Marta Estella

Tag Archive 'participació'

Jun 27 2011

The Wall of Language: quan els electors pregunten als diputats

Posted in General |

The wall of languages

A l’octubre del 2008 donàvem compte en aquest blog de Show us a Better Way, un concurs del govern del Regne Unit que premiava les millors idees per explotar les dades públiques a fi d’oferir nous serveis a la ciutadania. Aleshores, l’obertura i explotació de dades públiques era un corrent que tot just emergia i Show us a Better Way, una iniciativa pionera.

Si Show us a Better Way va ser una iniciativa governamental que perseguia la participació ciutadana, ara volem reportar un projecte de dos ciutadans britànics, preocupats pel declivi en l’ensenyament de llengües estrangeres al Regne Unit, per tal de fer posicionar els diputats del Parlament sobre aquesta qüestió. The Wall of Language demana als ciutadans que escriguin al seu diputat i li demanin quines actuacions pensen que caldria dur a terme per promoure la competència en llengües estrangeres al Regne Unit a fi de fomentar la cohesió social i de satisfer les necessitats de les empreses del país, entre d’altres qüestions. Al web del projecte es publiquen les cartes escrites pels electors i les respostes que han rebut dels diputats.

The Wall of Language va sorgir amb vista a les eleccions generals d’ara fa un any, i tenia com a objectiu aconseguir dels candidats a les eleccions una declaració favorable al foment de l’aprenentatge de llengües, però els seus promotors han mantingut el projecte, ara orientat a demanar actuacions concretes.

És una iniciativa interessant, que podria tenir una rèplica a Catalunya. Algú s’hi animaria?


No hi ha comentaris

Feb 01 2011

Què he après sobre plans de llengües?

Posted in General |

Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme

Dimecres passat el Consell de Govern de la UAB va aprovar el nou Pla de llengües de la Universitat.* Han passat  dotze anys des del 1999, en què es va aprovar el primer Pla de qualitat lingüística a la UAB; vuit des de l’aprovació del segon Pla de qualitat lingüística, el 2003, i tres des de l’aprovació del primer Pla de llengües, el 2008. Han estat dotze anys  intensos en la redefinició de la visió de la política lingüística a les universitats catalanes (en parlaré un altre dia), i també rics d’aprenentatges en la manera de treballar en els plans de llengües a la UAB.

Exposo tot seguit cinc d’aquests aprenentatges.

Sobre l’ambició i el possibilisme. Al llarg dels anys ens hem mogut entre les declaracions de principis, sovint de difícil materialització, i les actuacions possibilistes, de vegades mancades d’ambició. En el nou Pla hem mirat de resoldre aquesta tensió mitjançant la fixació d’un full de ruta a cinc anys vista, que conté una visió i un marc general ambiciós, i una llista d’actuacions per al 2011, prioritzades. El marc general empara discursos i pràctiques volguts però que  no han pogut ser prioritzats per a enguany, i indiquen el camí a recórrer; les actuacions marquen els compromisos contrets.

Sobre els recursos. Ara em sembla obvi; fa anys no tant: un pla sense recursos darrere difícilment pot funcionar. Cal que cada actuació porti associats un responsable i un pressupost aprovat. El fet d’optar per unes actuacions anuals ens ha permès portar el Pla al terreny dels resultats, tenint en compte les prioritats i la disponibilitat pressupostària de cada any.

Sobre l’alineació. Ara també em sembla obvi, i fa uns anys no m’ho semblava tant: el Pla de llengües ha d’estar molt ben alineat amb els objectiues estratègics de la Universitat, que en el cas de la UAB marca el Pla director. És un requisit perquè tingui impacte en l’actuació de la Universitat, i no es quedi en una declaració d’intencions.

Sobre la participació. La política lingüística és transversal. Sempre ho ha estat, però actualment hi ha més consciència dels vincles entre la política lingüística i la internacionalització, la comunicació, la política acadèmica, la política de recursos humans, etc. Durant el procés d’elaboració del nou Pla de llengües hem comptat amb la participació activa de tots els agents clau, per tal d’intentar que el Pla reculli de la millor manera possible les necessitats i les inquietuds de la comunitat universitària, i per tal d’assegurar que totes les actuacions de la Universitat que tenen implicacions lingüístiques estiguin ben alineades amb el Pla. El procés de consultes per a l’elaboració del nou Pla  ens ha portat molt de temps, molt més, amb diferència, que la redacció pròpiament dita.

