Marta Estella

Tag Archive 'plurilingüisme'

Nov 30 2011

TRICLIL 2012: II International Round Table on CLIL Programmes

Posted in Jornades |

Logo del Congrés TRICLIL
Fins al 10 de desembre hi ha oberta la convocatòria de comunicacions per al congrés TRICLIL 2012: II International Round Table on CLIL Programmes, que tindrà lloc del 9 a l’11 de maig del 2012 a la UAB.

El congrés, que té com a lema Better CLIL: More opportunities in primary, secondary and higher education, va adreçat “a persones que fan recerca en educació plurilingüe i AICLE, a docents d’educació infantil, primària, secundària i universitària procedents de qualsevol àmbit acadèmic (llengües, ciències socials, matemàtiques, enginyeries, etc.) i a persones formadores del professorat.”

S’organitza en tres àrees temàtiques: ensenyament i aprenentatge en llengua estrangera a la universitat; educació plurilingüe i ensenyament en llengua estrangera en l’educació infantil, primària i secundària, i educació plurilingüe i acollida lingüística de l’alumnat immigrat.

Pel que fa a la tipologia de comunicacions, s’hi poden presentar investigacions de base empírica, tallers de presentació d’experiències educatives o exemples de bones pràctiques docents i polítiques i actuacions de foment de l’educació plurilingüe.


No hi ha comentaris

Jul 10 2011

CILT: making languages matter

Posted in General |

CILT

L’hegemonia de l’anglès com a llengua de comunicació global pot portar a no considerar els països anglòfons com a font de recursos sobre multilingüisme i aprenentatge de llengües. Però res més lluny de la realitat: de recursos interessants n’hi ha, i situats en la perspectiva catalana tenen el valor afegit de portar-nos a veure el món de les llengües des d’una òptica ben diferent a l’habitual, un exercici sempre saludable.

Darrerament he escrit en aquest blog sobre dues iniciatives al Regne Unit relacionades amb la promoció de l’aprenentatge i l’ús de llengües: The Wall of Languages i el Pla per les llengües minoritàries. Avui dono compte del portal del CILT, The National Centre for Langues, una entitat que té com a objectiu “proporcionar lideratge per desenvolupar qualitat i excel·lència en el camp de les llengües i les habilitats interculturals”, també al Regne Unit.

El portal integra una tria de materials, estudis i dades sobre l’aprenentatge i ús de les llengües en diferents àmbits: tots els nivells educatius, la formació de formadors, les llengües de les comunitats immigrades i les llengües a la feina. La selecció i presentació dels continguts, molt cuidada, s’orienta clarament a la sensibilització sobre la rellevància de les llengües en cadascun d’aquests camps i a proporcionar informació pràctica per a persones i organitzacions. Em semblen especialment interessants les seccions sobre les llengües de les comunitats i les llengües a la feina, dos àmbits que en l’agenda del CILT situa com a elements clau per a una societat millor i per al desenvolupament de l’economia. I em sembla oportú destacar-les ara que el CILT ha vist reduïda la seva activitat de resultes del canvi de govern de l’any passat.


No hi ha comentaris

Abr 10 2011

Decidim sobre les llengües, també

Posted in General |

Avui que Barcelona ha decidit, juntament amb altres poblacions de Catalunya, avui que 257.645 persones han votat en la consulta sobre la independència a Barcelona, avui que el sí guanya per aclaparadora majoria, em sembla oportú apuntar la necessitat de decidir també sobre quin serà el règim lingüístic de la Catalunya independent.

Recupero, per la claredat amb què s’exposen i perquè se situen fora de la zona de comfort del discurs convencionalment favorable a la llengua catalana, dos textos de Janquim (Joan Carreras) i d’Albert Branchadell: La finestra de la independència i Més enllà del català: els reptes lingüístics de Catalunya (pdf), respectivament.

I en destaco dues preguntes que es formula Janquim:

Renúncies formals
Què passaria si el pla per a la independència deixés molt clar que el nou estat independent serà bilingüe i multicultural, renunciant a les idees d’hegemonia del català i a les idees de “recatalanització” de Catalunya?

