Marta Estella

Tag Archive 'web 2.0'

Mar 15 2011

Greplin: cercar al núvol propi

Posted in Eines |

greplin

Dono compte breument de Greplin, un cercador que ens permet indexar la informació que hem dipositat al núvol, i que he conegut gràcies a una piulada de @belpalou. En la configuració podem escollir a quins comptes nostres volem que tingui accés Greplin: twitter, gmail, dropbox, linkedin, facebook… I a partir d’aleshores podem fer cerques amb un sol clic a tota la informació que hem allotjat en aquests serveis. Podem fer cerques globals, o bé filtrar-les per servei o per altres criteris, com ara documents, missatges, persones…  N’hi ha una versió freemium més que acceptable: ens permet indexar un càlcul estimat de fins a 50.000 missatges o 10.000 documents en els serveis al núvol d’ús més habitual. Tot just l’he començat a provar i em sembla molt útil.


No hi ha comentaris

Gen 09 2011

Traducció xarxa: utopies i distopies

Posted in General |

Collective Strings 2

‘La traducció xarxa: utopies i distopies’ és el títol d’un article que m’ha publicat la revista Tradumàtica, al núm. 8, un monogràfic sobre localització i web. Hi presento una anàlisi dels canvis disruptius que experimenta actualment la traducció, a causa de les transformacions socials i econòmiques derivades de l’expansió dels serveis de web 2.0 i de la globalització dels mercats i del treball. La traducció xarxa ha esdevingut el paradigma de la traducció actual, amb un recorregut on convergeixen la traducció social en totes les seves manifestacions i les maquiladores virtuals de la traducció en entorns web; la cara i la creu del crowdsourcing: la utopia i la distopia.

La traducció xarxa representa un fort desafiament a la professionalització de la traducció, però alhora també obre nous camins per als professionals de la llengua. Sens dubte, són temps molt interessants i decisius per al futur de la traducció. Com veieu aquest futur? M’agradarà conèixer la vostra opinió.

Imatge: Fotografia  que vaig fer de la instal·lació Collective Strings, de Karoline H. Larsen, a l’exposició Værker der virker / Works at work (Copenhaguen 2009)


2 Comments

Set 13 2010

La fem perquè podem. Ho fem perquè volem

Posted in General |

 

Aquests dies hi ha hagut un ampli ressò a la xarxa de la notícia que Catalunya Ràdio ha decidit suprimir el programa L’internauta de la programació de la nova temporada. La xarxa ha estat també el mitjà on s’ha produït la revolta 2.0, en paraules de Saül Gordillo, que demana que el programa continuï. Vicent Partal hi ha respost amb la determinació de continuar fent el programa pel seu compte: “l’internauta ja era un podcast que també l’emetien per ones. Ho tenim fàcil, doncs”, escrivia fa uns dies en aquest apunt al seu blog. I més recentment, en l’anunci de la represa imminent del programa afirmava: “Doncs la fem perquè podem. Simplement.” Un podcast emès per ones, que “fem perquè podem”, una síntesi perfecta dels temps que vivim: un programa de ràdio pot tirar endavant, tot i saltar de la graella, simplement perquè hi ha una tecnologia que media entre unes persones que volen fer-lo i unes altres que volen escoltar-lo, sense necessitat de grans infraestructures. I coneixent la trajectòria de Vicent Partal i Vilaweb, no tinc cap dubte que se’n sortiran.

També ha estat notícia el fet que Enciclopèdia catalana s’obre a la col·laboració desinteressada d’usuaris per a la redacció o actualització d’articles. Desconec el pla que ha portat Enciclopèdia a emprendre aquesta nova línia, però tinc la impressió que no tindrà un èxit fàcil. Certament, hi ha moltes persones que col·laboren en la Viquipèdia, però crec que la voluntat de col·laboració se sosté sobretot en el caràcter comunitari i no lucratiu del projecte. També hi ha persones que han col·laborat desinteressadament en la localització de Facebook i Twitter, per exemple, però en tots dos casos es tracta de xarxes que s’han integrat en la vida de moltes persones, i és d’esperar que n’hi hagi unes quantes que estiguin disposades a traduir la interfície a la seva llengua. Ho fan perquè volen. El cas d’Enciclopèdia és del tot diferent, i se’m fa difícil imaginar les motivacions per col·laborar-hi d’acord amb les condicions fixades per l’empresa, fora que es tracti d’alguna institució o organització que compleixi així la seva missió. (Tinc entès, per exemple, que l’Institut Català de les Dones, crea entrades a la Viquipèdia amb l’objectiu de visibilitzar les aportacions de les dones en diferents camps.)

