Avaluació TAC

  1. C ) Transformar las maneras en que enseñamos introduciendo mejoras que también incluyen el uso de las tecnologias.

Aquesta és la frase que més s’ajusta a allò que és una bona pràctica amb TIC. Ja que tal com defineix Marquès (2002), recuperat per  Boza Carreño, A. Y Toscano Cruz, M de la O. (2011),una bona pràctica docent es defineix com a “las intervenciones educativas que facilitan el desarrollo de actividades de aprendizaje en las que se logren con eficiencia los objetivos formativos previstos y también otros aprendizajes de alto valor educativo”.

D’aquesta manera, i tot i que la resposta B també es parcialment correcta, ja que una bona pràctica educativa també implica la reflexió sobre com promovem l’aprenentatge, la resposta més complerta és la c. Això sí, cal remarcar que la simple utilització de les TIC, no implica una bona pràcica educativa. En aquesta mateixa línia Bosco (2008), també esmenta que “el uso de los medios electrónicos no necesariamente nos lleva a una propuesta educativa mejor”, es per això que cal remarcar que una bona pràctica educativa també ha de tenir en compte la interecció de les tecnologies amb el context i com el docent aplica aquest recurs en l’aula, per a que esdevingui una bona pràctica eduvativa.

De fet, en la lectura, Boza, Toscano, M ( 2011) Buenas prácticas en integración de las TIC en educación en Andalucía: Dos estudios de caso.  Podem veure que el projecte analitzat, la utilització de les TIC no promou les relacions entre professors i alumnes, almenys, no més que l’anterior metodologia. En funció del docent sí que implicava dinàmiques de cooperació o tècniques actives per a l’aprenentatge entre els alumnes, però no sempre es donava aquest fet. Així com tampoc responia a una experiència sistematitzada o documentada. És per això que per a que una pràctica esdevingui bona és necessari, a part de la utilització de les tic, transformar les maneres en que enseñem, i també la reflexió sobre com promovem l’aprenentatge.

2.

Els experts estan d’acord en considerar que des dels anys 80, amb l’expanció de les tecnologies, el terme interactivitat agafa protafonisme. Segons Aparici, R. y Silva M. (2012), aquesta interactivitat implica quatre aspectes fonamentals, en primer lloc, implica intervenció per part de l’usuari sobre el contingut, en segon lloc, transformació de l’espectador en actor, en tercer lloc, un diàleg individualitzat amb els serveis conectats i per últim, també implica accions recíproques en mode de diàleg amb els usuaris, o a temps real amb els aparells.

Si seguim amb aquesta línia i considerem aquests quatre aspectes com a fonamentals, trobem que a l’assignatura hem utilitzat, sobretot, una eina interactiva, l’Scratch. Amb la qual hem intervingut en el contingut utilitzat, ja que la creació del projecte i la decisió sobre els continguts ha estat autonoma A més, aquesta eina implica una trasnformació en la qual els alumnes, en el moment de la implementació, passaran a ser els propis protagonistes de l’aprenentatge, així com també nosaltres, en el moment de la creació del projecte hem estat els protagonistes de l’aprenentatge. Convertint-nos en actors  principals i responsables del propi procés d’E-A. A més, s’ha realitzat un diàleg individualitzar entre l’eina i nosaltres, a temps real.

Aquesta interactivitat a més, permet desenvolupar les diferents competències, en primer lloc la competència instrumental, ja que facilita el domini del hardware i el software del propi programa, també permet el desenvolupament de la competència cognitiva, propiciant un ús inteligent d’aquesta i, a més,  permet un aprenentatge progressiu dels coneixements, és a dir, està fonamentada en la corrent pedagògica del constructivisme, on el coneixement es construeix en base a coneixements ja existents. També propicia la competència actitudinal, gestió de la frustració, treball col·laboratiu… i també fomente la competència ètica, buscant una reflexió del procés d’aprenentatge. A més, com diuen, Resnik, M.; Mlonay, J.; Monroy-Hernández,N.; Eastmond, E.; Brennan, K. Millner, A. Rosenbaum, E. Silver, J. Silverman, B. Y Kafai, J. (2010), les persones aprenen més i millor quan l’aprenentatge que relalitzen tenen per a elles un significat personal, d’aquesta manera amb la interacció directa amb aquesta eina i el fet de desenvolupar un aprenentatge autonom fomenta que l’aprenentatge sigui més i millor.

