Marta Estella

Tag Archive 'plurilingüisme'

Nov 25 2009

De la passió a l’estratègia: una comprensió bàsica

Posted in General |

 Question of Passion

Emily’s mind, Question of passion

Hi ha notícies que fan il·lusió, com el reconeixement, fa un parell de setmanes, per part de l’equip d’Una mà de contes, de la feina feta al curs de Comprensió Bàsica que oferim al Servei de Llengües de la UAB. Reprodueixo del blog del programa:

Anna Serra i Andreu Ayats, professors de català i tècnics superiors de suport a la recerca del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), imparteixen el curs de Comprensió Bàsica, adreçat als estudiants de mobilitat de la UAB. provinents d’arreu del món. […]

A principis del curs 2008-2009, quan tot just s’havia fet públic el web d’Una mà de contes, ja va ser considerat un instrument d’interès per al curs de Comprensió Bàsica, i el seu bloc va recollir una activitat amb els alumnes al voltant de la comprensió i comentari d’un conjunt de contes.

Un any després, els professors del curs han dut a terme una altra activitat a partir d’Una mà de contes: “Comprensió oral i escrita d’un conte infantil i subtitulació en qualsevol llengua”. […]

El bloc (1 i 2) del curs de Comprensió Bàsica inclou aquesta activitat de subtitulació i anirà incorporant la continuació del que esperem que sigui una fructífera col·laboració amb Una mà de contes.

La notícia em porta a una reflexió: és important que les organitzacions es dotin d’una estratègia i dels mecanismes per portar-la a la pràctica, però també és important deixar espai per a per a la il·lusió (en el sentit d’engrescament), per a la passió posada en iniciatives que en principi no hi casen, amb l’estratègia; l’apassionament amb què es fan els dóna una força que les pot acabar portant a redós dels grans objectius. El públic infantil al qual s’adreça Una mà de contes no és un públic objectiu del Servei de Llengües, orientat preferentment a la comunitat universitària, però l’activitat realitzada al curs de Comprensió Bàsica ha aportat un valor inestimable per al Servei en la forma de reconeixement i col·laboració amb l’equip de Tv3.


2 Comments

Feb 28 2009

Indignació pel premi a la promoció del multilingüisme concedit a Microsoft

Posted in General |

 Microxof

Un breu apunt d’urgència per sumar-me a la indignació davant el fet que els governs català, balear, gallec i basc han concedit a Microsoft el Premi a la Promoció de la Realitat Multilingüe a l’Estat espanyol. Un fet que se suma a l’anunci, fet fa uns dies, de l’acord entre la Generalitat i Microsoft per reforçar la presència d’aquesta empresa a les escoles. Que no havíem dit (Pacte del Tinell, primer govern tripartit) que apostàvem pel programari de codi obert?, que no hem dit sempre que el programari de codi obert és la màxima garantia per al plurilingüisme?

Si voleu saber-ne més, us deixo un parell d’apunts, d’en Jordi Mas i d’en Ramon Barlam:

Premi a Microsoft per la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol

Ensarronada Microsoft


1 comentari

Feb 23 2009

Dia internacional de la llengua materna

Posted in General |

language variety on cadbury’s chocDissabte, 21 de febrer, va ser el Dia internacional de la llengua materna, una celebració que va instaurar la UNESCO el 1999 per promoure la diversitat lingüística i cultural, com a element que reforça la cohesió social. El 21 de febrer es recorda els estudiants que van morir el 1952, per trets de la policia i l’exèrcit pakistanès, per defensar la llengua bengalí. El 21 de febrer de cada any, Linguapax atorga el seu premi internacional per reconèixer una personalitat que, des de la base, hagi treballat per promoure la diversitat lingüística i l’educació multilingüe. Enguany el premi ha estat atorgat a Katerina Te Heikoko Mataira, de la tribu Ngäti Porou de Nova Zelanda, defensora de la llengua maori.