“La fem perquè podem”, perquè la tecnologia ho permet, però sobretot ho fem perquè volem, perquè darrere la tecnologia hi ha unes motivacions fortes per actuar.

Imatge: radio debian, d’aloshbennett


No hi ha comentaris

Ago 14 2010

Web 2.0: de l’abundància al criteri

Posted in General |

Un dels trets que se sol destacar positivament del web 2.0 és l’abundància de recursos i serveis que podem trobar a la xarxa: la llibertat de tria que s’hi associa es presenta com a virtut inqüestionable. I certament, l’imaginari del món dels bits es construeix sobre l’opulència, tal com s’ha construït l’imaginari del món dels àtoms, que se sobreposa a qualsevol evidència de realitat que el desmenteix.

Dels marges del món dels àtoms ja fa temps que van sorgir veus crítiques que revelaven que aquesta abundància i llibertat són un miratge: la visió d’uns hipermercats assortits sobre l’excés amaga una realitat que ens posa traves a la llibertat de triar criteris de consum responsable; per exemple, la llibertat de triar productes locals, que tinguin el mínim d’empaquetatge possible, que respectin els cicles de la terra, que no han malbaratat energia en la seva producció, que s’han produït i adquirit en unes condicions justes per als productors, etc.

El criteri del consum responsable, en diferents graus, ha anat quallant en el discurs, i rarament sentim ningú que el menystingui o el qüestioni obertament. En el món dels bits, en canvi, vivim encara sota la il·lusió del gavadal de recursos i serveis que se’ns apareixen en el trànsit per la xarxa, i parem poca atenció als criteris. Hi ha també veus crítiques, com Richard Stallman, que alerta de les llibertats que els usuaris perdem en molts serveis d’e-llibres i d’informàtica en núvol, però el miratge de l’abundància i la llibertat de tria és encara la visió dominant.

Però en el web 2.0 també podem aplicar criteris de consum responsable, en alguns aspectes els mateixos que ens serveixen en el món dels àtoms (condicions dels productors/treballadors, pràctiques de l’empresa en relació amb el medi ambient, etc.); en d’altres, forçosament diferents. Hi ha, per exemple, les quatre llibertats essencials que, d’acord amb la Free Software Foundation, caracteritzen el software lliure:

  • The freedom to run the program, for any purpose (freedom 0).
  • The freedom to study how the program works, and change it to make it do what you wish (freedom 1). Access to the source code is a precondition for this.
  • The freedom to redistribute copies so you can help your neighbor (freedom 2).
  • The freedom to distribute copies of your modified versions to others (freedom 3). By doing this you can give the whole community a chance to benefit from your changes. Access to the source code is a precondition for this.

Podríem afegir-hi també la integració de la diversitat lingüística: en els menús i ajudes, i en les facilitats perquè els usuaris produeixin continguts en diferents llengües. N’hi podríem afegir molts més, de ben segur, però el que és important, em sembla, és no deixar-nos enlluernar per l’opulència i posar la mirada en els criteris de consum.

Imatge: Supermarket, gab


No hi ha comentaris

Jul 04 2010

De la llengua com a subministrament

Posted in General |

Llegeixo a Garcia i Stevenson (2009: 29) una idea que m’interessa especialment: la de la traducció entesa com a subministrament, un ideal que comença a emergir en l’imaginari col·lectiu. L’extensió, en efectivitat i popularització, de serveis de traducció automàtica a la xarxa com Google Translate porta a concebre la traducció com un subministrament, igual que la llum, l’aigua o el gas, és a dir un servei que està disponible a tothora i que podem utilitzar sempre que el necessitem, de manera extremadament senzilla.

Els darrers anys, els serveis lingüístics hem parat molta atenció als canvis que la xarxa comporta per a l’aprenentatge i ensenyament de llengües, i hem passat més per alt els canvis disruptius que la xarxa porta a la traducció. Hem imaginat uns aprenents autònoms que aprenen llengües en el seu trànsit per la xarxa, i no hem sabut valorar prou bé l’impacte que els serveis de traducció a la xarxa tenien en els usuaris, en les seves expectatives i les seves pràctiques. Mentre la traducció automàtica a la xarxa avançava imparable, ens parapetàvem en la fortalesa de la qualitat: la de la traducció humana a càrrec de professionals experts. Però potser la qualitat que valoren els usuaris molt sovint és una altra, més relacionada amb la satisfacció de disposar a l’instant d’una traducció comprensible, encara que no sigui perfecta (m’hi referia no fa gaire en aquest apunt). I d’aquí a no gaire, aquest fet ja no serà motiu de satisfacció, perquè serà assumit com el que cal esperar, i del que parlarem, en traducció, serà de la insatisfacció, la indignació fins i tot, que provoquen els talls en el subministrament, les caigudes del sistema.

