Presentació i anàlisi d’una o més aplicacions de la web 2.0

En aquest post es presentarà i s’analitzarà una de les aplicacions de la web 2.0: Google Drive. Aquesta elecció ve donada perquè és una de les eines més utilitzades pels estudiants, així mateix una de les més utilitzades per a mi, per la qual cosa crec que al ser la que més conec i utilitzo és amb la què podré fer un anàlisi més profund i ajustat.

En primer lloc, per a fer-ne una breu presentació, google drive és una eina d’emmagatzematge al núvol. És a dir, permet guardar i emmagatzemar tot tipus de documents en carpetes així com també compartir-les amb altres persones i determinar quines poden editar o no els nous documents creats dins l’apliacació,tenint aquests documents en tots els dispositius que necessitis. En el seguünt vídeo de Google, es pot observar amb més precisió quines son les funcions de google drive.

Ara bé, com amb qualsevol eina, se’n pot fer un bon o un mal ús. És a dir, la eina per si sola no resulta ni bona ni dolenta, tot depèn del funcionament que en fem, és a dir, depen d’un context, lligat a una metodologia i una manera d’enfocar l’aprenentatge, és per això que en aquest post l’anàlisi està fet en termes generals, ja que cada context és diferent i pot tenir un significat o un altre.

En priemr lloc, com a eina tecnològica, és hiepertextual, és a dir, la informació no és lineal, la qual cosa permet accedir des de molts llocs i amb moltes finalitats, però és cert que si es desconeix aquesta eina pot resultar complicat organitzar de manera eficient la informació. Per altra banda és interactiva, ens permet modificar constantment els documents, i fins i tot fer-ho en grup.

Així doncs, des del meu punt de vista, actualment,  google drive es situa en un escenari reformista. On es reflexiona sobre la tecnològia i es pot treballar de manera diferent a com s’ha fet sempre, amb nous mètodes d’E-A, però sense reestructurar per complet els elements. Així doncs, té un enfocament simbòlic interactiu, en el qual es presenta una informaicó i es permet interactuar, però no necessariament implica una reflexió sobre els límits i usos de l’aprenentatge. Per a tant, majoritariament és utilitzat com a sistema de representació interactiu, on s’interactua amb les TIC. No obstant això, podria arribar a tenir un ús transformador, si a l’hora d’utilitzar-lo se’n pensés la vertadera finalitat. Aixó com també malauradament, a vegades se’n deriva un ús reproductor, que consisteix en crear un document escrit, tal i com es podria fer amb un paper i un boli.

Però en definitiva, en termes generals, i tal i com ho utilitzen la majoria dels estudiants, es podria considerar una bona aplicació per a la pràctica educativa ja que:

  1. Promou la interacció social
  2. Propicia dinàmiques de col·laboració
  3. L’aprenentatge és actiu
  4. Es pot transferir a altres contextos
Publicat dins de Bones pràctiques, TAC | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

Anàlisi d’una experiència que involucra la utilització de les TIC

En aquest post, que es tracta d’analitzar una experiència educativa que involucri l’ús de les TIC, tractaré una experiència viscuda en primera persona. L’experiència és la següent: A tercer d’ESO, any 2010, a l’institut IES Martí l’Humà de Montblanc, així com a molts altres, es va decidir substituir els llibres per netbooks. De manera que aquell any a tota la secundària els llibres no es van utilitzar i es va fer ús del petit portàtil. Ara bé, va ser això una bona pràctica d’integració de les TIC?

Crec que en primer lloc, és important apuntar que tots els canvis que es plantegen, busquen de forma evident una millora. Ara bé, això no sempre s’acaba donant. En aquest cas concret, basant-me en la lectura de Bosco, A (2008)  De la supuesta relación entre tecnologia y innovación. ¿ Cuándo las TIC mejoran la educación? , considero que hi havia molts aspectes a millorar per aconseguir una bona pràctica d’integració de les TIC.

En primer lloc, si ens centrem els els tres aspectes esmentats en la lectura sobre els quals recau una innovació, trobem que tan sols se’n compleix un: l’ús d’un nou material, però ni s’utilitzen nous enfocaments d’ensenyament ni s’elaboren nous supòsits pedagògics. De manera, que queden oblidades les tecnologies invisibles (Bosco, A. 2008).

No obstant això, també és important remarcar, que aquest fet es dóna al 2010, quan l’ús tecnològic a les aules es trobava encara als inicis i tal com esmenta Bosco (2008) ” Una gran parte del profesorado, aún está trabajando por el dominio o la competència tècnica”. Així doncs, seguin la línia d’Area (2007), mencionat per Bosco (2008), crec que en aquest cas concret es va posar de rellevància allò tecnològic per sobre l’educatiu, a través d’un escenari burocràtic, en el qual el que es va fer va ser introduir les TIC, en el mateix sistema d’ensenyament anterior. I com bé esmenta Area, utilitzar ordinadors en l’ensenyament no implica ser ni millor ni pitjor docent i així mateix, Bosco (2008), també esmenta que “el uso de los medios electrónicos no necesariamente nos lleva a una propuesta educativa mejor”, es per això que tenia un enfocament tècnic empíric on l’ordinador representa quelcom artefactual on tenia simplement un ús reproducor.  Cal remarcar també en aquest punt que en aquest cas concret el fet que esdevingués una bona o mala pràctica depenia molt del docent que hi havia en aquell moment en l’aula. No obstant això, en aquest cas parlem en termes generals, on a la majoria dels docents els costava encaixar el mètode i les activitats de l’aula amb les TIC.

