La Universitat Autònoma de Barcelona és la primera universitat espanyola en posar a disposició dels seus investigadors aquesta nova manera fàcil i àgil d’obtenir els últims articles publicats en les revistes mèdiques a les que la UAB està subscrita. Pubget és una eina gratuïta que permet fer una cerca ràpida dels articles que t’interessen i obtenir-ne una còpia en pdf, enviar el fitxer a través del correu electrònic, les dades a un gestor bibliogràfic, publicar les últimes novetats a la teva pàgina web, blog, etc.
El seu ús és molt senzill, es pot buscar per autor títol, número PMID, títol de revista… i a més es pot personalitzar. Per a fer-ho només cal que et registris com usuari amb el teu correu electrònic i la contrasenya que li vulguis donar, triar les revistes que són del teu interès i ja està. Cada vegada que entris al teu compte tindràs els últims articles en pdf publicats en les revistes que has triat. Es poden afegir i treure tantes revistes com es vulgui.
Si consultes PubMed i localitzes un article que t’interessa també el pots obtenir a través de Pubget només instal•lan-te Pubget Paper Plan a la teva barra d’eines, i així obtenir el pdf de manera instantània sense anar obrint finestres i més finestres. Per a més informació pots adreçar-te a la Biblioteca de Medicina (Campus i Unitats Docents)
El grup editorial Nature Education posa a disposició de la estudiants, professors e investigadors la nova eina Scitable. Aquest portal gratuït (cal, però, registrar-se) es ben bé una biblioteca de lliure accés en anglès sobre genètica, on hi podreu trobar un curs sobre els fonaments bàsics de la matèria. De la mateixa manera la resta de coneixement es troba dividida en 10 temes o tòpics, cadascun dels quals té un editor responsable i es divideix en subtemes, amb els enllaços als articles relacionats, normalment de les pròpies publicacions de les revistes del grup.
Però allò més interessant és que amb Scitable es pot construir una aula virtual per organitzar els vostres cursos. Un cop inscrits a la xarxa social podeu contactar amb altres estudiants, professors o investigadors de genètica, compartir coneixement, o fins i tot crear-vos la vostra aula virtual, dipositant el materials que calguin o emprant els que Scitable proporciona. Podeu contactar amb persones o grups del vostre àmbit d’investigació, preguntar als experts i participar en els fòrums adients.
La darrera incorporació al nostre apartat de websites sobre la nova grip és gripeinfo. Lloc web vinculat a la Fundació Josep Laporte.
Com tots, gripeinfo.org presenta d’una manera acurada i força entenedora la informació sobre la grip A (H1N1), a més del pertinents consells per prevenir-la, cuidar-se i estar informat.
Però a més, en destaquem l’epígraf de los recomendados, on es recull, abasta i acuradament, un llistat dels millors articles sobre la pandèmia en català, castellà i anglès.
D’altra banda, com a exemple de web 2.0, els malalts poden deixar les seves experiències amb la grip. I a més, pots afegir la pàgina a la teva xarxa social.
Totes les novetats de Gripeinfo.org es poden seguir tant pel twitter, com sindicant els continguts via rss, com subscrivint-se al butlletí per rebre les novetats via correu electrònic.
I tot amb la col·laboració de la Fundació Josep Laporte.
La Facultat de Medicina és pionera a la UAB pel que fa a la implementació del nou projecte Polimedia. Projecte desenvolupat pel Centre de Recursos Docents de la Facultat.
Aquesta nova eina combina en un sol arxiu de vídeo tot tipus de material universitari de manera que el resultat és una classe virtual que potencia la semipresencialitat i l’autoaprenentage
Nascut a la Politècnica de València el programari Polimedia no té límits de continguts i idiomes segons la responsable Ana Castellano que, això sí, recomana que l’explicació sigui curta i amena, de no més de 10 minuts.
Veieu-ne el vídeo de demostració.
Un dels primers professors a provar la novetat ha estat Albert Navarro, qui assegura que “aquestes càpsules no pretenen, en cap cas, sustituir la docència presencial“.
No val, doncs, com a excusa per passar-se més estona al bar de la facultat. A la Biblioteca, sí.