Sobre la comunicació. Molt vinculada a la participació, la comunicació és un factor crític, com a garantia de transparència i com a voluntat d’establir canals oberts a la comunitat.  Amb el primer Pla de llengües, crec que hem assolit bastant el primer objectiu. El segon és més difícil: demana, d’una banda, desintegrar un document institucional en petites peces que es puguin adaptar bé a les diferents pàgines web de la Universitat, en forma de preguntes més freqüents, notícies, experiències viscudes, etc.  I, el més difícil, demana obrir canals de conversa  que arribin a les persones que ho necessiten en el moment que ho necessiten. Aquest serà el gran repte del nou Pla de llengües.

*El Pla es publicarà pròximament al web. Actualització: el Pla de llengües de la UAB ja es pot consultar al web.


No hi ha comentaris

Oct 17 2010

Delibera: una eina al servei de la participació

Posted in Eines, General |

Colors
Aquests dies estem tancant l’esborrany del nou Pla de llengües de la UAB, que a partir del 2011 ha de substituir el pla vigent actualment, aprovat el 2008. Per a l’elaboració del Pla de llengües actual es va obrir un procés participatiu a la comunitat universitària, a fi de recollir opinió i aportacions sobre els diferents àmbits del Pla (podeu consultar la memòria del procés participatiu). Una part del procés participatiu va constar d’un fòrum i qüestionari virtuals, que vam muntar utilitzant els serveis de Delibera – Serveis de Participació Interactiva, una empresa especialitzada en processos de participació deliberativa.

En el procés d’elaboració del Pla actual, hem vehiculat la participació sobretot mitjançant els òrgans de govern de la Universitat i també algun òrgan consultiu. Però volem també demanar aportacions i opinió directament al col·lectiu d’estudiants sobre alguns aspectes que els afecten directament, com al informació sobre les llengües de la docència o la introducció de la docència en anglès. I hem tornat a recórrer a Delibera, amb l’agradable sorpresa que actualment ofereix el servei de fòrums, anomenat també Delibera, com a “eina lliure i gratuïta per a persones o organitzacions que necessiten organitzar algun tipus de deliberació, debat, priorització”. Qualsevol persona o organització pot crear-hi directament els seus propis fòrums en línia, definir-los com a públics o privats, i agrupar diversos fòrums en un únic portal. Delibera és una eina senzilla d’utilitzar, creada específicament per donar suport a la participació i que, a més, té una presentació atractiva de les opcions de resposta i dels resultats.

Imatge: Color your world, Michelle Brea
llicència CCattributionno commercialshare alike


1 comentari

Set 13 2010

La fem perquè podem. Ho fem perquè volem

Posted in General |

 

Aquests dies hi ha hagut un ampli ressò a la xarxa de la notícia que Catalunya Ràdio ha decidit suprimir el programa L’internauta de la programació de la nova temporada. La xarxa ha estat també el mitjà on s’ha produït la revolta 2.0, en paraules de Saül Gordillo, que demana que el programa continuï. Vicent Partal hi ha respost amb la determinació de continuar fent el programa pel seu compte: “l’internauta ja era un podcast que també l’emetien per ones. Ho tenim fàcil, doncs”, escrivia fa uns dies en aquest apunt al seu blog. I més recentment, en l’anunci de la represa imminent del programa afirmava: “Doncs la fem perquè podem. Simplement.” Un podcast emès per ones, que “fem perquè podem”, una síntesi perfecta dels temps que vivim: un programa de ràdio pot tirar endavant, tot i saltar de la graella, simplement perquè hi ha una tecnologia que media entre unes persones que volen fer-lo i unes altres que volen escoltar-lo, sense necessitat de grans infraestructures. I coneixent la trajectòria de Vicent Partal i Vilaweb, no tinc cap dubte que se’n sortiran.

