Marta Estella

Tag Archive 'serveis lingüístics'

Jun 06 2011

Jyväskylä [2]: el Centre de Llengües

Posted in General |

Kilieskus – Language Centre

La Universitat de Jyväskylä té un Centre de Llengües potent, integrat per 85 professionals que treballen per promoure l’aprenentatge de les llengües i la comunicació. Crida l’atenció l’aposta ferma per transcendir l’àmbit de la llengua estricta, amb una oferta que recorre la competència intercultural, la comunicació per al món laboral i la comunicació amb finalitats acadèmiques. Communication in a Multicultural Workplace, EU Presentations, Autoethnography: Writing from Self, Qualitative Research Writing, Working with Corpus Tools són alguns dels cursos de l’oferta en anglès.

Destaquen així mateix la varietat i la flexibilitat: cursos dirigits en 16 llengües, recursos per a l’aprenentatge autònom en una quarantena i un programa de parelles lingüístiques obert a totes les llengües; oferta presencial i semipresencial, o cursos que van de les 8 a les 70 hores de presència, amb una àmplia gamma intermèdia, atenent les característiques del curs i el públic a qui s’adreça.

És remarcable el programa de parelles lingüístiques, EOTO. Creat el 1993, es tracta d’un programa semidirigit: el Centre de Llengües, que n’ha bastit l’itinerari formatiu i que en certifica l’assoliment, hi posa també el suport d’un professor, que no ha de conèixer necessàriament les llengües que intercanvien els aprenents.

Entre els recursos que ofereix el Centre, destaquen KOPS, una eina per planificar l’estudi de llengües i comunicació, i Omnibus, un recurs per a la preparació per a l’aprenentatge en línia. Són dos recursos senzills, d’estètica caduca, que mostren, però, la voluntat d’atendre les diverses maneres d’aproximar-se a l’aprenentatge de llengües.

El Centre de Llengües té aliances amb departaments i centres de la Universitat de Jyväskylä, amb els quals participa en projectes com Language Campus o F-Shape. Així mateix, conjuntament amb la Unitat de Comunicació i Promoció, ofereix serveis de traducció, revisió  i edició de textos, amb un enfocament que va també més enllà de la llengua i entra en la competència cultural, les relacions públiques i els mitjans de comunicació. Des d’aquest àmbit han començat a treballar en un projecte molt semblant a la nomenclatura interuniversitària en anglès de les universitats catalanes.

En definitiva, el Centre de Llengües de la Universitat de Jyväskylä és un projecte ambiciós, amb una trajectòria d’estratègia sòlida i orientada a resultats, com es pot veure en aquest quadre resum de l’activitat dels darrers anys [pdf]. Un Centre de Llengües que sap què vol. En paraules de la seva directora, Peppi Taalas:

Our aim is that every student graduates with the language skills needed to communicate their expertise to others in a confident and competent way no only in their native language, but also in other required languages.


No hi ha comentaris

Mar 27 2011

Balanç del 2n Convit

Posted in Jornades |

Logo del 2n Congrés Convit

Acabat el 2n Congrés Convit, s’imposa fer-ne balanç. No m’és gens fàcil. Hi ha elements de pes en el plat positiu de la balança: l’encert dels dos eixos que han articulat el Congrés, immigració i empresa; la creació d’un espai per “compartir experiències i inquietuds, i proposar eines i estratègies”, objectiu principal de la trobada; el gruix de les qüestions tractades, que Jordi de Bofarull, brillant, va resumir en les conclusions del Congrés; el format de les intervencions: les entrevistes públiques enlloc de conferències i les tertúlies dirigides enlloc de taules rodones (excel·lent, la conducció de Coia Ballesté, dijous), i, finalment, la consolidació de la iniciativa: després de Girona, el 2009, i ara Reus, Perpinyà i Alcúdia han presentat candidatura per ser seu del 3r Convit.

