Marta Estella

Tag Archive 'mitjans socials'

Ago 14 2010

Web 2.0: de l’abundància al criteri

Posted in General |

Un dels trets que se sol destacar positivament del web 2.0 és l’abundància de recursos i serveis que podem trobar a la xarxa: la llibertat de tria que s’hi associa es presenta com a virtut inqüestionable. I certament, l’imaginari del món dels bits es construeix sobre l’opulència, tal com s’ha construït l’imaginari del món dels àtoms, que se sobreposa a qualsevol evidència de realitat que el desmenteix.

Dels marges del món dels àtoms ja fa temps que van sorgir veus crítiques que revelaven que aquesta abundància i llibertat són un miratge: la visió d’uns hipermercats assortits sobre l’excés amaga una realitat que ens posa traves a la llibertat de triar criteris de consum responsable; per exemple, la llibertat de triar productes locals, que tinguin el mínim d’empaquetatge possible, que respectin els cicles de la terra, que no han malbaratat energia en la seva producció, que s’han produït i adquirit en unes condicions justes per als productors, etc.

El criteri del consum responsable, en diferents graus, ha anat quallant en el discurs, i rarament sentim ningú que el menystingui o el qüestioni obertament. En el món dels bits, en canvi, vivim encara sota la il·lusió del gavadal de recursos i serveis que se’ns apareixen en el trànsit per la xarxa, i parem poca atenció als criteris. Hi ha també veus crítiques, com Richard Stallman, que alerta de les llibertats que els usuaris perdem en molts serveis d’e-llibres i d’informàtica en núvol, però el miratge de l’abundància i la llibertat de tria és encara la visió dominant.

Però en el web 2.0 també podem aplicar criteris de consum responsable, en alguns aspectes els mateixos que ens serveixen en el món dels àtoms (condicions dels productors/treballadors, pràctiques de l’empresa en relació amb el medi ambient, etc.); en d’altres, forçosament diferents. Hi ha, per exemple, les quatre llibertats essencials que, d’acord amb la Free Software Foundation, caracteritzen el software lliure:

  • The freedom to run the program, for any purpose (freedom 0).
  • The freedom to study how the program works, and change it to make it do what you wish (freedom 1). Access to the source code is a precondition for this.
  • The freedom to redistribute copies so you can help your neighbor (freedom 2).
  • The freedom to distribute copies of your modified versions to others (freedom 3). By doing this you can give the whole community a chance to benefit from your changes. Access to the source code is a precondition for this.

Podríem afegir-hi també la integració de la diversitat lingüística: en els menús i ajudes, i en les facilitats perquè els usuaris produeixin continguts en diferents llengües. N’hi podríem afegir molts més, de ben segur, però el que és important, em sembla, és no deixar-nos enlluernar per l’opulència i posar la mirada en els criteris de consum.

Imatge: Supermarket, gab


No hi ha comentaris

Mai 22 2010

Facebook i la responsabilitat institucional

Posted in General |

Share photos on twitter with Twitpic

L’estratègia de Facebook per dominar el graf social és cada cop més agressiva amb els drets sobre la privadesa i la propietat de les dades dels usuaris. N’és un bon exemple la imatge que il·lustra aquest apunt, difosa per Karma Peiró (podeu clicar-la per veure-la millor), juntament amb la peça que ha escrit per al 3cat24.cat sobre els riscos de sincronitzar els contactes de Facebook i els de l’iPhone:  l’aplicació de Facebook per a l’iPhone adverteix l’usuari que totes les dades dels seus contactes en aquest dispositiu s’enviaran a Facebook i estaran subjectes a la política de privadesa de la companyia, i demana que l’usuari s’asseguri que els seus amics (contactes, de fet) hi estan d’acord, una fita pràcticament impossible d’assolir.

Cada nou pas que fa Facebook per retallar els drets dels usuaris provoca una reacció en contra de la seva comunitat, com també denúncies a la blogosfera. Els darrers dies hem llegit, un cop més, anàlisis molt crítiques de la política de Facebook a mitjans com El caparazón, que responsabilitza l’empresa de generar desconfiança dels usuaris en els mitjans socials; El blog de Enrique Dans, que denuncia la cessió de dades dels usuaris a tercers, i Techcrunch, en un apunt molt recomanable i de títol diàfan, “Facebook’s Disconnect: Open Doors, Closed Exits”, que presenta diverses solucions per recuperar les dades que els usuaris de Facebook hem dipositat en aquesta plataforma.

