Marta Estella

Tag Archive 'organització'

Nov 23 2010

EUNoM Symposium: educació superior i multilingüisme

Posted in Jornades |

EUNoM logo
He tornat de Ljouwert/Leeuwarden, als Països Baixos, on he participat al simposi sobre Higher Education and Research on Multilingualism: Challenge or Opportunity?, convidada pel Mercator Research Centre. És el segon simposi organitzat dins el projecte EUNoM (European Universities’ Network on Multilingualism), que agrupa vint universitats i dos centres de recerca a fi de “reconcebre la relació entre l’educació superior i la diversitat lingüística” i “elaborar un model de les condicions necessàries perquè sigui operativa una xarxa coherent d’universitats compromeses amb la promoció del multilingüisme”. (Al web del projecte es poden consultar els objectius de manera detallada.)

Han estat dos dies de programa intens i ric en aportacions. Faig unes notes del que m’emporto del seminari, a cavall entre peces de les conclusions i la reflexió personal:

  • La política lingüística de les institucions d’educació superior ha de respondre a uns objectius sobre el plurilingüisme de la comunitat que forma aquestes institucions, que sovint no estan prou ben definits:  per exemple, volem promoure la docència en anglès per atraure estudiants internacionals o per millorar la competència lingüística dels estudiants locals?, volem atraure estudiants internacionals motivats per  l’enriquiment  de la competència lingüística i intercultural o aquest fet és irrellevant en la promoció de l’oferta d’estudis?
  • Les representacions socials de les universitats (models, valors) sobre la política lingüística no es poden construir al marge de les representacions socials i les pràctiques  individuals. El coneixement sobre com s’articulen aquestes  és un element clau per entendre els processos que resulten de la promoció del multilingüisme i el plurilingüisme.
  • La política lingüística i la recerca sobre el multilingüisme i el plurilingüisme han d’obrir-se a la mirada des d’altres àmbits i altres disciplines, pel seu caràcter transversal: la llengua és a tot arreu.
  • Paral·lelament al desplegament de polítiques lingüístiques, és important atendre la gestió del multilingüisme, en el sentit de donar servei a una comunitat multilingüe, no en el sentit, més habitual a les universitats catalanes, de governança del multilingüisme. I, d’acord també amb el punt anterior, la gestió del multilingüisme hauria d’entendre’s com a part de la gestió de la diversitat.
  • Es fa necessari definir els efectes que han de tenir, quant a usos institucionals i quant a drets i deures, conceptes com ‘llengua franca’, ‘llengua de treball’, o ‘llengües de la comunitat’, que s’utilitzen cada cop més en documents institucionals sobre política lingüística.
  • Es fa també  necessari que l’oferta de formació en llengües respongui més clarament al reconeixement creixent de l’interès que tenen les competències lingüístiques parcials, en l’entorn laboral, per exemple.

No hi ha comentaris

Nov 04 2010

La fi de l’estratègia? Innovació 6.0

Posted in Lectures |

Caràtula d' Innovación 6.0
El concepte d’estratègia ha arribat a la seva fi? L’estratègia és progressivament substituïda per la innovació? A Innovación 6.0: el fin de la estrategia, Xavier Ferràs reflexiona sobre les limitacions de la planificació estratègica en un context dominat pels canvis disruptius, que fan molt difícil qualsevol previsió a mitjà o llarg termini, i sobre la innovació com a motor de la competitivitat en les organitzacions per tal d’adaptar-se a les noves regles del joc. A diferència del que s’esdevé en una partida d’escacs, el joc d’estratègia per excel·lència, el nou entorn econòmic es regeix per unes regles del joc dinàmiques, que pateixen canvis imprevisibles, i els jugadors, els competidors, no disposen de tota la informació sobre l’estat de les operacions.

I en aquest terreny de joc, per jugar a guanyar cal pensar fora del paradigma. Es necessiten líders innovadors més que no executius eficaços; projectes, les autèntiques unitats d’innovació, en contraposició al model d’organització basat en l’organigrama, i salmons de l’ecosistema, “aquellos individuos capaces de nadar contracorriente, de dessafiar el orden convencional de las cosas para crear nuevas realidades”.

És brillant l’exposició de Ferràs sobre l’evolució expansiva de la innovació a les empreses: des de la innovació 1.0, limitada als departaments d’I+D, fins al nou paradigma de la innovació 6.0, una innovació sistèmica, que és sobretot un tret cultural que es produeix en uns quants territoris del món on conflueixen una sèrie de factors que la fan possible i la desenvolupen. Les polítiques d’innovació futures, diu Ferràs, seran polítiques culturals.