Però també em pesen els interrogants: ¿no hem fet del Convit un espai-temps on ens recreem amb la il·lusió d’un futur per al català que no podem sostenir en la realitat, present o futura?, ¿un recer on ens sentim comfortables al voltant d’un discurs conegut que ens tranquil·litza i ens referma en les nostres conviccions, fora del “món hostil” que hi ha a l’exterior?

La meva aportació per al 3r Convit: fem créixer aquest espai de trobada i reflexió, que ja se’m fa necessari, i obrim una mica les portes perquè hi corri l’aire.


2 Comments

Mar 24 2011

Primer dia del 2n Convit

Posted in Jornades |

Logo Congrés 2n Convit

Agrupo en aquest apunt les piulades que he fet avui durant el 2n Convit, Congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana.

  • Intervé Andreu Domingo, entrevistat per Rita Marzoa. [Format] Arriscat i interessant
  • Domingo: Sistemes migratoris diversos però convergents als territoris de parla catalana
  • Domingo: [Als] Països Catalans, sistemes de reproducció complexos basats en la immigració. Però heterogeneïtat de cada territori administratiu
  • Domingo: El català, element d’identitat perquè ha estat eina d’integració, per a l’ascensió social
  • Domingo: Immigració, [cal considerar-la] fet fundacional de la identitat catalana. Clau: coneixement i ús del català = millora de vida per a la població immigrada?
  • Patricia L Duarte desmunta el tòpic del monolingüisme castellà dels immigrants llatinoamericans. Diu que parla català a pesar dels catalans
  • [Coia] Ballesté: El català és més simbòlic i el castellà més pràctic?
  • [Amado] Alarcón: Etnoestratificació laboral, associada a l’ús d’una llengua. Precarització, rebuig als immigrants: [perill que el] català [sigui] vist com a llengua d’explotació
  • Ben Ali: Nouvinguts fins quan? Pregunta que demana respostes
  • Duarte: El voluntariat lingüístic mostra la ficció: si el català s’usés normalment no caldria voluntariat
  • Ballesté: Acollim bé. Integrem bé?
  • Alarcón: Els immigrants demanen cursos de català diferenciats segons l’origen lingüístic dels alumnes
  • Duarte: No falten eines, falten catalans que parlin català
  • El derrotisme desincentiva l’adopció del català. Saperas: “Ningú s’apunta a un club de futbol que va a la cua”
  • L’empresa com a palanca de canvi lingüístic. Alarcón: Molts joves comencen a parlar català quan comencen a treballar
  • [Josep M.] Canyelles: Cal fer entrar la llengua en la responsabilitat social, o si no, s’utilitza la responsabilitat social per deixar la llengua a banda
  • Canyelles: La llengua com a responsabilitat social continua sent tabú. La por anul·la la complexitat
  • Prats: Moltes empreses s’adonen que l’ús del català és un avantatge competitiu. Els mitjans socials hi ajuden perquè no hi ha barrera de cost.

Demà, més!


No hi ha comentaris

Mar 10 2011

La dificultat de posar preu al valor

Posted in General |

Value
Avui he rebut encara una mostra de reconeixement per les II Jornades d’aprenentatge de llengües que van tenir lloc a la UAB fa quinze dies. Personalment me’n sento poc mereixedora però l’he acceptat de grat perquè em sembla un reconeixement merescut a l’equip de persones que van treballar activament en l’organització de les Jornades. Ha estat en la sessió de debat estratègic sobre la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats. Segones Jornades d’aprenentatge de llengües i debat estratègic de la Comissió de Llengua, dos esdeveniments per als quals hi ha hagut una inversió notable en hores de dedicació, certament, però sobretot hi ha hagut una inversió en compromís, ambició, professionalitat i generositat, uns valors difícils, si no impossibles, de quantificar. De la mateixa manera, es fa difícil, si no impossible, quantificar el valor que aquests dos esdeveniments aporten com a resultat. Quant val la satisfacció, la il·lusió i l’energia renovada amb què se n’anaven molts dels participants a les II Jornades?, o quant val el suport tècnic de la Comissió en els posicionaments institucionals de la Xarxa Vives sobre la llengua? No tenen preu, no disposem d’instruments per mesurar-ne el valor, però, no obstant això,  aporten valor, ho sabem. Com sabem que el que de debò val, el que de debò compta és el capital intel·lectual que hem anat acumulant amb els anys els serveis lingüístics, un capital imprescindible i no externalitzable.