Acceptacions formals
Què passaria si el pla per a la independència deixés molt clar que al nou país independent hi hauria dues llengües oficials i que tothom tindria el deure de conèixer les dues i el dret d’usar-les i es deixés clar que el model lingüístic a l’escola es mantindria com fins ara?

I també els quatre reptes que planteja Albert Branchadell: salvaguardar el català, assumir el castellà, reconèixer les altres llengües i millorar l’anglès. Diu també Branchadell que “la independència no en resoldrà automàticament cap”. Per això mateix, em sembla important decidir com encarar-los en una Catalunya independent.

Acabo amb la presentació de Janquim sobre La finestra de la independència, una invitació a llegir el document.


No hi ha comentaris

Mar 31 2011

V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya

Posted in Jornades |

detall del web de la Trobada

El 4 de maig organitzem a la UAB la V Trobada sobre AICLE i Semiimmersió a Catalunya. La principal novetat de l’edició d’enguany és aplegar en una mateixa trobada experiències i pràctiques de professorat d’universitat, primària i secundària.

Les experiències del professorat es complementaran amb dues conferències de Miquel Strubell i Sagrario Salaberri. Strubell obrirà la Trobada amb “Multilingüisme a l’aula: una preparació per a la vida professional” i Salaberri la tancarà amb “Recursos a disposición del profesorado AICLE: un enfoque multimodal”. Així mateix, durant la Trobada es presentaran les publicacions del GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe) i el recurs en línia Actiu plurilingüe.

La trobada està organitzada pel GREIP (Grup de Recerca en Ensenyament i Interacció Plurilingüe), el grup de recerca CLIL-SI, el Servei de Llengües de la UAB i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, i té el suport de la Facultat de Ciències de l’Educació, el projecte DALE-APECS (MICINN) i el projecte DYLAN (6è Programa Marc de la UE).

Si us interessa assistir-hi, la inscripció ja és oberta al web de la Trobada.


No hi ha comentaris

Nov 23 2010

EUNoM Symposium: educació superior i multilingüisme

Posted in Jornades |

EUNoM logo
He tornat de Ljouwert/Leeuwarden, als Països Baixos, on he participat al simposi sobre Higher Education and Research on Multilingualism: Challenge or Opportunity?, convidada pel Mercator Research Centre. És el segon simposi organitzat dins el projecte EUNoM (European Universities’ Network on Multilingualism), que agrupa vint universitats i dos centres de recerca a fi de “reconcebre la relació entre l’educació superior i la diversitat lingüística” i “elaborar un model de les condicions necessàries perquè sigui operativa una xarxa coherent d’universitats compromeses amb la promoció del multilingüisme”. (Al web del projecte es poden consultar els objectius de manera detallada.)

Han estat dos dies de programa intens i ric en aportacions. Faig unes notes del que m’emporto del seminari, a cavall entre peces de les conclusions i la reflexió personal:

  • La política lingüística de les institucions d’educació superior ha de respondre a uns objectius sobre el plurilingüisme de la comunitat que forma aquestes institucions, que sovint no estan prou ben definits:  per exemple, volem promoure la docència en anglès per atraure estudiants internacionals o per millorar la competència lingüística dels estudiants locals?, volem atraure estudiants internacionals motivats per  l’enriquiment  de la competència lingüística i intercultural o aquest fet és irrellevant en la promoció de l’oferta d’estudis?
  • Les representacions socials de les universitats (models, valors) sobre la política lingüística no es poden construir al marge de les representacions socials i les pràctiques  individuals. El coneixement sobre com s’articulen aquestes  és un element clau per entendre els processos que resulten de la promoció del multilingüisme i el plurilingüisme.
  • La política lingüística i la recerca sobre el multilingüisme i el plurilingüisme han d’obrir-se a la mirada des d’altres àmbits i altres disciplines, pel seu caràcter transversal: la llengua és a tot arreu.
  • Paral·lelament al desplegament de polítiques lingüístiques, és important atendre la gestió del multilingüisme, en el sentit de donar servei a una comunitat multilingüe, no en el sentit, més habitual a les universitats catalanes, de governança del multilingüisme. I, d’acord també amb el punt anterior, la gestió del multilingüisme hauria d’entendre’s com a part de la gestió de la diversitat.
  • Es fa necessari definir els efectes que han de tenir, quant a usos institucionals i quant a drets i deures, conceptes com ‘llengua franca’, ‘llengua de treball’, o ‘llengües de la comunitat’, que s’utilitzen cada cop més en documents institucionals sobre política lingüística.
  • Es fa també  necessari que l’oferta de formació en llengües respongui més clarament al reconeixement creixent de l’interès que tenen les competències lingüístiques parcials, en l’entorn laboral, per exemple.