Entre els molts materials elaborats amb motiu de Dia internacopnal de la llengua materna, el 2004, l’Associació  per a les Nacions Unides a Espanya, Linguapax i el Centre UNESCO de Catalunya van elaborar un informe, en el qual es presenten diferents definicions del terme llengua materna; la resolució de la 30 Conferència General de la UNESCO; els principis bàsics de les directrius de la UNESCO sobre llengua i educació; un extracte de l’Estudi sobre les llengües del món, que dóna algunes dades sobre el monolingüisme com a situació minoritària en les comunitats lingüístiques del món, i fa unes propostes per celebrar el Dia internacional de la llengua materna en les institucions educatives. Per a les universitats, una de les propostes és que els estudiants entrevistin altres estudiants per fer una enquesta sobre les llengües que es parlen al campus i publicar-ne els resultats al web, una iniciativa que coincideix en el plantejament amb algunes de les accions que volem desenvolupar a la UAB en el marc del Pla de llengües: una estratègia pel multilingüisme.

El Dia internacional de la llengua materna és una bona oportunitat per reflexionar sobre l’impacte que els canvis demogràfics, tecnològics, sociolingüístics tenen en el discurs hegemònic sobre la política lingüística a Catalunya, que diria que és més aviat poc. Però això ja és tema d’un altre apunt.

Imatge: Nofrills. Language variety on cadbury’s choc

No hi ha comentaris

Gen 27 2009

Comunicació multilingüe a Europa: projecte DYLAN

Posted in Jornades |

Aquesta tarda ha tingut lloc a Barcelona la sessió oberta “Comunicació multilingüe a Europa: reptes actuals i respostes de la recerca”, un acte programat dins la 5a reunió del Consorci del projecte DYLAN (Language Dynamics and Management of Diversity), que té com a finalitat:

[…] montrer que la diversité linguistique qui prévaut en Europe est potentiellement un atout plutôt qu’un obstacle, un atout dont il s’agit de définir les conditions de mise en oeuvre. Son but est de décrire en quoi différents modes de penser, d’argumenter et d’agir, inhérents aux différentes langues, contribuent à la construction et au transfert des connaissances et interviennent dans le contrôle de l’interaction, la résolution de problèmes et la prise de décision.

El projecte es basa en quatre dimensions clau i tres camps d’estudi:

En la sessió oberta, Carme Muñoz, de la UB, i Albert Branchadell, de la UAB, en el paper de convidats externs, han comentat alguns dels resultats preliminars de la recerca davant un auditori integrat per especialistes en l’aprenentatge de llengües i la gestió del multilingüisme. En destaco un parell d’idees que m’han semblat rellevants:

  1. La introducció de l’anglès en la docència universitària no sempre es fa tenint clar si respon a un plantejament d’aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE), adreçat a millorar les competències lingüístiques dels estudiants locals, o de classes en anglès com a mitjà per facilitar l’atracció d’estudiants estrangers.
  2. Vista la dissociació entre els discursos i les polítiques lingüístiques, d’una banda, i les pràctiques lingüístiques, molt més riques, de l’altra, potser cal plantejar-se la revisió dels primers per aconseguir que hi hagi més sintonia entre uns i altres.

No hi ha comentaris

Des 19 2008

Multilingüisme i educació, encara (ICOM)

Posted in Jornades |

cartell “pixka bat es mucho”Jasone Cenoz, de la Universitat del País Basc, ha inaugurat la darrera jornada de l’ICOM, amb la conferència “Multilingualism in school contexts”. A partir de la definició següent d”educació multilingüe’:

Multilingual education refers to schools that teachmore than two languages and aim at multilingualism and multiliteracity

ha proposat un model d’educació multilingüe basat en els contínuums que es produeixen en:

  • la distància entre les llengües (més o menys distants)
  • el context sociolingüístic macro (més o menys multilingüisme en l’estatus, els mitjans de comunicaicó, el nombre i visibilitat dels parlants)
  • el context sociolingüístic micro (més o menys multilingüisme a casa, al barri, amb els amics)
  • l’escola, integrada en aquest context sociolinguistic (més o menys  multilingüisme en les assignatures, la llengua d’instrucció, el professorat)

Un model holístic basat en els contínuums que permet donar compte de la complexitat i el dinamisme de l’educació —en oposició a les limitacions dels models basats en categories—, i que considera tots els trànsits que fa l’alumne en la vida quotidiana: entre casa, l’escola, el barri, els espais de relació amb els amics…

També ha exposat la necessitat de prendre en consideració el fet que les comunicacions per mitjans electrònics entre els joves, i també en la publicitat, cada cop més són multilingües (ús de diverses llengües en una conversa) i multimodals (combinació de text, vídeo, imatge fixa, colors, emoticones, hiperenllaços, etc.).

