Marta Estella

Tag Archive 'participació'

Jun 20 2009

L’apoderament dels usuaris

Posted in General |

 Rabblefish_LegoApplecare

Rabblefish,  Lego Applecare

Ahir va ser un matí  profitós al Servei: conferència de l’Isidor Marí sobre Les universitats i la política europea de multilingüisme, i sessió de  treball sobre experiències de suport al personal acadèmic que integra l’anglès, o altres llengües estrangeres, en la docència. De la sessió, em va despertar interès un element aparentment tangencial: la participació dels usuaris en els serveis i recursos que oferim.

La participació activa dels usuaris, o de la comunitat, una idea que m’agrada més,  és una tendència creixent, que els serveis lingüístics universitaris tot just comencem a explorar. Ens pesa sovint la visió del professional com a expert per damunt del professional com a facilitador, per molt que l’state of mind que és el web 2.0 sigui cada cop més una visió i una pràctica interioritzades. Ens fa una certa por, encara, donar autoritat als usuaris —no és el mateix l’orientació a l’usuari, que l’apoderament (empowerment) dels usuaris—, i ens costa qüestionar-nos per ser conscients de com hem anat modelant unes creences que ens  dificulten emprendre accions més d’acord amb aquest state of mind i, en definitiva, més d’acord amb el nostre pensament. Per això ahir em va agradar veure que comença a haver-hi iniciatives que són un salt endavant, com l’experiència de la UPC de facilitar que els mateixos usuaris participin en l’elaboració de recursos lingüístics.

I em va agradar també descobrir dijous de la setmana passada el Google Translator Toolkit (l’esmentava breument en l’anterior apunt), que farà possible la creació de memòries de traducció a escala planetària, alimentades per usuaris professionals i no professionals de la llengua, una iniciativa que ens porta forçosament a qüestionar-nos el nostre paper com a serveis lingüístics productors de…, a reorientar-lo cap a camins fins ara inexplorats.

L’apoderament dels usuaris és un camí sense retorn: tant en la producció de recursos i serveis, com en la seva difusió i valoració (d’això darrer, en parlava cap al final d’aquest apunt). La qüestió és, o bé l’integrem en la nostra visió i actuació de serveis lingüístics, o bé els usuaris acabaran per prescindir de nosaltres, com els comença a passar als diaris en paper. No és cap amenaça, sinó una fantàstica oportunitat per abandonar llasts que ens pesen i obrir-nos a uns serveis que miren lluny, amb ambició, més enllà de les categories clàssiques de cursos, traduccions, terminologia, planificació, etc. No és casualitat que el Google Translator Toolkit s’hagi desenvolupat en una empresa que té com a missió “organitzar la informació del món i fer que sigui útil i accessible”.

Nota: aquest apunt és fruit de les darreres converses que he tingut amb la Marta de Blas, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i amiga, de qui sempre aprenc molt. Com se sol dir en aquests casos, la responsabilitat del que he escrit és només meva.


No hi ha comentaris

Jun 13 2009

“I’m here for the learning revolution”

Posted in General |

Learning revolution

Wesley Fryer, I am here for the learning revolution

Amb aquesta imatge Jordi Adell pràcticament tancava la conferència sobre “La web 2.0: llums i ombres”, que va fer dijous en el marc del Seminari de formació sobre Eines 2.0 aplicades als serveis lingüístics universitaris, organitzat per la Xarxa Vives d’Universitats. Adell va fer un recorregut per les llums del 2.0: prosumidors, intel·ligència col·lectiva, escala èpica de les dades, API obertes i mash ups, la cua llarga, les xarxes socials, la disponibilitat de milers d’aplicacions, i sobretot, la idea del web 2.0 com a revolució social, no tecnològica. I també per les ombres: l’interrogant sobre si el web 2.0 és alguna cosa més que el que s’esperava que fes el web en els inicis, la viabilitat de molts projectes 2.0, la privadesa i control sobre les dades, i l’accessibilitat: moltes eines 2.0 no compleixen els estàndards d’accessibilitat perquè les puguem fer servir totes les persones. Llums i ombres, que van donar pas a una qüestió final, el web 2.0 és aquí i cal triar bàndol: el qui hi veuen només una oportunitat de negoci, i els qui hi veuen sobretot un fabulós mitjà per aprendre. Adell es va posicionar clarament: “I’m here for the learning revolution”, i no es va estar de qüestionar el model de negoci de les publicacions científiques, que cobren a les universitats per difondre la recerca dels seus mateixos investigadors, que ja ha estat pagada, molt sovint amb fons públics, sense que hi aportin un valor clar: no calen per distribuir el coneixement, i desapareixeran, va sentenciar. Una conferència apassionada i apassionant, amb un bon domini dels mitjans visuals de suport i unes grans dots de comunicació.

