Marta Estella

 

Fotografia de Stallman feta per Chrys i publicada a l’entrada sobre Stallman a la Viquipèdia

Llegeixo a El Temps una entrevista a Richard Stallman, el referent més conegut del moviment pel software lliure. M’interessen especialment les reflexions que fa al voltant del núvol digital i del llibre electrònic. Sobre el primer, “pura confusió”, diu, ja que no ajuda a discriminar les qüestions realment importants, com ara qui té el control de les dades i el control de la computació. Un ser-vici i no un servei, continua, si quan “envies les teves dades al servidor d’algú, fa la teva informàtica i després te’n torna els resultats: perds totalment el control de la teva informàtica”; i acaba amb un contundent “no s’ha de fer.”

Interessant trobo també la reflexió al voltant del llibre electrònic i els intents “d’imposar manilles digitals als llibres”, és a dir, de privar-nos de la llibertat de deixar un llibre a algú, de regalar un llibre que ja tenim sense haver-lo de pagar de nou, de vendre’l a una llibreria de vell, de comprar-lo sense haver-nos d’identificar (pagant en efectiu), o de tenir la certesa que podrem conservar-lo tant de temps com vulguem. De la incertesa sobre això darrer, en tenim un exemple en l’edició de 1984 per a Kindle, que Amazon va esborrar de les biblioteques digitals de les persones que l’havien comprat.

Unes reflexions, les de Stallman, que trobo molt oportunes quan el que predomina són les visions dels nous apocalíptics i integrats: el rebuig tecnològic com a principi o, en l’altre extrem, l’enlluernament acrític per les possibilitats infinites de la tecnologia i l’assumpció sense qüestionaments de l’abundància com a tret constituent de l’economia dels bits. Un fals debat que emmascara la importància de la llibertat, del “free as in free speech, not as in free beer” amb què el portal del projecte GNU —un sistema operatiu lliure— exemplifica què vol dir ’software lliure’.

 

Deixo l’enllaç al darrer número, el 46, de Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, en el qual m’han publicat l’article “Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0“. Hi tracto dels aspectes socials i tecnològics del paradigma 2.0 i dels efectes que tenen en les organitzacions, amb una atenció especial als serveis lingüístics.

 

Un dels efectes que ha tingut l’efervescència de la participació en els mitjans socials ha estat el qüestionament, per la dinàmica mateixa dels fets, d’uns quants dels principis sobre els quals se sosté la política lingüística a Catalunya.

Els usos lingüístics institucionals vs. els usos lingüístics personals. Hi ha un principi que distingeix entre usos lingüístics institucionals i usos personals: els primers es consideren objecte de regulació, mentre que els segons queden en l’espai personal, a criteri de cada individu. Com a mostra de la voluntat d’intervenció en els usos considerats institucionals, entre les funcions del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona hi ha la d’”elaborar i difondre criteris d’usos lingüístics institucionals”.

En la mesura que es dilueix la frontera entre la identitat corporativa de les persones —és a dir, la que les vincula a l’organització per a la qual treballen— i la identitat professional individual —és a dir, el perfil que construeix cada persona més enllà de la posició que ocupa en una organització—, la distinció institucional / personal comença a fer aigües. Un cas: un alt càrrec d’una universitat, l’Autònoma, escriu un blog que signa a títol individual, no com a càrrec, però en el qual tracta de qüestions vinculades a la Universitat i a les funcions que hi assumeix, i bona part de les persones que hi aporten comentaris així ho entenen. És un blog personal?, institucional? On és la frontera?

Els usos lingüístics interns vs. els usos lingüístics externs. Hi ha un principi que diu que cal regular els usos lingüístics interns i externs de manera diferenciada. Com a mostra, el reglament d’usos lingüístics de la Universitat de Barcelona s’estructura, en part, a partir d’aquesta distinció.

En la mesura que les comunicacions digitals obren nous espais de comunicació que dilueixen el dins i el fora, aquesta distinció tan marcada comença a coixejar. Els canals que algunes universitats tenen a Youtube (per exemple,  aquest dels 30 anys de la Universitat de les Illes Balears), són interns o externs? És clar que són d’accés públic, però això no vol dir necessàriament que siguin externs, ja que el públic objectiu pot estar format també per membres de la comunitat universitària.