Ha acabat l’exposició amb la presentació d’una agenda de treball per a la recerca i l’aplicació a l’escola, que, en aquest darrer cas, comprèn la necessitat de fer ponts entre les llengües en el currículum i a la pràctica, la utilització de la llengua com a recurs, la necessitat de desenvolupar la consciència lingüística i metalingüística, i la de treballar la interacció lingüística i la literacitat multimodal.

Una sessió interessant, i suggeridora també de línies en les quals treballar a la universitat, tot i que aquest no era el propòsit de la conferència.


No hi ha comentaris

Des 17 2008

Multilingüisme i educació (ICOM)

Posted in Jornades |

Alien language (foto)Avui ha tingut lloc la segona jornada de l’ICOM (International Conference on Multilingualism). Ressenyo breument alguna de les comunicacions a les quals he assistit, totes sobre multilingüisme i educació.

David Lasagabaster, de la Universitat del País Basc, i Pilar Safont, de la Universitat Jaume I, han presentat els resultats d’una enquesta a estudiants d’educació i de psicologia de l’educació d’Euskadi i del País Valencià en què se’ls preguntava en quin ordre creien que calia introduir les llengües (català/èuscar, castellà i anglès) a l’escola. L’enquesta tenia com a objectiu esbrinar la possible influència, en l’opció escollida pels estudiants, de la seva llengua materna i del model lingüístic en què havien estat escolaritzats. Els resultats mostren que tots dos factors són rellevants, una dada que és important, per la tendència que els centres escolars tinguin cada cop més autonomia en la definició i aplicació d’un projecte lingüístic a l’escola.

Annie Wilson i Camila Leite Campos, de la Universitat Autònoma de Barcelona, han donat a conèixer els resultats d’un projecte desenvolupat com a treball de màster: la introducció d’AICLE, o CLIL (aprenentatge integrat de continguts i llengua), en anglès, en les classes d’activitat física d’alumnes de cinquè d’una escola. El projecte se situa en el marc de la teoria de l’activitat, i ha estat avaluat quantitativament i qualitativament, amb uns resultats positius en l’aprenentatge de lèxic de l’anglès, tot i ser una projecte desenvolupat en un període curt de temps. Com a efectes positius laterals, les ponents han destacat que la introducció de l’AICLE va fer resituar les posicions dels estudiants locals i els nouvinguts, ja que tots estaven en un context nou, i va afavorir la integració d’aquests darrers.

Carme Muñoz, de la Universitat de Barcelona, ha presentat resultats de la recerca desenvolupada en el marc dels projectes BAF i ELLiE sobre l’aprenentatge de llengües estrangeres en infants, juntament amb dades provinents d’altres treballs i fonts. Ha mostrat com els darrers vint anys a Europa s’ha avançat notablement l’edat en què es comença a estudiar una llengua estrangera, majoritàriament l’anglès, sense que, però, s’hagi incrementat el nombre d’hores anuals que s’hi dediquen; com les creences i les expectatives de les famílies, i també dels mestres, influeixen en aquest avançament, i com aquestes creences són errònies, pel fet que traslladen els resultats de l’aprenentatge natural, implícit, d’una llengua a l’aprenentatge en un context d’instrucció, tot i que aquest es produeix sota uns condicionants del tot diferents, i no proporciona ni la quantitat ni la intensitat d’inputs necessària per comparar-se a l’aprenentatge natural. Ha exposat també quins són els reptes als quals cal fer front, com ara, proporcionar als aprenents joves la quantitat i qualitat de llengua estrangera que els cal; desenvolupar la multicompetència més que no la millora del coneixement lingüístic, motivar els alumnes per l’aprenentatge de llengües.

També avui, s’ha fet la taula rodona sobre Multilingüisme i Educació, en la qual hem participat Maties Segura, de la Universtat Jaume I, Enric Serra i jo mateixa, tots dos de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els títols de les intervencions n’apunten el contingut: “Català, euskera i castellà en un acte acadèmic en el context de l’educació superior: estudi d’un cas de promoció del multilingüisme” (Enric Serra), “La gestió del multilingüisme a l’UJI” (Maties Segura), i “L’elaboració d’un pla de llengües a partir d’un procés participatiu: l’experiència de la UAB” (Marta Estella).