Carles Bellver va seguir amb el taller “Panorama d’eines per a informar, comunicar-se i col·laborar”, dues hores molt fructíferes en què va mostrar les utilitats d’eines 2.0. Ha tingut l’amabilitat de deixar-nos el guió, ampliat, de la seva intervenció. Per a mi va ser tota una descoberta el Google Translator Toolkit, la integració del procés de traducció: permet generar memòries de traducció (personals, de grup o d’abast mundial) a partir d’una traducció automàtica editable per l’usuari, i integrar també glossaris en el procés de traducció. De moment, però, només a partir de l’anglès. I també Connotea, per a la gestió de referències bibiogràfiques.

La tarda va estar dedicada a la presentació d’experiències dels serveis lingüístics universitaris: l’ús d’un blog per a la comunicació interna (UAB), els blogs dels alumnes de català, dels vint anys del servei i un proper blog d’assessorament lingüístic (UB), i el blog del lectorat de l’UJI.


No hi ha comentaris

Mai 28 2009

El canvi en l’organització: quan per anar endavant cal mirar enrere

Posted in General |

Mapa de processos, procediments, sistema de qualitat total, perfils dels llocs de treball, carta de serveis… són conceptes que han passat a formar part del discurs i la pràctica professional de moltes organitzacions. També dels serveis lingüístics universitaris, que ja fa anys vam prendre consciència que als inicis havíem treballat sobretot moguts per l’idealisme, el voluntarisme i el compromís, i que ens calia “professionalitzar-nos”.

Ara que podem veure les coses amb una certa perspectiva, es fa evident que aquest compromís, idealisme i voluntarisme van ser d’una força extraordinària, l’autèntic motor de moltes iniciatives que no haurien anat endavant de cap més manera, i ens van portar a treballar en xarxa amb altres universitats, a construir i compartir sabers i experiències. I, potser casualment, també és ara que creixen les veus que demanen un canvi en l’administració pública cap a una administració en xarxa o una administració 2.0. Com diu Iñaki Ortiz en aquest apunt, una transformació que passi de centrar-se en les normes per centrar-se en les persones: de l’estructura a la xarxa, del procediment a l’autonomia i del control a la confiança.

Seria una llàstima que els serveis lingüístics no sabéssim establir connexions entre aquesta nova visió de l’administració i els nostres orígens per generar un nou model d’organització, associat a nous recursos i serveis. Seria una llàstima que ens quedéssim atrapats en els procediments i en el que S. Žižek, a Violència, anomena biopolítica postpolítica:

La “postpolítica” és una política que al·lega que ha deixat enrere les antigues lluites ideològiques i que, per contra, se centra en la gestió i l’administració competents, mentre que la “biopolítica” manté que el seu objectiu primari és la regulació i el benestar de les vides humanes.

Seria, més que una llàstima, una catàstrofe que renunciéssim a la ideologia (multilingüisme equitatiu, sostenibilitat lingüística…) i, seguint Žižek, un cop feta la renúncia a les grans causes, només fos possible mobilitzar la gent mitjançant la política de la por: la por de no ser prou “rendibles” econòmicament, de no estar alineats amb les directrius, de no seguir el procediment adequat…

Com a metàfora d’una autogestió generadora d’ordre en el caos, aquest vídeo comentat també per Iñaki Ortiz:


No hi ha comentaris

Abr 20 2009

L’alquímia de les multituds: l’empresa líquida

Posted in General |

 La alquimia de las multitudes
Durant les vacances de pasqua vaig acabar de llegir La alquimia de las multitudes, de Francis Pisani i Dominique Piotet: un recorregut pels conceptes clau, els principals experts i casos d’èxit per entendre el web actual, el valor de la participació dels agents del web (o webactors, en paraules dels autors) i els canvis que, de resultes, viuen  l’economia, l’empresa i els mitjans de comunicació. L’alquímia com a metàfora: aplegar moltes persones pot produir or, o no, diuen Pisani i Piotet. I les multituds, plurals, difuses, canviants, segueixen aquí la genealogia de Deleuze, Hardt i Negri.