L’àmbit lingüístic català vs. l’exterior. Hi ha un principi que diu que, per defecte, les comunicacions adreçades a l’àmbit lingüístic català es fan en llengua catalana, i que les altres llengües es reserven a les comunicacions que s’adrecen fora d’aquest àmbit. Com a mostra, el reglament d’ús de la llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili.

En la mesura que les comunicacions digitals obren espais que transcendeixen el territori, fins a quin punt es pot mantenir la distinció entre àmbits lingüístics? I si cal mantenir-la, com s’ha de fer? En el cas d’una institució que tingui compte a Twitter, posem per cas, ha d’obrir comptes per a diferents llengües, com fa la Universitat Oberta de Catalunya: UOC_universitat, UOC_universidad i UOC_university?; ha d’alternar diverses llengües en un mateix canal, com fan la Universitat Politècnica de Catalunya o la Generalitat de Catalunya?

Altres qüestions. Un parell de reflexions finals. La primera: cal replantejar- se els criteris associats a la disponibilitat lingüística (en parlàvem en aquest apunt). Actualment, les tecnologies possibiliten la traducció màquina en múltiples dispositius. Cal deixar que sigui l’usuari qui es procuri la traducció si vol?, cal facilitar els mitjans per realitzar-la (accés a traducció màquina en línia)?, en quins casos?

La segona: cal revisar els estàndards de qualitat lingüística; ens hi empenyen la pressió de la immediatesa en les comunicacions digitals, l’augment del volum d’informació, l’augment del volum de traduccions associat al multilingüisme, l’eixamplament dels diversos graus d’institucionalitat de les comunicacions, entre altres factors.

En resum, els usos lingüístics actuals associats a les organitzacions superen el marc normatiu que els regula. Són, com en la imatge que il·lustra aquest apunt, un globus que vol enlairar-se, però no pot, pel llast d’un cotxe que va ser molt útil en altre temps però que ara es fa simpàtic però de funcionalitat impossible. Urgeix que creem espais per parlar-ne.

Nota: els exemples que poso són majoritàriament d’universitats perquè és l’àmbit que conec millor i que més m’interessa, però les situacions serveixen per a qualsevol administració.

Open Social Learning 09

Ahir i avui ha tingut lloc a la UOC l’Open Social Learning 09, el VI seminari internacional de la Càtedra UNESCO d’E-learning d’aquesta universitat, que ha aplegat ponents de renom com George Siemens, Stephen Downes, Jay Cross, Alejandro Piscitelli, Joel Greenberg, juntament amb la presentació d’experiències interessants en contextos molt diversos, i un nombre indeterminat de participants presencials i virtuals que han intervingut sobretot via Twitter: durant aquests dos dies s’han escrit més de 600 tuits i retuits (#eLChair09) a l’entorn del seminari. En aquest espai creat a Cloudworks per Antonella Esposito podeu consultar bona part de les intervencions que s’hi han produït i altres textos afins. Vull destacar algunes qüestions que m’han interessat especialment, tot i que potser han aparegut lateralment en el decurs del seminari:

How open?

M’ha interessat l’enllaç que ha facilitat Laura Czierniewicz, via Twitter, després de la seva intervenció com a ponent: “Eyes Wide Open“, un apunt del seu blog en què, tot i mostrar-se a favor del moviment pels recursos educatios oberts, presenta la necessitat de considerar graus d’obertura per atendre la complexitat de contextos molt diferents, i permetre així crear espais segurs que ajudin al desenvolupament de comunitats, de minories reals o simbòliques, lluny de les mirades i veus colonitzadores. Només cal fer un cop d’ull al mapa d’usuaris d’internet al món per prendre consciència d’aquesta necessitat.

How social?

Ara que el discurs de la política i la gestió universitària incorpora la idea de l’aprenentatge centrat en l’estudiant, em semblen rellevants les aportacions que es fan des del connectivisme; la visió de Downes de la ciència com una conversa, no com un feix de continguts que cal assimilar, ni tampoc un conjunt de procediments o pràctiques que cal dominar. Podeu consultar la seva intervenció i presentació al seminari.