Els fets són prou greus per plantejar-se si és lícit que les institucions públiques continuïn utilitzant Facebook per comunicar-se amb els usuaris. Cal reconèixer l’encert d’haver apostat per introduir-se en una xarxa que els usuaris ja utilitzen, en comptes de pretendre atraure usuaris als canals propis, i hi ha iniciatives reeixides, com les pàgines a Facebook Cinema en català, de la Generalitat de Catalunya, i InfoUAB, de la Universitat Autònoma de Barcelona, per posar-ne dos exemples. Però si aquestes institucions tenen el deure de garantir els drets dels estudiants i dels ciutadans en general —i també de cultivar-ne les competències digitals—, crec que no és lícit que es mantinguin en plataformes que vulneren aquests drets, per molt útils que puguin ser per a les institucions i per als mateixos usuaris.

Caldrà estar alerta a l’evolució del projecte Diaspora, una xarxa social de codi obert que dóna poder als usuaris sobre les seves dades, i que ha obtingut finançament per tirar endavant mitjançant una acció de crowdfunding (o finançament per part de les masses).


No hi ha comentaris

Abr 24 2010

#SantJordi: reutilitzar, compartir en el món dels bits. I en el dels àtoms?

Posted in General |

 

Red rose, Temari 09

Un dels fets que m’han cridat l’atenció d’aquest Sant Jordi ha estat l’èxit de l’etiqueta #SantJordi en els missatges de Twitter. Ahir, durant tot el dia, els missatges que la incloïen s’anaven succeint sense parar, i encara avui sovintegen, si bé amb menys intensitat. Barcelona Televisió, BTV, en reforçava la projecció pública, en reproduir-los a la televisió i al web, i també en una pantalla gegant a la plaça de Catalunya. El Sant Jordi dels bits es va fent un lloc, els darrers anys, enmig del Sant Jordi dels àtoms, el del llibre en paper i la rosa amb pètals i espines de debò. El fenomen Twitter d’enguany succeeix el de l’enviament de roses digitals, un iniciativa que Vilaweb va contribuir a difondre i que encara es manté, al costat d’altres novetats que caldrà veure si perduren en el temps, com la proposta de la Generalitat de Catalunya de felicitar Sant Jordi amb realitat augmentada.

Però el que m’ha interessat més d’aquest Sant Jordi és el fenomen també creixent dels passallibres (bookcrossing) i, sobretot, dels intercanvis de llibres que sorgeixen amb motiu d’aquesta diada. Han engegat passallibres els museus de Barcelona i l‘Oficina Any Cerdà de l’Ajuntament d’aquesta ciutat,  i en l’entorn que m’és proper organitzen intercanvis de llibres les biblioteques de la vila de Gràciael Servei de Llengües de la UAB. I és que compartir i reutilitzar en el Sant Jordi dels àtoms és un acte de compromís molt més gran que no en el Sant Jordi dels bits. Em va costar molt més triar un llibre del qual m’havia de desprendre per portar-lo a la parada d’intercanvi de llibres del Servei que no publicar unes quantes piulades amb l’etiqueta #SantJordi o repiular-ne d’altres que m’havien interessat o simplement m’havien fet gràcia.

Al compromís, s’hi refereia, en un altre context, Salvador Cardús en l’article “Èxit perillós”, publicat al diari Avui el 06.02.09, en analitzar l’èxit de Facebook:

Tercerament, hi ha un factor que fa irrellevant la xarxa: la pertinença als grups que es creen i a les causes que es proposen és absolutament gratis. Defensar una causa al Facebook, per noble que sigui, o adherir-se a un grup, per idiota que sembli, no costa res. Mai no s’havia arribat a una lluita (per una causa) amb el cost zero en responsabilitat.

I també Zygmunt Bauman en la conferència “Un món de diàspores”, que va fer a Barcelona al novembre del 2008. En les notes que vaig publicar-ne, recollia aquest pensament de Bauman:

[En el món en línia] hi ha sempre la tecla Delete, que ens permet esborrar amb un sol clic el que hem fet, les relacions que no ens interessen… Aquesta atracció que produeix el món en línia per la facilitat de tallar relacions i compromisos traspassa cap al món fora de línia, i n’afecta els significats de conceptes com contacte, relació, comunitat, que deixen de ser entesos com a conceptes sòlids i que comporten un compromís. Però en el món fora de línia no hi ha la tecla Delete.