Una obra que es fa llegir, en què res no es sobrer. Molt recomanable.

YouTube Preview Image

1 comentari

Jun 06 2010

El fanatisme dels processos

Posted in General |

 

Process-driven fanaticism: em crida l’atenció aquest terme que llegeixo a l’article Collaborative translation, de Beninatto i DePalma. L’empren per referir-se a un dels defectes del sistema tradicional de traducció, que es basa en la seqüència traducció – edició – revisió. Afirmen que entre els factors que fan minvar la qualitat dels treballs de traducció hi ha un plantejament que crea “highly compliant processes with lots of documentable steps, but very little added value”. Sostenen que la traducció no té per què funcionar a partir d’aquests esquemes tayloristes i que és molt més efectiu un model de traducció col·laborativa en què els projectes de traducció es fan en comunitats ad hoc.  Aquestes comunitats estan formades per traductors, experts en la matèria, dissenyadors i supervisors per part dels clients, coordinats pel gestor del projecte. Tothom participa en els projectes en temps real; no hi ha una seqüència de passos, sinó moltes persones que intervenen alhora, cadascuna des de la funció que té assignada. Els autors esmenten alguns casos d’èxit d’empreses i projectes que utilitzen aquest sistema i pronostiquen que d’aquí a poc temps les traduccions es faran al web, de manera continuada i a càrrec dels millors traductors, independentment d’on siguin i de les eines d’escriptori de què disposin.

Em sembla interessant el qüestionament de l’enfocament tradicional del treball per processos, més enllà de l’àmbit concret de la traducció. Quan arreu els temps de producció de productes i serveis es redueixen cada cop més, i hi ha disponibles plataformes per al treball col·laboratiu i la comunicació síncrona, penso si no seria possible, si no caldria, adoptar l’enfocament col·laboratiu que exposen Beninatto i DePalma com a model de treball per a una organització.

Imatge: Charlie Chaplin Modern Times,  d’Adam Crowe


No hi ha comentaris

Mai 12 2010

Competències digitals i aprenentatge

Posted in Jornades |

 

Ahir al matí vaig assistir a la conferència sobre “Competències digitals i aprenentatge”, que Boris Mir va oferir en la 20a sessió web. En destaco les idees i frases que em van interessar més:

  • L’escola és un espai d’aprenentatge, però també de custòdia i de socialització. No es pot aprendre sis hores seguides cada dia.
  • L’escola és un servei i alhora una institució. Aquesta tensió porta a regular les competències digitals, de la mateixa manera que es regulen els altres sabers integrats en els currículums. La regulació educativa i social de què ens hem dotat democràticament sempre anirà per davant dels aprenentatges informals, per molt que aquests siguin cada cop més importants. L’escola no desapareixerà, i de fet, els darrers anys ha augmentat significativament el percentatge d’escolarització en les etapes pre i postobligatòria, alhora que l’etapa obligatòria s’ha ampliat dos anys.
  • El treball per competències és incongruent amb l’organització escolar, estructurada per nivells a l’educació infantil i primària, o per especialitats a l’educació secundària. Amb una organització com aquesta, de qui és responsabilitat la competència digital?
  • La competència digital s’ha d’abordar des del saber, no des de la dimensió generacional ni des de la dimensió tecnoideològica. Estar connectat tot el dia no vol dir ser competenent digital: una persona competent digital ha de ser capaç de generar coneixement, de resoldre problemes amb la tecnologia.
  • Les competències digitals a l’escola són una carrera de fons. Ara estem en la fase d’enamorament, però ha de ser com un matrimoni.
  • Potser més que aspirar a l’objectiu de fer un ús intensiu de les TIC a l’escola, cal aspirar a aconseguir que les TIC estiguin a disposició permanent, com s’esdevé a Finlàndia.
  • La visió amb implementació porta a la innovació; la visió sense implementació és al·lucinació. La gestió del canvi és començar a fer coses. La visió la construïm mentre caminem.
  • Les innovacions han de ser escalables perquè siguin efectives, especialment en una estructura de les dimensions del sistema educatiu de Catalunya, amb gairebé 1.200.000 alumnes i més de 62.000 docents en centres públics. Una cosa són els exploradors i una altra els urbanistes. Els exploradors serveixen per obrir camí, però els urbanistes  són imprescindibles.
  • La innovació pot ser tranquil·la o disruptiva. Cal valorar què és el millor per a cada centre escolar. La innovació s’ha de fer des de les aules i per a les aules, però l’escola no es pot canviar a si mateixa, cal la implicació de tots els agents que hi estan relacionats.

En conjunt, una exposició que va integrar a la perfecció l’esbós d’un full de ruta ambiciós amb la previsió del procés que cal seguir per arribar-hi, feta des de l’experiència i el coneixement. Una exposició que, tot i estar pensada per a l’escola, té el valor de ser aplicable a qualsevol altra organització.

Si us ha interessat aquest tastet del que va dir Boris Mir, podeu consultar-ne la presentació que va utilitzar per acompanyar l’exposició, que m’imagino que ben aviat podrem trobar també, juntament amb el vídeo de la conferència, a la pàgina de la 2oa sessió web. I podeu seguir també el debat obert al blog Gencat.

Imatge: fotografia de Boris Mir publicada a la pàgina web de la 20 sessió web.


4 Comments

Mai 05 2010

Eines imprescindibles

Posted in Eines, General |

 

Set Tools Toys, Suzettesuzette

Reprenc el fil del que vaig escriure a Treballar sense xarxa?, en clau de presentació d’eines; tres eines bàsiques que em semblen imprescindibles per als professionals i directius de la societat del coneixement i que sovint em trobo que són encara desconegudes de molta gent que en podria treure partit, i fins i tot vistes amb un cert recel per part de directius que haurien de promoure’n l’ús en les seves organitzacions. Em refereixo als agregadors, els gestors de marcadors socials i els entorns per compartir documents.

Els agregadors ens permeten seleccionar les fonts d’informació que ens interessa seguir i rebre automàticament  les actualitzacions que s’hi van produint, una funció imprescindible per estar al dia sense el perill d’ofegar-nos en la maregassa d’informació que ens envolta. És una eina que ens evita haver d’anar a consultar un web o un blog per veure si hi ha cap novetat —un hàbit improductiu que ha perdut el sentit i que, no obstant això, veig que encara mantenen moltes persones—, i que ens permet rebre la informació que estem esperant tot seguit que es publica.

D’agregadors, en parlava amb detall en aquest apunt, Eines: com escoltar a la xarxa (2). Per ara m’he quedat amb Feedly, del qual m’agrada sobretot com cuida visualment la presentació de la informació, i també la integració de diferents mitjans: text, imatge, audiovisual.

Els marcadors socials ens permeten recollir i etiquetar els enllaços que ens interessen, i així poder-los consultar de nou quan els necessitem des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. Com que els enllaços poden ser públics, podem utilitzar els  marcadors socials per recomanar recursos o per construir un repositori compartit en una organització. Jo faig servir Mr. Wong, on tinc aquest compte. No dedico gaire temps a tenir-lo endreçat, però gairebé sempre hi trobo allò que sé que un dia vaig llegir no sé on però que em va interessar. Com a exemple de marcador corporatiu, el Servei de Llengües de la UAB manté aquest altre compte amb recursos per a l’aprenentatge de llengües.

Finalment, els entorns col·laboratius per compartir documents ens permeten compartir un document amb altres persones i anar-lo actualitzant en línia, cosa que ens estalvia haver d’anar enviant missatges de correu amb les noves versions, o que dues persones puguin treballar en un mateix document en paral·lel sense haver d’esperar que una acabi perquè pugui començar l’altra. I una funció que a mi m’és molt útil: poder treballar en un document des de diferents ordinadors, sense que em calgui anar enregistrant-ne múltiples versions en memòries USB ni enviar-me-les a mi mateixa per correu, unes pràctiques que fa temps feia habitualment i que gairebé sempre acabaven en un embolic de versions difícil de desfer. L’entorn que utilitzo habitualment és GoogleDocs, que em va prou bé.

Agregador, marcador social i entorn col·laboratiu per compartir documents: tres eines bàsiques imprescindibles que haurien de formar part de qualsevol propòsit personal de millora de la productivitat, i que, independentment de l’ús més o menys intensiu de les tecnologies en una organització, no es poden obviar en un pla de formació o, per què no, a l’hora d’obrir les portes a la incorporació de nous professionals.


2 Comments

Abr 17 2010

Treballar sense xarxa?

Posted in General |

 

Fishing netsJoost J. Bakker IJmuiden

El blog de la Generalitat de Catalunya es fa ressò d’un interessant debat encetat per Jordi Graells al Facebook sobre l’accés a les xarxes socials en l’àmbit laboral. El debat parteix d’unes dades que recull l’estudi Social networks around the world 2010, les quals mostren que un 55% usuaris no poden accedir a xarxes socials des de la feina, a causa de les restriccions imposades per l’organització per a la qual treballen. En les aportacions en forma de comentaris (46 quan escric aquest apunt), s’han plantejat qüestions com el canvi de paradigma del control pel paradigma de la confiança, la necessitat de disposar de resultats i indicadors que avalin la millora en la productivitat que pot aportar l’ús de les xarxes, la necessitat de redefinir què entenem per ‘lloc de treball’ o l’interès per sortir de la perspectiva unidimensional en els serveis públics (del one to one al many to many).