Potser amb el temps, tots els serveis lingüístics seran entesos com a subministrament, però la traducció ja ho és ara.

—————-

Garcia, Ignacio; Stevenson, Vivian (2009). “Translation trends and the social web”. Multilingual, 103 (3): 28-31.

Imatge: Utility pole, de Daniele Sartori


No hi ha comentaris

Jun 29 2010

De com un dinosaure a la xarxa es converteix en pardal

Posted in Jornades |

 

Aquest matí he assistit a la ponència “La nueva gestión del conocimiento (y de las personas) en la época de la colaboración y de las redes”, amb què Luis Suárez ha obert el X Seminari Compartim. Luis Suárez, ambaixador de software social d’IBM, és el responsable d’impulsar el treball en entorns col·laboratius corporatius en una organització en què tradicionalment la cultura del correu electrònic ha estat hegemònica.

Ha exposat la seva experiència en la transformació del model d’organització d’IBM a través del canvi en els sistemes de comunicació interna. Suárez ha mostrat una gran capacitat de persuasió en el desplegament d’un argumentari a favor de l’eficiència del treball en entorns de software social, en contrast amb els sistemes de treball que tenen com a base el correu i les reunions. El correu, ha dit, demana una inversió molt gran de temps (2-3h diàries?) per a la realització de tasques del tot improductives, com ara buidar la bústia quan arriba al límit de la capacitat, i resulta clarament ineficient en un context en què la majoria de persones treballa en múltiples projectes amb equips diferents. D’altra banda, ha estat categòric a afirmar que en les reunions se sol col·laborar poc, i que els resultats no solen compensar els costos que representen en desplaçaments i el mateix temps de la reunió. Suárez predica amb l’exemple i limita l’ús del correu a les comunicacions confidencials i a la gestió de l’agenda corporativa, en aquest cas per limitacions tècniques del software emprat. En el projecte personal “A world without email” registra el descens progressiu en el nombre de comunicacions per correu electrònic en què participa com a emissor o receptor.

Suárez ha explicat com el treball en xarxes socials ha facilitat a IBM la transició d’una organització jeràrquica cap a una nova realitat sostinguda en la connexió, en la qual el treball es fa en comunitats i en xarxes. En aquesta nova realitat els caps estableixen nous paràmetres de lideratge, com a facilitadors i coordinadors, i són els equips els que prenen bona part de les decisions. En una ponència rodona, no hi podien faltar dades sobre l’estalvi aconseguit per la reducció de costos en viatges i en servidors de correu, i dades sobre l’augment de la satisfacció i de la productivitat. Les dades més impactants?: les de la penetració creixent del software social en una companyia que té 500.000 empleats i que fins no fa gaire era percebuda com un dinosaure moribund, un dinosaure que, un cop dins la xarxa, s’ha convertit en un àgil pardal.

Imatge: Lego dinosaur, d’adactio


1 comentari

Jun 16 2010

Estil 2.0 i confiança

Posted in General |

 

Ahir es va presentar la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, que ha esdevingut ja un referent per a la participació de les administracions i altres organitzacions als mitjans socials.

En el debat generat al voltant de la presentació, janquim ha destacat una qüestió que convida al debat: les recomanacions que fa la guia (p.9) sobre els perfils personals de les persones que treballen a la Generalitat en aquests mitjans, especialment la d’ “evitar la participació en accions o moviments que puguin suscitar una degeneració de la reputació de la Generalitat i els serveis que ofereix”. Gairebé alhora, Àlex Gutiérrez ha tractat d’una qüestió molt similar, tot i que en un context diferent, a l’apunt Tenen vida privada els periodistes a la xarxa?.

Comparteixo l’anàlisi de Gutiérrez quan diu que “les tecnologies 2.0. han accentuat l’expansió geomètrica dels egos” i  “resulta fàcil caure en la temptació d’apuntar-se les medalles individualment, en comptes de posar-les al servei del mitjà que, al cap i a la fi, està finançant una determinada carrera professional”. Em sembla, a més, una anàlisi extrapolable a molts altres sectors professionals.