Acabo amb un fragment d’un apunt que vaig escriure aviat farà dos anys, que em sembla del tot vigent:

Cada cop és més clar el valor del capital intel·lectual en les organitzacions, per molt que els estats comptables tradicionals continuïn ignorant aquest fet. En els serveis lingüístics universitaris, crec que el punt fort del capital intel·lectual és el capital humà, o les competències de les persones, molt per davant del capital estructural o l’estructura interna (procediments, gestió, dominis a internet, registres de marca, etc.), i el capital relacional o l’estructura externa (explotació de bases de dades d’usuaris, fidelització d’aquests, notorietat, etc.). Fins i tot diria que el capital relacional depèn en bona mesura de la reputació dels professionals dels serveis i les relacions que estableixen amb altres professionals, més que no del mateix servei com a organització. Molts projectes i encàrrecs de feina es fan perquè hi ha confiança en la capacitat d’unes persones per portar-los endavant, i d’aquests vincles personals, d’aquest networking, en surten les aliances més sòlides.

Aquesta situació es pot considerar més o menys satisfactòria, però és un fet, i seria absurd fer veure que les coses són d’una altra manera. I potser és inevitable que sigui així quan es tracta de treball postfordista, un treball que no es pot clonar, espedaçar o empaquetar en sèrie.  […]

Imatge: Value, de Roscoe van Damme


3 Comments

Des 02 2010

L’encert del segon Convit

Posted in Jornades |

Logo 2n Congrés Convit

S’ha obert la inscripció al Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana. L’esdeveniment gira entorn de dos eixos: llengua i immigració, i llengua i empresa. Em sembla un gran encert aquesta tria: són dos àmbits clau en la configuració de les pràctiques lingüístiques a Catalunya. D’immigració i llengua, se n’ha tractat a bastament, molt sovint des de la mirada de l’acollida lingüística i de la projecció de la veu dels nous catalanoparlants. A l’empresa s’hi ha parat menys atenció, i els estudis i accions que s’han fet en aquest àmbit han tingut menys ressò, una tendència que ha començat a canviar darrerament. Estudis com l’ELAN.cat sobre el multilingüisme a les empreses, recursos com El multilingüisme als webs d’empresa, formació com el postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural exemplifiquen aquest gir, del tot necessari. Benvingut, doncs, aquest Convit de la ciutat de Reus, seu del congrés, a “compartir experiències i inquietuds, i proposar eines i estratègies que permetin l’adequació al nou context social i que responguin a les necessitats presents i futures”.


No hi ha comentaris

Nov 14 2010

Llengües a la universitat, visions de l’Erasmus Staff Week

Posted in General |

Aquesta setmana he fet una sessió sobre el multilingüisme a la UAB per als participants a l’Erasmus Staff Week que organitza periòdicament la UAB. És una trobada de professionals d’universitats d’arreu d’Europa que vénen a conèixer la UAB en el marc del programa Erasmus.

En les darreres edicions he percebut un canvi en el coneixement que tenen els participants sobre la situació lingüística a Catalunya i, més concretament, a les universitats catalanes, un coneixement millor que no fa uns anys. I sobretot he percebut una canvi en com se situen en relació amb aquesta situació i la política lingüística de la Universitat. Diverses persones van posar de manifest el paral·lelisme que hi trobaven amb les seves universitats i amb els països dels quals procedien: Finlàndia, Romania, Noruega, entre d’altres. Val a dir que majoritàriament són persones que treballen en l’àmbit de les relacions internacionals de les seves universitats, no professionals de les llengües. Cap qüestionament, i sí interès perquè els estudiants tinguin una informació adequada sobre la llengua o les llengües utilitzades en la docència dels diversos grups classe. Un canvi certament positiu, en el qual és important el paper de persones d’arreu que poden narrar una experiència lingüística enriquida durant la seva estada a Catalunya, com els testimonis d’aquest vídeo produït per al portal Intercat, parlat en català i subtitulat en nou llengües: català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, xinès, gallec, èuscar i occità.

YouTube Preview Image

No hi ha comentaris

Mai 08 2010

Aplicacions pedagògiques del web 2.0

Posted in General, Jornades |

 

Ahir va tenir lloc a UAB Idiomes Barcelona la jornada sobre Aplicacions pedagògiques del web 2.0. Una jornada exquisida que tanca el cicle d’actes organitzats aquest curs per commemorar el desè aniversari d’aquest centre. Felicito l’equip de professionals d’UAB Idiomes Barcelona per l’encert de la jornada, tant en el plantejament com en la materialització. Vaig tenir el plaer de presentar-hi la sessió de la tarda, en la qual Ian James, Joan-Tomàs Pujolà i Enric Serra van traçar camins ben suggeridors sobre la pràctica docent en l’aula d’idiomes i sobre els fonaments que sostenen l’ús intensiu del web 2.0 i la integració de la literacitat digital en l’ensenyament i aprentantge de llengües. Un bon final per a una jornada que havia començat amb força, amb les intervencions de Nicky Hockly i Jamie Keddie, que van mostrar una excel·lent tria de recursos i activitats, seguides de la presentació del model d’UAB Idiomes 2.0 a càrrec de Javier Sánchez Bolado i Kieran Donagy i, per tancar el matí, l’experiència de Beatriz González i Lola Torres en el foment de l’autonomia dels aprenents.

Vaig sortir-ne amb energia i ganes de debatre sobre moltes de les qüestions que es van anar desgranant al llarg de la jornada. N’apunto tres que em pre-ocupen darrerament:

  • Constato una eclosió de pràctiques docents en l’ensenyament de llengües mediades per la xarxa, o el web 2.0, que contrasta amb les gairebé nul·les manifestacions sobre aquesta qüestió en termes d’estratègia directiva dels serveis lingüístics i dels centres d’idiomes: quins són els objectius prioritaris de l’organització en relació amb la xarxa, i quin n’és el marc de funcionament. A què es deu aquest silenci en l’àmbit directiu? No s’han sabut comunicar prou bé els beneficis de la xarxa, o els riscos de no marcar-hi la pròpia empremta?  Sobre l’estratègia 2.0 en els serveis lingüístics, en parlava no fa gaire a l’article “Els serveis lingüístics 2.0”, publicat a Llengua i Ús, núm. 46 (p. 38).
  • En relació amb el punt anterior, trobo a faltar també anàlisi de resultats, tant en el nivell d’evidències sobre els efectes de les aplicacions pedagògiques del web 2.0 en l’aprenentatge de llengües, com en el nivell més estratègic: ROI, mètriques, etc. No les tenim perquè no hi ha estratègia directiva?, perquè potser és prematur? No ens recreem en l’experimentació?
  • Trobo a faltar les veus dels aprenents de llengües, més enllà de testimoniatges puntuals, unes veus que en uns moments en què sembla que tot està en qüestionament, em semblen fonamentals. Per exemple, es poden bandejar els campus virtuals per obsolets, però un estudiant universitari que, amb els nous graus, pot arribar a tenir tres i quatre professors en una mateixa assignatura, com viuria un procés d’aprenentatge que calgués evidenciar en múltiples plataformes escollides per aquest contingent de docents?

De ben segur que sobre aquestes i altres qüestions tindrem ocasió de parlar-ne amb els amics i amigues d’UAB Idiomes i d’altres professionals que tresquen pels mateixos camins.

Fotografia: Agustí Camps


6 Comments

Gen 19 2010

Noves formes de comunicació institucional

Posted in Jornades |

 

 Foto publicada a 18a sessió web, molta assistència i debat!, del Bloc Gencat

Aquest matí Jordi Segarra ha conduït la 18a sessió web de la Generalitat de Catalunya, en la qual ha presentat algunes idees sobre les “Noves formes de comunicació institucional”. En destaco les següents:

La importància de l’estratègia i de no deixar-se enlluernar per les darreres meravelles que ens ofereix la tecnologia, una qüestió que tot i ser coneguda sovint no es té prou en compte. Tot i això, val a dir que trobo essencial també deixar una porta oberta a l’experimentació, a la passió (en parlàvem en aquest apunt), claríssimament en el cas dels serveis lingüístics; entenc els riscos d’aplicar-ho a la comunicació política, l’àmbit en què treballa Segarra.

La inutilitat del copiar i enganxar. Les fórmules d’èxit no es poden traslladar acríticament a altres contextos per a les quals no han estat pensades. Tot un repte, trobar el punt just del benchmarking.

La necessitat de segmentar els públics, fins al nivell de cada persona: la política ja no és territorial (ni sectorial, hi afegiríem), és personal. També els serveis lingüístics hem de saber adreçar-nos personalment als nostres usuaris, i a aquells que no potser ho seran mai.

La conveniència de comptar amb líders socials (mavens) que ens facilitin la conversa amb tothom des de la seva capacitat d’influència en les comunitats.

I finalment, la importància de l’emoció. Deia Segarra que en les campanyes polítiques l’emoció preval damunt la raó. Valdria la pena provar si, apel·lant més a les emocions, els serveis lingüístics aconseguiríem fer arribar millor el nostre missatge, carregat de raons que no sempre són ateses.


5 Comments

Des 18 2009

Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0

Posted in General, Lectures |

 

Deixo l’enllaç al darrer número, el 46, de Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, en el qual m’han publicat l’article “Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0“. Hi tracto dels aspectes socials i tecnològics del paradigma 2.0 i dels efectes que tenen en les organitzacions, amb una atenció especial als serveis lingüístics.


3 Comments

Set 22 2009

La importància de la in-corporació (embodiment)

Posted in General |

 Embodiment

Cat, 365.080310: 147 (:3)

Avui, en l’acte d’inauguració del curs acadèmic a la UAB, la lliçó magistral ha estat llegida per una persona que substituïa l’autor. Aquest, el Prof. José M. Ricarte, que no hi ha pogut assistir per motius de salut, havia preparat dues versions del text: la versió per ser publicada, repartida a l’inici de l’acte, i la versió que havia d’exposar davant l’auditori present a la sala d’actes. La seva indisposició ha fet que la persona que el substituïa en llegís la versió per ser publicada, l’única opció viable, certament, però que ha tingut els assistents una hora escoltant fil per randa un text que teníem a les mans.

Aquest fet m’ha portat a pensar en la  importància de la in-corporació, de l’embodiment. Quan cada cop més els continguts són accessibles des de múltiples canals, la transmissió de continguts no pot mantenir-se com la raó de ser de les sessions presencials. El valor d’aquestes deriva cap a la capacitat de comunicació de qui es posa davant d’un auditori. I no és estrany, doncs, que es valori sobretot qui, a més de provocar la reflexió, aportar dades, obrir noves vies, etc., sigui capaç de seduir, d’esdevenir un autèntic showman (woman). Els qui vam participar al juliol al congrés Convit vam poder gaudir del show de Genís Roca. L’experiència d’escoltar i veure la seva intervenció té poc a veure amb la lectura que puguem fer dels seus apunts o presentacions, una virtut a l’abast de poques persones, i un element a tenir en compte en la formació que oferim els serveis lingüístics, que ha de ser menys estrictament lingüística i més orientada globalment a la comunicació.


No hi ha comentaris

Next »