Marta Estella

Tag Archive 'política lingüística'

Jun 27 2011

The Wall of Language: quan els electors pregunten als diputats

Posted in General |

The wall of languages

A l’octubre del 2008 donàvem compte en aquest blog de Show us a Better Way, un concurs del govern del Regne Unit que premiava les millors idees per explotar les dades públiques a fi d’oferir nous serveis a la ciutadania. Aleshores, l’obertura i explotació de dades públiques era un corrent que tot just emergia i Show us a Better Way, una iniciativa pionera.

Si Show us a Better Way va ser una iniciativa governamental que perseguia la participació ciutadana, ara volem reportar un projecte de dos ciutadans britànics, preocupats pel declivi en l’ensenyament de llengües estrangeres al Regne Unit, per tal de fer posicionar els diputats del Parlament sobre aquesta qüestió. The Wall of Language demana als ciutadans que escriguin al seu diputat i li demanin quines actuacions pensen que caldria dur a terme per promoure la competència en llengües estrangeres al Regne Unit a fi de fomentar la cohesió social i de satisfer les necessitats de les empreses del país, entre d’altres qüestions. Al web del projecte es publiquen les cartes escrites pels electors i les respostes que han rebut dels diputats.

The Wall of Language va sorgir amb vista a les eleccions generals d’ara fa un any, i tenia com a objectiu aconseguir dels candidats a les eleccions una declaració favorable al foment de l’aprenentatge de llengües, però els seus promotors han mantingut el projecte, ara orientat a demanar actuacions concretes.

És una iniciativa interessant, que podria tenir una rèplica a Catalunya. Algú s’hi animaria?


No hi ha comentaris

Jun 27 2011

Pla per les llengües minoritàries al Regne Unit

Posted in General |

Llegeixo a l’Ara que “Londres posa en marxa un pla per salvar les llengües minoritàries”. És un dels acords de la Cimera del British-Irish Council que va tenir lloc el proppassat 20 de juny.

Les notícies sobre política lingüística i promoció de les llengües al Regne Unit sovint passen desapercebudes, i per això ens hem volgut ressò d’aquest acord. Val la pena destacar que la reunió va ser presidida pel viceprimer ministre del Regne Unit, Nick Clegg, que es declara parlant de neerlandès, francès, alemany i espanyol, en aquest ordre; un bon model per a la promoció de l’aprenentatge de llengües.

Transcric a sota el punt sobre les llengües del comunicat de la Cimera:

Indigenous, Minority and Lesser Used Languages

The workstream has agreed a detailed forward work programme for 2011. This will include a seminar for practitioners and policy makers to discuss how to increase the use of indigenous, minority and lesser used languages by young people within the Member Administrations. A Ministerial Meeting will also be held during the Seminar which will discuss the policy recommendations resulting from the 2010 Community Development Seminar, organised by the workstream in Belfast in October 2010. The seminar and Ministerial meeting will both take place in Ireland during November 2011.

During 2011, the workstream will also discuss lessons that can be learnt from each other in the Education field, specifically in terms of immersion and second language education; and arrangements for broadcasting in the minority language across the Administrations.


No hi ha comentaris

Jun 08 2011

Jyväskylä [3]: les llengües a la Universitat

Posted in General |
AClasse

A classe de finès

A la Universitat de Jyväskylä, les llengües compten. Els estudiants de grau han de cursar matèries de llengua i comunicació amb finalitats acadèmiques en una de les llengües nacionals oficials (finès o suec) i estudiar l’altra llengua oficial i una o dues llengües estrangeres. El suec, doncs, és matèria obligatòria per als estudiants de parla finesa tot i que Jyväskylä queda lluny de les zones de costa suecoparlants, com és obligatori a tot Finlàndia que en diversos nivells de l’ensenyament els alumnes estudiïn la llengua oficial que no han declarat com a seva.

