Marta Estella

Tag Archive 'innovació'

Nov 04 2010

La fi de l’estratègia? Innovació 6.0

Posted in Lectures |

Caràtula d' Innovación 6.0
El concepte d’estratègia ha arribat a la seva fi? L’estratègia és progressivament substituïda per la innovació? A Innovación 6.0: el fin de la estrategia, Xavier Ferràs reflexiona sobre les limitacions de la planificació estratègica en un context dominat pels canvis disruptius, que fan molt difícil qualsevol previsió a mitjà o llarg termini, i sobre la innovació com a motor de la competitivitat en les organitzacions per tal d’adaptar-se a les noves regles del joc. A diferència del que s’esdevé en una partida d’escacs, el joc d’estratègia per excel·lència, el nou entorn econòmic es regeix per unes regles del joc dinàmiques, que pateixen canvis imprevisibles, i els jugadors, els competidors, no disposen de tota la informació sobre l’estat de les operacions.

I en aquest terreny de joc, per jugar a guanyar cal pensar fora del paradigma. Es necessiten líders innovadors més que no executius eficaços; projectes, les autèntiques unitats d’innovació, en contraposició al model d’organització basat en l’organigrama, i salmons de l’ecosistema, “aquellos individuos capaces de nadar contracorriente, de dessafiar el orden convencional de las cosas para crear nuevas realidades”.

És brillant l’exposició de Ferràs sobre l’evolució expansiva de la innovació a les empreses: des de la innovació 1.0, limitada als departaments d’I+D, fins al nou paradigma de la innovació 6.0, una innovació sistèmica, que és sobretot un tret cultural que es produeix en uns quants territoris del món on conflueixen una sèrie de factors que la fan possible i la desenvolupen. Les polítiques d’innovació futures, diu Ferràs, seran polítiques culturals.

Una obra que es fa llegir, en què res no es sobrer. Molt recomanable.

YouTube Preview Image

1 comentari

Mai 12 2010

Competències digitals i aprenentatge

Posted in Jornades |

 

Ahir al matí vaig assistir a la conferència sobre “Competències digitals i aprenentatge”, que Boris Mir va oferir en la 20a sessió web. En destaco les idees i frases que em van interessar més:

  • L’escola és un espai d’aprenentatge, però també de custòdia i de socialització. No es pot aprendre sis hores seguides cada dia.
  • L’escola és un servei i alhora una institució. Aquesta tensió porta a regular les competències digitals, de la mateixa manera que es regulen els altres sabers integrats en els currículums. La regulació educativa i social de què ens hem dotat democràticament sempre anirà per davant dels aprenentatges informals, per molt que aquests siguin cada cop més importants. L’escola no desapareixerà, i de fet, els darrers anys ha augmentat significativament el percentatge d’escolarització en les etapes pre i postobligatòria, alhora que l’etapa obligatòria s’ha ampliat dos anys.
  • El treball per competències és incongruent amb l’organització escolar, estructurada per nivells a l’educació infantil i primària, o per especialitats a l’educació secundària. Amb una organització com aquesta, de qui és responsabilitat la competència digital?
  • La competència digital s’ha d’abordar des del saber, no des de la dimensió generacional ni des de la dimensió tecnoideològica. Estar connectat tot el dia no vol dir ser competenent digital: una persona competent digital ha de ser capaç de generar coneixement, de resoldre problemes amb la tecnologia.
  • Les competències digitals a l’escola són una carrera de fons. Ara estem en la fase d’enamorament, però ha de ser com un matrimoni.
  • Potser més que aspirar a l’objectiu de fer un ús intensiu de les TIC a l’escola, cal aspirar a aconseguir que les TIC estiguin a disposició permanent, com s’esdevé a Finlàndia.
  • La visió amb implementació porta a la innovació; la visió sense implementació és al·lucinació. La gestió del canvi és començar a fer coses. La visió la construïm mentre caminem.
  • Les innovacions han de ser escalables perquè siguin efectives, especialment en una estructura de les dimensions del sistema educatiu de Catalunya, amb gairebé 1.200.000 alumnes i més de 62.000 docents en centres públics. Una cosa són els exploradors i una altra els urbanistes. Els exploradors serveixen per obrir camí, però els urbanistes  són imprescindibles.
  • La innovació pot ser tranquil·la o disruptiva. Cal valorar què és el millor per a cada centre escolar. La innovació s’ha de fer des de les aules i per a les aules, però l’escola no es pot canviar a si mateixa, cal la implicació de tots els agents que hi estan relacionats.