També ha estat notícia el fet que Enciclopèdia catalana s’obre a la col·laboració desinteressada d’usuaris per a la redacció o actualització d’articles. Desconec el pla que ha portat Enciclopèdia a emprendre aquesta nova línia, però tinc la impressió que no tindrà un èxit fàcil. Certament, hi ha moltes persones que col·laboren en la Viquipèdia, però crec que la voluntat de col·laboració se sosté sobretot en el caràcter comunitari i no lucratiu del projecte. També hi ha persones que han col·laborat desinteressadament en la localització de Facebook i Twitter, per exemple, però en tots dos casos es tracta de xarxes que s’han integrat en la vida de moltes persones, i és d’esperar que n’hi hagi unes quantes que estiguin disposades a traduir la interfície a la seva llengua. Ho fan perquè volen. El cas d’Enciclopèdia és del tot diferent, i se’m fa difícil imaginar les motivacions per col·laborar-hi d’acord amb les condicions fixades per l’empresa, fora que es tracti d’alguna institució o organització que compleixi així la seva missió. (Tinc entès, per exemple, que l’Institut Català de les Dones, crea entrades a la Viquipèdia amb l’objectiu de visibilitzar les aportacions de les dones en diferents camps.)

“La fem perquè podem”, perquè la tecnologia ho permet, però sobretot ho fem perquè volem, perquè darrere la tecnologia hi ha unes motivacions fortes per actuar.

Imatge: radio debian, d’aloshbennett


No hi ha comentaris

Jul 15 2010

#somunanacio: quan els marges ocupen el centre

Posted in General |

 

Una de les qüestions que m’ha interessat de la manifestació de dissabte  és com ha portat a situar en un espai central el que generalment és marginal, ‘marginal’ en el sentit que es desenvolupa als-marges-de…

  • En primer lloc, la multitud vs. la capçalera. Després de tants dies d’estira-i-arronses per trobar una solució que fos acceptable per a tothom, la capçalera va acabar engolida per les riuades de gent que anaven a manifestar-se i que, en bona part, s’anaven situant davant del punt on s’havia previst que comencés la manifestació. La multitud va aconseguir centrar bona part de l’interès de la jornada, en detriment del paper hegemònic que tenen sempre els representants institucionals i de partits.
  • En segon lloc, els mitjans socials vs. els mitjans de comunicació més tradicionals. La manifestació va tenir “un seguiment massiu a internet”, diu Trina Milan en aquest apunt.  Seguiment massiu, tant els dies previs, com durant la manifestació, i també posteriorment. Som moltíssmes les persones que hem publicat tuits, fotos i apunts en blogs amb l’etiqueta #somunanacio, fet que posa en qüestió el paper dels mitjans de comunicació.”Per quina raó has d’acudir a una galeria d’un mitjà de comunicació, on tot està filtrat, si pots fer servir les eines de la xarxa?”, es pregunta janquim al seu blog. Gràcies als tuits, jo, com altres persones, vaig poder seguir el decurs de la manifestació —les estones que tenia cobertura—, ja que, aturada durant gairebé dues hores als Jardinets de Gràcia esperant poder avançar, se’m feia impossible veure què passava cinquanta metres endavant o endarrere.
  • Finalment, els blogs vs. les intervencions parlamentàries. El debat polític més interessant sobre el post 10 de juliol es produeix ara mateix als blogs. Vicent Partal se’n fa ressò a l’editorial d’avui de Vilaweb. Al costat del xup-xup saborós que es produeix a la blogosfera, les cròniques parlamentàries són d’un fat que em porta a moure’m entre l’avorriment i la indignació.

Els marges ocupen el centre. Potser l’esperança és que aquesta ocupació s’estengui també a l’acció política.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya.


No hi ha comentaris

Jul 08 2010

Llegim i piulem: llegir acompanyat

Posted in General |

Dilluns vinent comença la tertúlia de @llegimipiulem sobre Olor de violetes, de Josep Campmajó. Llegim i piulem és una iniciativa d’un grup de quatre lectores que es proposen la convocatòria periòdica de tertúlies a Twitter sobre una novetat literària en català, unes tertúlies que discorren a través de les piulades de totes les persones que hi vulguin contribuir. La primera ha estat dedicada a Xocolota desfeta (exercicis d’espill), de Joan Lluís-Lluís; podeu consultar les aportacions dels lectors-tertulians al twubs de #xocolata.

L’experiència ha donat prou joc: propostes de versionar l’obra i resultats com aquest divertimento, aquesta versió a la manera del lector, i aquestes versions twit a l’estil Rodoreda o a l’estil del Tirant, entre moltes d’altres; el repte de reconèixer les cançons que hi ha a ‘Cançoner’, un dels relats; valoracions que els lectors han fet de l’obra, etc. Però per a mi, un dels fets més destacables d’aquesta primera tertúlia ha estat el sentiment de llegir acompanyada, no gaire lluny de la ‘cobertura emocional’ que ofereix Twitter als professionals innovadors (Monereo via @jordi_a).