Compartir i reutilitzar en el món dels bits està molt bé, sense cap dubte, però si tot el potencial transformador que tenen les tecnologies de la xarxa no té un trasllat en el món dels àtoms i en el de les relacions humanes a tots nivells, em sembla que deixem bona part de la feina, la més important, per fer.


No hi ha comentaris

Mar 24 2010

“Si Rodalia no informa els usuaris, els usuaris informen de Rodalia”

Posted in General |

 Rodalia.info

Des que vaig conèixer Roger Melcior i Sergi Sabaté quan em van convidar a participar en la jornada d’Estudiants pel Català, que segueixo amb interès l’activitat d’aquests dos joves brillants i amb empenta. Feia temps que m’intrigaven els missatges del Roger a Twitter sobre les incidències al servei de Rodalia de Renfe. Aquests dies n’he descobert el motiu: el Roger i Pimpampum.net han posat en funcionament el portal Rodalia.info, que concentra els missatges que els usuaris de tren envien a Twitter per informar d’incidències sobre el servei de rodalia de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat. Una iniciativa excel·lent, que es nodreix de les aportacions de moltes persones que hi col·laboren voluntàriament, construint un servei que fa bo allò de “com més gent i més sovint hi participem, més hi guanyem tots plegats”. Un servei, d’altra banda, que trobo molt més útil per estar al corrent d’incidències a la xarxa ferroviària que no el portal oficial que acaba d’estrenar la Generalitat.

Una altra presentació recent és la d’Unportal.cat, iniciativa d’un “grup de periodistes especialitzats en informació universitària”. Es tracta d’un portal en el qual els estudiants poden trobar informació sobre els estudis que ofereixen les universitats catalanes i comparar a partir de diferents indicadors, com, per exemple, la valoració que en fan els graduats, l’oferta de crèdits en anglès o la taxa d’abandonament dels estudis. Un portal.cat es publica també poc després que s’hagi presentat el portal oficial Unidata, “un nou web estadístic que té la finalitat d’orientar els estudiants, els que volen accedir a la universitat i els que hi estan estudiant”. I també, com en el cas anterior, la primera impressió d’Unportal.cat és més bona que la del web oficial; em sembla que s’acosta més a les necessitats dels usuaris.

Rodalia.info i Un portal.cat són dues iniciatives d’informació sobre serveis d’interès públic que sorgeixen per iniciativa privada i que poden guanyar-se l’interès dels usuaris, per davant dels portals oficials corresponents. Són un clar exemple que la difusió d’informació ja no és monopoli de qui la genera i, em fa l’efecte i espero, que a Catalunya marquen un camí que serà seguit per altres projectes que, nodrits de dades obertes per les administracions o per les aportacions de la multitud, acostaran als usuaris la informació que necessiten.

PS: utilitzo per al títol d’aquest apunt un comentari publicat per un usuari a Rodalia.info del qual es fa ressò El Punt.


4 Comments

Nov 15 2009

Els alumni, un perfil emergent a les universitats

Posted in General |

Webwizard, Floating network

Ja ha passat el temps en què el vincle dels estudiants amb la universitat s’estroncava en acabar els estudis i passava a formar part de l’anecdotari dels sopars de companys de promoció. Les universitats catalanes han començat a apostar per mantenir la relació amb els seus antics estudiants mitjançant les xarxes d’alumni, una relació sens dubte beneficiosa per a totes dues parts.

Tinc l’experiència de formar part de la incipient xarxa Alumni de la UOC, la comunitat de graduats i graduades d’aquesta universitat. Tot i el poc temps que hi porto i l’encara curta vida del projecte mateix, en aquesta valoració primerenca aprecio sobretot els serveis que la xarxa Alumni m’ofereix en dos grans àmbits: el dels continguts i el de les relacions.

Pel que fa als continguts, valoro sobretot el fet de mantenir l’accés als materials de les assignatures que he estudiat a la UOC —amb les actualitzacions que s’hi fan periòdicament—, mitjançant l’espai d’intranet-campus virtual-secretaria que amb la nova interfície “La meva UOC” evoluciona cap a espai i xarxa personal d’aprenentatge. És un avantatge que pot quedar obsolet en la mesura que la Universitat aposti per alliberar continguts docents, però ara mateix representa un valor. Valoro també els serveis vinculats a la biblioteca (accés al catàleg; servei de préstec, en prova, i consula d’una selecció de recursos electrònics), si bé en aquest cas es tracta d’un servei complementari al que ja m’ofereix la UAB pel fet de treballar en aquesta universitat.