Així com també ha permès altres característiques essencials, que com diu Santaella (2007), esmentat per Aparici, R. y Silva M. (2012), “la interactividad en la red permite acceder a informaciones a distancia de manera no lineal, enviar mensajes que quedan disponibles sin valores jerárquicos, realizar acciones colaborativas, actuar en lugares remotos, visualizar espacioslejanos, coexistir en contextos reales y virtuales, pertenecer e interactuar en ambientes virtuales a través de diferentes procesos de inmersión.”

3.

En primer lloc, segons Réilly (2005), esmentat per Aparici, R. y Silva M. (2012), “ la Web 2.0 es más una plataforma de servicios que de software; es una arquitectura de participación, escalabilidad del coste-beneficio, transformaciones y remezclas de datos y de sus fuentes; software no atado a un único dispositivo, y aprovechamiento de la inteligencia colectiva.”

En aquest sentit, considero que una de les eines de la web 2.0 que he utilitzat al llarg de l’assignatura ha estat google Drive. Tal com es defineix en la pròpia plataforma ” google drive és una eina d’emmagatzematge al núvol, la qual permet guardar i emmagatzemar tot tipus de documents en carpetes així com també compartir-les amb altres persones i determinar quines poden editar o no els nous documents creats dins l’apliacació,tenint aquests documents en tots els dispositius que necessitis.”

D’aquesta manera doncs, si tenim en compte els principis esmentats a l’aula, considero que és una eina pròpia de la web 2.0, ja que s’utilitza com una plataforma que aprofita la intel·ligència col·lectiva, ja que tots els membres d’un mateix grup poden modificar un mateix document i compartir-ne d’altres a la visió de tots, a més cal tenir un cert domini sobre la gestió de la base de dades del drive, i busca la simplicitat, per a poder oferir als usuaris un ús senzill.

En primer lloc, com a eina tecnològica, el drive és hiepertextual, és a dir, la informació no és lineal, la qual cosa permet accedir des de molts llocs i amb moltes finalitats, però és cert que si es desconeix aquesta eina pot resultar complicat organitzar de manera eficient la informació. També  és interactiva, ja que ens permet modificar constantment els documents, i fins i tot fer-ho en grup.

Així doncs, des del meu punt de vista, actualment,  google drive es situa en un escenari reformista. A nivell personal considero que n’he fet un ús simbòlic interactiu.  Ja que ha estat una plataforma en la qual hem presentat una informaicó, en el nostre cas el treball grupal, amb la qual ens ha permès interactuar, però no necessariament implica una reflexió sobre els límits i usos de l’aprenentatge, i de fet, en el meu cas contret no he dut a terme cap reflexio sobre els limits que te el propi recurs o sobre com podria millorar la eina. Per a tant, majoritariament ha estat utilitzat com a sistema de representació interactiu, on s’interactua amb les TIC, però sense arribar a una reflexió profunda. No obstant això, podria arribar a tenir un ús transformador, si a l’hora d’utilitzar-lo se’n pensés la vertadera finalitat i es reflexionés sobre pros i contres de l’aplicació així com també una reflexió sobre l’ús que se’n dóna. Podeu veure també una explicació més extensa en el meu post en el blog: Presentació i anàlisi d’una de les aplicacions de la web 2.0.

Per acabar, és evident que la web 2.0, facilita la interacció, i com diuen Adell Segura, J. y Castañeda Quintero, “el boom de la web 2.0 ha promovido una nueva manera de entender los aprendizajes.”

4.

De manera breu sobre que m’ha aportat aquesta tasca, considero que m’ha permès sintetitzar i fer un breu recorregut pels diferents conceptes i continguts teòrics treballats al llarg de l’assignatura. Els qual he adquirit a travès de les lectures, seminaris, classes màgistrals i tallers i dels quals de tots n’he pogut extreure informació i aprenentatges útils per a plasmar-los en aquest exàmen.

A més, m’ha permès fer-ne una reflexió i triangular informació que en un primer moment no havia relacionat. També m’ha fet reflexionar sobre algunes entrades del blog, ja que gràcies a la redacció de les preguntes i a la resposta processada que n’he hagut de fer, m’he pogut adonar que hi ha entrades en el blog, com per exemple, l’entrada sobre l’aplicació de la web 2.0, sobre la qual podria aprofundir més.