No hi ha comentaris

Des 16 2008

Multilingüisme monolingüe

Posted in Jornades |

cartell de l’ICOM (International Conference on Multilingualism)Avui ha començat l’ICOM (International Conference on Multilingualism), que porta a Castelló algunes veus destacades en la recerca sobre multilingüisme, plurilingüisme, adquisició de llengües, competència intercultural, etc. I un cop més, s’esdevé que, en una trobada sobre multilingüisme, la llengua hegemònica, d’ús gairebé exclusiu, és l’anglès (en vam parlar en una altra ocasió en aquest apunt), una gran contradicció, des del meu punt de vista, que aparentment no és percebuda com a tal per la major part d’assistents.

Vull destacar dues comunicacions que s’han presentat en castellà, la primera, i en català, la segona. Giselle Zenga-Hirsch ha exposat, a “La competencia simbólica y el reto de las instituciones educativas en relación con los alumnos plurilingües”, l’experiència d’integrar a les seves classes d’ELE (espanyol com a llengua estrangera) a la Universitat Goethe de Frankfurt alumnes d’espanyol L1 (fills d’immigrants, immigrants, estudiants de mobilitat hispanoparlants). I com això, lluny de ser un problema, que és la percepció que en tenen alguns docents, contribueix a desenvolupar la competència simbòlica dels alumnes, és a dir, la seva consciència de la posició que ocupen en un context lingüístic; el reconeixement de la memòria cultural i lingüística; la capacitat de crear realitats alternatives, segons el context i l’interlocutor, o l’habilitat d’ampliar contextos de contacte, creant i recreant identitats múltiples. Alhora, ens deia la ponent, aquesta integració representa un procés d’autoreflexió per al docent, de negociació dels propis sistemes simbòlics com a parlant (no és l’únic model de llengua a l’aula) i com a institució del sistema educatiu, ja que l’aprenentatge prové de múltiples fonts: els alumnes d’El1, els alumnes d’ELE, i la docent aprenen els uns dels altres.

Makiko Fukuda, d’altra banda, ha presentat els resultats d’un estudi sobre percepcions, usos i coneixements lingüístics de la comunitat japonesa resident a Catalunya: “Supervivència lingüística d’una colònia expatriada en una societat multilingüe: experiència de la colònia japonesa a Catalunya”. L’anàlisi de les dades mostra com la comunitat japonesa a Catalunya opta majoritàriament per aprendre les llengües de comunicació local, llevat d’alguns casos de persones transeünts (resultat de mobilitat laboral temporal) que utilitzen preferentment el japonès en la seva vida quotidiana. Quant a les prioritats en l’aprenentatge de les llengües de comunicació local, s’opta en primer lloc pel castellà, pel seu caràcter de llengua oficial a l’Estat i pel seu abast territorial com a llengua de comunicació. Una minoria, que en molts casos ha establert relacions familiars a Catalunya, opta també per aprendre català. Entre els factors condicionants en la tria de llengües, a més dels ja esmentats per a l’aprenentatge del castellà, hi ha el fet que l’imaginari del “mite monolingüe” al Japó es trasllada també a la realitat local, en què el castellà és percebut com la llengua de l’Estat espanyol, i el fet que la població autòctona catalanoparlant s’adreça als japonesos gairebé exclusivament en castellà.

Dues comunicacions, presentades en llengua no anglesa, que contribueixen, respectivament, a repensar l’aprenentatge de llengües estrangeres i a tenir una cartografia de les comunitats lingüístiques a Catalunya.


No hi ha comentaris

Oct 13 2008

L’audiovisual i l’explosió del multilingüisme a la xarxa

Posted in General |

M’he subscrit al podcast d’One Minute Romanian, per mirar de reactivar la mica de romanès que vaig aprendre fa quatre estius, de viatge per Romania. One Minute Languages, un servei de Radio Lingua Network, és una mostra més de la tendència minimalista que esmentava en aquest apunt, i de com la xarxa esdevé cada cop més multimèdia i l’impacte que aquest fet té en la representació i la projecció de les llengües. D’això darrer, en parlava fa uns dies J. Carlos Moreno Cabrera, en la conferència sobre “El multilingüismo y la globalización cultural del siglo XXI”, que va obrir el curs del Servei de Llengües, una lúcida reflexió per desmuntar el mite de la llengua única, bé sigui entesa com a punt de partida, abans de Babel, bé com a punt d’arribada: l’anglès, de manera gairebé exclusiva.