Ara bé, em qüestiono fins a quin punt és lícit regular específicament els perfils personals dels treballadors d’una administració, un mitjà de comunicació o una universitat; per què hauria d’anar més enllà del dret reconegut a la discrepància? No es tractaria, més aviat, que els mitjans, administracions o empreses que estan “finançant una determinada carrera professional” aprenguessin a treure partit de la participació als mitjans socials dels seus professionals? Per exemple, ja hi ha institucions, com la UAB, que ofereixen una plataforma de blogs sota el domini corporatiu perquè la comunitat pugui publicar-hi, tant a títol institucional, com personal. Una altra acció possible seria crear pàgines institucionals que agreguessin els continguts generats per aquests professionals que es consideressin d’interès per a l’organització.

Acabo amb aquesta frase de Gutiérrrez, que subscric plenament: “la paraula clau és confiança: les organitzacions que funcionaran de manera òptima seran les que siguin capaces de gestionar aquesta autonomia individual sense perdre la força que dóna un equip que comparteix valors i missió”.


5 Comments

Jun 12 2010

La traducció ja no és el que era

Posted in General |

Tres qüestions al voltant de la traducció que em semblen motiu de reflexió per als serveis lingüístics:

  1. La popularització de serveis de traducció gratuïts a la xarxa fomenta l’expectativa de poder disposar d’una traducció tan instantània i pròxima a la gratuïtat com sigui possible.
  2. En contextos on el que preval és l’accessibilitat a la informació, els resultats de la traducció màquina tenen uns índexs de satisfacció alts per part dels usuaris, que troben que aquestes traduccions els són útils. Dillinger i Gerber (2009), [document en pdf] n’aporten alguna evidència.
  3. El fenomen de la traducció social porta a qüestionar el perfil del traductor; actualment, una bona part de les traduccions que llegim o escoltem les han fetes no professionals. Pensem en els articles de la Viquipèdia que són traduïts d’altres llengües, les subtitulacions de serveis com DotSub i YouTube, les traduccions de software lliure (Firefox, Thunderbird, OpenOffice…) o d’empreses que confien als usuaris la traducció de les seves plataformes per a algunes llengües (Twitter, Google, Facebook…).

I dues possibles conseqüències:

  1. Obrir-se a recomanar un sistema de traducció màquina en línia per a determinades pàgines, continguts i llengües, i oferir com a servei la prevenció d’efectes negatius no desitjats; per exemple, un servei de llenguatge controlat en la llengua d’origen.
  2. Orientar-se cap a la reelaboració de continguts —els de promoció de serveis i productes, per exemple— per tal que siguin efectius en  audiències al·lòfones, i integrar-hi aspectes extralingüístics, com el tipus d’informació que s’espera trobar-hi o no, els colors, les imatges etc.

Imatge: Translate server error, de ross_tt


No hi ha comentaris

Mai 22 2010

Facebook i la responsabilitat institucional

Posted in General |

Share photos on twitter with Twitpic

L’estratègia de Facebook per dominar el graf social és cada cop més agressiva amb els drets sobre la privadesa i la propietat de les dades dels usuaris. N’és un bon exemple la imatge que il·lustra aquest apunt, difosa per Karma Peiró (podeu clicar-la per veure-la millor), juntament amb la peça que ha escrit per al 3cat24.cat sobre els riscos de sincronitzar els contactes de Facebook i els de l’iPhone:  l’aplicació de Facebook per a l’iPhone adverteix l’usuari que totes les dades dels seus contactes en aquest dispositiu s’enviaran a Facebook i estaran subjectes a la política de privadesa de la companyia, i demana que l’usuari s’asseguri que els seus amics (contactes, de fet) hi estan d’acord, una fita pràcticament impossible d’assolir.

Cada nou pas que fa Facebook per retallar els drets dels usuaris provoca una reacció en contra de la seva comunitat, com també denúncies a la blogosfera. Els darrers dies hem llegit, un cop més, anàlisis molt crítiques de la política de Facebook a mitjans com El caparazón, que responsabilitza l’empresa de generar desconfiança dels usuaris en els mitjans socials; El blog de Enrique Dans, que denuncia la cessió de dades dels usuaris a tercers, i Techcrunch, en un apunt molt recomanable i de títol diàfan, “Facebook’s Disconnect: Open Doors, Closed Exits”, que presenta diverses solucions per recuperar les dades que els usuaris de Facebook hem dipositat en aquesta plataforma.