A més, m’ha permès tenir de manera sintètica i més clarificadora aquells conceptes i lectures treballades a l’aula, per tant aquest exercici ha servit per a assentar i interioritzar conceptes claus. Així com també ha fomentat la reflexió crítica sobre els aprenentatges que he anat fent al llarg del curs i la reflexió sobre les diferents eines utilitzades ( Scratch, Symbaloo, Google Drive…)

 

Publicat dins de TAC | Envia un comentari

Autoevaluació

 

En aquest post es realitza una autoavaluació envers l’assignatura de TAC, al llarg del curs. He dividit aquesta autoavaluació en 4 parts.

  1. Autoavaluació en relació als continguts teòrics
  2. Autoavaluació en relació al blog i al treball grupal
  3.  En relació a les expectatives inicials sobre l’assignatura
  4. Què podria haver millorat i de què estic satisfeta a nivell personal?

En primer lloc, pel que fa l’autoavaluació en relació als continguts teòrics, en les diferents sessions realitzades al llarg del curs hem treballat diferents aspectes, com ara, les TIC i les TAC, en relació a les seves característiques multimèdia, les competències que ha de tenir l’educand i l’educador per a treballar amb les TIC, les TIC com a mitjans d’ensenyament, la robòtica educativa, com han de ser les bones pràctiques educatives, la web 2.0, el llibre de text en relació al llibre de text digital, la fabricació digital…

Aquests continguts els hem treballat a través de les classes magistrals, els seminaris informàtics, les lectures recomanades i la realització de tallers elaborats per experts. Des del meu punt de vista, penso que la part pràctica ha estat molt positiva, ja que ens ha permès desenvolupar competències a través d’una metodologia a la qual no estem acostumats, i amb la qual s’aprèn en gran mesura a l’hora de treballar. És cert que a les classes magistrals, he trobat a faltar un suport menys reproductiu de les TIC, o l’ús de recursos tecnològics que fomentessin la interacció a l’aula.

En segon lloc, pel que representa la realització del blog i del treball grupal  penso que el punt més positiu de l’assignatura ha estat la realització del treball grupal. El fet de fer el taller de forma vivèncial i pensar el treball per a la seva aplicació real ens ha aportat un gran enriquiment, i ens ha permès pensar el projecte per a dur-lo a terme a la pràctica, observant-ne els errors i podent rectificar. Penso que l’únic que hagués acabat de culminar aquest treball hagués estat la realització de la implementació del projecte.

Per altra banda, pel que fa el blog, penso que pot arribar a ser una eina vertaderament útil si es vincula també al treball. Per exemple, des del meu punt de vista, un dels posts que més m’ha servit ha estat el de la realització de la programació Scratch, ja que el fet de fer aquest post va permetre després en el treball grupal, utilitzar eines o aprenentatges adquirits durant la realització. No obstant això, és cert que aquest blog te unes funcions limitades i a vegades resulta dificultosa la inserció de taules, el canvi de lletra, de format… Tot i això, considero que és una eina útil per a tenir una visió prospectiva sobre el recorregut del propi aprenentatge realitzat al llarg  del curs.

En termes generals, pel que fa les expectatives que tenia de l’assignatura,  per una banda, crec que ha estat una assignatura que fomentava la reflexió crítica sobre l’ús de les tecnologies, la qual cosa m’ha dut a plantejar-me diferents qüestions, com ara: Fins a quin punt els docents tenen la formació suficient per a fer que les tecnologies tinguin un ús crític i transformador i no caiguin, per costum o desconeixença, en el mateix ús reproductor de sempre? O, és realment necessari l’ús de tantes tecnologies, quan aquest ús és el mateix que donem a allò no tecnologic? I, sobretot, com podem fer per tal d’educar tecnologicament, en la mesura correcta i fent que la eina utilitzada sigui vertaderament útil, tant per docents com per alumnes?

Per altra banda, també és cert que m’hagués agradat conèixer diferents programes o recursos tecnologics per aplicar-los a les aules, per si en el dia de demà, com a futura professional de l’educació estic en una aula i necessito utilitzar i integrar les tecnologies a les aules, no obstant això, ens hem apropat a aquest objectiu amb la realització del projecte Scratch, així doncs, considero que les mees expectatives han estat parcialment satisfetes.