J. Carlos Moreno Cabrera

Destaco alguns fils de la seva intervenció. La generalització de la interacció acústica i visual a internet  potenciarà a mitjà termini la diversitat lingüística en aquest mitjà. La llengua oral, que és la llengua real, cada cop hi té més presència; som a punt de viure l’explosió del multilingüisme a la xarxa. En la mesura que la variació és inherent a les llengües, l’expansió d’una llengua comporta que es diversifiqui en més varietats −com és el cas de l’anglès−, sobretot en la parla. L’homogeneïtat lingüística triomfa en l’escriptura, no pas en la llengua oral.

One Minute Languages és una mostra, minimalista, d’aquesta explosió multilingüe a la xarxa multimèdia; els seus tastets de llengua fan una funció sensibilitzadora i mobilitzadora del plurilingüisme, com la de les aules obertes de llengües  que Linguamón – Casa de les Llengües i les escoles oficials d’idiomes van oferir el 26 de setembre, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Acabo amb una frase de la conferència de Moreno Cabrera: “la globalització no és que ho tinguem tot en anglès, sinó la possibilitat d’entrar en contacte amb qualsevol llengua a l’instant”.


No hi ha comentaris

Set 21 2008

CERCLES 08

Posted in Jornades |

Aquests dies he estat a Sevilla, al Congrés de CERCLES, la Confederació Europea de Centres de Llengües de l’Educació Superior, que enguany ha tingut com a lema “Language Centres for a Plurilingual Future in Europe”. Sis sessions en paral·lel durant un dia i mig, i per tant, la necessitat de triar i el neguit pel que he perdut l’oportunitat d’escoltar, que m’ha portat a perdre’m les presentacions dels companys del Servei de Llengües – UAB Idiomes, per allò que els tinc molt més a prop. En fer un petit balanç del congrés, constato que una bona part de presentacions a les quals he assistit són de centres de Finlàndia, i totes m’han semblat molt interessants per les experiències que s’hi han reportat, fet que em referma en la convicció que podem aprendre molt de les universitats finlandeses en matèria de llengües.

En destaco la presentació, a càrrec de Raija Elsinen, de la xarxa FINELC, la confederació de centres de llengües universitaris del país, un bon exemple de treball de col·laboració interuniversitària amb projectes solvents, com el projecte LAAKEA sobre qualitat i estandardització de bones pràctiques als centres de llengües, a més d’altres sobre habilitats lingüístiques i comunicatives als nous graus (KIEVI), o l’avaluació de competències lingüístiques en suec a les universitats (KORU).

També remarcable la presentació de Sinikka Karjalainen sobre l’avaluació del centre de llengües de la Universitat de Finlàndia. Va presentar els resultats d’una autoavaluació, amb punts forts, com el pla de formació interna del personal, la percepció de transparència en la distribució de feines, la cooperació entre  el professorat del centre i l’administració d’afers acadèmics del centre, i reptes per desenvolupar, com la cooperació entre professorat de diferents llengües, la necessitat de fer més reunions amb tot el personal, la necessitat de tenir més feedback de l’alumnat, la necessitat de formació en lideratge per als responsables de cada unitat (“departament”) de llengua.

Fora de Finlàndia, impressionant la tasca d’avaluació de la qualitat del centre de llengües de la Universitat de Nicòsia, presentada per Salomi Papadima-Sophocleous. Fa tot just un any que s’ha creat i encara no disposa de director, però han desenvolupat un sistema d’assegurament de la qualitat, amb una acurada definició de metes i objectius, sistemes per assolir-los i avaluació de resultats.

I un darrer apunt: una llàstima que en un congrés sobre el futur plurilingüe d’Europa, s’utilitzés de manera pràcticament exclusiva l’anglès.


No hi ha comentaris

« Prev