Medibloc

A Tarragona, un home de 32 anys, ingressat des del 20 de juny a l’Hospital Joan XXIIIper contagi de grip A H1N1, ha estat traslladat a la unitat de cures intensives. El jove, que ingressà amb tos i dificultats respiratòries, tenia un delicat estat de salut que li havia minvat les defenses immunològiques.

Es tracta d’un dels dos casos greus d’aquesta pandèmia que s’han donat a l’Estat espanyol.

El responsable regional de l’Agència de Protecció de la Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que:

Recordeu que a PubMed es mantenen les planes de seguiment de la pandèmia.

També us recomanem llegir els articles anteriors d’aquesta grip a medibloc.

El passat dia 9 de juny s’introduí a la base de dades de Tesis doctorals en xarxa, la tesi De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico moral de la mujer.

La notícia és que la data de la tesi és de 1882 i qui la defensà, Dolors Aleu i Riera, fou la primera dona catalana i de l’Estat en doctorar-se en medicina. Amb un excel·lent. Especialista en ginecologia i medicina infantil, tingué una llarga carrera professional donant classes d’Higiene Domèstica. Per saber-ne més sobre Dolors Aleu cliqueu aquí o bé aqui.

Podeu trobar més obres d’aquesta doctora tot cercant Aleu i Riera al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, o consultar alguns capítols del llibre La mujer como profesional de la medicina en la España del siglo XIX

D’altra banda, des de llavors el panorama mèdic ha canviat molt i avui; no només és normal la presència de dones en la medicina, sinó que es parla d’una feminització del sector sanitari. Així, actualment a les dones són majoria en els col·legis d’infermeria i farmàcia a nivell estatal. El 43% dels metges col·legiats son dones, tot i que entre els metges menors de 35 anys les dones doblen al homes. Vegeu el gràfic extret de “Feminización de las ramas sanitarias de medicina y farmacia”

De totes maneres, el sexisme persisteix i així, els 2007 només un 18% dels gerents d’Hospitals públics eren dones. Tot i que el 2001 ho eren el 7%. També hi ha diferències segons les disciplines, fet que es comprova tot comparant les especialitats com cirurgia, traumatologia i medicina interna, amb més presència masculina, amb d’altres com obstetrícia, pediatria i psiquiatria on els percentatges estan més igualats.

Les diferències entre gèneres no estan només en els percentatges sinó també en el patiment de les malalties o en les maneres de treballar.

Us remetem a l’article de Izabella Rohlfs: “Género y Salud. Diferencias i desigualdades” així com les presentacions referides al gènere i salut de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB.

Ja està disponible el Factor d’Impacte de l’any 2008.
Podeu accedir desde la Web of Knowledge - base de dades: Journal Citation Reports

Teniu disponible des del 1997 fins el 2008.

Paral·lelament també podeu consultar el “Factor de Impacto Potencial de las revistas médicas españolas” de “Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación Lopez Piñero” encara que menys actualitzat: només està disponible del 2001 al 2005.

Cloe, Cleo i Clona són els noms dels tres primers ratolins (totes femelles) clonats a l’Estat. Són el fruit del treball de les investigacions del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB. Els investigadors que ho han aconseguit són Nuno Costa-Borges, Josep Santaló i Elena Ibáñez

El passat 12 de maig i 3 i 10 de juny van néixer els tres exemplars que es desenvolupen amb normalitat i són alletats amb la resta de ratolins no clonats.

Per aquest clonatge es van obtenir oòcits i cèl·lules de cúmuls. A cada oòcit se li extragueren els cromosomes, i amb una injecció al citoplasma foren substituïts pel nucli d’una cèl·lula de cúmul. Artificalment es van estimular els oòcits, imitant una fecundació. Amb posterioritat es van transferir els clons a les femelles receptores.

Gràfic obtingut de www.cerdanyola.info

Val a dir també que s’ha emprat àcid valproic per incrementar l’èxit del clonatge. Aquest àcid és un inhibidor de les desacetilasses d’histones, i incrementa l’èxit del clonatge en un 1%

D’altra banda aquests avenços, segons els investigadors de la UAB, també poden ser útils en la reprogramació cel·lular amb finalitats terapéutiques.