What learning?

Ara també que alguns discursos redueixen la necessària transformació dels nous estudis de grau a una formació professional, em sembla interessant que un consultor com Jay Cross declari que s’ha acabat l’època daurada de la formació per a finalitats professionals iniciada a partir de la II Guerra Mundial, i que en el futur immediat  aprenenatge i feina es fusionen; que les empreses han d’esdevenir empreses centrades en els treballadors i en els equips de treball, com sentim a dir que la universitat ha de tenir l’estudiant en el centre.

Són tres pensaments fruit d’un seminari molt suggeridor, que ha tocat un tema clau en l’enfocament actual de l’aprenentatge.

Googlewave craze on Twitter, Shade Hizadi

He començat a experimentar amb Google Wave; no goso dir encara que l’he començat a fer servir. El que més m’ha cridat  l’atenció ha estat el canvi en el centre d’interès que per a mi representa respecte de Twitter o dels agregadors en l’ús que en faig majoritàriament. Si en aquests el meu interès se situa sobretot en les persones o organitzacions que segueixo, a GoogleWave es desplaça clarament cap a les discussions, les produccions col·lectives, les converses, les onades.

Tinc la impressió que per a Google Wave serà més bo que mai allò que els usuaris són els que acaben per definir els usos de les eines, i també que Wave ens serà de molta utilitat per als projectes en què treballem els serveis lingüístics: la integració de converses en temps real amb la producció col·laborativa de documents en línia és un element clau a l’hora de facilitar la feina dels equips de treball. També em sembla útil la possibilitat d’afegir-nos a onades públiques, és a dir obertes a tothom, sobre qüestions que ens interessen, encara que no en coneguem els creadors (m’ha semblat interessant, entre d’altres, Wave in Class), i crear-ne nosaltres de noves, obertes a persones amb qui compartim interessos però no coneixem.

Així mateix, en la mesura que els nostres usuaris s’apropiïn de Wave, haurem de plantejar-nos si l’integrem, i com, en els serveis que oferim. Comença a haver-hi onades que apleguen persones que volen fer intercanvis lingüístics o aprendre juntes una llengua; caldrà veure si van creixent més enllà de la fase d’experimentació i quins resultats produeixen.

Un aspecte que m’ha cridat l’atenció, i que alhora trobo inquietant, és la possibilitat d’afegir a les onades robots que automatitzen certes tasques, com l’Aunt Rosie, que ens permet traduir els missatges que escrivim, utilitzant la tecnologia de traducció de Google.

Si voleu una breu introducció sobre què és Google Wave, podeu consultar aquest article d’Enric Borràs a Vilaweb; per a una presentació més extensa, aquest vídeo de Google, i  per a una guia d’ús, The complete guide to Google Wave.

 

Si dedicàvem un dels darrers apunts al Connectivism and Connective Knowledge Online Course, avui presentem un altre cas que representa un desafiament al model d’universitat tradicional: la P2P University (P2PU), una “online community of open study groups for short university-level courses” que es caracteritza també per l’alta implicació i autogestió dels aprenents, a més de per uns continguts oberts i l’admissió de franc, si més no ara com ara. Ha començat aquest setembre amb una oferta de set cursos. Com a mostres, el programa del Copyright for educators, el blog del curs Cyberpunk literature o les presentacions dels alumnes de Neuroethics and international biolaw.

L’experiència de la P2PU i de projectes similars, lluny de ser vistos com a extravagàncies neohippies, haurien de servir com a laboratoris per transformar l’aprenentatge en les universitats tradicionals. Imma Tubella, rectora de la UOC, advertia aquest estiu que “academia i ccambio conjugan mal” en un article a El País en què  citava una frase, demolidora d’una exrectora de la Universitat d’Oslo: “Si quieres cambiar un cementerio, no puedes esperar gran ayuda de los que están dentro”. Entre els qui són fora, aquesta setmana m’han interessat les tres preguntes que planteja Seth Godin a les institucions d’educació superior: us convido a llegir-les.

