Marta Estella

Tag Archive 'internet'

Des 02 2009

Manifest “En defensa dels drets fonamentals a internet”

Posted in General |

Davant la inclusió, en l’avantprojecte espanyol de Llei d’economia sostenible, de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els i les periodistes, blogaires, usuaris i usuàries, professionals i creadors i creadores d’Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que:

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals de la ciutadania, com el dret a la privadesa, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Cap tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, contràriament al que estableix l’article 20.5 de la Constitució espanyola, posa en mans d’un òrgan no judicial —un organisme dependent del ministeri de Cultura—, la potestat d’impedir als ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic de l’Estat espanyol, i perjudicarà un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la seva economia, entorpirà la creació d’empreses, introduirà traves a la lliure competència i alentirà la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i creadores i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors i autores, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i això a  Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten alternatives modernes per sobreviure, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per al fi que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar models de negoci obsolets i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. Exigim que el Govern espanyol garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a l’Estat espanyol, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després del debat públic pertinent i després de consultar a totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

[Aquest text és una d’urgència de l’original.]


1 comentari

Mai 26 2009

Tecnologies i disponibilitat lingüística

Posted in General |

2317354633_2e1736e3ef_m.jpg

Wonderland. Abstract Technology monitor connector port languages

El Punt es fa ressò de la preocupació de molts mestres pels efectes que pugui tenir en la immersió lingüística l’ús a les escoles de llibres digitals amb continguts trilingües: en català, castellà i anglès. Els darrers anys les tecnologies faciliten que es puguin oferir continguts i interacció multilingües, en àmbits tan diversos com els menús dels caixers automàtics, els sistemes automatitzats d’atenció telefònica, els DVD o els programes de televisió, per esmentar-ne uns exemples. Les persones, cada cop més, podem escollir una llengua, no necessàriament la que voldríem, per informar-nos o comunicar-os per mitjà de tota mena d’entorns i  dispositius.

És una tendència imparable que seria absurd pretendre aturar. Com seria imperdonable amagar el cap sota l’ala i no abordar la qüestió, que crec que passa principalment per dos eixos:

  • La regulació.  Si el mercat tendeix a limitar, o directament impossibilitar, la tria de les llengües no estatals, entre les quals la catalana, o bé cal fixar unes condicions perquè aquesta tria sigui sempre possible, o bé cal plantejar-se una oferta des de l’àmbit públic. El que no val és apel·lar a la consciència dels ciutadans, com si tot plegat es reduís a una suma de voluntats i d’opcions personals. Segur que calen solucions diferents per a cada situació: no és el mateix la disponibilitat lingüística a l’escola que en el servei de subminstrament de gas. Però cal que les solucions hi siguin, en tots els àmbits.
  • L’actualització del discurs en política lingüística. Em sembla cada cop més evident que els conceptes de llengua pròpia vs llengua oficial, ús lingüístic individual vs ús lingüístic institucional que ens han servit durant tants anys, actualment no permeten interpretar adequadament realitats ni transformar-les. Així, per exemple, quan encara no s’ha aconseguit que la majoria d’universitats disposin de reglaments d’usos lingüístics, ja es produeixen pràctiques lingüístiques que superen el marc en què aquests reglaments van ser concebuts. És un ús lingüístic privat o institucional, la comunicació que estableix un alt càrrec amb la seva comunitat per mitjà d’un blog personal?

Comença a ser l’hora, em fa l’efecte, de bastir un nou discurs sobre política lingüística i d’adoptar amb fermesa mesures efectives en relació amb la llengua. Esperem que els nostres governants no ens decebin.


No hi ha comentaris

Mar 28 2009

La gratuïtat com a estratègia

Posted in General |

Dijous vaig seguir la manifestació dels estudiants per Vilaweb, que cobria la notícia utilitzant Cover it live!, una aplicació amb la qual aquest mitjà informava dels esdeveniments en directe, en forma de breus apunts, i facilitava el diàleg en temps real entre la redacció i els lectors/també redactors. Em va cridar l’atenció aquesta aplicació i vaig entrar al web, on vaig trobar, a la secció de preus, un text esplèndid sobre els motius que pot tenir una empresa per basar la seva estratègia en l’oferta d’un servei gratuït. N’extrec unes frases:

We do not charge our users a fee to use CoveritLive. […] Right now, we are focused on understanding the needs of our users and how our software can help create a new form of reporting. In addition, we are learning with them the true value of this kind of software-as-service. […]

Many software companies have started with free offerings until they understood the category better and then, with the appropriate communication, migrated users willing to pay for more advanced features while holding to a commitment to always offer a quality version at no cost.