Podeu trobar més informació sobre el clonatge animal a les planes del Departament de Salut.

El proper curs 200-2010 la UAB estrenarà els nous estudis d’infermeria adaptats al EEES. I això és així perquè l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron ha passat a ser un centre propi. En aquesta escola els estudiants d’infermeria cursaran els tres darrers cursos. Primer d’infermeria es cursarà al Campus de la UAB, a la Facultat de Medicina.

Els nous estudis equivaldran a 240 ECTS. Fora de la Vall d’Hebron hom pordrà estudiar infermeria als següents centres adscrits:

Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau (Barcelona) - Adscrita
Escola Universitària de Ciències de la Salut (Manresa) - Adscrita
Escola Universitària d’Infermeria i Fisioteràpia Gimbernat (Sant Cugat del Vallès) - Adscrita
Escola Universitària de la Creu Roja (Terrassa) - Adscrita

Si cerqueu infermeria al catàleg de les biblioteques de la UAB troxbareu les obres generals d’aquesta matèria. També podeu cercar la subdivisió Cirurgia — Infermeria sota malalties i òrgans i regions del cos. Com per exemple:Obesitat — Cirurgia — Infermeria; Vasos sanguinis — Cirurgia — Infermeria. També podeu cercar per especialitats, obstetrícia, tècniques, benes i embenat, o qüestions professionals com les relacions entre infermeres i malalts En general,trobareu les obres d’infermeria al 614.253.5

A la xarxa teniu la possibilitat de consultar en línea el Diccionari d’infermeria editat pel Termcat, en format .pdf D’altra banda, molt especialment us recomanem que consulteu la Guia de recursos d’infermeria redactada per la Biblioteca Universitària de medicina i infermeria de Vall d’Hebron.

A la vostra disposició teniu dos bases de dades d’infermeria:

Cuidatge: Base de dades bibliogràfica d’infermeria, que des de 1993 buida les principals publicacions periòdiques d’aquest àmbit. Mantinguda per la URV.

Cuiden: També és una base de dades referencial sobre infermeria mantinguda per DOC6 y la Fundación Index. El seu contingut apareix publicat en sèries trimestrals a la revista Index de Enfermería.

Podeu trobar encara més documentació als col·legis oficials d’Inferemeria del Principat: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. O bé a l’Associació Catalana d’Infermeria .

A instàncies de l’Institut de Neurociències, Unitat de Fisiologia Animal, la UAB ha demanat un accés en proves al document Brain Navigator de l’editorial Elsevier. Aquest document sompta amb l’aval del Allen Institute for Brain Science.

Si voleu fer un tast, cal que us connecteu des d’un ordinador de l’UAB o des de casa amb una connexió VPN. Us caldrà també un navegador Motzilla 3.0 o Internet explorer 6.0, així com tenir habilitat Java Script i les Cookies. Us heu de registrar amb un nom d’usuari i una paraula de pas. Aquesta personalització us permetrà gravar les cerques, tenir un historial de consultes, etc.

Podeu veure les capacitats d’aquesta obra llegint el BrainNavigator Overview, o bé mirant aquest vídeo demostratiu de les funcionalitats de l’obra.

Margaret Chan, directora de la Organització Mundial de la Salut informava, ahir dia 11 de juny, que el nivell d’alerta de la pandemia de grip H1N1 passa de 5 a 6. El més alt. Afecta a unes 30.000 persones en 74 països. Vegeu el mapa interactiu

Tanmateix això no significa que la malaltia sigui més greu, sinó que el virus s’ha estès a diverses zones del mon, circulant lliurament entre la població general sense que s’hagi de vincular a un antecedent epidemiològic de viatge ni de contacte amb una persona afectada com assenyala el comunicat del Departament de Salut de la Generalitat.