Si voleu saber més de Llegim i piulem, podeu escoltar l’entrevista que va fer Vicent Partal a dues de les seves promotores, al programa L’internauta. I si us animeu a participar a la nova tertúlia, només cal que afegiu l’etiqueta #violetes a les vostres piulades.

Imatge: Book from above, de Steph McGlenchy


3 Comments

Jun 22 2010

La Senalla: aprenentatges d’una cooperativa d’ecoconsum

Posted in General |

 

Dijous van arribar les primeres comandes a La Senalla, la nova cooperativa d’ecoconsum de Gràcia. Han estat quatre mesos de preparació: aplegar persones interessades en el projecte, acordar uns criteris bàsics per començar a funcionar, crear un entorn virtual de treball, cercar un productor que respongués als criteris acordats, i trobar un local i condicionar-lo mínimament.

Ha estat, és, un procés ric en aprenentatges, i en valoro especialment el següent:

  • La capacitat de prendre acords provisionals quan les qüestions no estan prou madures, amb la finalitat de no blocar una situació, i la capacitat d’esperar el moment oportú per reconsiderar-los.
  • L’alt nivell de debat assolit amb intervencions reduïdes a la mínima expressió —gairebé diria que tuitegen—, però suficients per expressar un punt de vista i permetre que tothom es pugui posicionar i fer avançar el procés.
  • L’aprendre fent: exposar-se a una situació desconeguda i resoldre-la al moment, documentar mínimament com s’ha resolt i aportar l’experiència a les persones que s’hi enfronten per primer cop.
  • El lideratge distribuït, que afavoreix un gran dinamisme.

Són quatre trets que han facilitat la constitució i el creixement en valors de la cooperativa, i que em semblen aplicables a molts altres tipus d’organització.


6 Comments

Abr 24 2010

#SantJordi: reutilitzar, compartir en el món dels bits. I en el dels àtoms?

Posted in General |

 

Red rose, Temari 09

Un dels fets que m’han cridat l’atenció d’aquest Sant Jordi ha estat l’èxit de l’etiqueta #SantJordi en els missatges de Twitter. Ahir, durant tot el dia, els missatges que la incloïen s’anaven succeint sense parar, i encara avui sovintegen, si bé amb menys intensitat. Barcelona Televisió, BTV, en reforçava la projecció pública, en reproduir-los a la televisió i al web, i també en una pantalla gegant a la plaça de Catalunya. El Sant Jordi dels bits es va fent un lloc, els darrers anys, enmig del Sant Jordi dels àtoms, el del llibre en paper i la rosa amb pètals i espines de debò. El fenomen Twitter d’enguany succeeix el de l’enviament de roses digitals, un iniciativa que Vilaweb va contribuir a difondre i que encara es manté, al costat d’altres novetats que caldrà veure si perduren en el temps, com la proposta de la Generalitat de Catalunya de felicitar Sant Jordi amb realitat augmentada.

Però el que m’ha interessat més d’aquest Sant Jordi és el fenomen també creixent dels passallibres (bookcrossing) i, sobretot, dels intercanvis de llibres que sorgeixen amb motiu d’aquesta diada. Han engegat passallibres els museus de Barcelona i l‘Oficina Any Cerdà de l’Ajuntament d’aquesta ciutat,  i en l’entorn que m’és proper organitzen intercanvis de llibres les biblioteques de la vila de Gràciael Servei de Llengües de la UAB. I és que compartir i reutilitzar en el Sant Jordi dels àtoms és un acte de compromís molt més gran que no en el Sant Jordi dels bits. Em va costar molt més triar un llibre del qual m’havia de desprendre per portar-lo a la parada d’intercanvi de llibres del Servei que no publicar unes quantes piulades amb l’etiqueta #SantJordi o repiular-ne d’altres que m’havien interessat o simplement m’havien fet gràcia.

Al compromís, s’hi refereia, en un altre context, Salvador Cardús en l’article “Èxit perillós”, publicat al diari Avui el 06.02.09, en analitzar l’èxit de Facebook:

Tercerament, hi ha un factor que fa irrellevant la xarxa: la pertinença als grups que es creen i a les causes que es proposen és absolutament gratis. Defensar una causa al Facebook, per noble que sigui, o adherir-se a un grup, per idiota que sembli, no costa res. Mai no s’havia arribat a una lluita (per una causa) amb el cost zero en responsabilitat.