Els cursos de llengua, com totes les assignatures de la Universitat, són gratuïts per als estudiants d’arreu, tot i que hi ha plans pilot en alguns estudis per començar a introduir taxes per als estudiants extracomunitaris a partir del curs vinent. Obligatorietat i gratuïtat expliquen que 9.000 estudiants es matriculin cada any al Centre de Llengües, en una universitat que en té 16.000.

Tot i ser una universitat fortament orientada a la internacionalització, els estudis de grau són en finès, mentre que als màsters, coexisteixen programes en finès i en anglès. Als exàmens, els estudiants poden escollir utilitzar el finès o el suec, i generalment també l’anglès. Per als estudiants de mobilitat, hi ha una una oferta específica d’assignatures en anglès. Com a les universitats catalanes, la docència en anglès és una qüestió d’actualitat, però per motius diferents. És tema de debat al subcomitè d’afers internacionals de la Students’ Union, on arriben queixes d’estudiants de mobilitat pel nivell d’anglès d’alguns docents, i també pel fet que part de l’oferta en anglès són cursos en línia o cursos, si se’n pot dir així, en què l’estudiant rep una llista de lectures sobre les quals s’ha d’examinar, sense classes pròpiament dites. La qualitat de l’anglès també és objecte de debat als òrgans de govern de la Universitat, que han acordat introduir una acreditació de nivell per al professorat que faci docència en aquesta llengua, una mesura que, ens deien col·legues del Centre de Llengües, té alguns detractors per la limitació que pot representar en l’extensió de l’ús de l’anglès en la docència. A diferència de Catalunya, la Universitat de Jyväskylä no es planteja l’oferta en anglès com un instrument per millorar la competència lingüística dels estudiants locals i els mateixos estudiants troben bé aquesta política, segons em va dir la secretària de relacions internacionals de la Students’ Union.

Un fet que sorprèn positivament de Jyväskylä és el tractament del finès en les actuacions adreçades als estudiants internacionals: la informació que ofereix la Universitat als futurs estudiants sobre les llengües de docència és clara, no intenta ocultar la llengua. Així mateix, hi ha un ampli itinerari formatiu en finès com a segona llengua o com a llengua estrangera, i el finès és considerat un valor per als estudiants internacionals, sense complexos. Com a mostra d’això darrer, el curs introductori de 25 hores dins l’Escola Internacional d’Estiu en Ciències Humanes. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir, com a alumna convidada, a una classe d’aquest curs, on estudiants del sud-est asiàtic, de l’Àfrica subsahariana, d’Europa… aprenien a sobreviure en finès i  jo quatre mots de cortesia.

Actualment, a la Universitat de Jyväskylä s’ha constituït un grup de treball que ha d’elaborar una proposta de Pla de llengües que renovi el document aprovat el 2004. Preocupa, em deien col·legues de la Universitat, la implementació del Pla, com traspassar el mer document d’intencions. Davant la grandesa lingüística de Jyväskylä, em va satisfer poder aportar l’experiència del Pla de llengües de la UAB.


2 Comments

Abr 10 2011

Decidim sobre les llengües, també

Posted in General |

Avui que Barcelona ha decidit, juntament amb altres poblacions de Catalunya, avui que 257.645 persones han votat en la consulta sobre la independència a Barcelona, avui que el sí guanya per aclaparadora majoria, em sembla oportú apuntar la necessitat de decidir també sobre quin serà el règim lingüístic de la Catalunya independent.

Recupero, per la claredat amb què s’exposen i perquè se situen fora de la zona de comfort del discurs convencionalment favorable a la llengua catalana, dos textos de Janquim (Joan Carreras) i d’Albert Branchadell: La finestra de la independència i Més enllà del català: els reptes lingüístics de Catalunya (pdf), respectivament.

I en destaco dues preguntes que es formula Janquim:

Renúncies formals
Què passaria si el pla per a la independència deixés molt clar que el nou estat independent serà bilingüe i multicultural, renunciant a les idees d’hegemonia del català i a les idees de “recatalanització” de Catalunya?

