Marta Estella

Tag Archive 'multilingüisme'

Set 07 2010

CercleS, encara: projectes i recursos que m’han interessat

Posted in Jornades |

 Dono compte succintament d’uns quants projectes i recursos que s’han presentat o esmentat a la 11th International CercleS Conference  i que m’han interessat:

Espero que vosaltres hi trobeu també punts d’interès, en aquests recursos.


No hi ha comentaris

Set 05 2010

CercleS Conference: Language Policy and Innovation

Posted in Jornades |

CercleS Conference

A punt de deixar Hèlsinki, escric unes notes sobre la 11th International CercleS Conference, que enguany ha tingut com a lema: University Language Centres – Language Policyand Innovation. CercleS és una confederació de centres, serveis, departaments, facultats i instituts que treballen en llengües a Europa. Hi ha unes 300 entitats que en són membres, provinents de 22 estats.

M’ha semblat destacable que l’organització demanés als ponents que féssim la presentació “bilingually in a manner that best suits the purpose of your presentation”. Una petició que, en termes generals, només hem seguit els participants de Catalunya, Finlàndia i Bolzano, però que, no obstant això, és important en la mesura que mostra un posicionament clarament favorable al multilingüisme, que no és habitual en congressos internacionals.

Al congrés s’han fet evidents unes quantes tendències i trets comuns en relació amb la gestió de les llengües a la universitat a Europa: una tendència que em sembla important és que les universitats tendeixen a formular explícitament quina és la seva política lingüística; en algun cas, per imperatiu legal, com és Finlàndia, on el govern va demanar a les universitats que disposessin d’un document sobre política lingüística abans d’acabar el 2009; en d’altres casos, per iniciativa pròpia de la Universitat.

Un tret comú en molts dels casos exposats és la tensió entre els centres de llengües i els departaments o facultats, bé sigui perquè el centre depèn d’una facultat, o bé perquè centres i facultats s’adrecen a un mateix públic, en un context de retallades pressupostàries arreu. Finalment, el congrés ha posat de manifest també com l’auge de l’anglès va deixant de banda l’aprenentatge de llengües estrangeres i la idea d’un bi- o trilingüisme s’imposa a les de competència plurilingüe i competència intercultural, amb alguna excepció, entre les quals em sembla destacable la de la Universitat de Jväskylä.

Per acabar, us deixo l’enllaç a les diapositives (en castellà) que vaig fer servir en la meva comunicació (en anglès): “The UAB Plan for Languages: a strategic pledge for multilingualism”.

Si t’ha agradat aquest apunt, pots votar-lo als Premis Blocs Catalunya.


No hi ha comentaris

Mai 19 2010

Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita

Posted in Jornades |

L’1 de juny a la UAB organitzem la trobada Ensenyament en anglès a la universitat cosmopolita – IV Trobada sobre semiimmersió a Catalunya. A l’hora d’elaborar-ne el programa, l’equip organitzador vam trobar que era important que la Trobada acollís les diferents capes que configuren l’ensenyament en anglès a la universitat: la política lingüística dels òrgans de govern de la UAB en relació amb la docència en anglès, els resultats de les recerques que es desenvolupen en aquest àmbit, i les experiències de professors i professores que utilitzen l’anglès a l’aula.

Actualment, totes les universitats públiques catalanes tenen plans de llengües, comença a haver-hi estudis sobre l’ensenyament en anglès de matèries no lingüístiques a l’educació superior i les universitats disposen d’un coneixement incipient sobre les pràctiques d’ensenyar en anglès a partir de l’experiència acumulada per un nucli, petit però creixent, de professorat. És un bon moment, em sembla, de fer confluir aquest bagatge per generar un model ambiciós, que singularitzi les universitats catalanes dins el marc europeu, i que estigui fermament ancorat en les pràctiques dels parlants: professorat i alumnat en aquest cas. I és justament l’alumnat una capa important del procés. Deures pendents, doncs: cercar o crear un espai on poder incorporar la seva experiència.


No hi ha comentaris

Abr 08 2010

Multilingüisme a les empreses: ELAN.cat, un toc d’alerta

Posted in General |

 

Typewriter letters, de Laineys Repertoire

Ahir es van presentar els resultats de l’estudi ELAN.cat, que ha aprofundit per a l’àmbit de Catalunya l’estudi ELAN sobre el multilingüisme a les empreses europees, realitzat el 2006.

L’estudi posa de manifest que la creixent internacionalització de l’activitat de les empreses catalanes —entre el 1998 i el 2005 les exportacions van créixer un 12,2% anual— no va acompanyada d’una estratègia sobre multilingüisme. Així, per exemple, només el 37,8% de les empreses disposa d’una estratègia formal de comunicació, i, tot i que el 15,5% té intenció de comerciar en nous mercats, només el 6,3% creu que la seva empresa necessitarà formació en qüestions culturals internacionals en els propers tres anys.

En el terreny més operatiu, els resultats tampoc no conviden gaire a l’optimisme. Només un 31,2% de les empreses té un registre dels coneixements lingüístics del seu personal, un percentatge clarament per sota del 57% obtingut en l’informe ELAN a escala europea; tan sols el 50,8% de les empreses que actuen a l’estranger tenen en compte en els processos de selecció de personal els coneixements lingüístics en la llengua dels clients, i només en el 31,1% de les empreses el personal ha fet cursos de llengües, subvencionats o en horari laboral en els darrers tres anys. Aquesta manca d’inversió en formació lingüística no es compensa amb el recurs a serveis de traducció, ja que només el 10,6% de les empreses han contractat traductors o intèrprets els darrers cinc anys. Una altra dada destacable és que el 33% d’empreses que actuen a l’estranger no tenen el web en anglès.

En resum, l’informe ELAN.cat constata una manca generalitzada d’estratègia i de bones pràctiques sobre multilingüisme a les empreses catalanes. Per començar a capgirar la situació, empreses i govern farien bé de prendre nota de les conclusions i recomanacions contingudes a Les llengües fan negoci: les empreses rendeixen millor si parlen idiomes,  del Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea, que el títol del document sintetitza a la perfecció.

[L’estudi ELAN.cat ha estat dissenyat i coordinat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, Linguamón-Casa de les Llengües, el Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Per fer l’estudi s’ha enquestat  un miler d’empreses que tenen la seu a Catalunya, s’han analitzat 18 casos i s’han fet entrevistes amb 5 empreses i 10 experts.]


No hi ha comentaris

Feb 18 2010

Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès?

Posted in Jornades |

Demà seré a la Universitat de Lleida, a la jornada de treball “De les polítiques a les pràctiques: estratègies per a la introducció d’una tercera llengua i per a la gestió del plurilingüisme a l’aula”. La jornada, organitzada pel Cercle de Lingüística Aplicada i els vicerectorats d’Activitats Culturals i Projecció Universitària, i de Relacions Internacionals d’aquesta universitat, s’adreça a vicerectorats i serveis universitaris de les universitats catalanes que treballen en l’àmbit de la política lingüística i de la internacionalització.

Els organitzadors em van convidar a presentar-hi una comunicació, que han acabat sent tres minipresentacions sota el títol comú de “Per què en diem tercera llengua si volen dir anglès?: Apunts sobre multilingüisme i internacionalització a la universitat”. La primera de les minipresentacions, sobre els condicionants i les condicions de partida, en principi prou favorables, que es donen actualment per a introduir una tercera llengua a les universitats i gestionar-hi el plurilingüisme; la segona, sobre l’experiència de la UAB en relació amb el Pla de llengües, i la tercera, de presentació d’elements per al debat:

  • la necessitat de poder contrastar els resultats obtinguts des de diferents enfocaments
  • gestió del multilingüisme o governança del multilingüisme?
  • l’empoderament dels diversos agents de la universitat en el desplegament de polítiques lingüístiques
  • tercera llenga o anglès?
  • multilingüisme asimètric
  • internacionalització: model i condicions

Us deixo la presentació que he preparat com a suport de la comunicació, en la qual pot ser que hi faci encara alguns canvis.

per què en diuen tercera llengua si volen dir anglès?View more presentations from Marta Estella.


5 Comments

Feb 05 2010

Internacionalització del campus i docència en anglès

Posted in General, Lectures |

Internacionalització

No wall maps or globes? Scott McLeod

La internacionalització del campus és un dels dos objetius estratègics del Pla director de la UAB, acabat d’aprovar. És un objectiu comú a tot el sistema universitari català, com també és comú entendre aquesta internacionalització en termes de docència en anglès i mobilitat interuniversitària. Però la internacionalització pot, hauria, de ser molt més que això. M’ha agradat llegir l’article de Hanneke Teekens “The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting” (*). Teekens posa en relleu que es donen les condicions que potencialment podrien promoure la interacció entre estudiants de diferents procedències culturals, però que aquest aprenentatge intercultural no es produeix de manera automàtica, i esbossa el perfil del professor ideal per a una aula internacional, a partir de vuit elements:

1. Les qüestions relacionades amb el fet d’utilitzar en la docència una llengua no nadiua, que no és la pròpia del lloc —habitualment l’anglès—, molt diferent del domini que es té d’aquesta llengua.

2. Els factors relacionats amb les diferències culturals, entre els quals destaca els imaginaris sobre els rols de gènere.

3. Les condicions específiques sobre els estils d’aprenentatge i de docència, que poden diferir molt segons les tradicions acadèmiques; per exemple, no tots els estudiants es poden adaptar fàcilment a un estil que demana treballar en grup i situar-se en el marc de l’aprenentatge basat en problemes.

4. Les implicacions culturals d’utilitzar mitjans audiovisuals i tecnologia. La manera com s’utilitzen forma part de cada cultura acadèmica i pot haver-hi diferents expectatives sobre l’ús d’aquests mitjans.

5. Les necesitats específiques de les disciplines acadèmiques.

6. El coneixement dels sistemes d’educació estrangers.

7. El coneixement del mercat de treball internacional.

8. Les qualitats personals: la capacitat de mostrar una visió i un lideratge que promoguin l’aprenentatge intercultural, i el fet d’assumir les malentesos derivats de les diferències culturals, entre d’altres.

Un bon article per a la reflexió sobre com enfoquem la internacionalització de les universitats, i també sobre les possibilitats de la internacionalització a casa, més coneguda com a IaH (internacionalisation at home). Al blog Aprendre llengües podeu llegir una breu història d’aquest corrent.

(*) Hanneke Teekens The Requirement to Develop Specific Skills for Teaching in an Intercultural Setting. Journal of Studies in International Education, Vol. 7 No. 1. Spring 2003 108-119

2 Comments

Des 10 2009

Llengua 2.0 i caducitat de les normes

Posted in General |

 

Un dels efectes que ha tingut l’efervescència de la participació en els mitjans socials ha estat el qüestionament, per la dinàmica mateixa dels fets, d’uns quants dels principis sobre els quals se sosté la política lingüística a Catalunya.

Els usos lingüístics institucionals vs. els usos lingüístics personals. Hi ha un principi que distingeix entre usos lingüístics institucionals i usos personals: els primers es consideren objecte de regulació, mentre que els segons queden en l’espai personal, a criteri de cada individu. Com a mostra de la voluntat d’intervenció en els usos considerats institucionals, entre les funcions del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona hi ha la d'”elaborar i difondre criteris d’usos lingüístics institucionals”.

En la mesura que es dilueix la frontera entre la identitat corporativa de les persones —és a dir, la que les vincula a l’organització per a la qual treballen— i la identitat professional individual —és a dir, el perfil que construeix cada persona més enllà de la posició que ocupa en una organització—, la distinció institucional / personal comença a fer aigües. Un cas: un alt càrrec d’una universitat, l’Autònoma, escriu un blog que signa a títol individual, no com a càrrec, però en el qual tracta de qüestions vinculades a la Universitat i a les funcions que hi assumeix, i bona part de les persones que hi aporten comentaris així ho entenen. És un blog personal?, institucional? On és la frontera?

Els usos lingüístics interns vs. els usos lingüístics externs. Hi ha un principi que diu que cal regular els usos lingüístics interns i externs de manera diferenciada. Com a mostra, el reglament d’usos lingüístics de la Universitat de Barcelona s’estructura, en part, a partir d’aquesta distinció.

En la mesura que les comunicacions digitals obren nous espais de comunicació que dilueixen el dins i el fora, aquesta distinció tan marcada comença a coixejar. Els canals que algunes universitats tenen a Youtube (per exemple,  aquest dels 30 anys de la Universitat de les Illes Balears), són interns o externs? És clar que són d’accés públic, però això no vol dir necessàriament que siguin externs, ja que el públic objectiu pot estar format també per membres de la comunitat universitària.

L’àmbit lingüístic català vs. l’exterior. Hi ha un principi que diu que, per defecte, les comunicacions adreçades a l’àmbit lingüístic català es fan en llengua catalana, i que les altres llengües es reserven a les comunicacions que s’adrecen fora d’aquest àmbit. Com a mostra, el reglament d’ús de la llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili.

En la mesura que les comunicacions digitals obren espais que transcendeixen el territori, fins a quin punt es pot mantenir la distinció entre àmbits lingüístics? I si cal mantenir-la, com s’ha de fer? En el cas d’una institució que tingui compte a Twitter, posem per cas, ha d’obrir comptes per a diferents llengües, com fa la Universitat Oberta de Catalunya: UOC_universitat, UOC_universidad i UOC_university?; ha d’alternar diverses llengües en un mateix canal, com fan la Universitat Politècnica de Catalunya o la Generalitat de Catalunya?

Altres qüestions. Un parell de reflexions finals. La primera: cal replantejar- se els criteris associats a la disponibilitat lingüística (en parlàvem en aquest apunt). Actualment, les tecnologies possibiliten la traducció màquina en múltiples dispositius. Cal deixar que sigui l’usuari qui es procuri la traducció si vol?, cal facilitar els mitjans per realitzar-la (accés a traducció màquina en línia)?, en quins casos?