No hi ha comentaris

Set 07 2010

CercleS, encara: projectes i recursos que m’han interessat

Posted in Jornades |

 Dono compte succintament d’uns quants projectes i recursos que s’han presentat o esmentat a la 11th International CercleS Conference  i que m’han interessat:

Espero que vosaltres hi trobeu també punts d’interès, en aquests recursos.


No hi ha comentaris

Set 05 2010

CercleS Conference: Language Policy and Innovation

Posted in Jornades |

CercleS Conference

A punt de deixar Hèlsinki, escric unes notes sobre la 11th International CercleS Conference, que enguany ha tingut com a lema: University Language Centres – Language Policyand Innovation. CercleS és una confederació de centres, serveis, departaments, facultats i instituts que treballen en llengües a Europa. Hi ha unes 300 entitats que en són membres, provinents de 22 estats.

M’ha semblat destacable que l’organització demanés als ponents que féssim la presentació “bilingually in a manner that best suits the purpose of your presentation”. Una petició que, en termes generals, només hem seguit els participants de Catalunya, Finlàndia i Bolzano, però que, no obstant això, és important en la mesura que mostra un posicionament clarament favorable al multilingüisme, que no és habitual en congressos internacionals.

Al congrés s’han fet evidents unes quantes tendències i trets comuns en relació amb la gestió de les llengües a la universitat a Europa: una tendència que em sembla important és que les universitats tendeixen a formular explícitament quina és la seva política lingüística; en algun cas, per imperatiu legal, com és Finlàndia, on el govern va demanar a les universitats que disposessin d’un document sobre política lingüística abans d’acabar el 2009; en d’altres casos, per iniciativa pròpia de la Universitat.

Un tret comú en molts dels casos exposats és la tensió entre els centres de llengües i els departaments o facultats, bé sigui perquè el centre depèn d’una facultat, o bé perquè centres i facultats s’adrecen a un mateix públic, en un context de retallades pressupostàries arreu. Finalment, el congrés ha posat de manifest també com l’auge de l’anglès va deixant de banda l’aprenentatge de llengües estrangeres i la idea d’un bi- o trilingüisme s’imposa a les de competència plurilingüe i competència intercultural, amb alguna excepció, entre les quals em sembla destacable la de la Universitat de Jväskylä.

Per acabar, us deixo l’enllaç a les diapositives (en castellà) que vaig fer servir en la meva comunicació (en anglès): “The UAB Plan for Languages: a strategic pledge for multilingualism”.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya.


No hi ha comentaris

Jun 01 2010

Notes de la trobada Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita

Posted in Jornades |

 

Aquesta tarda ha tingut lloc a la UAB la trobada sobre Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita – IV Trobada sobre semiimmersió a Catalunya. Publico en aquest apunt les notes que he pres durant la sessió i que he presentat a la cloenda.

Cloenda

1. Oportunitat de la trobada
Efervescència per compartir experiències i coneixement sobre l’ensenyament en anglès, fins fa poc a primària i secundària, ara també a la universitat.

Diferents plantejaments, expectatives, pràctiques que hi ha darrere l’etiqueta “ensenyament en anglès”.

2. Importància de les qüestions plantejades
La llengua és constructora de pensament.

Els efectes de l’ensenyament en anglès són per a tot el sistema educatiu: graduats com a futurs mestres i professors; estudiants de primària i secundària com a futurs universitaris.