Acceptacions formals
Què passaria si el pla per a la independència deixés molt clar que al nou país independent hi hauria dues llengües oficials i que tothom tindria el deure de conèixer les dues i el dret d’usar-les i es deixés clar que el model lingüístic a l’escola es mantindria com fins ara?

I també els quatre reptes que planteja Albert Branchadell: salvaguardar el català, assumir el castellà, reconèixer les altres llengües i millorar l’anglès. Diu també Branchadell que “la independència no en resoldrà automàticament cap”. Per això mateix, em sembla important decidir com encarar-los en una Catalunya independent.

Acabo amb la presentació de Janquim sobre La finestra de la independència, una invitació a llegir el document.


No hi ha comentaris

Feb 01 2011

Què he après sobre plans de llengües?

Posted in General |

Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme

Dimecres passat el Consell de Govern de la UAB va aprovar el nou Pla de llengües de la Universitat.* Han passat  dotze anys des del 1999, en què es va aprovar el primer Pla de qualitat lingüística a la UAB; vuit des de l’aprovació del segon Pla de qualitat lingüística, el 2003, i tres des de l’aprovació del primer Pla de llengües, el 2008. Han estat dotze anys  intensos en la redefinició de la visió de la política lingüística a les universitats catalanes (en parlaré un altre dia), i també rics d’aprenentatges en la manera de treballar en els plans de llengües a la UAB.

Exposo tot seguit cinc d’aquests aprenentatges.

Sobre l’ambició i el possibilisme. Al llarg dels anys ens hem mogut entre les declaracions de principis, sovint de difícil materialització, i les actuacions possibilistes, de vegades mancades d’ambició. En el nou Pla hem mirat de resoldre aquesta tensió mitjançant la fixació d’un full de ruta a cinc anys vista, que conté una visió i un marc general ambiciós, i una llista d’actuacions per al 2011, prioritzades. El marc general empara discursos i pràctiques volguts però que  no han pogut ser prioritzats per a enguany, i indiquen el camí a recórrer; les actuacions marquen els compromisos contrets.

Sobre els recursos. Ara em sembla obvi; fa anys no tant: un pla sense recursos darrere difícilment pot funcionar. Cal que cada actuació porti associats un responsable i un pressupost aprovat. El fet d’optar per unes actuacions anuals ens ha permès portar el Pla al terreny dels resultats, tenint en compte les prioritats i la disponibilitat pressupostària de cada any.

Sobre l’alineació. Ara també em sembla obvi, i fa uns anys no m’ho semblava tant: el Pla de llengües ha d’estar molt ben alineat amb els objectiues estratègics de la Universitat, que en el cas de la UAB marca el Pla director. És un requisit perquè tingui impacte en l’actuació de la Universitat, i no es quedi en una declaració d’intencions.

Sobre la participació. La política lingüística és transversal. Sempre ho ha estat, però actualment hi ha més consciència dels vincles entre la política lingüística i la internacionalització, la comunicació, la política acadèmica, la política de recursos humans, etc. Durant el procés d’elaboració del nou Pla de llengües hem comptat amb la participació activa de tots els agents clau, per tal d’intentar que el Pla reculli de la millor manera possible les necessitats i les inquietuds de la comunitat universitària, i per tal d’assegurar que totes les actuacions de la Universitat que tenen implicacions lingüístiques estiguin ben alineades amb el Pla. El procés de consultes per a l’elaboració del nou Pla  ens ha portat molt de temps, molt més, amb diferència, que la redacció pròpiament dita.

Sobre la comunicació. Molt vinculada a la participació, la comunicació és un factor crític, com a garantia de transparència i com a voluntat d’establir canals oberts a la comunitat.  Amb el primer Pla de llengües, crec que hem assolit bastant el primer objectiu. El segon és més difícil: demana, d’una banda, desintegrar un document institucional en petites peces que es puguin adaptar bé a les diferents pàgines web de la Universitat, en forma de preguntes més freqüents, notícies, experiències viscudes, etc.  I, el més difícil, demana obrir canals de conversa  que arribin a les persones que ho necessiten en el moment que ho necessiten. Aquest serà el gran repte del nou Pla de llengües.