Per acabar, pel que fa a nivell personal, considero que, per una banda com a punt fort, considero que he estat capaç de desenvolupar un projecte a nivell grupal, amb una gran satisfacció per part de la professora de l’Escoleta així com també una satisfacció personal per la tasca realitzada, ja que a més hem integrat en aquest recursos i continguts apresos a l’aula, la qual cosa ens ha permès que el resultat final fos molt més ric.

Com a punt feble, considero que tot i haver intentat integrar els continguts i les lectures en els posts del blog, ha faltat acabar d’aprofundir en alguns aspectes per a poder triangular millor la informació i extreure’n conclusions més fermes. Tot i això, estic satisfeta amb la feina realitzada, ja que considero que m’he esforçat al llarg del curs i s’observa una progressió en les tasques que he anat realitzant. D’aquesta manera he adquirit coneixements a través de l’assignatura i he pogut desenvolupar un projecte del qual m’emporto molts aprenentatges per al meu futur professional com a pedagoga.

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a | Envia un comentari

Reflexió vinculada a la robòtica com a pràctica educatica

En un món com l’actual, cada vegada més canviant, global i tecnològic, on les tecnologies s’han introduït a una velocitat vertiginosa en la vida de les persones, l’educació s’ha vist obligada a evolucionar també cap aquest àmbit i a incloure les TIC dins el marc educatiu. Una de les opcions per les quals s’ha optat és la robòtica educativa. I, cada vegada més, es formen més casals, colònies, inclús dins l’àmbit curricular, on s’utilitza la robòtica com a pràctica educativa.

Ara bé, quins són els beneficis o les mancances d’aquest tipus de pràctica?

Segons la definició de la UOC (2016)

“La robòtica educativa es un sistema de aprendizaje interdisciplinario que usa a los robots como hilo conductor gracias al cual se potencia el desarrollo de habilidades y competencias en el alumnado. Se trabajan especialmente las disciplinas llamadas STEM –que viene del inglés e incluye ciencia, tecnología, ingeniería y matemáticas–, pero también se pueden llegar a tocar áreas como lengua, historia o geografía.”

En funció de la literatura entorn el tema i la meva pròpia experiència com a docent de robòtica educativa amb materials com lego Wedo i lego Minstorm, considero que, la robòtica és una pràctica que duta a terme de la manera adequada ens pot oferir un pensament crític que permet l’adquisició de múltiples competències. En primer lloc de la competència instrumental, ja que permet el domini del softwarte i el hardware del propi progràma. En segon lloc la competència cognitiva, ja que permet un aprenentatge progressiu dels coneixements, és a dir, està fonamentada en la corrent pedagògica del constructivisme, on el coneixement es construeix en base a coneixements ja existents. La competència actitudinal, ja que aquest tipus d’activitats es solen realitzar en parelles o grups, de manera que fomenten el treball col·laboratiu, el lideratge, l’autonomia… i també la competència ètica, ja que allò que es busca és la reflexió crítica de la pràctica.

A més, com diuen, Resnik, M.; Mlonay, J.; Monroy-Hernández,N.; Eastmond, E.; Brennan, K. Millner, A. Rosenbaum, E. Silver, J. Silverman, B. Y Kafai, J. (2010), les persones aprenen més i millor quan l’aprenentatge que relalitzen tenen per a elles un significat personal. És per això que la robòtica educativa permet mantenir l’atenció de tot l’alumnat, ja que pot adaptar-se a la diversitat de cada grup i permet elaborar un projecte personalitzat tenint en compte les motivacions intrínsiques dels alumnes.

Per una banda, a més a més, és un tipus d’aprenentatge que apodera a l’alumne i el transforma en el vertader protagonista del procés d’ensenyament aprenentatge, deixant al docent com a acompanyant i formulador de preguntes, no oferidor de respostes. Són ells mateixos, a través de la observació dels resulats els que s’adonen si estan realitzant de manera correcta el procediment.  Per altra banda, com no hi ha una sola manera d’arribar a la solució, és un tipus d’aprenentatge que s’adapta als ritmes de cada infant i permet que tots aprenguin de tots, compartint els resultats finals que n’obtenen.