3. Diferents motivacions per a l’ensenyament en anglès

  • Atraure estudiants internacionals: excel·lència + ambaixadors
  • Capacitació dels estudiants autòctons: xarxes professionals, exportació d’idees, mobilitat en el treball com a opció personal
  • Oferir models d’ús de llengua als estudiants locals
  • Alfabetització internacionalitzadora
  • Pèrdua del respecte (por) a l’anglès
  • La informació de qualitat és en anglès (coneixement colonitzat)
  • Les relacions professionals són en anglès
  • Eduquem ciutadans plurilingües > les llengües han de ser presents a les aules
  • Els futurs mestres hauran d’ensenyar matèries en anglès
  • Treball en xarxa, treure l’aula fora de l’escola

4. Quin model d’anglès?
Anglès com a llengua franca (ELF), anglès internacional al servei de la intercomprensió entre professionals.

L’ELF és un varietat emergent de la llengua

5. Planificació a diferents nivells
Macro: estratègic, polítiques.
Meso: planificació docent: llengua/llengües dels apunts, dels exàmens, vehiculars.
Micro: organització del grup i activitats, plans de treball, recursos per fer-se entendre, ajuts a la comprensió, admissió de produccions híbrides.

6. Estratègies
Seducció, i recompenses, com a estratègia institucional.

Tractament plurilingüe, com a estratègia dels alumnes per arribar a coneixements nous i noves competències monolingües.

7. De les experiències de professores i professors que fan docència en anglès

Diversitat de perfils de l’alumnat: en uns casos predominen els estudiants internacionals, en d’altres els autòctons

Què ha d’avaluar el professor?

L’anglès no és barrera per a la transmissió del coneixement.

L’anglès com a fre per a la participació a classe.

Importància de donar el terme també en català, perquè els estudiants l’han de conèixer.

Dificultat de fer el grup en català i en anglès simultàniament, durant el mateix quadrimestre.

La llengua condiciona els temes del programa (la gènesi del contingut apareix en anglès).

La diferent composició del grup (nre. d’alumnes, procedències lingüístiques, coneixences entre la població local, etc.) condiciona la metodologia.

Fer classes en anglès no ha de voler dir abandonar les classes en català.

Importància de l’entorn per animar el professorat a fer docència en anglès (acompanyament)

La metodologia i no la llengua com a factor d’èxit o fracàs. La llengua com a palanca de canvi en la metodologia.

Evidències de satisfacció més gran en els alumnes que han fet l’assignatura en anglès (competències assolides, eines utilitzades…). Grups més reduïts, alumnes “més bons”.

En algun cas, bibliografia poc adequada en anglès.

Tàctiques del docent: explicacions concises i estructurades, preguntar sovint als alumnes, comprovar si s’ha entès, enunciats dels exàmens teòrics iguals als apunts.

Treball extra per al professorat.

Condicions del suport i formació per al professorat no sempre satisfactòries.


3 Comments

Feb 18 2010

Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès?

Posted in Jornades |

Demà seré a la Universitat de Lleida, a la jornada de treball “De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d’una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l’aula”. La jornada, organitzada pel Cercle de Lingüística Aplicada i els vicerectorats d’Activitats Culturals i Projecció Universitària, i de Relacions Internacionals d’aquesta universitat, s’adreça a vicerectorats i serveis universitaris de les universitats catalanes que treballen en l’àmbit de la política lingüística i de la internacionalització.

Els organitzadors em van convidar a presentar-hi una comunicació, que han acabat sent tres minipresentacions sota el títol comú de “Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès?: Apunts sobre multilingüisme i internacionalització a la universitat”. La primera de les minipresentacions, sobre els condicionants i les condicions de partida, en principi prou favorables, que es donen actualment per a introduir una tercera llengua a les universitats i gestionar-hi el plurilingüisme; la segona, sobre l’experiència de la UAB en relació amb el Pla de llengües, i la tercera, de presentació d’elements per al debat:

  • la necessitat de poder contrastar els resultats obtinguts des de diferents enfocaments
  • gestió del multilingüisme o governança del multilingüisme?
  • l’empoderament dels diversos agents de la universitat en el desplegament de polítiques lingüístiques
  • tercera llenga o anglès?
  • multilingüisme asimètric
  • internacionalització: model i condicions

Us deixo la presentació que he preparat com a suport de la comunicació, en la qual pot ser que hi faci encara alguns canvis.

per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?View more presentations from Marta Estella.


