L’increïble Hulk i els nacionalismes

juny 22nd, 2008

Fa uns dies vaig passar una tarda a Madrid. Passejant pel barri de la Chueca (per cert, molt bonic), vaig veure una tela d’aquestes que s’utilitzen per tapar edificis que s’estan rehabilitant amb un anunci de la pel·lícula “El increïle Hulk”. Era, evidentent, un rètol enorme. Em va cridar l’atenció que aquest homenot verd duia una bandera espanyola a cada galta, a l’estil d’indi sioux, per entendre’ns. Aquest “afegitó” -dic afgitó perquè suposo que a la pel·licula no hi va, amb aquestes pintades…- venia de fàbrica.  Li hauria d’haver fet una foto perquè per internet només he trobat el Hulk sense tatuar, que és aquest:

Hulk
Sigui com sigui, vam comentar amb el meu company de viatge que, si el rètol era el mateix a casa nostra, mmmm…. vaja, que molt intel·ligent no semblava, la idea. I “Oh Sorpresa ! “,  aquí el tenim sense pintar. Supos0, doncs, que qui s’encarrega de la publicitat del Hulk deu haver pensat que:

– el Hulk amb una bandera espanyola a les galtes ven a Madrid però no a Barcelona.

– a Barcelona (Catalunya ?) no vendria un Hulk amb la senyera.

I diuen que som els catalans, els nacionalistes….

Desabastiment ?

juny 22nd, 2008

Ahir vaig tornar d’Argentina, concretament del nord, una regió d’un país tan gran com heterogeni que he tingut la sort de visitar un parell de cops en els darrers sis mesos. El motiu de la meva visita era fer una campanya de camp a una llacuna de la zona de Formosa, aventura que em penso que explicaré un dia d’aquests perquè ha estat una mena de cursa d’obstacles. I, de fet, pensava encetar el meu blog amb el diari d’aquesta campanya de camp. Tanmateix, l’actualitat catalana que vaig deixar quan me n’hi vaig anar, tot just fa uns 10 dies, i l’argentina durant la meva estada, m’han fet canviar d’opinió.

Quan vaig marxar, els nostres transportistes tallaven carreteres per queixar-se del preu del petroli, començaven a sonar alarmes i la paraula desabastimet sortia als diaris i se sentia cada dia pels mitjans de comunicació audiovisuals. El risc de no tenir benzina pel cotxe o de no tenir totes les fruites fresques cada dia al supermercat era noticia. Al nord de l’Argentina no ho és, de noticia. Cada any, per aquesta època, la demanda agrícola esgota les benzineres, i trobar benzina o diesel en una estació de servei esdevé una loteria. A més, si se’n troba, no pots posar-ne més de 50 pesos (uns 10 €), quantitat que t’omple no més de mig dipòsit. Evidentement, en un país on les distàncies es multipliquen per deu respecte al que estem acostumats, no tenir benzina genera molts problemes de desabastiment. Un desabastiment real, no mediàtic com el que hem tingut aquí casa nostra.

Enguany, a més a més, l’equip de la presidenta Kirschner (presidenta que, pel que sembla, està perdent popularitat a marxes forçades), ha imposat -i mai millor dit- un impost als agricultors que, des de fa tres mesos, es manifesten com feien els nostres transportistes, tallant carreteres i fent piquets. Això col·lapsa literalment el centre i nord del país, multiplicant per molt els problemes de mobilitat i d’abastiment a moltes zones que formen part de la regió més pobra d’Argentina.

No sé massa si vivim en un país que no es queixa o que es queixa massa, però quan voltes pel món te n’adones que moltes de les nostres queixes ens les hauriem de repensar. Les males llengües diuen que les petroleres tenen clar que poden augmentar el preu del petroli fins al punt que nosaltres haguem de pagar 1.70€/litre. Per sota d’aquest preu, seguirem queixant-nos però omplint i agafant el cotxe per anar a comprar pa. Que no ens passi res….

Per no acabar amb mal al cos, deixo un enllaç a una imatge de la LagunaYema, motiu de a meva visita