I també Zygmunt Bauman en la conferència “Un món de diàspores”, que va fer a Barcelona al novembre del 2008. En les notes que vaig publicar-ne, recollia aquest pensament de Bauman:

[En el món en línia] hi ha sempre la tecla Delete, que ens permet esborrar amb un sol clic el que hem fet, les relacions que no ens interessen… Aquesta atracció que produeix el món en línia per la facilitat de tallar relacions i compromisos traspassa cap al món fora de línia, i n’afecta els significats de conceptes com contacte, relació, comunitat, que deixen de ser entesos com a conceptes sòlids i que comporten un compromís. Però en el món fora de línia no hi ha la tecla Delete.

Compartir i reutilitzar en el món dels bits està molt bé, sense cap dubte, però si tot el potencial transformador que tenen les tecnologies de la xarxa no té un trasllat en el món dels àtoms i en el de les relacions humanes a tots nivells, em sembla que deixem bona part de la feina, la més important, per fer.


No hi ha comentaris

Des 18 2009

Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0

Posted in General, Lectures |

 

Deixo l’enllaç al darrer número, el 46, de Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, en el qual m’han publicat l’article “Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0“. Hi tracto dels aspectes socials i tecnològics del paradigma 2.0 i dels efectes que tenen en les organitzacions, amb una atenció especial als serveis lingüístics.


3 Comments

Nov 07 2009

La festa major i l’impacte als mitjans

Posted in General |

Torno d’Andorra, d’una reunió de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats. Tinc interès per saber com va acabar ahir el dia a la UAB: s’hi feia la festa major autogestionada pels estudiants, després que el Consell de Govern acordés suprimir la festa major per motius pressupostaris i pels riscos associats a la festa. Consulto en primer lloc el portal de la UAB i hi trobo unes imatges impactants de l’estat del campus aquest matí:

festamajor09_1.jpg

 Captura de pantalla del portal de la UAB

Superada la primera impressió, em resisteixo a quedar-me només amb la vista de les piles d’escombraries i plàstic i el relat dels riscos i desperfectes. No m’és gens difícil trobar altres informacions sobre com va anar el dia, al mateix portal de l’ETC (edifici d’estudiants – estudiants, teatre, cinema), com aquestes imatges del transcurs de la festa, ben diferents de les anteriors; és la mateixa festa?:

festamajor02

Captura de pantalla del portal de l’ETC

I també en mitjans tradicionals, com aquest vídeo de La Vanguardia, la crònica d’El Punt (1 i 2), les notícies a l’Avui, o les notes d’Europa Press i l’ACN, on predominen les informacions favorables al punt de vista dels estudiants organitzadors de la festa. Observo la mateixa tendència en fer una cerca al Google (“festa major” + uab): en la primera pàgina de resultats hi trobo 4 impactes del punt de vista de l’organització de la festa, 2 del punts de vista de l’equip de govern i 3 que fan referència a altres edicions de la festa major. Faig la cerca al Twitter: també en la primera pàgina de resultats, 11 impactes del punt de vista de l’organització de la festa i 4 del de l’equip de govern; dels 4, 3 són repetits, una mateixa entrada de l’Avui.  Pel que fa als 11 primers, n’hi ha 7 d’escrits per mitjans de comunicació, els altres 4 per persones a títol individual. Faig la cerca al Facebook i hi trobo la Plataforma per restaurar la FESTA MAJOR DE LA UAB!, un grup creat per l’organització de la festa que té gairebé 11.000 membres. A Youtube hi trobo un únic vídeo sobre la festa major d’enguany, que mostra l’impacte dels residus el dia després al campus. No continuo; dilluns podré parlar de com va anar ahir el dia a l’Autònoma amb els companys del Servei, però em quedo amb dues coses:

1. La informació que he trobat al portal de la UAB no m’ha agradat: lluny de satisfer la meva curiositat per la jornada d’ahir, m’he sentit conduïda cap a posicionaments viscerals, i això m’ha provocat una sensació d’estranyament, de llunyania envers la Universitat, de la qual espero que fomenti la capacitat d’anàlisi, d’interrogació, i l’esperit crític. I em sap greu.

2. La informació ens arriba fragmentada, per canals cada cop més diversos, des de múltiples veus. Ja ho sabíem, no és cap novetat, però encara costa situar-se en aquest nou escenari en què les multituds juguen millor que les grans organitzacions.


1 comentari

Next »