Així doncs, tornant a la UOC (2016) ” La robótica permite el desarrollo de competencias tan reclamadas en la actualidad en el mundo laboral como trabajo en equipo, creatividad, liderazgo, tolerancia a la frustración, etc.”

Ara bé, des del meu punt de vista, encara hi ha un llarg camí per recórrer en l’àmbit de la robòtica educativa, sobretot, a nivell de formació docent. Per a poder fer que els alumnes extreguin el màxim rendiment possible d’aquest tipus d’aprenentatge.

 


A contunuació adjunto el link de l’empresa que ofereix i defineix molt bé les característiques i com es treballa amb la robòtica educativa:

robotica educativa HOME

 

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

Anàlisi comparatiu sobre el llibre de text i el llibre de text digital.

En aquest post es procedirà a l’anàlisi comparatiu sobre el llibre de text i el llibre de text digital, respecte al seu valor afegit comparatiament a un llibre de text tradicional.

En primer lloc, per tal de poder fer una anàlisi i una valoració comparativa sobre ambdós recursos, cal tenir presents les diferències que poden presentar un i altre. I les possibilitats que ens pot oferir un tipus de text i un altre.

El llibre de text digital, és un hipertext, per tant, hauria de possibilitar i tenir les característiques que es mostren en la taula següent, de la mateixa manera com el text tradicional hauria de tenir també les característiques que es mostren a continuació.

HIPERTEXT /HIPERMEDIA TEXT TRADICIONAL
Informacions relacionades de manera no-seqüencial Seqüencial
Flexibilitat en el recorregut Lectura obligada o homogènia
Estructura associativa del pensament Major pes de l’estructura lògica
Utilización del material con distintos fines L’ordre ens porta als objectius d’aprenentatge
Gran quantitat d’informació Informació més limitada
Més esforç per organitzar la informació. Llibre amb organització determinada per l’autor

Ara bé, en la intervenció directa a les aules es dóna d’aquesta manera l’ús dels dos recursos? El llibre de text digital és realment una tecnologia interactiva, que permet establir diàleg entre la tecnologia i les persones?

En primer lloc, cal tenir present que el llibre de text és un producte especialitzat per a les escoles, i és produït per les editorials exclusivament per a les escoles.  Però tal com Mostra Lopez-Hernandez (2017), és un recurs que encara té un ampli marge de millora, en aquesta línia, la conclusió de la seva investigació és la següent:

“La utilización de los libros de texto no es un hecho sin importancia en el desarrollo de la enseñanza. Su uso conlleva la introducción en la tarea docente de factores que desprofesionalizan el trabajo de los profesores.”

És a dir, per una banda és cert, que els llibres de text digital permeten una cerca més ràpida de paraules, una opció multimèdia que fa que la quantitat d’informació sigui major i es pugui aconseguir de manera més ràpida. Però per contra, els docents no poden seleccionar els continguts que volen que apareguin ni tampoc les activitats. En aquest sentit el llibre de text tradicional permet l’objectivitat i la concreció que els docents consideren necessàries per a dur a terme la classe, per la qual cosa els valoren d’una manera més positiva. Ara bé, que els docents valorin més positivament el llibre de text tradicional, implica necessariament que aquest sigui millor?

Cal també tenir en compte, com diu López Hernandez (2007), que els docents tenen una “concepción técnica de la enseñanza que entiende el saber como algo acabado, objetivo y no sometido a revisión crítica” per això el llibre de text tradicional els sembla l’eina ideal, ja que l’únic que n’esperen és que transmeti continguts sense arribar a la reflexió crítica d’aquests continguts, en aquest sentit el llibre té una funció merament reproductiva.

I és que, de fet, l’ús de llibre digital o de text, no depèn tant de l’innovador que sigui el material, sinó que és un cop entra en interacció amb el context quan podem observar quin és l’ús que se’n fa. Així doncs, el llibre de text digital i tradicional pot ser REPRODUCTOR, és a dir s’aplica sense reflexió, PROFESSIONAL, s’integra a l’aula en una proposta amb sentit, o bé, i el més ideal, CRÍTIC, és a dir, analitza el material posant en evidència aspectes ocults a simple vista, en aquest enfocament però si que es rebutjaria el llibre convencional.

