Marta Estella

Tag Archive 'traducció'

Gen 09 2011

Traducció xarxa: utopies i distopies

Posted in General |

Collective Strings 2

‘La traducció xarxa: utopies i distopies’ és el títol d’un article que m’ha publicat la revista Tradumàtica, al núm. 8, un monogràfic sobre localització i web. Hi presento una anàlisi dels canvis disruptius que experimenta actualment la traducció, a causa de les transformacions socials i econòmiques derivades de l’expansió dels serveis de web 2.0 i de la globalització dels mercats i del treball. La traducció xarxa ha esdevingut el paradigma de la traducció actual, amb un recorregut on convergeixen la traducció social en totes les seves manifestacions i les maquiladores virtuals de la traducció en entorns web; la cara i la creu del crowdsourcing: la utopia i la distopia.

La traducció xarxa representa un fort desafiament a la professionalització de la traducció, però alhora també obre nous camins per als professionals de la llengua. Sens dubte, són temps molt interessants i decisius per al futur de la traducció. Com veieu aquest futur? M’agradarà conèixer la vostra opinió.

Imatge: Fotografia  que vaig fer de la instal·lació Collective Strings, de Karoline H. Larsen, a l’exposició Værker der virker / Works at work (Copenhaguen 2009)


2 Comments

Jul 04 2010

De la llengua com a subministrament

Posted in General |

Llegeixo a Garcia i Stevenson (2009: 29) una idea que m’interessa especialment: la de la traducció entesa com a subministrament, un ideal que comença a emergir en l’imaginari col·lectiu. L’extensió, en efectivitat i popularització, de serveis de traducció automàtica a la xarxa com Google Translate porta a concebre la traducció com un subministrament, igual que la llum, l’aigua o el gas, és a dir un servei que està disponible a tothora i que podem utilitzar sempre que el necessitem, de manera extremadament senzilla.

Els darrers anys, els serveis lingüístics hem parat molta atenció als canvis que la xarxa comporta per a l’aprenentatge i ensenyament de llengües, i hem passat més per alt els canvis disruptius que la xarxa porta a la traducció. Hem imaginat uns aprenents autònoms que aprenen llengües en el seu trànsit per la xarxa, i no hem sabut valorar prou bé l’impacte que els serveis de traducció a la xarxa tenien en els usuaris, en les seves expectatives i les seves pràctiques. Mentre la traducció automàtica a la xarxa avançava imparable, ens parapetàvem en la fortalesa de la qualitat: la de la traducció humana a càrrec de professionals experts. Però potser la qualitat que valoren els usuaris molt sovint és una altra, més relacionada amb la satisfacció de disposar a l’instant d’una traducció comprensible, encara que no sigui perfecta (m’hi referia no fa gaire en aquest apunt). I d’aquí a no gaire, aquest fet ja no serà motiu de satisfacció, perquè serà assumit com el que cal esperar, i del que parlarem, en traducció, serà de la insatisfacció, la indignació fins i tot, que provoquen els talls en el subministrament, les caigudes del sistema.

Potser amb el temps, tots els serveis lingüístics seran entesos com a subministrament, però la traducció ja ho és ara.

—————-

Garcia, Ignacio; Stevenson, Vivian (2009). “Translation trends and the social web”. Multilingual, 103 (3): 28-31.

Imatge: Utility pole, de Daniele Sartori


No hi ha comentaris

Jun 12 2010

La traducció ja no és el que era

Posted in General |

Tres qüestions al voltant de la traducció que em semblen motiu de reflexió per als serveis lingüístics:

  1. La popularització de serveis de traducció gratuïts a la xarxa fomenta l’expectativa de poder disposar d’una traducció tan instantània i pròxima a la gratuïtat com sigui possible.
  2. En contextos on el que preval és l’accessibilitat a la informació, els resultats de la traducció màquina tenen uns índexs de satisfacció alts per part dels usuaris, que troben que aquestes traduccions els són útils. Dillinger i Gerber (2009), [document en pdf] n’aporten alguna evidència.
  3. El fenomen de la traducció social porta a qüestionar el perfil del traductor; actualment, una bona part de les traduccions que llegim o escoltem les han fetes no professionals. Pensem en els articles de la Viquipèdia que són traduïts d’altres llengües, les subtitulacions de serveis com DotSub i YouTube, les traduccions de software lliure (Firefox, Thunderbird, OpenOffice…) o d’empreses que confien als usuaris la traducció de les seves plataformes per a algunes llengües (Twitter, Google, Facebook…).

I dues possibles conseqüències:

  1. Obrir-se a recomanar un sistema de traducció màquina en línia per a determinades pàgines, continguts i llengües, i oferir com a servei la prevenció d’efectes negatius no desitjats; per exemple, un servei de llenguatge controlat en la llengua d’origen.
  2. Orientar-se cap a la reelaboració de continguts —els de promoció de serveis i productes, per exemple— per tal que siguin efectius en  audiències al·lòfones, i integrar-hi aspectes extralingüístics, com el tipus d’informació que s’espera trobar-hi o no, els colors, les imatges etc.