*El Pla es publicarà pròximament al web. Actualització: el Pla de llengües de la UAB ja es pot consultar al web.


No hi ha comentaris

Gen 03 2011

Expectatives davant la política lingüística del nou govern

Posted in General |

All Fingers Pointing in The “Right” Direction

Escric aquest apunt motivada per l’entrevista a Ferran Mascarell publicada a El País divendres i per  aquesta piulada de @martadblas. Què espero del nou govern en relació amb la política lingüística de Catalunya?

1. Espero que, tot i que s’hagi adscrit al Departament de Cultura, la política lingüística del nou govern tingui un caràcter realment transversal; que les persones que hi hagi al capddavant siguin capaces de bastir una visió, uns objectius i una estratègia de gran abast, i que  no els manquin els recursos ni el lideratge per aconseguir que les polítiques sobre llengües que desenvolupin totes les àrees de govern sumin en una mateixa direcció. Només una política lingüística global, forta i ferma pot estar a l’alçada d’una situació difícil com l’actual, marcada per l’ofensiva judicial contra la capacitat de decidir en política lingüística, i per noves tendències i realitats (globalització, migracions, personalització de serveis gràcies a les tecnologies…) que han posat data de caducitat a una visió de la llengua catalana com a llengua hegemònica en l’espai públic a Catalunya.

2. Espero fermesa i saviesa en la consolidació i l’avenç de l’ús del català en el sistema educatiu, en les polítiques d’acollida i en el cinema: que cada cop més puguem veure pel·lícules en versió original subtitulades en català.

3. Espero la voluntat de fer una política que tingui una orientació multilingüe, que reconegui el paper de l’anglès a Catalunya i el capital lingüístic que aporten els catalans de primera generació, i que desplegui l’oficialitat de l’occità. No continuem deixant les polítiques o els gestos sobre multilingüisme en mans de governs i opcions polítiques que volen fer minvar l’ús de les llengües pròpies.

4. Espero gosadia a l’hora d’explorar nous camins, com el reconeixement d’un cert grau d’oficialitat de l’anglès a Catalunya, o l’ús de diverses llengües en la relació dels ciutadans amb l’administració, fet que ja preveu tímidament la Llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

5. Espero, com deia el nou conseller a la mateixa entrevista a pròposit de la llei del cinema, capacitat “per crear un relat que em permeti buscar fins a l’últim minut l’acord i el pacte”. La fermesa i la gosadia han d’anar acompanyades de la capacitat de sumar, o difícilment ens en sortirem.

I finalment, desitjo sort, molta sort, a les persones que es posin al capdavant d’aquesta empresa.

Imatge: All fingers pointing in the “right” direction, Muhammad Ahmed

CCbyno commercialno derivate


2 Comments

Nov 23 2010

EUNoM Symposium: educació superior i multilingüisme

Posted in Jornades |

EUNoM logo
He tornat de Ljouwert/Leeuwarden, als Països Baixos, on he participat al simposi sobre Higher Education and Research on Multilingualism: Challenge or Opportunity?, convidada pel Mercator Research Centre. És el segon simposi organitzat dins el projecte EUNoM (European Universities’ Network on Multilingualism), que agrupa vint universitats i dos centres de recerca a fi de “reconcebre la relació entre l’educació superior i la diversitat lingüística” i “elaborar un model de les condicions necessàries perquè sigui operativa una xarxa coherent d’universitats compromeses amb la promoció del multilingüisme”. (Al web del projecte es poden consultar els objectius de manera detallada.)