En conjunt, una exposició que va integrar a la perfecció l’esbós d’un full de ruta ambiciós amb la previsió del procés que cal seguir per arribar-hi, feta des de l’experiència i el coneixement. Una exposició que, tot i estar pensada per a l’escola, té el valor de ser aplicable a qualsevol altra organització.

Si us ha interessat aquest tastet del que va dir Boris Mir, podeu consultar-ne la presentació que va utilitzar per acompanyar l’exposició, que m’imagino que ben aviat podrem trobar també, juntament amb el vídeo de la conferència, a la pàgina de la 2oa sessió web. I podeu seguir també el debat obert al blog Gencat.

Imatge: fotografia de Boris Mir publicada a la pàgina web de la 20 sessió web.


4 Comments

Gen 14 2010

En una setmana, l’Horizon Report 2010

Posted in General, Lectures |

 Horizon

 Horizon, Piet Musterd

 [Actualització 15.01.10: ja s’ha publicat l’informe sencer.]

D’aquí a una setmana, d’acord amb el calendari previst, s’ha de publicar l’informe Horizon 2010, un projecte que cada any identifica les tecnologies que tindran més impacte en l’educació a curt, mitjà i llarg termini, com també les tendències clau i els reptes crítics en aquest àmbit.

Se n’ha publicat un avançament, en forma de llista dels temes finalistes, dotze, entre les propostes presentades,  i d’una versió preliminar (preview) de l’informe, que recull els sis temes escollits d’entre els finalistes i quatre tendències i quatre reptes crítics:

Temps d’adopció: un any o menys

  • computació mòbil
  • continguts oberts

Temps d’adopció: dos o tres anys

  • llibres electrònics
  • realitat augmentada simple

Temps  d’adopció: quatre o cinc anys

  • computació basada en els gestos
  • anàlisi de dades visuals

 Reptes crítics

  • El paper de l’acadèmia i la manera en què la universitat prepara els estudiants cal que canviï, i cal utilitzarles tecnologies emergents que faciliten l’experimentació, l’aprenentatge basat en problemes i altres formes de treball creatiu, com també emfasitzar la flexibilitat mental i la recerca crítica.
  • Emergeixen noves formes d’autoria, publicació i recerca en l’àmbit acadèmic però no hi ha encara unes mètriques adequades per avaluar-les.
  • La literacitat  digital esdevé una habilitat clau, però no hi ha una resposta adequada  això per part de les universitats.
  • Les restriccions pressupostàries pot posar en perill la recerca en tecnologies emerents si no se’n veu la seva contribució als objectius clau de la institució.

Tendències clau

  • L’abundància de recursos oberts porta a replantejar el paper dels educadors.
  • Hi ha una expectativa creixent de poder treballar, aprendre, estudiar i connectar amb les xarxes de cadascú en qualsevol lloc i a qualsevol hora.
  • Les tecnologies es desecentralitzen.
  • Els estudiants es consideren cada cop més com a col·laboradors, i hi ha més col·laboració entre persones d’universitats diferents, facilitada per les tecnologies col·laboratives.

Contingut de l’informe a banda, trobo molt  interessant que el projecte Horizon disposi d’un wiki on se’n pot seguir l’evolució i fer-hi contribucions; un bon exemple de portar a la pràctica el que s’analitza.