 

Aquest matí ha tingut lloc el VIII seminari especialitzat en gestió del coneixement: comunitats en línia en l’àmbit públic, organitzat pel programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Ha estat un matí intens, en què hem pogut gaudir d’intervencions de nivell, que han combinat l’exposició teòrica amb la presentació i l’anàlisi de casos. Carlos Guadián ha parlat sobre el marc conceptual de les comunitats de pràctica; de l’imperatiu que tenen les administracions per innovar, d’acord amb la Llei 11/2007; de la manera diferent com s’entén l’open goverment als Estats Units i a Europa (accés a les dades vs. participació), i ha acabat amb la presentació del projecte, imprescindible, oGov.

Dolors Reig ha centrat la seva intervenció en les tipologies de comunitats, la necessitat d’obertura a l’exterior i la importància d’usar la tecnologia adequada. Ha apuntat també el debat, interessant, sobre si hi ha o no nadius digitals, i si no hauríem de parlar més aviat de saviesa digital, opció que ha defensat i que comparteixo.

Inma Grau ha explicat amb detall el cas de Forumclínic, una comunitat per a pacients de malalties cròniques; Palmira Ríos, en una intervenció mitjançant slidecast, el de Happing, i Mario Pérez-Montoro ha presentat els resultats d’una recerca que ha analitzat els factors clau d’èxit de les comunitats que s’han configurat en el programa Compartim, entre els quals, una certa presencialitat, alfabetització informacional i incentius. S’agraeixen aquestes anàlisis a fons,  més enllà dels flaixos habituals, com els milions que ha fet Dell al Twitter (en deuen haver fet més amb la promoció que els ha aportat la història que no de vendes directes).

També en el terreny aplicat, José Antonio Gallego ha presentat alguns exemples de càlcul del ROI d’una comunitat i d’indicadors a tenir en compte en la confecció de mètriques, en una intervenció  molt de “tocar de peus a terra”, que volia donar pistes sobre com presentar els avantatges de la constitució de comunitats de pràctica en una organització. Un projecte de mitjans socials, ha dit, ha d’aconseguir un d’aquests tres objectius: rebaixar costos, incrementar fonts actuals d’ingressos o crear noves fonts d’ingressos. Jay Cross ha tancat el matí amb una videconferència sobre aprenentatge informal, en què ha exposat que les comunitats, com les tòfones, es produeixen de manera natural però també es poden cultivar, que l’aprenentatge és un procés molt natural —cal fixar-se en com aprenen els infants: observant, parlant, experimentant…)—, i ha fet un interessant paral·lelisme entre els models d’aprenentatge (un a un, de grup i informal) amb els sistemes de govern i les opcions tecnològiques.

Hi ha hagut algun punt de debat, poc, a la sala i virtualment, sobre si es poden diferenciar o no les comunitats de pràctica i les d’aprenentatge, sobre l’afirmació de  Gallego que les comunitats com més jerarquitzades, millor, una afirmació que no comparteixo: els diferents rols que calen per al desenvolupament d’una comunitat no són una qüestió de jerarquia, i sobre el compromís dels professionals per esmenar continguts erronis a la xarxa, per exemple, la Viquipèdia.

Podeu consultar alguns dels materials del seminari a Sclipo, i les tuitades a Twubs.

 

Aquest estiu he llegit Free: the future of a radical prize, de Chris Anderson, una obra que té com a antecedent l’article del mateix Anderson publicat a la revista Wired, que vaig ressenyar en aquest apunt. El llibre analitza l’economia de la gratuïtat, els principis que la fan possible i els models de negoci en què es basa. Anderson contraposa l’economia dels àtoms a l’economia dels bits; mentre que la primera és inflacionària (els costos tendeixen a créixer), la segona és clarament deflacionària: hi ha abundància d’ample de banda, de megabits, de processament… i els costos marginals, o variables, tendeixen a zero —ens acosten al too cheap to meter o al too cheap to matter—; en definitiva, obren espai a la zerosfera. El preu zero té un efecte irracional, emotiu en els usuaris i consumidors, demostrat en alguns experiments més o menys casolans, que el desmarquen de tota la resta de l’escala de preus, presumiblement perquè en no haver-nos de desprendre’ns de cap cèntim que ens pugui portar a pensar que hem fet una mala tria, percebem que no hi tenim res a perdre.

