Marta Estella

Tag Archive 'xarxes'

Des 18 2009

Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0

Posted in General, Lectures |

 

Deixo l’enllaç al darrer número, el 46, de Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, en el qual m’han publicat l’article “Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0“. Hi tracto dels aspectes socials i tecnològics del paradigma 2.0 i dels efectes que tenen en les organitzacions, amb una atenció especial als serveis lingüístics.


3 Comments

Des 01 2009

Open Social Learning: how open?, how social, what learning?

Posted in General, Jornades |

Open Social Learning 09

Ahir i avui ha tingut lloc a la UOC l’Open Social Learning 09, el VI seminari internacional de la Càtedra UNESCO d’E-learning d’aquesta universitat, que ha aplegat ponents de renom com George Siemens, Stephen Downes, Jay Cross, Alejandro Piscitelli, Joel Greenberg, juntament amb la presentació d’experiències interessants en contextos molt diversos, i un nombre indeterminat de participants presencials i virtuals que han intervingut sobretot via Twitter: durant aquests dos dies s’han escrit més de 600 tuits i retuits (#eLChair09) a l’entorn del seminari. En aquest espai creat a Cloudworks per Antonella Esposito podeu consultar bona part de les intervencions que s’hi han produït i altres textos afins. Vull destacar algunes qüestions que m’han interessat especialment, tot i que potser han aparegut lateralment en el decurs del seminari:

How open?

M’ha interessat l’enllaç que ha facilitat Laura Czierniewicz, via Twitter, després de la seva intervenció com a ponent: “Eyes Wide Open“, un apunt del seu blog en què, tot i mostrar-se a favor del moviment pels recursos educatios oberts, presenta la necessitat de considerar graus d’obertura per atendre la complexitat de contextos molt diferents, i permetre així crear espais segurs que ajudin al desenvolupament de comunitats, de minories reals o simbòliques, lluny de les mirades i veus colonitzadores. Només cal fer un cop d’ull al mapa d’usuaris d’internet al món per prendre consciència d’aquesta necessitat.

How social?

Ara que el discurs de la política i la gestió universitària incorpora la idea de l’aprenentatge centrat en l’estudiant, em semblen rellevants les aportacions que es fan des del connectivisme; la visió de Downes de la ciència com una conversa, no com un feix de continguts que cal assimilar, ni tampoc un conjunt de procediments o pràctiques que cal dominar. Podeu consultar la seva intervenció i presentació al seminari.

What learning?

Ara també que alguns discursos redueixen la necessària transformació dels nous estudis de grau a una formació professional, em sembla interessant que un consultor com Jay Cross declari que s’ha acabat l’època daurada de la formació per a finalitats professionals iniciada a partir de la II Guerra Mundial, i que en el futur immediat  aprenenatge i feina es fusionen; que les empreses han d’esdevenir empreses centrades en els treballadors i en els equips de treball, com sentim a dir que la universitat ha de tenir l’estudiant en el centre.

Són tres pensaments fruit d’un seminari molt suggeridor, que ha tocat un tema clau en l’enfocament actual de l’aprenentatge.


2 Comments

Nov 17 2009

Google Wave: de seguir persones a seguir onades

Posted in Eines, General |

Googlewave craze on Twitter, Shade Hizadi

He començat a experimentar amb Google Wave; no goso dir encara que l’he començat a fer servir. El que més m’ha cridat  l’atenció ha estat el canvi en el centre d’interès que per a mi representa respecte de Twitter o dels agregadors en l’ús que en faig majoritàriament. Si en aquests el meu interès se situa sobretot en les persones o organitzacions que segueixo, a GoogleWave es desplaça clarament cap a les discussions, les produccions col·lectives, les converses, les onades.