En aquesta mateixa línia, parlant el fet que el llibre de text digital pot tenir perfectament un ús reproductor, podem observar l’entrevista de Juana M Sancho Gil, que també vam visualitzar a l’aula i que adjunto seguidament:

Seguint amb la comparació entre un llibre de text digital i el llibre de text tradicional, Minelli de Oliveira et al. ( 2014), també n’extreuen unes conclusions. En aquest sentit, expressa que, en un context on s’utilitza el llibre digital, fins i tot en un ús professional, sense arribar a ser crític, l’ambien a l’aula és molt més col·laboratiu que amb el llibre de text tradicional, i l’alumne n’és molt més protagonista. A més, el llibre de text digital permet la interacció entre aquest i allò no tecnologic d’aquesta manera la majoria de l’alumnat tenia una percepcció positiva sobre aquest recurs.

Una vegada analitzades les dues lectures i l’entrevista mostrades anteriorment, he pogut elaborar la següent taula comparativa, amb tota la informació obtinguda, entre el llibre de text digital i el llibre de text tradicional:

LLIBRE DE TEXT DIGITAL LLIBRE DE TEXT TRADICIONAL
Alumnat protagonista Professorat protagonista
Col·laboració i individualitat Majoritàriament individualitat a l’aula
Perspectiva professional o crítica Perspectiva tradicional o tècnica
Suport del professorat Guia de l’acció docent
Interacció entre tecnologies digitals i no digitals Ús de recursos no digitals
Positivament valorat per l’alumnat Negativament valorat per l’alumnat
Negativament valorat pel professorat Positivament valorat per l’alumnat
Alumnat actiu Alumnat passiu

És per això, que si observem la taula, podem arribar a la conclusió que el llibre de text digital, utilitzat de manera correcta aporta grans beneficis a les aules, tot i que, com esmenten Minelli de Oliveira et al. ( 2014) ” aún existen desafíos reales que las editoriales deben superar para que el libro de texto electrónico no se convierta en una moda pasajera.”, i des del meu punt de vista, un dels principals reptes és la formació del professorat per tal que aprenguin a utilitzar l’eina de la manera adequada i es sentin amb la seguretat suficient per a utilitzar-la de manera crítica a l’aula sense desprofessionalitzar la seva tasca.

 

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

Anàlisi crític d’un dels projectes presentats a classe: “Fem una historia amb scratch”

En el seguent post s’analitza un terball realitzat pels companys de classe: Fem una història amb scratch! Primer he elaborat un breu resum dels punts plantejats pels components del grup:

  1. MARC TEÒRIC

Un projecte basat en la programació és:

  • Innovador
    • És un nou recurs educatiu
    • Aprenentatge servei
  •  Bona pràctica
    • Èxit professional i personal
    • Resoldre problemes de manera metòdica i ordenada
    • Permet que cada alumne aprengui al seu ritme
    • Permet autoavaluar-se
    • Idees simples que aporten resultats complexos.

2. OBJECTIUS

  • Construir un projecte de programació a través d’Scratch.
  • Desenvolupar competencies bàsiques pròpies del curriculum d’educació primària.

3. DESENVOLUPAMENT INFORMÀTIC

  • Realitzar una historia
  • Proposta d’activitats per aprendre el funcionament
  • Treballar competències del curriculum de primària

4. MATERIAL COMPLEMENTARI

  • Dossier realitzat per la professora
  • Fitxes per als alumnes

5. REFLEXIÓ SOBRE EL TREBALL GRUPAL

  • Trobades presencials per a la realització de la història
  • Trobades presencials i virtuals per a la realització del treball.

En segon lloc he realitzat un breu anàlisi sobre el treball presentat a l’aula:

És un projecte molt elaborat, amb una gran fonamentació teòrica on els contiguts de l’assignatura hi són presents i estan ben estructurats. El treball en sí guarda coherència i cohesió textual. Ara bé, des del meu punt de vista el fet que sigui o no una bona pràctica va en relació amb el context, la interacció de la professora amb el context i els alumnes i quins són els materials i recursos complementaris que s’utilitzen, per tal de saber si es transformador i innovador, caldria poder analitzar aquests aspectes per a avaluar si vertaderament és una bona pràctica educativa.

Bona reflexió sobre l’aprenentatge dut a terme amb profunditat en l’anàlisi, només ha estat neccessari un apartat sobre quina era la millor manera d’obtenir un feedback, tant per part de l’escola com de la tutora.

Publicat dins de TAC | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari