Marta Estella

Tag Archive 'política lingüística'

Set 25 2010

Aranès, anglès i terceres llengües

Posted in General |

Smarties
Dimecres el Parlament va aprovar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran (text en pdf). Una bona notícia, sens dubte, principalment per dos motius, que resumia el vicepresident del Govern en aquestes paraules: [la llei] “recupera la legitimitat d’una llengua que és part del nostre patrimoni cultural i històric”, i “permetrà que la seva identitat [d’Occitània i l’Aran] sigui reconeguda de forma indiscutible”.

La llei també introdueix, sense fer-ho explícit, una qüestió que em sembla interessant: els diferents graus d’oficialitat que pot tenir una llengua. Concretament, estableix que les lleis del Parlament s’han de publicar en aranès, versió que té caràcter oficial (art. 7.1), però no així les disposicions, resolucions i acords, que només s’hi han de publicar si afecten específicament l’Aran. Així mateix, estableix que totes les persones poden utilitzar l’occità en les relacions escrites amb l’administració de la Generalitat i els organismes i les empreses que en depenen, arreu de Catalunya (no només a l’Aran), sense que se’ls pugui exigir cap tipus de traducció, i que també poden utilitzar l’occità en el servei unificat d’informació i consulta ciutadana de la Generalitat de Catalunya (art. 6.2). És a dir, l’occità és oficial a Catalunya, sense que d’aquesta oficialitat se’n derivin els mateixos drets que per al català i el castellà, llengües oficials de Catalunya.

Aquesta graduació en l’oficialitat d’una llengua hauria de servir per a altres casos; per exemple, per al reconeixement de l’anglès a la universitat, una necessitat cada cop més evident, i no per això resolta. Les universitats a Catalunya ja expedeixen certificacions en anglès; l’anglès s’utilitza cada cop més en la docència, però la legislació vigent només estableix drets i deures per a professorat i alumnat en relació amb el català i el castellà; l’anglès és també cada cop més requisit per a la selecció i promoció del personal d’administració i serveis, etc. Caldria, em sembla, donar a l’anglès un cert grau d’oficialitat, dotar les universitats d’un marc per a l’ús de l’anglès que asseguri la disponibilitat lingüística en aquesta llengua, en la mesura que es consideri convenient, i els drets i deures que es deriven de la docència en anglès. I cal, sobretot, no continuar fent veure que l’anglès és una tercera llengua, al costat del francès, l’alemany, l’italià… Si la realitat i la voluntat política discriminen clarament l’anglès d’aquestes altres llengües, val més que ho reconeguem.

Imatge: Smarties + Boring English Project = Pictures, Krug6
CCccautoriaccdinersccigual


Comentaris tancats a Aranès, anglès i terceres llengües

Set 15 2010

Sobre el decret d’acreditació lingüística a la universitat

Posted in General |

 

Ahir el govern va aprovar el decret sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats catalanes. És la culminació d’un procés molt llarg, massa llarg, i tortuós, que ha patit fortes pressions de sectors que han jugat fort perquè el decret no s’aprovés. Però finalment s’ha aprovat, gràcies a la tenacitat, la professionalitat i la destresa de moltes persones que han treballat perquè el decret arribés a bon port. Cal reconèixer i agrair la feina feta.

Dit això, faig uns comentaris a propòsit del decret:

  • Una aposta clara pel multilingüisme (o, si més no, pel trilingüisme català-castellà-anglès) és necessària, i juga a favor de la llengua catalana. Una universitat d’excel·lència és indissociable de la competència lingüística suficient en la llengua pròpia i en anglès, com a llengua franca de la comunitat acadèmica internacional. El nivell suficient de llengua és un element de qualitat, i això val per a totes les llengües que s’utilitzen a la universitat. El decret fa una referència escarida a les “terceres llengües”, que només hi són presents com a requisit per al professorat que pot estar exempt d’acreditar un nivell de català per la seva dedicació a la docència i la recerca en aquestes llengües. Català i anglès no haurien de ser opcions alternatives; el professorat que fa docència en català també hauria de tenir un nivell d’anglès adequat a l’activitat acadèmica.
  • Hem de saber recórrer a la doble oficialitat, sense manies. Un plantejament d’inici orientat a assegurar el nivell suficient de les dues llengües oficials a Catalunya potser hauria facilitat el procés.
  • Em sembla que hauríem de començar a considerar com a situació per defecte la de les persones que ja han acreditat el nivell suficient de català en l’ensenyament obligatori, i passar a la categoria d’ “altres mitjans per a l’acreditació del coneixement de català” els certificats i títols de català que expedeix la Generalitat de Catalunya i els que hi són equivalents. Seria una manera de mostrar que, a mesura que passen els anys, es van convertint en la via excepcional d’acreditació.

Felicitem-nos, doncs, pel decret, i aprofitem el que hem après en aquest procés per orientar les accions futures.


No hi ha comentaris

Set 07 2010

CercleS, encara: projectes i recursos que m’han interessat

Posted in Jornades |

 Dono compte succintament d’uns quants projectes i recursos que s’han presentat o esmentat a la 11th International CercleS Conference  i que m’han interessat:

Espero que vosaltres hi trobeu també punts d’interès, en aquests recursos.


No hi ha comentaris

Set 05 2010

CercleS Conference: Language Policy and Innovation

Posted in Jornades |

CercleS Conference

A punt de deixar Hèlsinki, escric unes notes sobre la 11th International CercleS Conference, que enguany ha tingut com a lema: University Language Centres – Language Policyand Innovation. CercleS és una confederació de centres, serveis, departaments, facultats i instituts que treballen en llengües a Europa. Hi ha unes 300 entitats que en són membres, provinents de 22 estats.

M’ha semblat destacable que l’organització demanés als ponents que féssim la presentació “bilingually in a manner that best suits the purpose of your presentation”. Una petició que, en termes generals, només hem seguit els participants de Catalunya, Finlàndia i Bolzano, però que, no obstant això, és important en la mesura que mostra un posicionament clarament favorable al multilingüisme, que no és habitual en congressos internacionals.

Al congrés s’han fet evidents unes quantes tendències i trets comuns en relació amb la gestió de les llengües a la universitat a Europa: una tendència que em sembla important és que les universitats tendeixen a formular explícitament quina és la seva política lingüística; en algun cas, per imperatiu legal, com és Finlàndia, on el govern va demanar a les universitats que disposessin d’un document sobre política lingüística abans d’acabar el 2009; en d’altres casos, per iniciativa pròpia de la Universitat.

Un tret comú en molts dels casos exposats és la tensió entre els centres de llengües i els departaments o facultats, bé sigui perquè el centre depèn d’una facultat, o bé perquè centres i facultats s’adrecen a un mateix públic, en un context de retallades pressupostàries arreu. Finalment, el congrés ha posat de manifest també com l’auge de l’anglès va deixant de banda l’aprenentatge de llengües estrangeres i la idea d’un bi- o trilingüisme s’imposa a les de competència plurilingüe i competència intercultural, amb alguna excepció, entre les quals em sembla destacable la de la Universitat de Jväskylä.

Per acabar, us deixo l’enllaç a les diapositives (en castellà) que vaig fer servir en la meva comunicació (en anglès): “The UAB Plan for Languages: a strategic pledge for multilingualism”.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya.


No hi ha comentaris

Jun 01 2010

Notes de la trobada Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita

Posted in Jornades |

 

Aquesta tarda ha tingut lloc a la UAB la trobada sobre Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita – IV Trobada sobre semiimmersió a Catalunya. Publico en aquest apunt les notes que he pres durant la sessió i que he presentat a la cloenda.

Cloenda

1. Oportunitat de la trobada
Efervescència per compartir experiències i coneixement sobre l’ensenyament en anglès, fins fa poc a primària i secundària, ara també a la universitat.

Diferents plantejaments, expectatives, pràctiques que hi ha darrere l’etiqueta “ensenyament en anglès”.

2. Importància de les qüestions plantejades
La llengua és constructora de pensament.

Els efectes de l’ensenyament en anglès són per a tot el sistema educatiu: graduats com a futurs mestres i professors; estudiants de primària i secundària com a futurs universitaris.

3. Diferents motivacions per a l’ensenyament en anglès

  • Atraure estudiants internacionals: excel·lència + ambaixadors
  • Capacitació dels estudiants autòctons: xarxes professionals, exportació d’idees, mobilitat en el treball com a opció personal
  • Oferir models d’ús de llengua als estudiants locals
  • Alfabetització internacionalitzadora
  • Pèrdua del respecte (por) a l’anglès
  • La informació de qualitat és en anglès (coneixement colonitzat)
  • Les relacions professionals són en anglès
  • Eduquem ciutadans plurilingües > les llengües han de ser presents a les aules
  • Els futurs mestres hauran d’ensenyar matèries en anglès
  • Treball en xarxa, treure l’aula fora de l’escola

4. Quin model d’anglès?
Anglès com a llengua franca (ELF), anglès internacional al servei de la intercomprensió entre professionals.

L’ELF és un varietat emergent de la llengua

5. Planificació a diferents nivells
Macro: estratègic, polítiques.
Meso: planificació docent: llengua/llengües dels apunts, dels exàmens, vehiculars.
Micro: organització del grup i activitats, plans de treball, recursos per fer-se entendre, ajuts a la comprensió, admissió de produccions híbrides.

6. Estratègies
Seducció, i recompenses, com a estratègia institucional.

Tractament plurilingüe, com a estratègia dels alumnes per arribar a coneixements nous i noves competències monolingües.

7. De les experiències de professores i professors que fan docència en anglès

Diversitat de perfils de l’alumnat: en uns casos predominen els estudiants internacionals, en d’altres els autòctons

Què ha d’avaluar el professor?

L’anglès no és barrera per a la transmissió del coneixement.

L’anglès com a fre per a la participació a classe.

Importància de donar el terme també en català, perquè els estudiants l’han de conèixer.

Dificultat de fer el grup en català i en anglès simultàniament, durant el mateix quadrimestre.

La llengua condiciona els temes del programa (la gènesi del contingut apareix en anglès).

La diferent composició del grup (nre. d’alumnes, procedències lingüístiques, coneixences entre la població local, etc.) condiciona la metodologia.

Fer classes en anglès no ha de voler dir abandonar les classes en català.

Importància de l’entorn per animar el professorat a fer docència en anglès (acompanyament)

La metodologia i no la llengua com a factor d’èxit o fracàs. La llengua com a palanca de canvi en la metodologia.

Evidències de satisfacció més gran en els alumnes que han fet l’assignatura en anglès (competències assolides, eines utilitzades…). Grups més reduïts, alumnes “més bons”.

En algun cas, bibliografia poc adequada en anglès.

Tàctiques del docent: explicacions concises i estructurades, preguntar sovint als alumnes, comprovar si s’ha entès, enunciats dels exàmens teòrics iguals als apunts.

Treball extra per al professorat.

Condicions del suport i formació per al professorat no sempre satisfactòries.


3 Comments

Mai 19 2010

Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita

Posted in Jornades |

L’1 de juny a la UAB organitzem la trobada Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita – IV Trobada sobre semiimmersió a Catalunya. A l’hora d’elaborar-ne el programa, l’equip organitzador vam trobar que era important que la Trobada acollís les diferents capes que configuren l’ensenyament en anglès a la universitat: la política lingüística dels òrgans de govern de la UAB en relació amb la docència en anglès, els resultats de les recerques que es desenvolupen en aquest àmbit, i les experiències de professors i professores que utilitzen l’anglès a l’aula.

Actualment, totes les universitats públiques catalanes tenen plans de llengües, comença a haver-hi estudis sobre l’ensenyament en anglès de matèries no lingüístiques a l’educació superior i les universitats disposen d’un coneixement incipient sobre les pràctiques d’ensenyar en anglès a partir de l’experiència acumulada per un nucli, petit però creixent, de professorat. És un bon moment, em sembla, de fer confluir aquest bagatge per generar un model ambiciós, que singularitzi les universitats catalanes dins el marc europeu, i que estigui fermament ancorat en les pràctiques dels parlants: professorat i alumnat en aquest cas. I és justament l’alumnat una capa important del procés. Deures pendents, doncs: cercar o crear un espai on poder incorporar la seva experiència.


No hi ha comentaris

Abr 08 2010

Multilingüisme a les empreses: ELAN.cat, un toc d’alerta

Posted in General |

 

Typewriter letters, de Laineys Repertoire

Ahir es van presentar els resultats de l’estudi ELAN.cat, que ha aprofundit per a l’àmbit de Catalunya l’estudi ELAN sobre el multilingüisme a les empreses europees, realitzat el 2006.

L’estudi posa de manifest que la creixent internacionalització de l’activitat de les empreses catalanes —entre el 1998 i el 2005 les exportacions van créixer un 12,2% anual— no va acompanyada d’una estratègia sobre multilingüisme. Així, per exemple, només el 37,8% de les empreses disposa d’una estratègia formal de comunicació, i, tot i que el 15,5% té intenció de comerciar en nous mercats, només el 6,3% creu que la seva empresa necessitarà formació en qüestions culturals internacionals en els propers tres anys.

En el terreny més operatiu, els resultats tampoc no conviden gaire a l’optimisme. Només un 31,2% de les empreses té un registre dels coneixements lingüístics del seu personal, un percentatge clarament per sota del 57% obtingut en l’informe ELAN a escala europea; tan sols el 50,8% de les empreses que actuen a l’estranger tenen en compte en els processos de selecció de personal els coneixements lingüístics en la llengua dels clients, i només en el 31,1% de les empreses el personal ha fet cursos de llengües, subvencionats o en horari laboral en els darrers tres anys. Aquesta manca d’inversió en formació lingüística no es compensa amb el recurs a serveis de traducció, ja que només el 10,6% de les empreses han contractat traductors o intèrprets els darrers cinc anys. Una altra dada destacable és que el 33% d’empreses que actuen a l’estranger no tenen el web en anglès.

En resum, l’informe ELAN.cat constata una manca generalitzada d’estratègia i de bones pràctiques sobre multilingüisme a les empreses catalanes. Per començar a capgirar la situació, empreses i govern farien bé de prendre nota de les conclusions i recomanacions contingudes a Les llengües fan negoci: les empreses rendeixen millor si parlen idiomes,  del Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea, que el títol del document sintetitza a la perfecció.

[L’estudi ELAN.cat ha estat dissenyat i coordinat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, Linguamón-Casa de les Llengües, el Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Per fer l’estudi s’ha enquestat  un miler d’empreses que tenen la seu a Catalunya, s’han analitzat 18 casos i s’han fet entrevistes amb 5 empreses i 10 experts.]


No hi ha comentaris

Feb 18 2010

Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès?

Posted in Jornades |

Demà seré a la Universitat de Lleida, a la jornada de treball “De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d’una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l’aula”. La jornada, organitzada pel Cercle de Lingüística Aplicada i els vicerectorats d’Activitats Culturals i Projecció Universitària, i de Relacions Internacionals d’aquesta universitat, s’adreça a vicerectorats i serveis universitaris de les universitats catalanes que treballen en l’àmbit de la política lingüística i de la internacionalització.

Els organitzadors em van convidar a presentar-hi una comunicació, que han acabat sent tres minipresentacions sota el títol comú de “Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès?: Apunts sobre multilingüisme i internacionalització a la universitat”. La primera de les minipresentacions, sobre els condicionants i les condicions de partida, en principi prou favorables, que es donen actualment per a introduir una tercera llengua a les universitats i gestionar-hi el plurilingüisme; la segona, sobre l’experiència de la UAB en relació amb el Pla de llengües, i la tercera, de presentació d’elements per al debat:

  • la necessitat de poder contrastar els resultats obtinguts des de diferents enfocaments
  • gestió del multilingüisme o governança del multilingüisme?
  • l’empoderament dels diversos agents de la universitat en el desplegament de polítiques lingüístiques
  • tercera llenga o anglès?
  • multilingüisme asimètric
  • internacionalització: model i condicions

Us deixo la presentació que he preparat com a suport de la comunicació, en la qual pot ser que hi faci encara alguns canvis.

per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?View more presentations from Marta Estella.


5 Comments

Feb 11 2010

Política lingüística universitària: lliçons d’Euskadi

Posted in Jornades |

 

Euskadi Korrika 2007, David Gil Oliva

Ahir va tenir lloc la VI Trobada sobre política lingüística universitària, a la UPC. Hi va intervenir, com a convidat, el vicerector d’Euskara i Plurilingüisme de la Universitat del País Basc (EHU), Jon Irazusta, que va fer una presentació sobre la política lingüística d’aquesta universitat i el seu Pla de plurilingüisme.

Em va semblar destacable el recull sistemàtic d’indicadors en política lingüística que ha fet l’EHU els darrers anys, i com s’utilitzen per avaluar l’assoliment dels objectius en aquest àmbit, així com els resultats obtinguts per a alguns d’aquests objectius; per exemple, l’increment de l’oferta d’assignatures en euskera i en anglès o francès, i l’increment del personal acadèmic acreditat en euskera o en una llengua estrangera.

També em va semblar remarcable el fet que el Pla faci un reconeixement explícit del francès, com a llengua estrangera de proximitat que és, i que hi hagi una oferta, petita, d’assignatures no lingüístiques en aquesta llengua, per contrast amb la situació a les universitats catalanes, en què la docència en una tercera llengua equival a docència només en anglès.

Finalment, em va cridar l’atenció l’enfocament sobre les dades d’ús de l’euskera en la docència. A la Universitat del País Basc han apostat per prioritzar l’existència d’una oferta en euskera en les assignatures en què hi ha més demanda, a diferència de les universitats catalanes, en què hem orientat els esforços a intentar incrementar en termes globals —sense gaire èxit, cal dir— el percentatge de grups en català i, darrerament, també i sobretot, en anglès. Un enfocament, el del País Basc, basat en la disponibilitat lingüística, que no hauríem d’ignorar, sobretot després de veure’n els resultats. (De disponibilitat lingüística i política lingüística, en parlàvem en aquest apunt.)


No hi ha comentaris

Feb 05 2010

Internacionalització del campus i docència en anglès

Posted in General, Lectures |

Internacionalització

No wall maps or globes? Scott McLeod

La internacionalització del campus és un dels dos objetius estratègics del Pla director de la UAB, acabat d’aprovar. És un objectiu comú a tot el sistema universitari català, com també és comú entendre aquesta internacionalització en termes de docència en anglès i mobilitat interuniversitària. Però la internacionalització pot, hauria, de ser molt més que això. M’ha agradat llegir l’article de Hanneke Teekens “The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting” (*). Teekens posa en relleu que es donen les condicions que potencialment podrien promoure la interacció entre estudiants de diferents procedències culturals, però que aquest aprenentatge intercultural no es produeix de manera automàtica, i esbossa el perfil del professor ideal per a una aula internacional, a partir de vuit elements:

1. Les qüestions relacionades amb el fet d’utilitzar en la docència una llengua no nadiua, que no és la pròpia del lloc —habitualment l’anglès—, molt diferent del domini que es té d’aquesta llengua.

2. Els factors relacionats amb les diferències culturals, entre els quals destaca els imaginaris sobre els rols de gènere.

3. Les condicions específiques sobre els estils d’aprenentatge i de docència, que poden diferir molt segons les tradicions acadèmiques; per exemple, no tots els estudiants es poden adaptar fàcilment a un estil que demana treballar en grup i situar-se en el marc de l’aprenentatge basat en problemes.

4. Les implicacions culturals d’utilitzar mitjans audiovisuals i tecnologia. La manera com s’utilitzen forma part de cada cultura acadèmica i pot haver-hi diferents expectatives sobre l’ús d’aquests mitjans.

5. Les necesitats específiques de les disciplines acadèmiques.

6. El coneixement dels sistemes d’educació estrangers.

7. El coneixement del mercat de treball internacional.

8. Les qualitats personals: la capacitat de mostrar una visió i un lideratge que promoguin l’aprenentatge intercultural, i el fet d’assumir les malentesos derivats de les diferències culturals, entre d’altres.

Un bon article per a la reflexió sobre com enfoquem la internacionalització de les universitats, i també sobre les possibilitats de la internacionalització a casa, més coneguda com a IaH (internacionalisation at home). Al blog Aprendre llengües podeu llegir una breu història d’aquest corrent.

(*) Hanneke Teekens The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting. Journal of Studies in International Education, Vol. 7 No. 1. Spring 2003 108-119

2 Comments

« Prev - Next »