Tinc la impressió que per a Google Wave serà més bo que mai allò que els usuaris són els que acaben per definir els usos de les eines, i també que Wave ens serà de molta utilitat per als projectes en què treballem els serveis lingüístics: la integració de converses en temps real amb la producció col·laborativa de documents en línia és un element clau a l’hora de facilitar la feina dels equips de treball. També em sembla útil la possibilitat d’afegir-nos a onades públiques, és a dir obertes a tothom, sobre qüestions que ens interessen, encara que no en coneguem els creadors (m’ha semblat interessant, entre d’altres, Wave in Class), i crear-ne nosaltres de noves, obertes a persones amb qui compartim interessos però no coneixem.

Així mateix, en la mesura que els nostres usuaris s’apropiïn de Wave, haurem de plantejar-nos si l’integrem, i com, en els serveis que oferim. Comença a haver-hi onades que apleguen persones que volen fer intercanvis lingüístics o aprendre juntes una llengua; caldrà veure si van creixent més enllà de la fase d’experimentació i quins resultats produeixen.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció, i que alhora trobo inquietant, és la possibilitat d’afegir a les onades robots que automatitzen certes tasques, com l’Aunt Rosie, que ens permet traduir els missatges que escrivim, utilitzant la tecnologia de traducció de Google.

Si voleu una breu introducció sobre què és Google Wave, podeu consultar aquest article d’Enric Borràs a Vilaweb; per a una presentació més extensa, aquest vídeo de Google, i  per a una guia d’ús, The complete guide to Google Wave.


5 Comments

Nov 07 2009

La festa major i l’impacte als mitjans

Posted in General |

Torno d’Andorra, d’una reunió de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats. Tinc interès per saber com va acabar ahir el dia a la UAB: s’hi feia la festa major autogestionada pels estudiants, després que el Consell de Govern acordés suprimir la festa major per motius pressupostaris i pels riscos associats a la festa. Consulto en primer lloc el portal de la UAB i hi trobo unes imatges impactants de l’estat del campus aquest matí:

festamajor09_1.jpg

 Captura de pantalla del portal de la UAB

Superada la primera impressió, em resisteixo a quedar-me només amb la vista de les piles d’escombraries i plàstic i el relat dels riscos i desperfectes. No m’és gens difícil trobar altres informacions sobre com va anar el dia, al mateix portal de l’ETC (edifici d’estudiants – estudiants, teatre, cinema), com aquestes imatges del transcurs de la festa, ben diferents de les anteriors; és la mateixa festa?:

festamajor02

Captura de pantalla del portal de l’ETC

I també en mitjans tradicionals, com aquest vídeo de La Vanguardia, la crònica d’El Punt (1 i 2), les notícies a l’Avui, o les notes d’Europa Press i l’ACN, on predominen les informacions favorables al punt de vista dels estudiants organitzadors de la festa. Observo la mateixa tendència en fer una cerca al Google (“festa major” + uab): en la primera pàgina de resultats hi trobo 4 impactes del punt de vista de l’organització de la festa, 2 del punts de vista de l’equip de govern i 3 que fan referència a altres edicions de la festa major. Faig la cerca al Twitter: també en la primera pàgina de resultats, 11 impactes del punt de vista de l’organització de la festa i 4 del de l’equip de govern; dels 4, 3 són repetits, una mateixa entrada de l’Avui.  Pel que fa als 11 primers, n’hi ha 7 d’escrits per mitjans de comunicació, els altres 4 per persones a títol individual. Faig la cerca al Facebook i hi trobo la Plataforma per restaurar la FESTA MAJOR DE LA UAB!, un grup creat per l’organització de la festa que té gairebé 11.000 membres. A Youtube hi trobo un únic vídeo sobre la festa major d’enguany, que mostra l’impacte dels residus el dia després al campus. No continuo; dilluns podré parlar de com va anar ahir el dia a l’Autònoma amb els companys del Servei, però em quedo amb dues coses:

1. La informació que he trobat al portal de la UAB no m’ha agradat: lluny de satisfer la meva curiositat per la jornada d’ahir, m’he sentit conduïda cap a posicionaments viscerals, i això m’ha provocat una sensació d’estranyament, de llunyania envers la Universitat, de la qual espero que fomenti la capacitat d’anàlisi, d’interrogació, i l’esperit crític. I em sap greu.