Els models de negoci que analitza Anderson són els que ja presentava a l’article de Wired: freemium, publicitat, subsidis creuats, economia del regal o mercats no monetaris, i que vaig resumir en l’apunt que he esmentat abans. Al llibre els analitza amb més profunditat i explica quin model de negoci hi ha darrera de casos reals de productes i serveis gratuïts, tant del món dels bits com dels àtoms: l’empresa que facilita gratuïtament cotxes elèctrics el consum dels quals és inferior als de gasolina però prou més alt que els costos de l’electricitat per permetre el negoci de l’empresa; la companyia aèria que es planteja que volar serà gratuït perquè obtindrà els ingressos necessaris per altres vies, com la publicitat o el joc a bord; o la gratuïtat de llibres de text, de jocs de coberts, entre molts altres casos analitzats.

Són especialment interessants els apartats dedicats als mitjans de comunicació i la música, que expliquen molt bé com la zerosfera està canviant el model de negoci en aquests dos sectors, i com hi ha organitzacions que han sabut adaptar-s’hi i treure’n profit, mentre que d’altres s’instal·len en el lament i la voluntat de perseguir unes pràctiques que són imparables. Com a contrapartida hi he trobat a faltar una anàlisi del funcionament de les organitzacions que ofereixen serveis basats en el coneixement —com bona part dels que oferim els serveis lingüístics—, que no encaixen en aquesta dicotomia entre àtoms i bits.

I per acabar, una citació del llibre, que m’ha fet pensar:

The web has become the land of free, not beause of ideology but because of economics.

Dijous i divendres ha tingut lloc a Girona el Convit, I congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana. Ha aplegat més de 300 congressistes d’arreu dels Països Catalans, que treballen en diferents àmbits del sector públic (ajuntaments, universitats, governs, etc.) i també del privat, una diversitat que s’ha mostrat també en les intervencions dels ponents, fins al punt que un observador extern que hagués assistit al congrés i desconegués del tot la realitat amb què treballem ho hauria tingut molt difícil per acabar sabent què és ben bé un servei lingüístic i a què es dedica.

Què és, doncs, el que ens ha portat a totes les persones assistents a sentir-nos interpel·lades per aquest convit? Diria que tres coses: uns valors compartits en relació amb la llengua (sostenibilitat lingüística, multilingüisme equitatiu, promoció del català i les llengües minoritzades, digueu-ne com vulgueu); una actitud de compromís i una voluntat d’intervenir d’acord amb aquests valors, i un reconeixement, de nosaltres mateixes i dels altres participants, en el nom de servei lingüístic. Valors, actitud i reconeixement que ens constitueixen des dels inicis dels serveis i que perviuen evolucionant al ritme dels temps.

I en el temps actual, caldria, em sembla, que més serveis lingüístics i més professionals de la llengua comencessin a utilitzar eines de web 2.0, cosa que permetria desenvolupar de manera extraordinària l’esperit de col·laboració que ens caracteritza, el sharism avant la lettre que és també un dels nostres valors constituents, i que ens fa imparables.

Acabo amb un suggeriment per si algú s’anima a fer un segon convit. Crec que una de les coses que ha funcionat bé del congrés  ha estat el networking, la possibilitat de fer i reforçar xarxa amb altres professionals de la llengua. Trobo que, si hi ha un segon convit, seria molt interessant, que, a més de conferències, taules rodones i presentacions d’experiències hi hagués uns espais programats perquè els assistents poguessin parlar en grups reduïts al voltant d’alguns temes, proposats per l’organització, o bé pels mateixos participants, a l’estil dels talking circles a què feia referència en aquest apunt.

Deixo la presentació que vaig fer servir dijous al congrés Convit en la meva intervenció sobre “L’ús d’eines de web 2.0 per al treball col·laboratius, la comunicació i la projecció d’un servei lingüístic”.