El llibre, ple de referències internes —de vegades sobreres— cal llegir-lo en conjunt, però vull destacar-ne el capítol ¿Hacia la empresa líquida?, descarregable, com tot el llibre, en la versió original: Vers l’enterprise liquide?. Tracta de la tensió entre les pràctiques dels treballadors més actius i innovadors, que sovint veuen com l’empresa limita, amb tallafocs o normatives, la seva capacitat d’actuació en entorns web flexibles, col·laboratius i que demanen poca o mul·la inversió, i les raons de les empreses: els riscos de la pèrdua del domini d’emmagatzematge, l’abandonament d’una part de les eines de producció, menys seguretat, la manca de garantia d’accés permanent, la necessitat de sincronitzar dades, etc. De la contradicció que representa el fet que, d’acord amb diversos estudis, la majoria de treballadors estan més satisfets amb les cerques que fan a internet que no amb els resultats que els facilita la intranet corporativa.

En el capítol s’exposen casos d’empreses transnacionals que han optat estratègicament per obrir-se a la xarxa per desenvolupar la seva innovació, atès que la aquesta és tan complexa que consideren que és impossible fer-ho tots sols. Citen Andrew McAfee i el seu estudi sobre l’empresa 2.0, en què aposta perquè els especialistes en tecnologia de les empreses s’haurien de dedicar a construir eines que permetin que emergeixin els sabers de cada ofici, més que no intentar imposar idees preconcebudes sobre com fer la feina o com s’han de presentar els resultats. Analitza les tecnologies de l’empresa classificades sota l’acrònim SLATES: search (motors de cerca), links, authoring (escriure i publicar), tags i signals (senyals d’actualitzacions, com l’RSS).

Pisani i Piotet també analitzen les dificultats per esdevenir empresa 2.0, que no són només tecnològiques, sinó sobretot d’ordre cultural i organitzatiu. I ens avisen del handicap que representa una “mecànica institucional forta”, amb molts procediments clarament establerts.

L’empresa líquida, la que permet la circulació lliure de fluxos al seu interior, la que difumina les seves fronteres amb l’exterior per aprofitar el valor de la circulació de dades. Tot un repte per al futur dels serveis lingüístics, que durant anys han treballat per solidificar-se. Sembla, però, que ha arribat l’hora del “Be water, my friend”.


No hi ha comentaris

Abr 13 2009

TopobioGrafies de l’exili català: mashup i producció col·lectiva

Posted in General |

 topobiografies_exili.jpg

TopobioGrafies de l’exili català és un projecte del portal LletrA i de la UOC que té com a finalitat publicar itineraris personals i  literaris de l’exili català.  I ho fa en un entorn que integra Google Maps i YouTube,  i que s’obre a la participació dels usuaris que vulguin aportar-hi un itinerari personal o literari, aportacions que són revisades per un administrador abans de ser publicades. Certament no és una participació fàcil ni està a l’abast de qualsevol, però em sembla destacable que un projecte que podem situar en l’àmbit acadèmic i cultural s’obri a la participació dels usuaris i utilitzi tecnologies de mashup  (aplicació web híbrida): un referent que hauríem de tenir en compte els serveis lingüístics en el disseny de nous recursos en línia.

I ara que recordem que fa setanta anys de l’inici de l’exili, no voldria acabar aquest apunt sense recomanar El dia revolt, de Julià Guillamon,  obra a la qual enguany hem atorgat la Lletra d’Or.


No hi ha comentaris

Des 14 2008

Tot és miscel·lani; els recursos lingüístics també

Posted in General |

Aquesta setmana, he participat en una sessió de treball en la qual hem pogut veure i valorar el prototip del portal Intercat  v 3.0, que fa un salt qualitatiu important respecte de la v 2.0 actual, centrat en tres aspectes: la interacció amb l’usuari, la rellevància de la imatge i de l’audiovisual, i una reordenació dels recursos per apropar-se al que en pot esperar l’usuari. Sortint de la reunió, pensava en aquest darrer punt, que és el que em sembla més complex de resoldre;  vaig connectar-lo amb l’Everything is Miscellaneous, de David Weinberger, per la idea de la inutilitat de les taxonomies úniques, i el valor de les etiquetes múltiples amb què els usuaris poden categoritzar un mateix recurs. En trobareu una síntesi en aquest apunt d’Alfons Cornella al blog d’Infonomia, una bona ressenya en l’apunt Les virtuts del desodre digital, del blog de Janquim, i una entrevista i una videoentrevista a l’autor a la revista If, núm. 59.

