Marta Estella

 

Newspaper, just.Luc

En l’apunt anterior feia referència a com treballen els ja gairebé nous professionals de Catalunya. Un nou exemple: el recull mediàtic de la Jornada Estudiants pel Català elaborat per la Plataforma Universitària pel Català comença amb l’impacte que ha tingut la jornada en la blogosfera catalana. Res a veure amb els dossiers de premsa a què estem acostumats a la universitat. Algú pot pensar que, situats a Catalunya, és més interessant, posem per cas, La Opinión de Tenerife o La Voz de Avilés que no, per exemple, el blog de l’Enric Canela? Doncs bé, els dossiers de premsa de les universitats ignoren el que es publica en blogs que són tot un referent per estar al dia de l’actualitat universitària, mentre s’esmercen a resseguir obstinadament qualsevol rastre de mínima relació amb la universitat en els mitjans més inusitats. I no cal dir que no fan cap referència al que es diu de la universitat al Facebook, Twitter o altres canals que utilitzen a bastament els estudiants i altres membres de la comunitat universitària, on podem seguir debats tan interessants com el que ha encetat el professor Miquel Duran al Facebook sobre la universitat 2.0.

Jo fa temps que no segueixo els reculls de premsa, si no és per un fet molt puntual. No hi sé veure l’interès. El meu recull personalitzat me’l proporciona actualment Feedly, un lector de RSS multimèdia, amb l’ajuda d’eines com Huubs, un cercador de notícies en català —que he descobert fa poc gràcies a en Miquel Strubell— que em permet subscriure’m als termes de cerca que m’interessen. Trobaria molt més útil que la universitat ens facilités la descoberta de fonts interessants a les quals poguéssim subscriure’ns, que no dossiers empaquetats i iguals per a tothom que difícilment poden servir a ningú.

En l’apunt anterior  destacava la importància d’escoltar a la xarxa el que es diu de nosaltres, dels nostres referents, dels nostres competidors, i comentava la utilitat de les alertes de Google. El que em resulta més útil, però, per escoltar a la xarxa són les subscripcions RSS (Really Simple Sindication). De manera molt resumida, és la possibilitat que ens ofereixen els blogs i molts webs de subscriure’ns-hi, de manera que cada vegada que publiquen un contingut nou, el rebem directament, sense necessitat d’anar al web i entrar-hi.

Per fer una subscripció ens cal un agregador o lector, una eina imprescindible per a qualsevol persona que hagi d’estar al corrent de les tendències en el seu àmbit professional, de les notícies crítiques en el seu entorn, del que passa al món…, és a dir, per a gairebé tothom. Habitualment faig servir el Google Reader, un servei gratuït de Google que em permet, en poc temps, estar al dia de webs i blogs ben diversos, des de blogs de companys de professió, el blog per a la comunicació interna del Servei, les notícies de la UAB i d’altres institucions, el que es publica sobre llengua al Recercat fins a l’actualitat de l’escola de la meva filla. A més de seguir blogs i webs concrets, també em serveix per seguir paraules clau que m’interessen. En aquest cas, el Google Reader dóna la llista de webs i blogs on apareix el terme que hagi triat per a la cerca. El funcionament és molt senzill, ja que funciona com una adreça d’internet que es pot consultar des de qualsevol navegador i des de qualsevol ordinador. El Google Reader també permet marcar com a destacats les entrades que ens han interessat més i compartir les que vulguem, en un espai públic que ens ofereix Google, que podem integrar també en un blog o un web.

Darrerament he començat a fer servir el Feedly, un agregador que s’integra amb el Google Reader i funciona com a plugin del Firefox. Respecte d’aquest darrer, trobo que millora molt l’experiència d’usuari en la presentació de continguts (en format de diari) i que ofereix una aplicació interessant, el Feedly Mini, una petita barra que apareix al capddavall de les pàgines on ens trobem i que facilita molt poder destacar o compartir la pàgina al Google Reader, enviar-la al Twitter, o veure les vegades que ha estat compartida a serveis com Digg o Friendfeed, entre altres utilitats. Un altre tret interessant és que, quan fem una cerca al Google, ens presenta, agrupats, en primer lloc els resultats qua apareixen en els blogs i webs que seguim habitualment. Si ja feu servir el GoogleReader, és el recomano.

Ocasionalment, encara faig servir el FeedReader, un lector que, a diferència dels anteriors, en la versió gratuïta hem d’instal·lar en un ordinador i només el podrem consultar des d’aquí. Com a punt fort, hi trobo les possibilitats que té de personalitzar el seguiment de paraules clau perquè faci cerques en uns llocs predeterminats que podem seleccionar (per exemple, YouTube, Del.icio.us, etc.) i els smartfeeds, que podem configurar perquè cerqui en variables com el títol, el cos del text, la data, etc.

Acabo amb un vídeo de Commoncraft sobre què és i com fer servir l’RSS: