
Ahir va ser un matàprofitós al Servei: conferència de l’Isidor Marà sobre Les universitats i la polÃtica europea de multilingüisme, i sessió de treball sobre experiències de suport al personal acadèmic que integra l’anglès, o altres llengües estrangeres, en la docència. De la sessió, em va despertar interès un element aparentment tangencial: la participació dels usuaris en els serveis i recursos que oferim.
La participació activa dels usuaris, o de la comunitat, una idea que m’agrada més,  és una tendència creixent, que els serveis lingüÃstics universitaris tot just comencem a explorar. Ens pesa sovint la visió del professional com a expert per damunt del professional com a facilitador, per molt que l’state of mind que és el web 2.0 sigui cada cop més una visió i una prà ctica interioritzades. Ens fa una certa por, encara, donar autoritat als usuaris —no és el mateix l’orientació a l’usuari, que l’apoderament (empowerment) dels usuaris—, i ens costa qüestionar-nos per ser conscients de com hem anat modelant unes creences que ens  dificulten emprendre accions més d’acord amb aquest state of mind i, en definitiva, més d’acord amb el nostre pensament. Per això ahir em va agradar veure que comença a haver-hi iniciatives que són un salt endavant, com l’experiència de la UPC de facilitar que els mateixos usuaris participin en l’elaboració de recursos lingüÃstics.
I em va agradar també descobrir dijous de la setmana passada el Google Translator Toolkit (l’esmentava breument en l’anterior apunt), que farà possible la creació de memòries de traducció a escala planetà ria, alimentades per usuaris professionals i no professionals de la llengua, una iniciativa que ens porta forçosament a qüestionar-nos el nostre paper com a serveis lingüÃstics productors de…, a reorientar-lo cap a camins fins ara inexplorats.
L’apoderament dels usuaris és un camà sense retorn: tant en la producció de recursos i serveis, com en la seva difusió i valoració (d’això darrer, en parlava cap al final d’aquest apunt). La qüestió és, o bé l’integrem en la nostra visió i actuació de serveis lingüÃstics, o bé els usuaris acabaran per prescindir de nosaltres, com els comença a passar als diaris en paper. No és cap amenaça, sinó una fantà stica oportunitat per abandonar llasts que ens pesen i obrir-nos a uns serveis que miren lluny, amb ambició, més enllà de les categories clà ssiques de cursos, traduccions, terminologia, planificació, etc. No és casualitat que el Google Translator Toolkit s’hagi desenvolupat en una empresa que té com a missió “organitzar la informació del món i fer que sigui útil i accessible”.
Nota: aquest apunt és fruit de les darreres converses que he tingut amb la Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i amiga, de qui sempre aprenc molt. Com se sol dir en aquests casos, la responsabilitat del que he escrit és només meva.