Llegint-ho em va venir al cap l’imprescindible article de Chris Anderson Free! Why $0.00 Is the Future of Business. Anderson, editor en cap de la revista Wired, on va donar a conèixer el concepte de ‘llarga cua‘ (long tail), i autor de l’esperat llibre Free, sobre l’economia de la gratuïtat (the economics of free o freenomics), on hi exposa, entre moltes altres idees, una taxonomia de sis models de negoci de la gratuïtat:

  • freemium: com que les aplicacions, serveis i continguts web tenen uns costos variables que cada cop més s’acosten a zero, la qual cosa permet fer-hi negoci oferint-los gratuïtament: per cada usuari que paga per un servei premium 99 usuaris poden gaudir gratuïtament d’un servei bàsic de qualitat.
  • publicitat: les ofertes gratuïtes construeixen comunitats amb interessos i necessitats específics que interessen els anunciants.
  • subsidis creuats: qualsevol producte que et porta a pagar-ne un altre, com l’exemple que posa d’un grup de música que distribueix gratuïtament CD de la seva música als top manta de les ciutats on actuarà, amb la idea que en facin còpies i que això els serveixi per atraure més persones als seus concerts.
  • cost marginal zero: tot el que es pot distribuir sense costos apreciables, com la música en línia.
  • intercanvi de mà d’obra: el que genera valor pel fet de fer-ho servir, com votar les respostes del Yahoo Answers o puntuar not´cies de serveis com Digg.
  • economia del regal: la distribució a cost zero fa possible que l’altruisme esdevingui una indústria del compartir (la Viquipèdia).

Aquest matí, a l’hora d’esmorzar, també he parlat tangencialment d’aquesta qüestió amb uns companys del Servei de Llengües, a propòsit del projecte Opencourseware, de les seves limitacions des del punt de vista pedagògic i dels seus beneficis quant a increment de notorietat, projecció de la responsabilitat social i captació d’usuaris de les institucions que hi participen. Tornant cap al despatx he recordat Giving knowledge for free: the emergence of open educational resources, una publicació de l’OCDE del 2007, que aprofundeix en els motius i beneficis d’aquest moviment.
Si comença a fer-se evident que el món es mou cap a l’economia de la gratuïtat, els serveis lingüístics universitaris no podem viure-hi d’esquena. Textos com el d’Anderson o el de l’OCDE ens donen prou pistes per començar a imaginar altres escenaris més enllà de la lògica limitadora de l’anàlisi i control de costos. I si això provoca vertigen, potser n’hi hauria prou de començar per comptabilitzar els beneficis esperats dels serveis que oferim, en la línia de l’article de Josep M. Duart, ROI i l’e-learning: més enllà de beneficis i costos. El que de ben segur no podem és córrer el risc de no fer res.


No hi ha comentaris

Feb 27 2009

iTunes U: una oportunitat a l’abast

Posted in General |

 Texas A&M Writing Center

Apple ha anunciat que obre l’iTunes U a les institucions educatives de l’Estat espanyol. Caldrà veure quin impacte tindrà: quantes universitats s’hi apuntaran, què hi oferiran, quantes persones faran servir els recursos que s’hi publiquin i, sobretot, com i per a què els faran servir. En l’àmbit de l’aprenentatge de llengües, a l’iTunes U tenim els referents dels podcasts del curs Creative Writing de l’Open University i del Writing Center de la Texas A&M University. En aquest darrer cas, amb una línia adreçada al personal acadèmic, Write Away, i una altra que s’orienta a l’alumnat, Write Right, a més d’alguns vídeos de produció pròpia (com un tutorial sobre el control de canvis a l’MS Word, o un altre vídeo sobre com evitar el plagi), d’altres de produïts pels Instructional Technology Services (“Developing Rubrics & Using Peer Review”, “Blogs & Wikis”),  i una llarga sèrie de handouts sobre models de documents, qüestions gramaticals i tècniques d’escriptura.

Però el que em sembla més interessant de l’anunci d’Apple no és tant que les universitats catalanes puguin obrir una línia de producció de podcasts i altres recursos recursos descarregables des de l’iTunes U, com l’oportunitat que representa per fer augmentar la consciència sobre la necessitat de disposar de recursos i espais d’aprenentatge i treball pensats per als dispositius mòbils, uns recursos i espais que, a diferència dels que trobem a l’iTunes, haurien d’estar pensats per poder-se comunicar i col·laborar en els temps de trànsit i en els no-llocs que cada cop ocupen més espai en les nostres vides.