En una organització que conec prou bé, l’oferta institucional de formació formal en l’ús de xarxes socials és inexistent, i la que té relació amb la tecnologia bàsica i universal per al lloc de treball, inamovible des de fa més de deu anys, es limita al paquet de Word, Excel i PowerPoint. Aquesta situació evidencia una gran escletxa entre, d’una banda, la visió que té l’organització (els seus líders) de la relació amb els usuaris, l’aprenentatge professional, la gestió del coneixement i el mateix model d’organització, i, de l’altra, les pràctiques que a poc a poc emergeixen en diversos punts de l’organització en relació amb l’ús de les xarxes amb finalitats professionals i corporatives. Una escletxa que serà difícil de segellar, si no es donen dues condicions: que els professionals que utilitzen intensivament la xarxa entenguin la necessitat de presentar resultats en clau d’organització, més enllà de la seva feina concreta, i que els líders puguin valorar el cost d’oportunitat associat a la infrautilització de les xarxes.


1 comentari

Abr 05 2010

Cuinar lentament, servir amb rapidesa, menjar de gust

Posted in General |

Kitchen Symphony, de Puck90

Abans de pasqua vaig llegir Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènec, una obra que se situa en el moviment per la lentitud, que, iniciat a finals dels anys vuitanta com a slow food movement per fer pedagogia del menjar plaent i responsable, compromès amb la tradició i la producció local, s’ha anat estenent a altres àmbits, com el moviment de les ciutats lentes, o l’educació mateix. Domènec hi defensa la necessitat de desaccelerar l’activitat escolar i familiar per tal de donar als aprenentatges els temps que necessiten i fa veure com la fórmula ‘més, abans i més ràpid’ dificulta, si no impedeix, els aprenentatges en profunditat, alhora que presenta un decàleg i quinze principis per a una educació lenta, juntament amb cinquanta propostes per desaccelerar el temps.

Mentre llegia l’Elogi de l’educació lenta, vaig rebre al lector de feeds El tempo de las empresas, un apunt, interessant i entretingut, de Xavier Marcet sobre la necessitat que les empreseses es gestionin en acceleració permanent per tal de ser competitives: acceleració de la innovació per poder-la amortitzar; de la logística per multiplicar la productivitat; de la relació amb el client, que amb internet ha esdevingut quasi immediata, i del temps de la informació, la immediatesa absoluta.

Dues visions del temps prou diferents i, no obstant això, totes dues em semblen essencials. Pensant en una organització com un servei lingüístic, crec que l’aparent contradicció es pot resoldre amb la fórmula: cuinar lentament, servir amb rapidesa i menjar de gust.

  • Cuinar lentament per construir una oferta de serveis (cursos, assessoraments, recursos, etc.) que anticipi i doni resposta a les necessitats de la comunitat universitària en uns escenaris cada cop més difícils de preveure. La cuina lenta vol dir reservar temps per triar els ingredients, per aprendre receptes d’altri, per assajar nous plats, no sempre reeixits, i defugir la temptació d’arrecerar-se en la comoditat del fast food.
  • Servir amb rapidesa per poder oferir aquests serveis en el moment en què es demanen o en què poden ser acceptats. El servei ràpid demana una bona organització, flexibilitat per adequar-la si cal i també compromís amb la cuina que s’ofereix.
  • Menjar de gust, sobretot, per aconseguir que el plat sigui al màxim de plaent, tant per a qui el menja com per a qui el cuina i qui el serveix.

3 Comments

Oct 31 2009

Atenció als usuaris 2: Orange piula

Posted in General |

 [En français]

Hi ha empreses que responen, com Orange. Vaig comunicar via Twitter la meva darrera entrada al blog i en poques hores aquesta ha estat la resposta d’@orangebusiness, Orange internacional:

Tweet Orange

Orange España continua sense respondre.