No hi ha comentaris

Abr 13 2009

TopobioGrafies de l’exili català: mashup i producció col·lectiva

Posted in General |

 topobiografies_exili.jpg

TopobioGrafies de l’exili català és un projecte del portal LletrA i de la UOC que té com a finalitat publicar itineraris personals i  literaris de l’exili català.  I ho fa en un entorn que integra Google Maps i YouTube,  i que s’obre a la participació dels usuaris que vulguin aportar-hi un itinerari personal o literari, aportacions que són revisades per un administrador abans de ser publicades. Certament no és una participació fàcil ni està a l’abast de qualsevol, però em sembla destacable que un projecte que podem situar en l’àmbit acadèmic i cultural s’obri a la participació dels usuaris i utilitzi tecnologies de mashup  (aplicació web híbrida): un referent que hauríem de tenir en compte els serveis lingüístics en el disseny de nous recursos en línia.

I ara que recordem que fa setanta anys de l’inici de l’exili, no voldria acabar aquest apunt sense recomanar El dia revolt, de Julià Guillamon,  obra a la qual enguany hem atorgat la Lletra d’Or.


No hi ha comentaris

Abr 04 2009

Els congressos, com facilitar la comunicació entre professionals?

Posted in General, Jornades |

ShinemyAquest juliol a Catalunya hi haurà tres cites importants per als serveis lingüístics i les escoles d’idiomes: el Convit – 1r congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana (16  i 17 de juliol); l’Edulearn 2009 – International Conference on Education and New Learning Techonologies (del 6 al 8), i la 16a International Conference on Learning (de l’1 al 4). El Convit serà un punt de trobada de serveis lingüístics de tots els àmbits socials —universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, empreses, ajuntaments, entitats, etc.— que té com a principals línies de treball dues qüestions cabdals: l’adaptació dels serveis lingüístics als sistemes de comunicació en xarxa i les estratègies per adequar els serveis lingüístics a un entorn multilingüe. No hauria de passar per alt el valor que té que sigui d’àmbit realment nacional, ara que cada cop més ens hem acostumat a llegir i sentir “nacional de Catalunya”. L’Edulearn, d’abast internacional, tractarà de la innovació docent, amb una sublínia específica per a l’aprenentatge de llengües; l’e-learning; les tecnologies emergents (m-learning, aplicacions web a l’aula…); el desenvolupament i la gestió de continguts digitals (e-portfolios, gestió del coneixement, propietat intel·lectual i plagi…), a més d’altres qüestions interessants. Finalment, la 16a International Conference on Learning té, entre les línies de treball, l’ensenyament de llengües i l’aprenentatge de segones llengües; la literacitat, el llenguatge i les multiliteracitats, i la tecnologia en l’aprenentatge.

Tres esdeveniments importants que tenen en comú les tecnologies com un dels centre d’interès. Unes tecnologies que ens permeten imaginar escenaris en què el debat i l’intercanvi d’experiències entre professionals es pugui produir més enllà dels dos o tres dies de cita presencial, necessària, d’altra banda, per establir i consolidar xarxes professionals. En tenim referents ben propers: la III Jornada del programa Compartim, del Departament de Justícia, en què, per a la inscripció, en comptes de fer un pagament, es demanava participar en els fòrums creats per proposar, comentar i votar els temes que es tractarien a la jornada; la Moodle Moot Barcelona 2008, en què es van combinar de manera integrada la participació presencial i a distància (en vaig parlar en aquest apunt), o el Congrés de la Cibersocietat, que també fa una crida a proposar temes de debat per a la pròxima edició, aquesta any 2009, i que, a més en edicions anteriors ha facilitat el multilingüisme en les comunicacions i debats amb l’ajuda d’aplicacions de traducció automàtica.


2 Comments

Mar 23 2009

Al carrer: col·laboració, valor i simplicitat

Posted in General |

Enguany Al carrer fa deu anys. Al carrer, en paraules d’Enric Gomà, el seu creador, “és un fòrum d’unes 445 persones, si fa no fa, que ens enviem frases llegides o sentides al carrer espontàniament. Frases que ens fan gràcia, que trobem curioses, intrigants o bé poètiques. És important que siguin espontànies, sentides o llegides al carrer o en establiments públics, dites o escrites per desconeguts i caçades al vol.”