5 Comments

Des 10 2009

Llengua 2.0 i caducitat de les normes

Posted in General |

 

Un dels efectes que ha tingut l’efervescència de la participació en els mitjans socials ha estat el qüestionament, per la dinàmica mateixa dels fets, d’uns quants dels principis sobre els quals se sosté la política lingüística a Catalunya.

Els usos lingüístics institucionals vs. els usos lingüístics personals. Hi ha un principi que distingeix entre usos lingüístics institucionals i usos personals: els primers es consideren objecte de regulació, mentre que els segons queden en l’espai personal, a criteri de cada individu. Com a mostra de la voluntat d’intervenció en els usos considerats institucionals, entre les funcions del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona hi ha la d'”elaborar i difondre criteris d’usos lingüístics institucionals”.

En la mesura que es dilueix la frontera entre la identitat corporativa de les persones —és a dir, la que les vincula a l’organització per a la qual treballen— i la identitat professional individual —és a dir, el perfil que construeix cada persona més enllà de la posició que ocupa en una organització—, la distinció institucional / personal comença a fer aigües. Un cas: un alt càrrec d’una universitat, l’Autònoma, escriu un blog que signa a títol individual, no com a càrrec, però en el qual tracta de qüestions vinculades a la Universitat i a les funcions que hi assumeix, i bona part de les persones que hi aporten comentaris així ho entenen. És un blog personal?, institucional? On és la frontera?

Els usos lingüístics interns vs. els usos lingüístics externs. Hi ha un principi que diu que cal regular els usos lingüístics interns i externs de manera diferenciada. Com a mostra, el reglament d’usos lingüístics de la Universitat de Barcelona s’estructura, en part, a partir d’aquesta distinció.

En la mesura que les comunicacions digitals obren nous espais de comunicació que dilueixen el dins i el fora, aquesta distinció tan marcada comença a coixejar. Els canals que algunes universitats tenen a Youtube (per exemple,  aquest dels 30 anys de la Universitat de les Illes Balears), són interns o externs? És clar que són d’accés públic, però això no vol dir necessàriament que siguin externs, ja que el públic objectiu pot estar format també per membres de la comunitat universitària.

L’àmbit lingüístic català vs. l’exterior. Hi ha un principi que diu que, per defecte, les comunicacions adreçades a l’àmbit lingüístic català es fan en llengua catalana, i que les altres llengües es reserven a les comunicacions que s’adrecen fora d’aquest àmbit. Com a mostra, el reglament d’ús de la llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili.

En la mesura que les comunicacions digitals obren espais que transcendeixen el territori, fins a quin punt es pot mantenir la distinció entre àmbits lingüístics? I si cal mantenir-la, com s’ha de fer? En el cas d’una institució que tingui compte a Twitter, posem per cas, ha d’obrir comptes per a diferents llengües, com fa la Universitat Oberta de Catalunya: UOC_universitat, UOC_universidad i UOC_university?; ha d’alternar diverses llengües en un mateix canal, com fan la Universitat Politècnica de Catalunya o la Generalitat de Catalunya?

Altres qüestions. Un parell de reflexions finals. La primera: cal replantejar- se els criteris associats a la disponibilitat lingüística (en parlàvem en aquest apunt). Actualment, les tecnologies possibiliten la traducció màquina en múltiples dispositius. Cal deixar que sigui l’usuari qui es procuri la traducció si vol?, cal facilitar els mitjans per realitzar-la (accés a traducció màquina en línia)?, en quins casos?

La segona: cal revisar els estàndards de qualitat lingüística; ens hi empenyen la pressió de la immediatesa en les comunicacions digitals, l’augment del volum d’informació, l’augment del volum de traduccions associat al multilingüisme, l’eixamplament dels diversos graus d’institucionalitat de les comunicacions, entre altres factors.

En resum, els usos lingüístics actuals associats a les organitzacions superen el marc normatiu que els regula. Són, com en la imatge que il·lustra aquest apunt, un globus que vol enlairar-se, però no pot, pel llast d’un cotxe que va ser molt útil en altre temps però que ara es fa simpàtic però de funcionalitat impossible. Urgeix que creem espais per parlar-ne.

Nota: els exemples que poso són majoritàriament d’universitats perquè és l’àmbit que conec millor i que més m’interessa, però les situacions serveixen per a qualsevol administració.


1 comentari

Next »