2. La informació ens arriba fragmentada, per canals cada cop més diversos, des de múltiples veus. Ja ho sabíem, no és cap novetat, però encara costa situar-se en aquest nou escenari en què les multituds juguen millor que les grans organitzacions.


1 comentari

Set 29 2009

Comunitats en línia en l’àmbit públic

Posted in Jornades |

 

Aquest matí ha tingut lloc el VIII seminari especialitzat en gestió del coneixement: comunitats en línia en l’àmbit públic, organitzat pel programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat un matí intens, en què hem pogut gaudir d’intervencions de nivell, que han combinat l’exposició teòrica amb la presentació i l’anàlisi de casos. Carlos Guadián ha parlat sobre el marc conceptual de les comunitats de pràctica; de l’imperatiu que tenen les administracions per innovar, d’acord amb la Llei 11/2007; de la manera diferent com s’entén l’open goverment als Estats Units i a Europa (accés a les dades vs. participació), i ha acabat amb la presentació del projecte, imprescindible, oGov.

Dolors Reig ha centrat la seva intervenció en les tipologies de comunitats, la necessitat d’obertura a l’exterior i la importància d’usar la tecnologia adequada. Ha apuntat també el debat, interessant, sobre si hi ha o no nadius digitals, i si no hauríem de parlar més aviat de saviesa digital, opció que ha defensat i que comparteixo.

Inma Grau ha explicat amb detall el cas de Forumclínic, una comunitat per a pacients de malalties cròniques; Palmira Ríos, en una intervenció mitjançant slidecast, el de Happing, i Mario Pérez-Montoro ha presentat els resultats d’una recerca que ha analitzat els factors clau d’èxit de les comunitats que s’han configurat en el programa Compartim, entre els quals, una certa presencialitat, alfabetització informacional i incentius. S’agraeixen aquestes anàlisis a fons,  més enllà dels flaixos habituals, com els milions que ha fet Dell al Twitter (en deuen haver fet més amb la promoció que els ha aportat la història que no de vendes directes).

També en el terreny aplicat, José Antonio Gallego ha presentat alguns exemples de càlcul del ROI d’una comunitat i d’indicadors a tenir en compte en la confecció de mètriques, en una intervenció  molt de “tocar de peus a terra”, que volia donar pistes sobre com presentar els avantatges de la constitució de comunitats de pràctica en una organització. Un projecte de mitjans socials, ha dit, ha d’aconseguir un d’aquests tres objectius: rebaixar costos, incrementar fonts actuals d’ingressos o crear noves fonts d’ingressos. Jay Cross ha tancat el matí amb una videconferència sobre aprenentatge informal, en què ha exposat que les comunitats, com les tòfones, es produeixen de manera natural però també es poden cultivar, que l’aprenentatge és un procés molt natural —cal fixar-se en com aprenen els infants: observant, parlant, experimentant…)—, i ha fet un interessant paral·lelisme entre els models d’aprenentatge (un a un, de grup i informal) amb els sistemes de govern i les opcions tecnològiques.

Hi ha hagut algun punt de debat, poc, a la sala i virtualment, sobre si es poden diferenciar o no les comunitats de pràctica i les d’aprenentatge, sobre l’afirmació de  Gallego que les comunitats com més jerarquitzades, millor, una afirmació que no comparteixo: els diferents rols que calen per al desenvolupament d’una comunitat no són una qüestió de jerarquia, i sobre el compromís dels professionals per esmenar continguts erronis a la xarxa, per exemple, la Viquipèdia.

Podeu consultar alguns dels materials del seminari a Sclipo, i les tuitades a Twubs.