És una bona mostra de valor generat a partir d’un material, frases caçades al vol, que es revaloritza en el moment en què és posat en circulació per un equip de persones d’arreu que contribuïm al projecte voluntàriament, perquè ens fa gràcia, perquè sí. I una bona mostra de com es poden tirar endavant projectes amb la tecnologia més senzilla; en aquest cas, el correu electrònic, que és el mitjà pel qual els contribuïdors fem arribar les aportacions a l’Enric i el mitjà pel qual l’Enric ens envia cada dia feiner una tria dels que més li han agradat. A més, els alcarrers es difonen per altres mitjans: la revista TimeOut Barcelona, el seu web, Verbalia (un cop al mes) i també se n’han publicat dos llibres: La vida pública (Ara Llibres), que recull els millors alcarrers dels anys 2003-2006, i Al carrer: els millors comentaris de la gent del carrer (Ara Llibres), del 1999 al 2002.

Podeu escoltar l’Enric Gomà en aquest vídeo en què explica el projecte. I si us interessa participar-hi, escriviu-li i feu-li arribar una breu presentació vostra, a enricgoma_arrova_enricgoma_punt_com.


No hi ha comentaris

Mar 14 2009

Innovar: la via IKEA

Posted in General |

Alx IKEAM’ha cridat l’atenció l’anunci del dipòsit Memòries de Caixa Catalunya: un producte adreçat a la gent gran en què la remuneració consisteix en la redacció i publicació de les memòries de la persona que el contracta i la salvaguarda dels documents de valor en una caixa forta digital. L’entitat ho explica dient que són experts a custodiar: estalvis o records, tant se val. L’anunci em porta a la memòria un apunt d’Alfons Cornella en què exposa com les empreses poden generar oportunitats a partir d’explotar el coneixement-marca en comptes del producte-marca, és a dir, d’explotar el que se sap fer en comptes del que es fa. Ho il·lustra amb uns quants casos, com el d’IKEA amb el projecte Boklok. Amb aquest projecte IKEA obre una nova línia de negoci, que no consisteix a ampliar el mercat d’allò que fa (com seria, per exemple, fer una línia de mobles i objectes per a casa per a un públic diferent del que ja té) sinó a explotar allò que sap fer, i això es concreta en la venda de cases per al seu públic, unes cases que es presenten com a “better homes for the many people”.

A les universitats, els efectes de l’adaptació a Bolonya, l’EEES, transcendeixen les qüestions de què es fan ressò els mitjans i fan replantejar moltes coses, entre d’altres, el rol dels serveis lingüístics i les escoles universitàries d’idiomes. Més que mai es fa necessari activar el pensament estratègic i la visió de futur. Hi ha dues grans línies per on tirar: la de producte-marca ens porta a oferir els nostres serveis a nous públics, una qüestió que hem tractat sovint al Servei de Llengües: cursos de llengua per a joves preuniversitaris, per a centres de recerca, per a gent gran, per a empreses… La de coneixement-marca ens porta a identificar allò que sabem fer i oferir nous serveis a partir d’aquí. La primera línia ens porta a competir en el mercat amb empreses que ofereixen aquests mateixos serveis, ja existents i identificats pel públic; la segona ens porta a inventar serveis nous en un context, la universitat, en principi poc favorable, ja que no funciona per les regles del mercat, en què qualsevol empresa pot oferir qualsevol servei o producte si acredita que té els requisits que establerts normativament, sinó per nínxols assignats a unes unitats organitzatives o a unes altres (això correspon a aquesta oficina, allò altre als departaments…), i també sovint per la capacitat de fer pressió.

Personalment, la segona opció em sembla molt més engrescadora, justament pel repte que implica, i també perquè trobo que té més sentit de ser, en el meu cas, ja que treballo en una universitat pública i crec que el paper de les administracions no és fer la competència a les empreses. És una opinió, discutible, sens dubte; el que em sembla que no és discutible és que cal preparar la ruta del viatge i, per tant, decidir quin camí es pren.