Han estat dos dies de programa intens i ric en aportacions. Faig unes notes del que m’emporto del seminari, a cavall entre peces de les conclusions i la reflexió personal:

  • La política lingüística de les institucions d’educació superior ha de respondre a uns objectius sobre el plurilingüisme de la comunitat que forma aquestes institucions, que sovint no estan prou ben definits:  per exemple, volem promoure la docència en anglès per atraure estudiants internacionals o per millorar la competència lingüística dels estudiants locals?, volem atraure estudiants internacionals motivats per  l’enriquiment  de la competència lingüística i intercultural o aquest fet és irrellevant en la promoció de l’oferta d’estudis?
  • Les representacions socials de les universitats (models, valors) sobre la política lingüística no es poden construir al marge de les representacions socials i les pràctiques  individuals. El coneixement sobre com s’articulen aquestes  és un element clau per entendre els processos que resulten de la promoció del multilingüisme i el plurilingüisme.
  • La política lingüística i la recerca sobre el multilingüisme i el plurilingüisme han d’obrir-se a la mirada des d’altres àmbits i altres disciplines, pel seu caràcter transversal: la llengua és a tot arreu.
  • Paral·lelament al desplegament de polítiques lingüístiques, és important atendre la gestió del multilingüisme, en el sentit de donar servei a una comunitat multilingüe, no en el sentit, més habitual a les universitats catalanes, de governança del multilingüisme. I, d’acord també amb el punt anterior, la gestió del multilingüisme hauria d’entendre’s com a part de la gestió de la diversitat.
  • Es fa necessari definir els efectes que han de tenir, quant a usos institucionals i quant a drets i deures, conceptes com ‘llengua franca’, ‘llengua de treball’, o ‘llengües de la comunitat’, que s’utilitzen cada cop més en documents institucionals sobre política lingüística.
  • Es fa també  necessari que l’oferta de formació en llengües respongui més clarament al reconeixement creixent de l’interès que tenen les competències lingüístiques parcials, en l’entorn laboral, per exemple.

No hi ha comentaris

Oct 19 2010

Intel·ligència competitiva, sector públic i autofinançament: les llengües a la universitat

Posted in General |

Aquest matí ha tingut lloc la 21a sessió web: La intel·ligència competitiva a l’administració, a càrrec de Ramon Maspons, una sessió molt interessant que ha donat prou pistes sobre la rellevància de la intel·ligència competitiva, una disciplina poc coneguda i poc valorada a Catalunya, i de com es pot aplicar al sector públic. Al final d’aquest apunt hi ha un vídeo en què Maspons presenta les conclusions de la seva intervenció, i en aquest espai del portal del CEJFE podeu consultar la conferència sencera i la presentació en ppt.

En la seva intervenció, Maspons ha fet referència a l’encaix de la intel·ligència competitiva en el sector públic “només si maximitza el valor als stakeholders”. “[…]  s’ha de ser conscient que no és només la satisfacció de l’usuari final el que és una mesura d’excel·lència”. El més important és “el valor agregat percebut entre els que financen […i] això fa més complexa la gestió de la percepció”.

M’ha semblat una reflexió molt rellevant per a la situació actual de la formació en llengües a la universitat. En un context de retallada pressupostària, la percepció, o constatació, dels responsables de les finances de la universitat és que els costos que aquesta assumeix, inclosos els de la formació en llengües, són insostenibles. Una altra posició és la del govern de Catalunya, que proveeix una part del finançament de les universitats, inclòs el de la formació en llengües, però que no pateix directament les conseqüències de la manca de recursos a la universitat. També hi ha la posició dels ciutadans que, amb els seus impostos, contribueixen fortament al finançament de les universitats públiques. I finalment, però no per això menys important, hi ha la posició de l’usuari final, l’alumne dels serveis de formació en llengües, que en molts casos paga també una part important dels costos del servei.

Els serveis lingüístics universitaris tenim el repte de contribuir a trobar el punt d’equilibri entre el necessari ajustament econòmic i el resultat final dels serveis que oferim. I aquest punt d’equilibri demana una estratègia clara, en la qual la intel·ligència competitiva hi ha de tenir un paper destacat.

