Marta Estella

Tag Archive 'planificació'

Jun 27 2011

Pla per les llengües minoritàries al Regne Unit

Posted in General |

Llegeixo a l’Ara que “Londres posa en marxa un pla per salvar les llengües minoritàries”. És un dels acords de la Cimera del British-Irish Council que va tenir lloc el proppassat 20 de juny.

Les notícies sobre política lingüística i promoció de les llengües al Regne Unit sovint passen desapercebudes, i per això ens hem volgut ressò d’aquest acord. Val la pena destacar que la reunió va ser presidida pel viceprimer ministre del Regne Unit, Nick Clegg, que es declara parlant de neerlandès, francès, alemany i espanyol, en aquest ordre; un bon model per a la promoció de l’aprenentatge de llengües.

Transcric a sota el punt sobre les llengües del comunicat de la Cimera:

Indigenous, Minority and Lesser Used Languages

The workstream has agreed a detailed forward work programme for 2011. This will include a seminar for practitioners and policy makers to discuss how to increase the use of indigenous, minority and lesser used languages by young people within the Member Administrations. A Ministerial Meeting will also be held during the Seminar which will discuss the policy recommendations resulting from the 2010 Community Development Seminar, organised by the workstream in Belfast in October 2010. The seminar and Ministerial meeting will both take place in Ireland during November 2011.

During 2011, the workstream will also discuss lessons that can be learnt from each other in the Education field, specifically in terms of immersion and second language education; and arrangements for broadcasting in the minority language across the Administrations.


No hi ha comentaris

Jun 22 2011

Auditar les llengües a les organitzacions

Posted in Lectures |

Linguistic auditing

He llegit Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations, de Nigel Reeves i Colin Wright. És un manual, clar i concís, que recorre el procés que cal seguir per fer l’auditoria lingüística d’una empresa: la fase preliminar a la realització de l’auditoria, la integració de l’auditoria en la planificació de l’empresa, la coneixença de l’organització, l’anàlisi d’usos i necessitats lingüístiques del personal que hi treballa, l’avaluació de les competències lingüístiques d’aquest personal i l’informe final. Els autors hi exposen metodologies i eines que es poden utilitzar en les diferents fases del procés, i les complementen amb un repertori de diagrames, graelles, qüestionaris i llistes de control, molt útils, que es presenten com a apèndixs.

Entre les moltes remarques que fan Reeves i Wright al llarg de l’obra, en destaco tres. En primer lloc, la importància de la triangulació en la fase d’anàlisi; per tal de conèixer quins són els usos lingüístics reals de l’organització, cal prendre en consideració el punt de vista de les seves diferents capes: la visió política dels directius, la visió executiva dels comandaments intermedis i la pràctica del personal que treballa en la primera línia. Em sembla també destacable la reflexió sobre la necessitat de distingir clarament entre l’auditoria i la formació lingüística que se’n pot derivar, fins al punt de recomanar que auditoria i formació s’encarreguin a ens diferents. D’aquesta manera, afirmen els autors, s’evita el biaix que introdueix el centre proveïdor de la formació lingüística, que tendirà a partir del seu sistema de formació, i es reforça la idea que l’auditoria no s’ha de centrar en la formació, sinó a avaluar el paper que l’ús de les llengües (llengües estrangeres, diuen els autors) té en el desenvolupament de l’organització, i el seu valor potencial. L’auditoria, ens diuen, ha de servir sobretot per ajudar l’organització a prendre les decisions estratègiques adequades en les polítiques de selecció, en l’organització i fucionament interns i en l’assignació de recursos per a la formació.

Però el que m’ha semblat més interessant és la recomanació d’introduir l’observació en el lloc de treball (work shadowing) en comptes de l’avaluació formal per analitzar certs contextos, tot i les dificultats que pot representar aquesta opció. Seria el cas, per exemple, d’analitzar la capacitat d’utilitzar la llengua per assolir uns determinats objectius en un procés de negociació, la capacitat d’utilitzar la llengua per consolidar relacions, o l’anàlisi de situacions en què la consciència [inter]cultural pot ser tan important com el domini de la llengua. Així mateix, diuen Reeves i Wright, l’observació en el lloc de treball permet avaluar l’ús efectiu d’altres estratègies de comunicació que les pures habilitats lingüístiques formals.

Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations és una obra que aborda situacions complexes amb propostes simples, essencials; és, en definitiva, un bon guiatge metodològic per a qui hagi de prendre el pols lingüístic d’una organització.


2 Comments

Feb 16 2011

Qui necessita un pla?

Posted in General |

Need

Un pla pot respondre a necessitats de tipus divers: necessitats normatives, necessitats formulades explícitament o necessitats subjectives. Els plans de llengües de les universitats van sorgir fa anys fruit de necessitats subjectives, unes necessitats percebudes sobretot pels serveis lingüístics, que ens vam autoassignar, en molts casos, l’encàrrec d’elaborar el pla i maldar després perquè fos pres en consideració. Actualment, els plans de llengües de les universitats de Catalunya responen a necessitats formulades explícitament, per part dels equips de govern. Aquesta formulació explícita no és del tot aliena als incentius que representa el fet de disposar d’un pla de llengües, en la mesura que ha estat un indicador per al finançament per objectius de les universitats. Som lluny encara d’uns plans de llengües que responguin a necessitats normatives, com em deien unes col·legues de Finlàndia que s’esdevé a les universitats d’aquest país. I en el nostre context, em costa trobar-hi avantatges, a una hipotètica necessitat que es formulés com a norma. La situació actual em sembla prou satisfactòria: els plans de llengües responen a demandes explícites dels equips de govern, més o menys incentivades externament, però també, i en alguns casos sobretot, com a resposta a necessitats reconegudes i articulades internament.

El pas d’uns plans de llengües que responen a necessitats subjectives dels serveis lingüístics a uns plans que resulten d’una necessitat formulada explícitament pels equips de govern no és banal. Té efectes importants, entre els quals el replantejament del rol que tenim els serveis lingüístics en la planificació lingüística de les universitats i la capacitat d’influència en la política lingüística universitària. D’això i d’altres qüestions, en parlarem aquesta setmana la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives a la Universitat de Vic.

Imatge: Need, de Tom Maglieri
Some rights reserved


No hi ha comentaris

Feb 01 2011

Què he après sobre plans de llengües?

Posted in General |

Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme

Dimecres passat el Consell de Govern de la UAB va aprovar el nou Pla de llengües de la Universitat.* Han passat  dotze anys des del 1999, en què es va aprovar el primer Pla de qualitat lingüística a la UAB; vuit des de l’aprovació del segon Pla de qualitat lingüística, el 2003, i tres des de l’aprovació del primer Pla de llengües, el 2008. Han estat dotze anys  intensos en la redefinició de la visió de la política lingüística a les universitats catalanes (en parlaré un altre dia), i també rics d’aprenentatges en la manera de treballar en els plans de llengües a la UAB.

Exposo tot seguit cinc d’aquests aprenentatges.

Sobre l’ambició i el possibilisme. Al llarg dels anys ens hem mogut entre les declaracions de principis, sovint de difícil materialització, i les actuacions possibilistes, de vegades mancades d’ambició. En el nou Pla hem mirat de resoldre aquesta tensió mitjançant la fixació d’un full de ruta a cinc anys vista, que conté una visió i un marc general ambiciós, i una llista d’actuacions per al 2011, prioritzades. El marc general empara discursos i pràctiques volguts però que  no han pogut ser prioritzats per a enguany, i indiquen el camí a recórrer; les actuacions marquen els compromisos contrets.

Sobre els recursos. Ara em sembla obvi; fa anys no tant: un pla sense recursos darrere difícilment pot funcionar. Cal que cada actuació porti associats un responsable i un pressupost aprovat. El fet d’optar per unes actuacions anuals ens ha permès portar el Pla al terreny dels resultats, tenint en compte les prioritats i la disponibilitat pressupostària de cada any.

Sobre l’alineació. Ara també em sembla obvi, i fa uns anys no m’ho semblava tant: el Pla de llengües ha d’estar molt ben alineat amb els objectiues estratègics de la Universitat, que en el cas de la UAB marca el Pla director. És un requisit perquè tingui impacte en l’actuació de la Universitat, i no es quedi en una declaració d’intencions.