No hi ha comentaris

Feb 01 2009

Informe Horizon 2009

Posted in General |

Ja es pot consultar l’edició 2009 de l’Informe Horizon, un projecte del New Media Consortium que, des de fa sis anys (els darrers en co·laboració amb Educause), té com a objectiu identificar les tecnologies emergents que tindran un fort impacte en les institucions educatives, en els àmbits de  l’aprenentatge, l’ensenyament, la recerca i l’expressió. Cada edició presenta sis tecnologies emergents, amb una previsió de l’horitzó d’implantació, les tendències clau i els principals reptes que hi estan associats.

Destaco algunes qüestions que m’han interessat especialment de l’edició d’enguany. Com a tendències clau, dues. En primer lloc, la constatació que la intel·ligència col·lectiva porta a redefinir els conceptes d’ambigüitat i imprecisió: en la mesura que els aprenents volen tenir el control dels seus entorns i són conscients que tenen una gran quantitat de coneixement a un clic, els problemes s’obren a múltiples solucions correctes, i el sistema d’aprenentatge de dalt a baix entra en crisi.  En segon lloc, la rellevància que adquireix la literacitat visual com a habilitat per codificar, descodificar i determinar la credibilitat i autenticitat de les dades.

Com a reptes crítics, la necessitat creixent d’ensenyar/aprendre noves habilitats clau: la literacitat visual mateixa, i també la informacional i la tecnològica; l’expectativa que han d’afrontar les universitats per oferir continguts i serveis a través de dispositius mòbils, i la necessita de donar resposta als canvis profunds que comencen a emergir en les formes de producció de la recerca i el treball acadèmic:

Students who are living and learning with technologies that generate dynamic forms of content may find the current formalism and structure of scholarship and research to be static and “dead” as a way of collecting, analyzing and sharing results.

Com a tecnologies, la secció dedicada al web personal (o entorns d’aprenentatge i de treball personals), no tant pel que s’hi diu, sinó com un element més que fa veure, d’una banda, la necessitat d’integrar els entorns personals amb els institucionals i, de l’altra, la importància de desenvolupar, compartir o avaluar pràctiques educatives amb eines del web 2.0.

En poques paraules, la generació Nintendo ja és a la Universitat; el potencial del web 2.0 ha canviat les pràctiques de treball i de producció del coneixement de molts dels qui de petits no vam tenir una consola, i  la internacionalització de les universitats, juntament amb les tecnologies de la informació i la comunicació, fa canviar també les maneres de treballar i comunicar-se. Ara cal que estiguem a l’alçada!

Podeu consultar l’informe a:
Horizon Report 2009


2 Comments

Gen 22 2009

2009, Any europeu de la innovació i la creativitat

Posted in General |

 El 2009 és l’Any europeu de la innovació i la creativitat, un motiu més d’estímul als serveis lingüístics universitaris per fer un salt qualitatiu endavant. I això que de motius no ens en falten: és a tocar la supressió dels crèdits de lliure elecció, gràcies als quals hem viscut els darrers anys;  els nous plans d’estudis adaptats a l’EEES porten els departaments de filologia cap a camins propers o sobreposats al nostre; la flexibilitat que ens cal per atendre una demanda cada cop més diversificada és difícil d’assolir amb les estructures actuals…

Una línia d’innovació interessant és la que apuntava la Mercè Botella, d’OpsNeo, que ens ha assessorat en el procés de planificació estratègica del Servei de Llengües: cal portar els serveis als usuaris, no esperar que els usuaris vinguin al Servei. Aprofitar els temps i espais de trànsit, cap a / des de / entre la feina, el temps de les pauses (“podríeu fer classes de conversa a l’hora de dinar?” ens deia); integrar els nostres serveis amb altres que s’ofereixen des del campus…

Som nosaltres que ens hem de moure. Hem d’esdevenir nòmades, vírics, i contaminar el campus, ser presents en tots els nodes de les xarxes, presencials i virtuals. De suport econòmic per innovar, però, no sé si ens en vindrà gaire d’Europa, amb l’excusa de la crisi. Ara bé, sempre ens queda el suport moral: Benefit from the moral support of the Year by using its name and logo!, diu el web de l’Any.


No hi ha comentaris