el desenvolupament d’una sèrie de recursos metodològics sempre i quan els materials es presentin amb un objectiu clar i que l’aprenent que navega pel mar de l’auto aprenentatge virtual no se senti un nàufrag. D’altra banda, també haurem de tenir en compte les diferències que genera entre els alumnes el fet de tenir o no uns aparells amb capacitat de connectar-se on line i compartir virtualment uns coneixements.

En primer lloc, pel que fa a la qualitat dels materials cal tenir present que, en els darrers anys han sorgit un bon grapat de propostes metodològiques per via tecnològica, i que algunes han tingut més encert que d’altres. Un bon exemple és el cas del web de Romanica Intercom. Aquest recurs parteix de l’enfocament Eurom 4 (projecte de quatre universitats europees) i proposa aprendre de manera simultània a llegir en quatre llengües romàniques (portuguès, català, espanyol, italià o francès). Aquí, és clar, el punt de sortida és el bagatge lingüístic de la pròpia llengua, una d’aquestes cinc, i la proximitat d’aquestes llengües entre si. Sigui per que d’entrada compartim uns 147 mots, base del lèxic panromànic, per l’associació analògica entre estructures sintàctiques o bé per les correspondències morfo-fonològiques. A més aquest web ens ofereix una gramàtica contrastiva i una guia didàctica per treballar, tot i que, cal dir-ho, comptem amb un reduït mostrari de textos (dos per a cada llengua).

Un altre dels webs que s’han creat amb un enfocament d’aprenentatge multilingüe, centrat  específicament en l’aprenentatge del català, és el Font del cat. En aquest cas, però, la tasca se’ns complica. D’entrada no sabem amb claredat quin material ens presenta, i amb quins objectius. A palpentes, comencem a tafanejar entre les cinc unitats que ens proposen, sense conèixer quins aspectes de la gramàtica podem anar incorporant. Les situacions comunicatives que ens ofereixen són uns vídeos en els quals uns actors “molt afectats” interpreten escenes tòpiques de joves. El resultat és poc convincent pel fet que no ens mostren situacions comunicatives reals. Si  encara ens queden forces, podem accedir a uns vídeos interessants d’aproximació a aspectes culturals. Finalment ens proposen un joc per ajudar-nos a autoavaluar la feina feta, que criteris estètics al marge, ens porta cap a un carreró sense sortida en el que ni el diccionari ni les bases d’ajuda gramatical que hi han bolcat poden obrir una esquerda per aclarir-nos dubtes específics que ens hagin sorgit en un apartat en concret. Amb tot plegat, cal reconèixer que darrere hi ha un esforç.

El fil d’aquesta primera reflexió ens porta a la conclusió que la tecnologia posa al nostre abast un reguitzell de recursos interessants, però que de vegades són poc funcionals.

En segon lloc, cal tenir present que la tecnologia i els aparells no sempre estan a l’abast de tothom. Hi ha molts alumnes que ja sigui per edat, per cultura, o bé per escassetat de recursos tenen  poca  destresa  a l’hora de desenvolupar-se en entorns virtuals. Amb la qual cosa, abans d’endinsar-nos en la matèria, haurem d’iniciar un procés d’aproximació al món dels links, els webs, els servidors, etc.

Si bé és cert que la tecnologia ens permet accedir des de gairebé qualsevol lloc a un munt de informació, també ho és que només aquells alumnes que gaudeixin de bons aparells hi podran accedir amb facilitat. Aquest fet generarà ritmes d’aprenentatge i d’oportunitats de creixement molt diferents. Aquells que no disposin de la tecnologia adequada no podran accedir a un món en el que, cada vegada més, tot passa a través de les xarxes virtuals de comunicació i quedaran, si no al marge, quasi exclosos d’aquests mètodes innovadors d’aprenentatge.

En definitiva, haurem d’estar molt atents i seleccionar amb criteri si no volem que la tecnologia ens condueixi a la deriva d’uns continguts d’aplicació poc eficients i no acabi creant un abisme encara més profund entre aquells que hi tenen accés i els que encara han de superar un munt d’obstacles per accedir-hi.


No hi ha comentaris

febr. 19 2013

La infografia: aprenentatge col·laboratiu

Posted in General by 2089994 |

No hi ha comentaris

febr. 19 2013

Llengües i murs

Posted in General by 2089994 |

Si el llenguatge és considerat com la característica distintiva de l’espècie humana, sembla que fer un anàlisi a l’entorn dels prejudicis lingüístics que circulen vox populi de forma més o menys explícita, ens pot ajudar a fer un esbós dels murs culturals, si bé heretats o construïts, que cal anar desfent.