ArtroImagen és una banc de dades d’imatges de patologia osteoarticular. Creat per metges experts dels Hospitals de la Vall d’Hebron, del Mar i del Institut Universitari Dexeus permet la consulta lliure d’unes 1377 imatges, a dia d’avui, provinents de casos clínics reals. Per pujar imatges (que han de ser aprovades per un comité de validació), deixar comentaris, etc. cal estar registrats. Cosa que només es permet al personal mèdic o estudiants de medicina.
D’una manera ràpida, la base de dades ens permet veure les més recents, les més valorades i les més vistes.
Podem, però, fer cerques simples tot escrivint el terme de cerca, així com avançades i escollir les imatges per autor, entitat, diagnòstic, regió anatòmica i tècnica d’imatge. De cada imatge en podem saber l’autor, la procedència, els comentaris i en podem augmentar el tamany clicant-hi sobre amb el ratolí.
L’Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne ha creat a la xarxa el Visible Human Server, un giny de construcció virtual anatòmica en 3D del que podeu gaudir ja que és gratuït si us registreu prèviament.
Característiques:
Es pot navegar mitjançant tres tipus de tall: el axial, el sagital i el coronal
Navegació de forma interactiva amb la possibilitat de construir imatges i escenes 3D
Amb el programari Visible Human Video Editor hom pot crear videos de presentacions anatòmiques, incorporant so, animacions i el moviment del cursor
La base per crear les imatges han estat dos cossos (un home i una dona) que han estat donats a la ciència, congelats i digitalitztats cada mi·limetre en el cas masculí i cada 0.33 mm pel cos femení.
El cercador Google ofereix una nova funcionalitat. Permet fer un seguiment de la grip al món o a determinats països entre ells l’Estat espanyol.
Bé, de fet no és un seguiment de la grip, sinó de les cerques que sobre el terme grip (i traduccions) es fan al Google. Sembla que hi ha una correlació bastant clara entre l’augment de les cerques i el nombre de casos de grip. De moment, si més no.
Veiem les dades de l’Estat. En blau les cerques en Google, en taronja les dades oficials del monitoratge de la grip
Més informació a l’article de Jeremy Gingsberg. “Detecting influenza epidemics using search engine query data” de la revista Nature
També la pròpia explicació del Bloc de Google amb un vídeo força interessant
El passat 2 de juny, a l’auditori de l’Hospital Dexeus s’ha celebrat unes jornades del GICS (Grup de gestió de la Informació en Ciències de la Salut) sobre l’anomenat web 2.0 en l’àmbit biomèdic. D’entrada el que ens ha quedat més clar és que aquesta etiqueta tot i haver-se posat de moda no és la més escaient. Tots els ponents creuen que és més adient parlar de la web social.
Però, quins ponents i quins temes han estat tractats? Doncs bé, medibloc us en fa el resum:
La introducció al web 2.0 en l’àmbit biomèdic ha estat feta per Genis Roca, que en la seva part final l’ha centrat en l’àmbit de les ciències de la salut. No és ben bé l’exposició feta a l’auditori, però es força semblant la que us mostrem aquí sota:
En l’apartat sobre la web 2.0 en la pràctica diària han intervingut
Rafael Bravo, que ha parlat sobre els com l’ús de la web social pot millorar l’atenció dels pacients en el centres d’atenció primària. Rafael Bravo és autor del bloc Primum non nocere
Miguel Ángel Mayer, del COMB ha estat l’encarregat de fer el paper de pessimista tot recordant alguns dels perills de la web 2.0: la manca de privadesa, la manca d’autentificació de part de la informació mèdica, etc. En aques aspecte ell és promotor de la iniciativa web médica acreditada. Té bloc personal: Salud, medicina y calidad de la información
I més enllà, s’ha parlat de tendències de futur: de la web 3.0 (seguint les etiquetes) o més exactament de la web semàntica, de la web de les coses com ha explicat Jordi Blecua de iSOCO en una interessant exposició anomenada Quo vadis Internet?
Ha tancat la roda d’experts Enric Castellón, de l’empresa Thera-clic spin-off de CLiC, Centre de Llenguatge i Computació de la Universitat de Barcelona i responsables de la creació del programari hCod, primer sistema automàtic de codificació.
Les jornades acabaren amb un petit debat sobre les noves tecnologies i els sistemes públics de salut nord-americà i europeu.