1 comentari

Mai 28 2009

El canvi en l’organització: quan per anar endavant cal mirar enrere

Posted in General |

Mapa de processos, procediments, sistema de qualitat total, perfils dels llocs de treball, carta de serveis… són conceptes que han passat a formar part del discurs i la pràctica professional de moltes organitzacions. També dels serveis lingüístics universitaris, que ja fa anys vam prendre consciència que als inicis havíem treballat sobretot moguts per l’idealisme, el voluntarisme i el compromís, i que ens calia “professionalitzar-nos”.

Ara que podem veure les coses amb una certa perspectiva, es fa evident que aquest compromís, idealisme i voluntarisme van ser d’una força extraordinària, l’autèntic motor de moltes iniciatives que no haurien anat endavant de cap més manera, i ens van portar a treballar en xarxa amb altres universitats, a construir i compartir sabers i experiències. I, potser casualment, també és ara que creixen les veus que demanen un canvi en l’administració pública cap a una administració en xarxa o una administració 2.0. Com diu Iñaki Ortiz en aquest apunt, una transformació que passi de centrar-se en les normes per centrar-se en les persones: de l’estructura a la xarxa, del procediment a l’autonomia i del control a la confiança.

Seria una llàstima que els serveis lingüístics no sabéssim establir connexions entre aquesta nova visió de l’administració i els nostres orígens per generar un nou model d’organització, associat a nous recursos i serveis. Seria una llàstima que ens quedéssim atrapats en els procediments i en el que S. Žižek, a Violència, anomena biopolítica postpolítica:

La “postpolítica” és una política que al·lega que ha deixat enrere les antigues lluites ideològiques i que, per contra, se centra en la gestió i l’administració competents, mentre que la “biopolítica” manté que el seu objectiu primari és la regulació i el benestar de les vides humanes.

Seria, més que una llàstima, una catàstrofe que renunciéssim a la ideologia (multilingüisme equitatiu, sostenibilitat lingüística…) i, seguint Žižek, un cop feta la renúncia a les grans causes, només fos possible mobilitzar la gent mitjançant la política de la por: la por de no ser prou “rendibles” econòmicament, de no estar alineats amb les directrius, de no seguir el procediment adequat…

Com a metàfora d’una autogestió generadora d’ordre en el caos, aquest vídeo comentat també per Iñaki Ortiz:


No hi ha comentaris

Mai 21 2009

Twitter, sí

Posted in Eines |

twitter.jpg

Els últims dies, de ritme trepidant per diversos compromisos de feina, he estat poc connectada a l’entramat de canals i xarxes personals i professionals en què em moc habitualment. El que he trobat a faltar més ha estat, sens dubte, Twitter. Escèptica al principi —no veia cap gràcia al “What are you doing?”—, m’hi he anat aficionant, fins al punt que diria que actualment és el meu principal canal d’aprenentatge professional, a més d’un espai de comunicació amb persones amb qui comparteixo interessos i maneres d’entendre el món. No m’ha sorprès constatar que actualment Twitter ocupa el primer lloc en l’enquesta de Jane Hart sobre les eines més utilitzades per professionals de l’educació per al seu propi aprenentatge, formal i informal.

Més enllà de la twittermania actual, Twitter és un clar exemple de com els usuaris s’apropien d’una tecnologia per donar-hi uns usos no imaginats pels seus creadors, en aquest cas, un mitjà per mantenir en contacte un grup d’amics. I entre aquests usos no podien faltar els educatius. N’hi ha diverses experiències registrades, com les que recull Juanmi Muñoz en aquesta secció del seu wiki; usos potencials a les aules, com els que s’exposen a l’article Can we use Twitter for educational activities?; experiments com el que recull el vídeo The Twitter experiment, per millorar la participació a classe, o Twitterlearn, un projecte per a l’aprenentatge de llengües de Radio Lingua Network.