Aquesta ha sigut la proposta de la Maria Fradera durant les seves classes.  La tasca d’entrada (i de sortida) no sembla gens fàcil. Potser per començar a abordar el tema en un pla més general convé prendre consciència del pla més proper, és a dir, l’individual.

Per començar, he de dir que parteixo amb l’avantatge d’haver tingut en Jesús Tuson com a professor  de Lingüística General. Així doncs, haver-me creuat amb les seves reflexions em va transformar completament la visió sobre alguns mites lingüístics que duia a la motxilla o que, si més no, em generaven dubtes.

Un dels que em sembla que cal esfondrar pel pes que té i que hem debatut a l’aula aquests dies, és el discurs sobre la utilitat d’unes llengües “més internacionals” en front d’unes altres “més locals”. Aquesta idea va íntimament lligada al nombre de parlants. És a dir, que si una llengua té molts parlants és una llengua “gran”, amb bona salut i, per tant, aprendre-la ens aportarà més beneficis, o més opcions a l’hora de comunicar-nos. De forma abstracte podem arribar a pensar que és cert, però des de la perspectiva més pragmàtica, el nostre dia a dia es desenvolupa en un espai lingüístic concret, amb la qual cosa, la llengua que ens és més útil a la pràctica és aquella que ens garanteix la supervivència i que ens serveix per establir relacions en el context més proper.

Un altre dels prejudicis més comuns és el que té a veure amb la creença que hi ha llengües amb més riquesa lèxica que d’altres, i per tant, podríem deduir, més aptes per a la descripció o amb més potencial per a crear textos literaris, per exemple . Si bé és cert que hi ha llengües que compten amb més mots, també ho és que cada societat crea el lèxic que li és necessari per a designar els objectes significatius del seu entorn i els conceptes del seu entramat cultural, tal i com explica E. Sapir. Les paraules de Tuson són clares: les llengües són allò que són (ni més bones ni més dolentes; ni més clares, ni més fosques; ni més fàcils ni més difícils per als seus parlants nadius)”.[1]

Per acabar aquesta breu reflexió, voldria convidar a tothom a defensar la riquesa lingüística de l’espècie humana començant per la pròpia, i a desfer-nos de la comoditat apriorística i del pensament autocomplaent  de les “llengües grans” que intenten imposar-se sobre les altres.


[1] Jesús Tuson, Introducció a la Lingüística, pàg.26. Columna 1994.

 


No hi ha comentaris

febr. 19 2013

Reflexions sobre els continguts de cultura catalana a les universitats estrangeres.

Posted in General by 2089994 |

Seguint el fil de les reflexions que apunta en Pau Sanchís al voltant de les dificultats que comporta el fet de preparar un curs de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres, m’agradaria iniciar aquest text considerant la primera pregunta que ens planteja: ens coneixem?

D’entrada  sembla prou clar, pels exemples que ens exposa, que tenim una consciència del que considerem “cultura catalana” reduïda a una visió centralista i marcadament occidental. En Pau fa referència, en primer lloc,  a la polèmica que va obrir el famós anunci de cervesa en el qual  Els amics de les arts cantaven les excel·lències de la cultura catalana sense fer cap menció a algun dels elements significatius de la Plana de Lleida. En segon lloc, ens planteja els criteris de selecció d’autors del professor Martí de Riquer a l’hora d’elaborar un cànon antològic de poesia catalana en el que barrejava autors que malgrat no eren catalans, havien escrit part de la seva producció literària en català, amb autors catalans que havien escrit en altres llengües. Això posa en evidència que, per una banda, arrosseguem la mancança d’un relat cultural clar pel fet que encara no sabem a què ens referim quan fem ús de l’adjectiu “català”.

 

D’altra banda, la relació entre cultura rural (considerada perifèrica) i cultura urbana (considerada centre), i l’associació que tendim a fer cultura popular (camp) i alta cultura (ciutat), també deixa palesa la visió parcial i esbiaixada que tenim  del propi patrimoni cultural.  Si tenim en compte que aquests són eixos dialèctics a la base de la nostra cultura, crec que seria convenient incloure’ls d’alguna manera a l’hora  d’aproximar als estudiants d’universitats estrangeres una visió  completa, interdisciplinar, integradora o “pancatalanista”de la cultura catalana.