Quant a les relacions, em sembla un encert que s’hagi optat per potenciar la relació entre els graduats i graduades, tant en l’espai d’intranet, com en espais externs. En el primer cas, es promou, d’una banda, l’extensió del vincle dels antics estudiants cap a l’organització en què aquests treballen mitjançant ofertes de formació continuada i, de l’altra, l’aprofitament del capital dels alumni a la mateixa UOC com a planter de tutors. En els espais externs, s’intervé en els que ja utilitzen els professionals, com Linkedin, on s’ha creat el grup Alumni UOC. Tot i que formo part d’aquest grup, he de reconèixer que no hi participo gaire; la dispersió d’interessos professionals dels seus membres fa que no em sigui prou atractiu, una qüestió que sembla que s’està reconduint mitjançant la proposta de creació de grups sectorials. Una altra qüestió que em retreu de la participació és el fet que la llengua principal de presentació del grup i l’única llengua vehicular de relació sigui l’espanyol, un fet que em sembla molt més que qüestionable en una universitat catalana.

Els serveis lingüístics universitaris tenim l’oportunitat i el repte d’aprofitar aquestes xarxes d’alumni per fer-hi arribar també els nostres serveis. Moltes persones continuen aprenent i millorant llengües en la seva vida professional, i també utilitzen altres serveis relacionats amb les llengües, com les traduccions i revisions de textos. Seria tot un èxit que ho fessin mitjançant el servei lingüístic de la universitat on s’han graduat.


3 Comments

Nov 07 2009

La festa major i l’impacte als mitjans

Posted in General |

Torno d’Andorra, d’una reunió de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats. Tinc interès per saber com va acabar ahir el dia a la UAB: s’hi feia la festa major autogestionada pels estudiants, després que el Consell de Govern acordés suprimir la festa major per motius pressupostaris i pels riscos associats a la festa. Consulto en primer lloc el portal de la UAB i hi trobo unes imatges impactants de l’estat del campus aquest matí:

festamajor09_1.jpg

 Captura de pantalla del portal de la UAB

Superada la primera impressió, em resisteixo a quedar-me només amb la vista de les piles d’escombraries i plàstic i el relat dels riscos i desperfectes. No m’és gens difícil trobar altres informacions sobre com va anar el dia, al mateix portal de l’ETC (edifici d’estudiants – estudiants, teatre, cinema), com aquestes imatges del transcurs de la festa, ben diferents de les anteriors; és la mateixa festa?:

festamajor02

Captura de pantalla del portal de l’ETC

I també en mitjans tradicionals, com aquest vídeo de La Vanguardia, la crònica d’El Punt (1 i 2), les notícies a l’Avui, o les notes d’Europa Press i l’ACN, on predominen les informacions favorables al punt de vista dels estudiants organitzadors de la festa. Observo la mateixa tendència en fer una cerca al Google (“festa major” + uab): en la primera pàgina de resultats hi trobo 4 impactes del punt de vista de l’organització de la festa, 2 del punts de vista de l’equip de govern i 3 que fan referència a altres edicions de la festa major. Faig la cerca al Twitter: també en la primera pàgina de resultats, 11 impactes del punt de vista de l’organització de la festa i 4 del de l’equip de govern; dels 4, 3 són repetits, una mateixa entrada de l’Avui.  Pel que fa als 11 primers, n’hi ha 7 d’escrits per mitjans de comunicació, els altres 4 per persones a títol individual. Faig la cerca al Facebook i hi trobo la Plataforma per restaurar la FESTA MAJOR DE LA UAB!, un grup creat per l’organització de la festa que té gairebé 11.000 membres. A Youtube hi trobo un únic vídeo sobre la festa major d’enguany, que mostra l’impacte dels residus el dia després al campus. No continuo; dilluns podré parlar de com va anar ahir el dia a l’Autònoma amb els companys del Servei, però em quedo amb dues coses:

1. La informació que he trobat al portal de la UAB no m’ha agradat: lluny de satisfer la meva curiositat per la jornada d’ahir, m’he sentit conduïda cap a posicionaments viscerals, i això m’ha provocat una sensació d’estranyament, de llunyania envers la Universitat, de la qual espero que fomenti la capacitat d’anàlisi, d’interrogació, i l’esperit crític. I em sap greu.

2. La informació ens arriba fragmentada, per canals cada cop més diversos, des de múltiples veus. Ja ho sabíem, no és cap novetat, però encara costa situar-se en aquest nou escenari en què les multituds juguen millor que les grans organitzacions.


1 comentari