No hi ha comentaris

Oct 28 2008

MoodleMoot BCN 08 a distància

Posted in Jornades |

Aquests dies he pogut seguir a distància alguna sessió de la MoodleMoot BCN 08, un exemple de les possibilitats de combinar, en una trobada, la participació presencial i a distància. Algunes qüestions que m’han semblat especialment interessants: el fet de poder seguir les sessions mitjançant vídeo bidireccional, a través d’Sclipo, des de qualsevol ordinador connectat a internet i amb càmera web, i simultàniament utilitzar el xat de l’aula  (ara que cada cop més som multitasca i multicanal); els fòrums de cada sessió, que permeten perllongar la trobada en el temps un cop ja ha acabat, i els fòrums creats a partir d’interessos dels participants, com aquest sobre Moodle i aprenentatge de llengües, fòrums en què es troben participants presencials i a distància.

Ha estat una experiència interessant, de la qual els serveis lingüístics podem prendre bona nota.


No hi ha comentaris

Oct 21 2008

Orientació a l’usuari II: participació

Posted in General |

No fa gaire he caigut en la temptació de comptar-me un netbook, una meravella! No hi he tingut, per ara, cap pega, però sí que m’ha calgut consultar algunes qüestions sobre el funcionament. La informació, no l’he trobada al web de l’empresa —cap sorpresa—, sinó en fòrums d’usuaris, que m’han resolt el que necessitava. De vegades m’he preguntat si seria traslladable als serveis lingüístics aquesta aportació de valor per part dels usuaris mitjançant l’ajuda mútua en la resolució de dubtes i problemes, tan habitual en les comunitats usuàries de programes de codi obert, i no he sabut veure com.

Sí que em sembla que seria possible, però, traslladar-hi una iniciativa com “Show us a Better Way“, un concurs promogut pel govern britànic per recollir propostes de millora dels ciutadans, i premiar-ne i portar-ne a la pràctica les millors. En el cas de Show us a Better Way, es tracta d’idees sobre quins serveis es podrien donar amb la informació pública de què disposa el govern. En aquesta entrevista, Tom Watson, del Cabinet Office, explica l’experiència.


No hi ha comentaris

Oct 13 2008

L’audiovisual i l’explosió del multilingüisme a la xarxa

Posted in General |

M’he subscrit al podcast d’One Minute Romanian, per mirar de reactivar la mica de romanès que vaig aprendre fa quatre estius, de viatge per Romania. One Minute Languages, un servei de Radio Lingua Network, és una mostra més de la tendència minimalista que esmentava en aquest apunt, i de com la xarxa esdevé cada cop més multimèdia i l’impacte que aquest fet té en la representació i la projecció de les llengües. D’això darrer, en parlava fa uns dies J. Carlos Moreno Cabrera, en la conferència sobre “El multilingüismo y la globalización cultural del siglo XXI”, que va obrir el curs del Servei de Llengües, una lúcida reflexió per desmuntar el mite de la llengua única, bé sigui entesa com a punt de partida, abans de Babel, bé com a punt d’arribada: l’anglès, de manera gairebé exclusiva.

J. Carlos Moreno Cabrera

Destaco alguns fils de la seva intervenció. La generalització de la interacció acústica i visual a internet  potenciarà a mitjà termini la diversitat lingüística en aquest mitjà. La llengua oral, que és la llengua real, cada cop hi té més presència; som a punt de viure l’explosió del multilingüisme a la xarxa. En la mesura que la variació és inherent a les llengües, l’expansió d’una llengua comporta que es diversifiqui en més varietats −com és el cas de l’anglès−, sobretot en la parla. L’homogeneïtat lingüística triomfa en l’escriptura, no pas en la llengua oral.

One Minute Languages és una mostra, minimalista, d’aquesta explosió multilingüe a la xarxa multimèdia; els seus tastets de llengua fan una funció sensibilitzadora i mobilitzadora del plurilingüisme, com la de les aules obertes de llengües  que Linguamón – Casa de les Llengües i les escoles oficials d’idiomes van oferir el 26 de setembre, amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Acabo amb una frase de la conferència de Moreno Cabrera: “la globalització no és que ho tinguem tot en anglès, sinó la possibilitat d’entrar en contacte amb qualsevol llengua a l’instant”.


No hi ha comentaris