Seguint amb aquest enfocament també defineixen què resulta una bona pràctica educativa en la seva lectura, Boza, Toscano, M ( 2011) Buenas prácticas en integración de las TIC en educación en Andalucía: Dos estudios de caso.  On seguint la seva línea podem veure que el projecte analitzat, en primer lloc no promou les relacions entre professors i alumnes, almenys, no més que l’anterior metodologia. En funció del docent sí que implicava dinàmiques de cooperació o tècniques actives per a l’aprenentatge entre els alumnes, però no sempre es donava aquest fet. Així com tampoc responia a una experiència sistematitzada o documentada. És per aquests motius esmentats, que tot i la intenció d’una millora, aquesta no es va arribar a produir ja que no es van donar els elements necessaris:

  • Paper més actiu de l’educand
  • Rol menys participatiu de l’educador
  • Activitats pràctiques

Tot i això, si s’hagués seguit treballant en aquesta línia per tal que esdevingués una pràctica reflexiva amb un ús transformador, més que reproductiu hagués pogut esdevenir una bona pràctica d’integració.

 


En aquest enllaç podem trobar una notícia del diari de Mallorca que mostra una iniciativa molt similar a l’analitzada en aquest post.

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2011/12/28/alumnos-1-2-tendran-ordenador-portatil/731644.html

Publicat dins de Bones pràctiques | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Elaboració d’una animació amb Scratch

En la passada classe del 10 d’Ocutbre vam realitzar un taller d’Scratch, en el qual es va dur a terme una programació, a continuació també ens van mostrar vídeos sobre diferents projectes realitzats amb L’Scratch. Posteriorment a casa, en base a aquests coneixements adquirits, he realitzat la següent programació:

En primer lloc he importat un fons de laberint de google i l’he utlitzat com a plantilla per al meu escenari, he repassat les línies amb el llapis negre per tal que el programa les detectés.

En la imatge podem observar la plantilla repassada amb el llapis negre

En segon lloc, he importat un objecte, en aquest cas una pilota, l’he fet petita perquè cabés en el laberint, i n’he realitzat la programació. Aquesta programació fa que en pitjar la bandera verda la pilota es col·loqui en el punt de sortida. Una vegada fet això, el següent pas de programació ha estat ordenar a la pilota que en pitjar cada una de les fletxes rotés, cap dalt, cap baix, esquerra o dreta. De la següent manera:

Programació de la pilota.

El següent pas ha consistit en  programar la pilota per tal que si xoca amb la paret, és a dir amb quelcom negre, torni al lloc inicial en 1 segon.

Programació de la pilota per tal que en tocar el negre torni al punt inial

A continuació he afegit el ratpenat com a obstacle, el qual s’ha de moure de dreta a esquerra sense parar. Per altra banda, la pilota, si topa amb algun ratpenat tornarà a la seva posició inicial.

Ratpenats com a obstacles

Per últim, una vegada la pilota aconsegueixi creuar el laberint sencer, la programació consisteix en que en arribar a la porta verda apareixera el missatge: Has guanyat! Donant per finalitzat el joc.

Programació final

 

A més a més, adjunto, per una banda, un document word amb les diferents captures de pantalla al llarg de la programació per tal de poder-les veure amb claredat

Captures programació Scratch

Per altra banda, i ja per acabar, en el següent vídeo es poden veure alguns dels diferents passos que he seguit per a elaborar la programació i quin n’és el resultat final.

 

Publicat dins de Bones pràctiques, TAC | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

La pròpia competència digital

En el vídeo que podem observar a l’inici d’aquest post, es mostren les pròpies competències digitals.

Per començar, si ens fixem en les competències digitals esmentades per Area y Pessoa (2012), en el meu cas podria expressar que, en un escenari holístic de les tecnològies, les quals estan suposant una reestructuració de moltes elements, trobo que en primer lloc, pel que fa la competència instrumental, tinc un coneixement molt bàsic, posseeixo coneixements elementals sobre l’ús del harware i el software, però necessitaria aprofundir, sobretot, en el coneixement pràctic sobre l’ús dels sistemes operatius i instal·lació i utilització de perifèrics.

En segon lloc, pel que representa la competència cognitivo-intel·lectual,  considero que a través de la pràctica, he aconseguit desenvolupar un bon nivell de cerca i sel·lecció de la gran quantitat d’informació que ens ofereixen els recursos tecnològics, així com també fer un ús intel·ligent de la informació, ja bé sigui per accedir-hi, dona-li significat o per analitzar-la críticament i reconstruir-la, buscant així, un ús transformador dels mitjans.

En tercer lloc trobem la competència sociocomunicacional, aquella referent a habilitats per crear texts de naturalesa diversa i a establir comunicacions a través de les tecnologies. Podria dir que aquesta és la competència que tinc més desenvolupada, ja que en un context com l’actual, moltes de les comunicacions acadèmiques, laborals, socials… que es donen es fan a través de diferents mitjans tecnològics, així doncs a través de molts canals he desenvolupat aquesta capacitat, duta a terme des del respecte i la empatia, sobretot en xarxes socials i des d’un enfocament crític de les TIC.

En quart lloc, veiem la competència axiològica, lligada a la competència política esmentada a classe, la qual he anat adquirint al llarg del temps, fins arribar avui a ser conscient de l’impacte que tenen les tecnologies en l’entorn i la necessitat de fer un ús ètic de la informació,  de la mateixa manera que a classe vam esmentar la necessitat d’una competència actitudinal,  que promogués una actitud cívica i positiva davant la informació.

En últim lloc trobem la competència emocional, aquella que més necessito millorar, ja que em resulta difícil controlar les emocions negatives davant situacions dificultoses relacionades amb les tecnologies.

 

 

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Envia un comentari