Everything is Miscellaneous

Fa temps que ens preocupa com donar a conèixer els recursos que produïm els serveis lingüístics universitaris. No hauríem de fer ja el salt cap a un sistema que permetés que els usuaris etiquetessin, valoressin i comentessin els recursos que els oferim?; que permetés difondre uns usos dels recursos que potser nosaltres com a autors no hem previst i desconeixem?, i que facilités la recuperació de la informació també des de múltiples llocs, entre els quals no podem obviar els gestors de marcadors socials, com Mr. Wong o del.icio.us? (Sobre la participació dels usuaris en parlàvem fa unes setmanes en aquests dos apunts.)  De ben segur que els usuaris hi sortirien guanyant, i nosaltres, els serveis lingüístics també.


No hi ha comentaris

Oct 28 2008

MoodleMoot BCN 08 a distància

Posted in Jornades |

Aquests dies he pogut seguir a distància alguna sessió de la MoodleMoot BCN 08, un exemple de les possibilitats de combinar, en una trobada, la participació presencial i a distància. Algunes qüestions que m’han semblat especialment interessants: el fet de poder seguir les sessions mitjançant vídeo bidireccional, a través d’Sclipo, des de qualsevol ordinador connectat a internet i amb càmera web, i simultàniament utilitzar el xat de l’aula  (ara que cada cop més som multitasca i multicanal); els fòrums de cada sessió, que permeten perllongar la trobada en el temps un cop ja ha acabat, i els fòrums creats a partir d’interessos dels participants, com aquest sobre Moodle i aprenentatge de llengües, fòrums en què es troben participants presencials i a distància.

Ha estat una experiència interessant, de la qual els serveis lingüístics podem prendre bona nota.


No hi ha comentaris

Oct 23 2008

Orientació a l’usuari (III): wikinomics

Posted in General |

He començat a llegir Wikinomics, el llibre, que m’assabento que ja n’ha sortit una segona edició. L’onzè capítol del llibre es va deixar en blanc perquè els lectors l’escrivissin mitjançant aportacions en un wiki, que ha donat lloc al Wikinomics Playbook. A la pàgina The wikified organization del wiki he trobat aquesta imatge que il·lustra el paper central del client o usuari en la wikinomia, un usuari que forma part de l’equip i aporta valor a l’organització amb la seva actuació.

Reprodueixo un fragment de la pàgina:

“The wiki construct enables customers to pose business problems and scenarios they are experiencing to enable the teams to help with. Teams then collaborate around a specific issue and work to develop the solution to this issue by leveraging their existing areas of expertise and learning from the collective efforts of the contributors as the process executes.

In this scenario, other customers/consumers may rally around a specific issue or problem and create within the environment the need and market in a dynamic fashion. The solution team then collaborates with each other and the customer to produce the solution result and provides a means for exposing the solution to other customers with the similar need or problem.

This enables the team to anticipate the need and create the market driven by collective value for the client while deriving value from each other along the way. It also sets precedents for the tearing down of the silos that comprise the serial process and find improvements within the cycle to speed up and maximize the efforts and delivery.”


No hi ha comentaris

Oct 21 2008

Orientació a l’usuari II: participació

Posted in General |

No fa gaire he caigut en la temptació de comptar-me un netbook, una meravella! No hi he tingut, per ara, cap pega, però sí que m’ha calgut consultar algunes qüestions sobre el funcionament. La informació, no l’he trobada al web de l’empresa —cap sorpresa—, sinó en fòrums d’usuaris, que m’han resolt el que necessitava. De vegades m’he preguntat si seria traslladable als serveis lingüístics aquesta aportació de valor per part dels usuaris mitjançant l’ajuda mútua en la resolució de dubtes i problemes, tan habitual en les comunitats usuàries de programes de codi obert, i no he sabut veure com.

Sí que em sembla que seria possible, però, traslladar-hi una iniciativa com “Show us a Better Way“, un concurs promogut pel govern britànic per recollir propostes de millora dels ciutadans, i premiar-ne i portar-ne a la pràctica les millors. En el cas de Show us a Better Way, es tracta d’idees sobre quins serveis es podrien donar amb la informació pública de què disposa el govern. En aquesta entrevista, Tom Watson, del Cabinet Office, explica l’experiència.


No hi ha comentaris

« Prev