Els fets són prou greus per plantejar-se si és lícit que les institucions públiques continuïn utilitzant Facebook per comunicar-se amb els usuaris. Cal reconèixer l’encert d’haver apostat per introduir-se en una xarxa que els usuaris ja utilitzen, en comptes de pretendre atraure usuaris als canals propis, i hi ha iniciatives reeixides, com les pàgines a Facebook Cinema en català, de la Generalitat de Catalunya, i InfoUAB, de la Universitat Autònoma de Barcelona, per posar-ne dos exemples. Però si aquestes institucions tenen el deure de garantir els drets dels estudiants i dels ciutadans en general —i també de cultivar-ne les competències digitals—, crec que no és lícit que es mantinguin en plataformes que vulneren aquests drets, per molt útils que puguin ser per a les institucions i per als mateixos usuaris.

Caldrà estar alerta a l’evolució del projecte Diaspora, una xarxa social de codi obert que dóna poder als usuaris sobre les seves dades, i que ha obtingut finançament per tirar endavant mitjançant una acció de crowdfunding (o finançament per part de les masses).


No hi ha comentaris

Mai 08 2010

Aplicacions pedagògiques del web 2.0

Posted in General, Jornades |

 

Ahir va tenir lloc a UAB Idiomes Barcelona la jornada sobre Aplicacions pedagògiques del web 2.0. Una jornada exquisida que tanca el cicle d’actes organitzats aquest curs per commemorar el desè aniversari d’aquest centre. Felicito l’equip de professionals d’UAB Idiomes Barcelona per l’encert de la jornada, tant en el plantejament com en la materialització. Vaig tenir el plaer de presentar-hi la sessió de la tarda, en la qual Ian James, Joan-Tomàs Pujolà i Enric Serra van traçar camins ben suggeridors sobre la pràctica docent en l’aula d’idiomes i sobre els fonaments que sostenen l’ús intensiu del web 2.0 i la integració de la literacitat digital en l’ensenyament i aprentantge de llengües. Un bon final per a una jornada que havia començat amb força, amb les intervencions de Nicky Hockly i Jamie Keddie, que van mostrar una excel·lent tria de recursos i activitats, seguides de la presentació del model d’UAB Idiomes 2.0 a càrrec de Javier Sánchez Bolado i Kieran Donagy i, per tancar el matí, l’experiència de Beatriz González i Lola Torres en el foment de l’autonomia dels aprenents.

Vaig sortir-ne amb energia i ganes de debatre sobre moltes de les qüestions que es van anar desgranant al llarg de la jornada. N’apunto tres que em pre-ocupen darrerament:

  • Constato una eclosió de pràctiques docents en l’ensenyament de llengües mediades per la xarxa, o el web 2.0, que contrasta amb les gairebé nul·les manifestacions sobre aquesta qüestió en termes d’estratègia directiva dels serveis lingüístics i dels centres d’idiomes: quins són els objectius prioritaris de l’organització en relació amb la xarxa, i quin n’és el marc de funcionament. A què es deu aquest silenci en l’àmbit directiu? No s’han sabut comunicar prou bé els beneficis de la xarxa, o els riscos de no marcar-hi la pròpia empremta?  Sobre l’estratègia 2.0 en els serveis lingüístics, en parlava no fa gaire a l’article “Els serveis lingüístics 2.0”, publicat a Llengua i Ús, núm. 46 (p. 38).
  • En relació amb el punt anterior, trobo a faltar també anàlisi de resultats, tant en el nivell d’evidències sobre els efectes de les aplicacions pedagògiques del web 2.0 en l’aprenentatge de llengües, com en el nivell més estratègic: ROI, mètriques, etc. No les tenim perquè no hi ha estratègia directiva?, perquè potser és prematur? No ens recreem en l’experimentació?
  • Trobo a faltar les veus dels aprenents de llengües, més enllà de testimoniatges puntuals, unes veus que en uns moments en què sembla que tot està en qüestionament, em semblen fonamentals. Per exemple, es poden bandejar els campus virtuals per obsolets, però un estudiant universitari que, amb els nous graus, pot arribar a tenir tres i quatre professors en una mateixa assignatura, com viuria un procés d’aprenentatge que calgués evidenciar en múltiples plataformes escollides per aquest contingent de docents?

De ben segur que sobre aquestes i altres qüestions tindrem ocasió de parlar-ne amb els amics i amigues d’UAB Idiomes i d’altres professionals que tresquen pels mateixos camins.

Fotografia: Agustí Camps


6 Comments

Next »