Caldrà veure si aquests usos es consoliden més enllà de l’experimentació, i l’evolució mateixa de Twitter, ara que la incertesa en el futur de les eines que fem servir s’ha instal·lat en les nostres vides. Sigui com sigui, em sembla interessant la pregunta de Juan Freire en aquesta videoentrevista a Jack Dorse, CEO de Twitter: What can’t one learn from a 140 character stream?


No hi ha comentaris

Mai 05 2009

Més enllà de la intranet

Posted in General, Jornades |

Cooperation. Ross Mayfield

Ross Mayfield. Cooperation

Aquest matí ha tingut lloc la I Trobada de portals i grups e-Catalunya, en la qual s’han presentat motivacions i experiències d’ús de la plataforma per part de diversos departaments de la Generalitat. Se n’han destacat funcionalitats diverses: entorn per a la gestió de projectes; espai de col·laboració i de participació; accés a pràctiques i coneixements de professionals que treballen en altres llocs; facilitació de la gestió del coneixement; repositori de documents, que en garanteix les versions i l’autoria, etc.

Quan cada dia són més evidents les limitacions de les intranets i alhora cal considerar els riscos de treballar en entorns oberts sobre els quals no sempre tenim prou garanties (fèiem una breu referència a totes dues qüestions en aquest apunt), cal reconèixer el valor d’iniciatives com la d’e-Catalunya, amb els reptes i interrogants que s’han formulat a la sessió: l’obertura a la participació dels ciutadans, el perill d’una visió tecnocèntrica, la dificultat d’integrar-hi totes les necessitats dels usuaris, la dinamització de la participació. I cal reconèixer també la voluntat d’obertura, amb l’anunci de la voluntat que la plataforma, en codi lliure, pugui ser utilitzada per altres administracions, tot i les dificultats d’assegurar una comunitat de desenvolupadors. Si voleu seguir la sessió, podeu consultar el compte Twitter de la Generalitat de Catalunya, que ha twittejat la trobada en directe, juntament amb altres usuaris presents a la sala o que l’han seguida en la distància.


1 comentari

Abr 27 2009

Estudiants pel Català: tres anuncis i quatre lliçons

Posted in General |

bola_estudiants_catala.jpgAquest dissabte a la tarda va tenir lloc, a Girona, la Jornada d’Estudiants pel Català. S’hi van fer tres anuncis interessants per a les universitats:

Miquel Strubell va anunciar que a partir del curs 2010-2011 el català serà una de les llengües incloses en els cursos intensius per a ERASMUS finançats per la Comissió Europea. Són ajuts perquè els estudiants ERASMUS puguin fer una formació propedèutica i intensiva en la llengua del país, excloses l’anglès, el francès i el castellà, que es considera que ja tenen una oferta àmplia arreu que permet als estudiants aprendre-les al seu lloc d’origen. És una llarga reivindicació que ara es fa realitat.

La comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, va dir que dins les pròximes setmanes portarà al govern el decret que desplega l’article 6.4 de la Llei d’universitats de Catalunya, que diu:

4. D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

La comissionada va anunciar també que pròximament tindrem el document d’indicadors lingüístics de les universitats que permetrà que les universitats puguin rebre un finançament en reconeixement a les accions que desenvolupen en màteria de llengua.

La jornada va ser també un compendi de lliçons. La lliçó de la Plataforma Universitària pel Català (PUC), una associació d’estudiants  de la Universitat Pompeu Fabra, que ha estat capaç de mobilitzar altres associacions d’estudiants, govern, acadèmics, entitats cíviques, serveis lingüístics i aplegar-nos en un fòrum públic al voltant del que els preocupa: la situació de la llengua catalana a les universitats. La lliçó d’uns estudiants que han dedicat els darrers mesos molts esforços i  temps a una causa en què creuen fermament, tot i que per a molts és poc cool, que dirien els moderns. La lliçó de Miquel Strubell, Jordi Matas i Josep M. Terricabras, que ens van fer vibrar perquè parlaven des de l’autenticitat, totalment alineats paraules, pensament i sentiments. I finalment, però no menys important, la lliçó de veure com treballen els gairebé ja nous professionals de Catalunya: l’ús d’internet, en tots els seus canals, com a principal mitjà de difusió (WordPress, YouTube, Flickr, Facebook, Twitter…); l’audiovisual com a mitjà per excel·lència, amb la creació d’un canal de tv i un espot de campanya, o l’ús residual del correu electrònic: com a mostres, vaig rebre al mur del Facebook l’agraïment per haver participat en una taula de la jornada, i al mateix Facebook he pogut seguir el recull de l’impacte de la jornada als mitjans.

