Marta Estella

Tag Archive 'identitat'

Feb 08 2010

The Yes Men Fix the World

Posted in General |

 

Detall del cartell de The Influencers 2010, de Iocose

Dissabte vaig veure el documental The Yes Men Fix the World (aquí el tràiler), dins el festival The influencers que ha tingut lloc a Barcelona. The Yes Men és un grup d’activistes que fan ‘correcció d’identitat’. En paraules seves: “Impersonating big-time criminals in order to publicly humiliate them. Our targets are leaders and big corporations who put profits ahead of everything else.”

El documental mostra diverses accions que han dut a terme: fer-se passar per un representant de la química Dow en una entrevista a la BBC i anunciar que la companyia indemnitzaria les víctimes de Bhopal; simular ser un representant del govern dels EUA i anunciar una canvi radical en la política de privatització de l’habitatge públic a Nova Orleans després del desastre de l’huracà Katrina, en què es van enderrocar conscientment edificis de protecció oficial que estaven en bon estat, i tot seguit convidar els assistents a inaugurar la reobertura de les cases; editar i distribuir una edició especial del New York Times amb les notícies que voldrien que es fessin realitat, o, en una línia més pròxima a la sobreidentificació, assistir a una convenció petroliera com a representats d’Exxon i presentar-hi unes espelmes fetes de carn humana per contrarestar el canvi climàtic.

Em van cridar l’atenció els testimonis de Bhopal i Nova Orleans, “enganyats” durant unes hores per les accions de The Yes Men, que narraven com aquest engany els havia ajudat a legitimar les seves reivindicacions i a prendre consciència que allò que demanaven —una reparació pels danys causats, en el primer cas, o poder tornar a casa seva, en el segon— era possible. Em va fer pensar sobre els límits de la capacitat d’argumentació per canviar els esquemes mentals, i sobre el poder de la performativitat, que mostraven les imatges de desenes de persones participant en la inauguració de la falsa reobertura de casa seva.

The Yes Men

No hi ha comentaris

Set 14 2009

Identitats múltiples: personals, professionals i corporatives

Posted in General |

Self portrait (multiples identities)

Quinn Ryan Mattingly Self portrait (multiples identities)

Llegeixo, gràcies a unes referències de Nancy White, un breu apunt de Josie Fraser sobre les identitats personals, professionals i corporatives (o d’organització). Crec que les identitats múltiples que constitueixen una persona són poroses i s’impregnen entre elles, a diferència de les identitats estanques que deixa entreveure el text. Però m’ha semblat interessant la distinció que s’hi fa entre la identitat professional i la corporativa. Sovint es confonen, tot i que em fa l’efecte que cada cop més és important distingir-les: les persones que treballem per a una organització ens comuniquem amb l’entorn per mitjà de molts canals, i és del tot lícit que l’organització hi vulgui transmetre uns valors, posicionaments, marca (de fet, si no ho fa ho hauria de fer), però alhora tenim també una identitat individual com a professionals que transcendeix les organitzacions per a les quals treballem. I ens podem identificar també amb comunitats professionals que emergeixen a la xarxa: seguidors del Twitter; contribuïdors de blogs; participants a espais de Ning, grups a LinkedIn…; les possibilitats són infinites.

És responsabilitat de tots els professionals gestionar acuradament les nostres identitats a la xarxa, de la mateixa manera que cal maduresa a les organitzacions per assumir l’existència d’aquestes identitats professionals individuals que es desenvolupen al costat de les identitats corporatives.


No hi ha comentaris

Feb 20 2009

Identitats digitals

Posted in General |

Dimecres al matí vaig tenir el plaer d’escoltar Juan Freire a la 15 sessió web del cicle, excel·lent, que organitza el CEFJE del Departament de Justícia, en una exposició sobre “Les persones hem de tenir identitat digital? Com construir-la“. En destaco algunes idees.

1. Tenir una identitat digital ja no és una opció, com sovint sentim a dir (“és que no tinc temps per dedicar-hi”, “no sabria què fer-ne”…). La qüestió rellevant és si la identitat digital ens la construïm nosaltres o deixem que ens la construeixin.

2. La identitat digital no està deslligada de la identitat física. Les identitats són híbrides, i la utopia/distopia d’un espai físic vs. el ciberespai no té sentit. Freire en va posar dos exemples, ben reveladors, de grups que viuen la identitat física i digital de manera totalment integrada, que no perceben que siguin dos mons diferents: els adolescents, a partir d’un estudi de la MacArthur Foundation, i la població de Libèria, a partir de la seva experiència recent en un projecte de cooperació en aquest país. De la mateixa manera, la identitat personal i la professional tendeixen a fusionar-se.

3. Hi ha diversos gèneres de participació a la xarxa: hanging out (per passar l’estona), messing around (cerca d’informació sense un objectiu concret) i geeking out (l’apropiació, l’ús intens, autònom i especialitzat de la tecnologia). I tipus diferents de xarxes: les xarxes locals (comunitats, d’amics, companys, que es comuniquen en línia quan no es troben en l’espai físic) i les xarxes d’interès, sense barreres geogràfiques ni d’edat, en les quals es poden desenvolupar les capacitats creatives i els interessos personals i professionals. I, ens deia Freire, aquest segon nivell, les xarxes d’interès, no és possible sense el primer, les xarxes locals.

4.  Cal entendre la construcció de la identitat digital des de l’aprenentatge, i ser conscients que les tecnologies condicionen l’ús que en fem. La construcció de la identitat digital demana desenvolupar competències digitals, més que no una alfabetització instrumental, menys necessària en la mesura que la tecnologia esdevé més invisible o transparent. L’enfocament tecnològic, predominant fa uns anys, és substituït per un enfocament comunicatiu, social i participatiu. La visió dels blogs com a tecnologia deixa pas a la dels blogs com a narrativa. Quan parlem de competències digitals (H. Jenkins, 2008) parlem de joc, representació simulació, apropiació, multitasca, intel·ligència col·lectiva, navegació transmediàtica…

Després d’una exposició com la de dimecres es fa més difícil entendre com moltes organitzacions encara es preocupen per si els seus treballadors es connecten a internet per a “usos personals” i no són capaces de valorar el capital que representa el fet que aquestes persones desenvolupin les seves competències digitals i produeixin continguts d’interès en horari no feiner i amb mitjans personals, no facilitats per l’empresa. O com moltes organitzacions no s’adonen de la importància d’escoltar què en diuen els seus usuaris a la xarxa, del risc que representa, per exemple, que una universitat ignori l’existència d’un nombrós grup d’alumnes al Facebook que, literalment, odia la seva gestió acadèmica.


No hi ha comentaris