Sobre la participació. La política lingüística és transversal. Sempre ho ha estat, però actualment hi ha més consciència dels vincles entre la política lingüística i la internacionalització, la comunicació, la política acadèmica, la política de recursos humans, etc. Durant el procés d’elaboració del nou Pla de llengües hem comptat amb la participació activa de tots els agents clau, per tal d’intentar que el Pla reculli de la millor manera possible les necessitats i les inquietuds de la comunitat universitària, i per tal d’assegurar que totes les actuacions de la Universitat que tenen implicacions lingüístiques estiguin ben alineades amb el Pla. El procés de consultes per a l’elaboració del nou Pla  ens ha portat molt de temps, molt més, amb diferència, que la redacció pròpiament dita.

Sobre la comunicació. Molt vinculada a la participació, la comunicació és un factor crític, com a garantia de transparència i com a voluntat d’establir canals oberts a la comunitat.  Amb el primer Pla de llengües, crec que hem assolit bastant el primer objectiu. El segon és més difícil: demana, d’una banda, desintegrar un document institucional en petites peces que es puguin adaptar bé a les diferents pàgines web de la Universitat, en forma de preguntes més freqüents, notícies, experiències viscudes, etc.  I, el més difícil, demana obrir canals de conversa  que arribin a les persones que ho necessiten en el moment que ho necessiten. Aquest serà el gran repte del nou Pla de llengües.

*El Pla es publicarà pròximament al web. Actualització: el Pla de llengües de la UAB ja es pot consultar al web.


No hi ha comentaris

Nov 04 2010

La fi de l’estratègia? Innovació 6.0

Posted in Lectures |

Caràtula d' Innovación 6.0
El concepte d’estratègia ha arribat a la seva fi? L’estratègia és progressivament substituïda per la innovació? A Innovación 6.0: el fin de la estrategia, Xavier Ferràs reflexiona sobre les limitacions de la planificació estratègica en un context dominat pels canvis disruptius, que fan molt difícil qualsevol previsió a mitjà o llarg termini, i sobre la innovació com a motor de la competitivitat en les organitzacions per tal d’adaptar-se a les noves regles del joc. A diferència del que s’esdevé en una partida d’escacs, el joc d’estratègia per excel·lència, el nou entorn econòmic es regeix per unes regles del joc dinàmiques, que pateixen canvis imprevisibles, i els jugadors, els competidors, no disposen de tota la informació sobre l’estat de les operacions.

I en aquest terreny de joc, per jugar a guanyar cal pensar fora del paradigma. Es necessiten líders innovadors més que no executius eficaços; projectes, les autèntiques unitats d’innovació, en contraposició al model d’organització basat en l’organigrama, i salmons de l’ecosistema, “aquellos individuos capaces de nadar contracorriente, de dessafiar el orden convencional de las cosas para crear nuevas realidades”.

És brillant l’exposició de Ferràs sobre l’evolució expansiva de la innovació a les empreses: des de la innovació 1.0, limitada als departaments d’I+D, fins al nou paradigma de la innovació 6.0, una innovació sistèmica, que és sobretot un tret cultural que es produeix en uns quants territoris del món on conflueixen una sèrie de factors que la fan possible i la desenvolupen. Les polítiques d’innovació futures, diu Ferràs, seran polítiques culturals.

Una obra que es fa llegir, en què res no es sobrer. Molt recomanable.

YouTube Preview Image

1 comentari

Gen 29 2010

Autoaprenentatge aplicat a la vida

Posted in General |

Suspended, d’Ahmed…

Aquesta setmana he acabat el curs d’autoaprenentatge d’anglès; un propòsit que m’havia fet per al curs 2009-2010, assolit. La reflexió final sobre com ha estat el procés d’aprenentatge durant el curs em porta a recordar quatre idees bàsiques en qualsevol àmbit, personal o professional, que, malgrat tot, de vegades perdem de vista:

1. La importància de definir bé els objectius i de fer-los SMART (specific, measurable, attainable, realistic, timely).

2. La importància de prioritzar aquests objectius, d’acceptar que no es pot abastar tot i que les tries són guanys que sovint demanen renúncies.

3. La importància de valorar les apreciacions, les percepcions subjectives, i de disposar de recursos que ens ajudin a valorar-les.

4. La importància, finalment, de recollir allò que hem fet, per ser-ne conscients i orientar millor el futur.


No hi ha comentaris