No hi ha comentaris

Oct 28 2009

L’atenció als usuaris: Orange, Electrolux, Technorati i el futur que ve

Posted in General |

 Customer Satisfaction

 Agaumont Customer Satisfaction

Els darrers dies he viscut tres experiències en l’ús de serveis d’atenció als usuaris, dues de nefastes i una de satisfactòria. Les nefastes, d’Electrolux i d’Orange. A Electrolux hi vaig trucar perquè la nevera de casa, que té 28 mesos, ha tingut cinc cops la mateixa avaria. La trucada va acabar amb un “No puedo hacer nada por usted” i “Mi je fe no atiende al teléfono” per part de la persona que suposadament m’atenia, i amb una denúncia posterior per part meva. En el cas d’Orange va ser perquè fa mes d’un any que no podem escoltar els missatges que rebem al contestador, ni tampoc desactivar aquest servei. Era l’enèsima trucada en aquest temps, i va ser pitjor el remei que la malatia: després d’unes operacions que van realitzar les persones que em van atendre, continuem sense poder escoltar els missatges, i a sobre ens vam quedar unes hores sense poder trucar ni rebre trucades. En queixar-me, no vaig poder sortir del bucle de “Tomamos nota de la incidencia. ¿Desea algo más?”.

L’experiència positiva ha estat amb Technorati, un cercador i directori de blogs. Fa uns dies, de resultes d’uns canvis que van fer en el servei, no podia entrar al meu compte. Vaig plantejar la qüestió al sistema d’atenció a l’usuari, gestionat mitjançant la plataforma Get Satisfaction; els usuaris hi exposen problemes, preguntes i idees sobre el servei en un espai obert en el qual poden intervenir altres usuaris, i on intervé també el personal tècnic de Technorati, perfectament identificat com a tal, que ha anat informant de l’evolució del cas fins que ha quedat resolt en cosa de pocs dies, una evolució que he pogut seguir còmodament subscrivint-me a la conversa. Val a dir que Technorati és un servei pel qual no pago un cèntim, i en canvi sí que, òbviament, he pagat la nevera d’Electrolux, com també Orange em carrega cada mes l’import de la línia i serveis que hi tinc contractats.

Electrolux i Orange, com moltes altres empreses, es reclouen en una fortalesa que comença a fer aigües pertot arreu, ja que cada cop són més els mitjans a la xarxa que permeten que els usuaris s’intercanviïn informació sobre productes i serveis, i  n’hi ha d’adreçats específicament a formular queixes, com Quejas Online o Quejas y Denuncias, a l’Estat espanyol. En canvi, empreses com Technorati, i afortunadament també d’altres, entenen el poder de la gent i l’impacte dels mitjans socials, i participen en el joc, una via que sembla tenir un futur molt més prometedor.


No hi ha comentaris

Oct 17 2009

A favor de la queixa

Posted in General |

 Stop complaining

Stop complaining.  Aturkus

Aquests dies hi ha un cert enrenou a la UAB al voltant d’un apunt del blog del gerent, Santi Guerrero, sobre les queixes. Sempre m’ha semblat curiós que la idea, generalment acceptada, que vivim en un país en què no hi ha una cultura de la queixa, que som molt lluny d’altres indrets on les persones són conscients dels seus drets i els exerceixen, es redueixi sovint a les queixes que presenten els usuaris, i la mateixa idea sigui més qüestionada quan es tracta de les queixes dels treballadors d’una organització.

Crec que les queixes, vinguin de dins o de fora,  són positives, perquè, per qüestionables que siguin, ajuden a millorar. Així ho han entès algunes organitzacions: per exemple, aquest apunt de Julen Iturbe sobre les deu causes de malestar provocades per l’empresa parteix d’un projecte de  la Diputació Foral de Biscaia; els punts que s’hi plantegen em semblen de lectura obligada per a totes les persones que tenim alguna responsabilitat en el comandament d’una organització. I ja que parlem de comandament, imprescindible també l’apunt “Algunas ideas sobre el mando y eso“, de Miquel Rodríguez, i aquest altre, també seu, sobre el lideratge, com també el comentari lapidari d’Anna Cabañas: “el mejor mando es el mando a distancia”. Si tingués responsabilitat en l’àmbit de recursos humans, crec que em trauria el son aquest apunt de Nacho Muñoz, en forma de carta de comiat d’un director de RH incapaç d’atendre les queixes. No continuo: a la xarxa és fàcil trobar altres aportacions també interessants a la conversa.

Darrerament, n’he entomat unes quantes, de queixes. No és una posició agradable, certament, però les queixes que rebo, les comparteixi o no, es formulin de manera més o menys adequada, sempre m’aporten alguna cosa de positiu. Benvingudes siguin. Si incorporen anàlisis i alternatives ben orientades, molt millor, i si no, també. Tant de bo la desconfiança i la sospita prenguessin la forma de queixa.


1 comentari

Next »