 

Una de les qüestions que considero més importants en el moment de fer una proposta d’aproximació a la cultura catalana, és obrir la possibilitat de generar una visió crítica i comparatista que ens mostri, per exemple, la xarxa de relacions entre disciplines artístiques diverses, o bé les connexions entre corrents de pensament que circulen d’uns autors a una altres, més enllà de la nació a la qual pertanyen.  D’aquesta perspectiva ens permetrà situar la cultura catalana en un pla de relacions amb la resta de països europeus. Crec que seria molt difícil explicar el projecte literari de Josep Pla sense parlar de Goethe, per  citar només un exemple.

 

Pel que fa a la proposta de curs híbrid llengua/cultura que proposava en Pau, penso que l’aproximació a la cultura a través de les diferents tipologies textuals, és un bon recurs pel fet que són textos que els estudiants universitaris coneixen a nivell estructural i que permeten la introducció de continguts culturals molt heterogenis. L’únic inconvenient que hi puc veure és que aquest curs ha d’anar dirigit a estudiants de català amb un nivell de competència mig-alt, i per tant inaccessible a estudiants que s’inicien en l’aprenentatge del català.

 

Tot seguit, i per  anar acabant, vull compartir una proposta de curs de cultura catalana extreta de la meva breu experiència com a docent de català a la Universitat de Trento. Com que es tractava d’una substitució, em vaig fer càrrec del programa que la docent anterior havia programat, amb algunes modificacions.

Es tractava d’impartir un curs de vint hores i s’articulava al voltant d’un eix temàtic. Aprofitant que l’any 2010 celebràvem els 50 anys de la  Nova Cançó, es proposava al estudiants un breu recorregut històric: la cultura catalana dels anys 70 fins als nostres dies a través la música popular. El curs pretenia apropar a l’estudiant la situació sociocultural dels Països Catalans durant els últims anys de la dictadura de Franco. L’afebliment d’un règim quasi moribund obria la possibilitat d’entrar en contacte amb les grans transformacions que agitaven Europa, i d’aquesta manera emergien nous llenguatges artístics (literatura, arts plàstiques i visuals) que portaren a la cultura catalana de l’esperit de revolta a la normalitat d’una cultura alliberada.

El curs, partint d’un esperit crític,  pretenia focalitzar els continguts en la manera com la producció cultural, sobretot la popular, tindrà un paper decisiu en el creixement de la societat catalana.

Els continguts del curs:

1.El turisme a la Costa Brava: algunes guies de Josep Pla i les fotografies de Francesc  Català-Roca.

2. Les noves estrelles de la nova Cançó:Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Maria del Mar Bonet.

3.Quim Monzo i Ventura Pons: El perquè de tot plegat.

4.Avantguarda i interconnexions: Pascal Comelade, Pau Riba, Pere Portabella i Joan Brossa.

Per no allargar-me gaire, les dificultats principals amb les que em vaig topar van ser: la manca de material didàctic relacionat amb la difusió de la cultura catalana per part de d’Institut Ramon Llull. És a dir, la recerca i adaptació de tots els materials va anar pel meu compte. En segon lloc, em vaig trobar amb un grup d’estudiants de diversos països, alguns hispanoamericans, altres, italians i croats, amb nivells de competència diferents. Cosa que em va fer plantejar la opció d’adaptar o modificar alguns dels textos o cançons que vaig proposar. Un altre dels aspectes que vaig intentar tenir en compte eren els motius pels quals els estudiants havien decidit fer un curs de cultura catalana. Alguns van parlar de la possibilitat de treballar en el sector turístic, altres directament creien que era una matèria fàcil, amb un grau d’exigència menor respecte d’altres matèries.

Malgrat tot, he de dir que l’experiència va ser increïblement enriquidora i al meu parer, el fet d’apropar la cultura des de la música i les arts visuals, va ser un bon recurs per captar l’interès dels estudiants i de mostrar-los un fragment històric decisiu pel desenvolupament de la cultura catalana més recent.


No hi ha comentaris

febr. 19 2013

Primera parada: aquest blog

Posted in General by 2089994 |

Aquest és un espai de recolliment. Sobretot de reflexions i preguntes al voltant de la llengua, especialment la catalana, i de tot allò que implica aprendre-la i ensenyar-la. Una parada per creuar informació i compartir-la.


No hi ha comentaris

gen. 04 2013

Hola, món!

Posted in General by 2089994 |

Welcome to Blogs.uab.cat. This is your first post. Edit or delete it, then start blogging!


1 comentari