YouTube Preview Image

No hi ha comentaris

Oct 17 2010

Delibera: una eina al servei de la participació

Posted in Eines, General |

Colors
Aquests dies estem tancant l’esborrany del nou Pla de llengües de la UAB, que a partir del 2011 ha de substituir el pla vigent actualment, aprovat el 2008. Per a l’elaboració del Pla de llengües actual es va obrir un procés participatiu a la comunitat universitària, a fi de recollir opinió i aportacions sobre els diferents àmbits del Pla (podeu consultar la memòria del procés participatiu). Una part del procés participatiu va constar d’un fòrum i qüestionari virtuals, que vam muntar utilitzant els serveis de Delibera – Serveis de Participació Interactiva, una empresa especialitzada en processos de participació deliberativa.

En el procés d’elaboració del Pla actual, hem vehiculat la participació sobretot mitjançant els òrgans de govern de la Universitat i també algun òrgan consultiu. Però volem també demanar aportacions i opinió directament al col·lectiu d’estudiants sobre alguns aspectes que els afecten directament, com al informació sobre les llengües de la docència o la introducció de la docència en anglès. I hem tornat a recórrer a Delibera, amb l’agradable sorpresa que actualment ofereix el servei de fòrums, anomenat també Delibera, com a “eina lliure i gratuïta per a persones o organitzacions que necessiten organitzar algun tipus de deliberació, debat, priorització”. Qualsevol persona o organització pot crear-hi directament els seus propis fòrums en línia, definir-los com a públics o privats, i agrupar diversos fòrums en un únic portal. Delibera és una eina senzilla d’utilitzar, creada específicament per donar suport a la participació i que, a més, té una presentació atractiva de les opcions de resposta i dels resultats.

Imatge: Color your world, Michelle Brea
llicència CCattributionno commercialshare alike


1 comentari

Set 30 2010

Usos lingüístics professionals vs. usos lingüístics particulars

Posted in Jornades |

Intervenció d'I. Marí

Dimarts va tenir lloc la jornada «Els usos lingüístics a Catalunya: balanç i perspectives de futur», organitzada per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS),  juntament amb la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC. Malauradament, només vaig poder ser-hi a primera hora, a la ponència d’Isidor Marí sobre “Els usos lingüístics”. En vull destacar la seva proposta de distingir entre usos lingüístics professionals i usos lingüístics particulars, com a alternativa a la dicotomia tradicional “usos lingüístics institucionals” vs. “usos lingüístics individuals”. La proposta cal situar-la en la necessitat exposada per Marí de delimitar més clarament el que són els usos lingüístics institucionals i els individuals, tal com els hem anomenat fins ara, i trobar quina és la distinció clau, una distinció que es mostra rellevant per la interrelació entre uns i altres usos, i especialment per la influència que tenen sobre l’ús particular de la llengua els usos lingüístics en els contextos professionals.

La proposta em sembla del tot encertada. Crec que permet situar la qüestió dels usos lingüístics fora de la tensió institució/individu, i enfocar-la cap al que realment és distintiu: l’ús que les persones fem de les llengües en un context professional i l’ús que en fem, les mateixes persones, amb finalitats particulars. Certament, és una distinció que es pot problematitzar: el mateix I. Marí oferia exemples, extrets d’aquest treball d’Albert Bastardas, que se situarien en diferents punts d’un contínuum professional-particular; i sobretot és una distinció que es pot problematitzar ara que el paradigma 2.0 dilueix els límits entre  l’àmbit públic i el privat, i entre les identitats professionals i les particulars. Però, no obstant això, em sembla que el canvi de focus, de la institució cap a l’ús professional i de l’individu cap a l’ús particular, és un avenç important que pot ajudar a fer més efectives les polítiques lingüístiques,  si aconseguim, això sí, modelar els usos lingüístics professionals per a uns contextos que cada cop són més multilingües.


Imatge extreta del portal de l’Institut d’Estudis Catalans.


No hi ha comentaris

Next »