La segona: cal revisar els estàndards de qualitat lingüística; ens hi empenyen la pressió de la immediatesa en les comunicacions digitals, l’augment del volum d’informació, l’augment del volum de traduccions associat al multilingüisme, l’eixamplament dels diversos graus d’institucionalitat de les comunicacions, entre altres factors.

En resum, els usos lingüístics actuals associats a les organitzacions superen el marc normatiu que els regula. Són, com en la imatge que il·lustra aquest apunt, un globus que vol enlairar-se, però no pot, pel llast d’un cotxe que va ser molt útil en altre temps però que ara es fa simpàtic però de funcionalitat impossible. Urgeix que creem espais per parlar-ne.

Nota: els exemples que poso són majoritàriament d’universitats perquè és l’àmbit que conec millor i que més m’interessa, però les situacions serveixen per a qualsevol administració.


1 comentari

Jul 28 2009

Eines d’idioma per al Firefox

Posted in Eines |

Cada cop més la personalització del navegador se’m fa necessària. Habitualment treballo amb el Firefox i trec molt partit dels complements (adds-on) d’aquest navegador per fer-me’l més meu. N’utilitzo diversos: el botó de Feedly, imprescindible; la barra de Google o Google ToolBar, per entrar a diversos serveis de Google; la de Facebook, que cada cop faig servir menys, la de Mister Wong, per desar, compartir i consultar enllaços, i algunes eines d’idioma, que és del que vull parlar en aquest apunt. Mozilla té 14 categories de complements per al Firefox, entre les quals n’hi ha una d’específica per a eines d’idioma, que conté més de 350 elements: entre molts d’altres, una extensa col·lecció de diccionaris; el Wikilook, que ens permet fer cerques a la Wikipedia i al Wiktionary dels mots que tinguem en pantalla; eines per a la transliteració, com el Transliterator; traductors en línia, o eines més miscel·lànies, com el Foxlingo, que  incorpora un metatraductor amb l’opció de traduir entre més de 2.000 parells de llengües utilitzant 36 traductors en línia (Google, OpenTrad, Apertium, Lucy -Translendium, etc.) i també enllaços a correctors, sintetitzadors de veu, recursos per a aprendre llengües, etc.

Una opció interessant relacionada amb els complements són les col·leccions, agrupacions de complements fetes per Mozilla o pels mateixos usuaris. Hi ha la possibilitat de subscriure-s’hi per estar al corrent de les actualitzacions. Hi ha col·leccions de tot tipus, també d’idioma, com, per exemple, una col·lecció per al català, una altra per a l’èuscar i una altra per als aprenents de japonès. Són un recurs molt útil i no és gens difícil utilitzar-les. Aquest vídeo explica com fer-ho:

Add-on Collections: Overview from Justin Scott on Vimeo.


No hi ha comentaris

Mar 29 2009

Intercomprensió lingüística: el testimoni d’Enrique Dans

Posted in General |

 Daily Pic DailyPic

Començo el matí de diumenge amb una agradable sorpresa: el darrer apunt del blog d’Enrique Dans, Las 2es Jornades de la catosfera y los espacios lingüísticos, en el qual narra breument la seva experiència lingüística en aquestes jornades i ens mostra com una persona de parla romànica, el castellà, és capaç d’entendre una llengua que no coneix, el català, i d’atrevir-se a practicar-la amb l’ajuda de tecnologies no específicament lingüístiques, com el Google o Twitter. Tota una satisfacció que una persona de la categoria d’Enrique Dans posi en pràctica la intercomprensió lingüística i faci pública la seva experiència.


No hi ha comentaris

Feb 28 2009

Indignació pel premi a la promoció del multilingüisme concedit a Microsoft

Posted in General |

 Microxof

Un breu apunt d’urgència per sumar-me a la indignació davant el fet que els governs català, balear, gallec i basc han concedit a Microsoft el Premi a la Promoció de la Realitat Multilingüe a l’Estat espanyol. Un fet que se suma a l’anunci, fet fa uns dies, de l’acord entre la Generalitat i Microsoft per reforçar la presència d’aquesta empresa a les escoles. Que no havíem dit (Pacte del Tinell, primer govern tripartit) que apostàvem pel programari de codi obert?, que no hem dit sempre que el programari de codi obert és la màxima garantia per al plurilingüisme?

Si voleu saber-ne més, us deixo un parell d’apunts, d’en Jordi Mas i d’en Ramon Barlam:

Premi a Microsoft per la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol

Ensarronada Microsoft


1 comentari

« Prev - Next »