Marta Estella

Dono compte breument de Greplin, un cercador que ens permet indexar la informació que hem dipositat al núvol, i que he conegut gràcies a una piulada de @belpalou. En la configuració podem escollir a quins comptes nostres volem que tingui accés Greplin: twitter, gmail, dropbox, linkedin, facebook… I a partir d’aleshores podem fer cerques amb un sol clic a tota la informació que hem allotjat en aquests serveis. Podem fer cerques globals, o bé filtrar-les per servei o per altres criteris, com ara documents, missatges, persones…  N’hi ha una versió freemium més que acceptable: ens permet indexar un càlcul estimat de fins a 50.000 missatges o 10.000 documents en els serveis al núvol d’ús més habitual. Tot just l’he començat a provar i em sembla molt útil.

 

Set Tools Toys, Suzettesuzette

Reprenc el fil del que vaig escriure a Treballar sense xarxa?, en clau de presentació d’eines; tres eines bàsiques que em semblen imprescindibles per als professionals i directius de la societat del coneixement i que sovint em trobo que són encara desconegudes de molta gent que en podria treure partit, i fins i tot vistes amb un cert recel per part de directius que haurien de promoure’n l’ús en les seves organitzacions. Em refereixo als agregadors, els gestors de marcadors socials i els entorns per compartir documents.

Els agregadors ens permeten seleccionar les fonts d’informació que ens interessa seguir i rebre automàticament  les actualitzacions que s’hi van produint, una funció imprescindible per estar al dia sense el perill d’ofegar-nos en la maregassa d’informació que ens envolta. És una eina que ens evita haver d’anar a consultar un web o un blog per veure si hi ha cap novetat —un hàbit improductiu que ha perdut el sentit i que, no obstant això, veig que encara mantenen moltes persones—, i que ens permet rebre la informació que estem esperant tot seguit que es publica.

D’agregadors, en parlava amb detall en aquest apunt, Eines: com escoltar a la xarxa (2). Per ara m’he quedat amb Feedly, del qual m’agrada sobretot com cuida visualment la presentació de la informació, i també la integració de diferents mitjans: text, imatge, audiovisual.

Els marcadors socials ens permeten recollir i etiquetar els enllaços que ens interessen, i així poder-los consultar de nou quan els necessitem des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. Com que els enllaços poden ser públics, podem utilitzar els  marcadors socials per recomanar recursos o per construir un repositori compartit en una organització. Jo faig servir Mr. Wong, on tinc aquest compte. No dedico gaire temps a tenir-lo endreçat, però gairebé sempre hi trobo allò que sé que un dia vaig llegir no sé on però que em va interessar. Com a exemple de marcador corporatiu, el Servei de Llengües de la UAB manté aquest altre compte amb recursos per a l’aprenentatge de llengües.

Finalment, els entorns col·laboratius per compartir documents ens permeten compartir un document amb altres persones i anar-lo actualitzant en línia, cosa que ens estalvia haver d’anar enviant missatges de correu amb les noves versions, o que dues persones puguin treballar en un mateix document en paral·lel sense haver d’esperar que una acabi perquè pugui començar l’altra. I una funció que a mi m’és molt útil: poder treballar en un document des de diferents ordinadors, sense que em calgui anar enregistrant-ne múltiples versions en memòries USB ni enviar-me-les a mi mateixa per correu, unes pràctiques que fa temps feia habitualment i que gairebé sempre acabaven en un embolic de versions difícil de desfer. L’entorn que utilitzo habitualment és GoogleDocs, que em va prou bé.

Agregador, marcador social i entorn col·laboratiu per compartir documents: tres eines bàsiques imprescindibles que haurien de formar part de qualsevol propòsit personal de millora de la productivitat, i que, independentment de l’ús més o menys intensiu de les tecnologies en una organització, no es poden obviar en un pla de formació o, per què no, a l’hora d’obrir les portes a la incorporació de nous professionals.