Un dissabte a la tarda ben esmerçat. Felicitats, estudiants de la PUC!


4 Comments

Abr 20 2009

L’alquímia de les multituds: l’empresa líquida

Posted in General |

 La alquimia de las multitudes
Durant les vacances de pasqua vaig acabar de llegir La alquimia de las multitudes, de Francis Pisani i Dominique Piotet: un recorregut pels conceptes clau, els principals experts i casos d’èxit per entendre el web actual, el valor de la participació dels agents del web (o webactors, en paraules dels autors) i els canvis que, de resultes, viuen  l’economia, l’empresa i els mitjans de comunicació. L’alquímia com a metàfora: aplegar moltes persones pot produir or, o no, diuen Pisani i Piotet. I les multituds, plurals, difuses, canviants, segueixen aquí la genealogia de Deleuze, Hardt i Negri.

El llibre, ple de referències internes —de vegades sobreres— cal llegir-lo en conjunt, però vull destacar-ne el capítol ¿Hacia la empresa líquida?, descarregable, com tot el llibre, en la versió original: Vers l’enterprise liquide?. Tracta de la tensió entre les pràctiques dels treballadors més actius i innovadors, que sovint veuen com l’empresa limita, amb tallafocs o normatives, la seva capacitat d’actuació en entorns web flexibles, col·laboratius i que demanen poca o mul·la inversió, i les raons de les empreses: els riscos de la pèrdua del domini d’emmagatzematge, l’abandonament d’una part de les eines de producció, menys seguretat, la manca de garantia d’accés permanent, la necessitat de sincronitzar dades, etc. De la contradicció que representa el fet que, d’acord amb diversos estudis, la majoria de treballadors estan més satisfets amb les cerques que fan a internet que no amb els resultats que els facilita la intranet corporativa.

En el capítol s’exposen casos d’empreses transnacionals que han optat estratègicament per obrir-se a la xarxa per desenvolupar la seva innovació, atès que la aquesta és tan complexa que consideren que és impossible fer-ho tots sols. Citen Andrew McAfee i el seu estudi sobre l’empresa 2.0, en què aposta perquè els especialistes en tecnologia de les empreses s’haurien de dedicar a construir eines que permetin que emergeixin els sabers de cada ofici, més que no intentar imposar idees preconcebudes sobre com fer la feina o com s’han de presentar els resultats. Analitza les tecnologies de l’empresa classificades sota l’acrònim SLATES: search (motors de cerca), links, authoring (escriure i publicar), tags i signals (senyals d’actualitzacions, com l’RSS).

Pisani i Piotet també analitzen les dificultats per esdevenir empresa 2.0, que no són només tecnològiques, sinó sobretot d’ordre cultural i organitzatiu. I ens avisen del handicap que representa una “mecànica institucional forta”, amb molts procediments clarament establerts.

L’empresa líquida, la que permet la circulació lliure de fluxos al seu interior, la que difumina les seves fronteres amb l’exterior per aprofitar el valor de la circulació de dades. Tot un repte per al futur dels serveis lingüístics, que durant anys han treballat per solidificar-se. Sembla, però, que ha arribat l’hora del “Be water, my friend”.


No hi ha comentaris

« Prev - Next »