Imatge: Translate server error, de ross_tt


No hi ha comentaris

Jun 06 2010

El fanatisme dels processos

Posted in General |

 

Process-driven fanaticism: em crida l’atenció aquest terme que llegeixo a l’article Collaborative translation, de Beninatto i DePalma. L’empren per referir-se a un dels defectes del sistema tradicional de traducció, que es basa en la seqüència traducció – edició – revisió. Afirmen que entre els factors que fan minvar la qualitat dels treballs de traducció hi ha un plantejament que crea “highly compliant processes with lots of documentable steps, but very little added value”. Sostenen que la traducció no té per què funcionar a partir d’aquests esquemes tayloristes i que és molt més efectiu un model de traducció col·laborativa en què els projectes de traducció es fan en comunitats ad hoc.  Aquestes comunitats estan formades per traductors, experts en la matèria, dissenyadors i supervisors per part dels clients, coordinats pel gestor del projecte. Tothom participa en els projectes en temps real; no hi ha una seqüència de passos, sinó moltes persones que intervenen alhora, cadascuna des de la funció que té assignada. Els autors esmenten alguns casos d’èxit d’empreses i projectes que utilitzen aquest sistema i pronostiquen que d’aquí a poc temps les traduccions es faran al web, de manera continuada i a càrrec dels millors traductors, independentment d’on siguin i de les eines d’escriptori de què disposin.

Em sembla interessant el qüestionament de l’enfocament tradicional del treball per processos, més enllà de l’àmbit concret de la traducció. Quan arreu els temps de producció de productes i serveis es redueixen cada cop més, i hi ha disponibles plataformes per al treball col·laboratiu i la comunicació síncrona, penso si no seria possible, si no caldria, adoptar l’enfocament col·laboratiu que exposen Beninatto i DePalma com a model de treball per a una organització.

Imatge: Charlie Chaplin Modern Times,  d’Adam Crowe


No hi ha comentaris

Jul 28 2009

Eines d’idioma per al Firefox

Posted in Eines |

Cada cop més la personalització del navegador se’m fa necessària. Habitualment treballo amb el Firefox i trec molt partit dels complements (adds-on) d’aquest navegador per fer-me’l més meu. N’utilitzo diversos: el botó de Feedly, imprescindible; la barra de Google o Google ToolBar, per entrar a diversos serveis de Google; la de Facebook, que cada cop faig servir menys, la de Mister Wong, per desar, compartir i consultar enllaços, i algunes eines d’idioma, que és del que vull parlar en aquest apunt. Mozilla té 14 categories de complements per al Firefox, entre les quals n’hi ha una d’específica per a eines d’idioma, que conté més de 350 elements: entre molts d’altres, una extensa col·lecció de diccionaris; el Wikilook, que ens permet fer cerques a la Wikipedia i al Wiktionary dels mots que tinguem en pantalla; eines per a la transliteració, com el Transliterator; traductors en línia, o eines més miscel·lànies, com el Foxlingo, que  incorpora un metatraductor amb l’opció de traduir entre més de 2.000 parells de llengües utilitzant 36 traductors en línia (Google, OpenTrad, Apertium, Lucy -Translendium, etc.) i també enllaços a correctors, sintetitzadors de veu, recursos per a aprendre llengües, etc.

Una opció interessant relacionada amb els complements són les col·leccions, agrupacions de complements fetes per Mozilla o pels mateixos usuaris. Hi ha la possibilitat de subscriure-s’hi per estar al corrent de les actualitzacions. Hi ha col·leccions de tot tipus, també d’idioma, com, per exemple, una col·lecció per al català, una altra per a l’èuscar i una altra per als aprenents de japonès. Són un recurs molt útil i no és gens difícil utilitzar-les. Aquest vídeo explica com fer-ho:

Add-on Collections: Overview from Justin Scott on Vimeo.


No hi ha comentaris

Set 24 2008

El multilingüisme avança a Europa

Posted in General |

Logo multilingüisme CE

La Comissió Europea ha publicat la comunicació “Multilinguisme: un atout pour l’Europe et un engagement commun“, un text que es fa ressò del treball dels darrers anys promogut per la mateixa Comissió en aquest àmbit, i del qual destaco uns quants elements que m’han semblat positius. En primer lloc, la voluntat explícita d’introduir un canvi qualitatiu per presentar una estratègia global sobre multilingüisme que transcendeixi l’àmbit de l’educació i se situï en els dos objectius principals de l’estratègia de Lisboa: la cohesió social i la prosperitat.

Com a qüestions més concretes, la necessitat de valorar totes les llengües (maternes, parlades a casa i en l’entorn pròxim) [punt 4.1], i com això pot esperonar les persones que hi tenen contacte a aprendre aquestes llengües, fet que podem posar en relació amb dues altres qüestions que recull el document: la necessitat que tenen les empreses de millorar la gestió lingüística i fer atenció als mercats emergents, com el Brasil, Rússia, Índia i Xina. [5.1.], i  la necessitat d’aprofitar els recursos lingüístics, sovint ocults, de les persones que hi treballen. També és interessant el reconeixement de la relació entre multilingüisme, creativitat i innovació (i el compromís de difondre un estudi que avala aquesta relació). I molt positiva la invitació als estats membres a facilitar als no nadius cursos en la llengua o les llengües (el destacat és meu) del país d’acollida.

El document  mostra preocupació perquè la millora en el coneixement de llengües es limita a l’anglès [6.1], i aposta per millorar els mètodes que faciliten la comprensió i la comunicació bàsica en diverses llengües, com també per donar valor i desenvolupar les competències lingüístiques adquirides fora de l’educació formal.

Així mateix, es reconeix també la necessitat de produir continguts multilingües  i les tecnologies lingüístiques [4.2], i el paper creixent dels serveis de mediació cultural i interpretació [4] i de la traducció (humana i màquina, segons les finalitats), especialment de la traducció d’obres literàries en les llengües menys utilitzades [7], que facin bona l’afirmació d’Umberto Eco, citada al document: “la lingua dell’Europa è la traduzione”.

És, sens dubte, un document que haurem d’aprofitar per fer avançar el multilingüisme a Europa i el plurilingüisme de les persones que hi vivim, com també moltes iniciatives que ja fa temps que es desenvolupen en aquesta línia.


No hi ha comentaris