El creixement exponencial de la informació a la xarxa fa que cada cop sigui més important disposar de recursos per trobar allò que realment ens interessa sense haver de fer gaires tombs. Explico en aquest apunt quatre utilitats que em van bé:

Search Options de Google: presenta, a l’inici de la pàgina de resultats, l’enllaç a “+Show options”, que ens permet filtrar els resultats per mitjà (vídeos, blogs, fòrums…), per data (del dia, de la setmana, d’una franja de dates), per pàgines vistes vs. no vistes, minimitzar o maximitzar els resultats de llocs orientats a comprar, i també veure diferents formats de presentació dels resultats: l’estàndard, una línia de temps o una roda que mostra visualment el mapa de relacions entre conceptes a partir de la nostra cerca. És una opció que només funciona per a l’anglès, és a dir, si activem aquesta llengua com a llengua d’interfície en els paràmetres de cerca de Google. Al final de l’apunt hi trobareu un vídeo explicatiu de com funciona.

SearchWiki: ens permet reordenar la llista de resultats  per posar en primer lloc els que ens semblen més rellevants i recuperar aquesta reordenació en futures cerques, com també escriure comentaris sobre els resultats. Mentre que la reordenació dels resultats només ens afectarà a nosaltres —no afecta altres usuaris, si més no, de manera directa—, els comentaris són públics. Per utilitzar aquesta opció cal que estiguem connectats a un compte de Google, que és el que ens permet identificar-nos i recuperar més endavant les nostres cerques reordenades.

Gestió dels motors de cerca del Firefox: podem afegir diversos  motors de cerca i utilitzar en cada cas el que ens convingui més; per exemple, el motor de Creative Commons per trobar obres amb aquesta llicència (molt útil per trobar imatges que podem utilitzar sense vulnerar els drets d’autor), els de YouTube, Flickr, LinkedIn, Viquipèdia, DIEC o Getty Images, per esmentar-ne uns quants de variats. Per afegir, o treure, un motor hem d’anar a la caixa de cerca de la barra superior del Firefox, situada a la dreta, desplegar el menú i seleccionar “Gestiona els motors de cerca” > “Aconsegueix més motors de cerca”. Aquesta acció ens porta als complements de Firefox que ens serveixen per a fer cerques específiques.

Una altra opció és entrar en un repositori com Mycroft i triar els complements de cerca que ens convinguin d’entre els més de 19.000 que hi ha. Com a mostra, els de les categories Diccionaris i Universitats. En aquesta darrera podem trobar-hi un complement per cercar en el catàleg de les biblioteques de diverses universitats, entre les quals la UAB, la UPC, la URV i la UPF.

Cerca de definicions: per cercar definicions de termes, podem escriure “define: el terme-que-volem-cercar” directament a la caixa de cerca i ens apareixeran els resultats que en contenen una definició.

 

Newspaper, just.Luc

En l’apunt anterior feia referència a com treballen els ja gairebé nous professionals de Catalunya. Un nou exemple: el recull mediàtic de la Jornada Estudiants pel Català elaborat per la Plataforma Universitària pel Català comença amb l’impacte que ha tingut la jornada en la blogosfera catalana. Res a veure amb els dossiers de premsa a què estem acostumats a la universitat. Algú pot pensar que, situats a Catalunya, és més interessant, posem per cas, La Opinión de Tenerife o La Voz de Avilés que no, per exemple, el blog de l’Enric Canela? Doncs bé, els dossiers de premsa de les universitats ignoren el que es publica en blogs que són tot un referent per estar al dia de l’actualitat universitària, mentre s’esmercen a resseguir obstinadament qualsevol rastre de mínima relació amb la universitat en els mitjans més inusitats. I no cal dir que no fan cap referència al que es diu de la universitat al Facebook, Twitter o altres canals que utilitzen a bastament els estudiants i altres membres de la comunitat universitària, on podem seguir debats tan interessants com el que ha encetat el professor Miquel Duran al Facebook sobre la universitat 2.0.

Jo fa temps que no segueixo els reculls de premsa, si no és per un fet molt puntual. No hi sé veure l’interès. El meu recull personalitzat me’l proporciona actualment Feedly, un lector de RSS multimèdia, amb l’ajuda d’eines com Huubs, un cercador de notícies en català —que he descobert fa poc gràcies a en Miquel Strubell— que em permet subscriure’m als termes de cerca que m’interessen. Trobaria molt més útil que la universitat ens facilités la descoberta de fonts interessants a les quals poguéssim subscriure’ns, que no dossiers empaquetats i iguals per a tothom que difícilment poden servir a ningú.