Recordeu-vos…
Que el diari Público manté una cronologia de la grip.
Que PubMed manté a la seva plana d’entrada una sèrie de recursos sobre la grip H1N1
Que al bloc de Farmàcia de la UB tenen una entrada sobre aquesta pandèmia de grip.
Que podeu consultar el post sobre aquesta malaltia que vàrem publicar a Medibloc, amb les seves actualitzacions.

Aquest dissabte, morí a Palma de Mallorca l’immunòleg francès, i premi nobel de medicina el 1980, Jean Dausset.

Nascut a Tolosa, estudià medicina a la Universitat De Paris i fou metge a la II Guerra Mundial, i estigué present en el desembarcament de Normandia. En finalitzar la guerra, acabà els estudis i s’especialitzà primer en els aspectes relacionats amb la transfusió de sang i posteriorment en immunologia.

Fou en aquest darrer aspecte, el de l’inmunologia, en el que destacà. El 1952 descobrí l’antígen dels glòbuls blancs. El 1958 descobrí els HLA, sigles angleses dels Antígens Leucocitaris Humans. Aquest descobriment permetia afirmar que si els lecuocits d’una persona eren compatibles amb una altra, els seus teixits també ho eren. Les seves investigacions, doncs, foren cabdals per al desenvolupament de les trasplantacions d’òrgans.

Per aquest motiu rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1980, juntament amb George Snell i Baruj Benacerraf.

Podeu cercar…

Al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya antígens HLD i les obres de Jean Dausset.

Els articles de Jean Dausset a Pubmed

Els articles de Jean Dausset a l’Índice Médico Español. Només per als usuaris de la UAB.

Les 12 tesis que en el camp de la immunologia es poden consultar, a dia d’avui, a la base de dades TDX

El passat 2 de juny, a l’auditori de l’Hospital Dexeus s’ha celebrat unes jornades del GICS (Grup de gestió de la Informació en Ciències de la Salut) sobre l’anomenat web 2.0 en l’àmbit biomèdic. D’entrada el que ens ha quedat més clar és que aquesta etiqueta tot i haver-se posat de moda no és la més escaient. Tots els ponents creuen que és més adient parlar de la web social.

Però, quins ponents i quins temes han estat tractats? Doncs bé, medibloc us en fa el resum:

La introducció al web 2.0 en l’àmbit biomèdic ha estat feta per Genis Roca, que en la seva part final l’ha centrat en l’àmbit de les ciències de la salut. No és ben bé l’exposició feta a l’auditori, però es força semblant la que us mostrem aquí sota:

En l’apartat sobre la web 2.0 en la pràctica diària han intervingut Rafael Bravo, que ha parlat sobre els com l’ús de la web social pot millorar l’atenció dels pacients en el centres d’atenció primària. Rafael Bravo és autor del bloc Primum non nocere Manuel Armayones ha enfocat la seva exposició desde el punt de vista de l’e-pacient. No disposem de la exposició sobre e-pacients però a la xarxa és consultable la seva ponència: Internet como medio para la mejora de la salud y la calidad de vida: reflexiones y propuestas de actuació. Us recomanem la consulta del seu bloc personal Miguel Ángel Mayer, del COMB ha estat l’encarregat de fer el paper de pessimista tot recordant alguns dels perills de la web 2.0: la manca de privadesa, la manca d’autentificació de part de la informació mèdica, etc. En aques aspecte ell és promotor de la iniciativa web médica acreditada. Té bloc personal: Salud, medicina y calidad de la información

I més enllà, s’ha parlat de tendències de futur: de la web 3.0 (seguint les etiquetes) o més exactament de la web semàntica, de la web de les coses com ha explicat Jordi Blecua de iSOCO en una interessant exposició anomenada Quo vadis Internet?

Ha tancat la roda d’experts Enric Castellón, de l’empresa Thera-clic spin-off de CLiC, Centre de Llenguatge i Computació de la Universitat de Barcelona i responsables de la creació del programari hCod, primer sistema automàtic de codificació.

Les jornades acabaren amb un petit debat sobre les noves tecnologies i els sistemes públics de salut nord-americà i europeu.