Marta Estella

Tag Archive 'estratègia'

Abr 08 2010

Multilingüisme a les empreses: ELAN.cat, un toc d’alerta

Posted in General |

 

Typewriter letters, de Laineys Repertoire

Ahir es van presentar els resultats de l’estudi ELAN.cat, que ha aprofundit per a l’àmbit de Catalunya l’estudi ELAN sobre el multilingüisme a les empreses europees, realitzat el 2006.

L’estudi posa de manifest que la creixent internacionalització de l’activitat de les empreses catalanes —entre el 1998 i el 2005 les exportacions van créixer un 12,2% anual— no va acompanyada d’una estratègia sobre multilingüisme. Així, per exemple, només el 37,8% de les empreses disposa d’una estratègia formal de comunicació, i, tot i que el 15,5% té intenció de comerciar en nous mercats, només el 6,3% creu que la seva empresa necessitarà formació en qüestions culturals internacionals en els propers tres anys.

En el terreny més operatiu, els resultats tampoc no conviden gaire a l’optimisme. Només un 31,2% de les empreses té un registre dels coneixements lingüístics del seu personal, un percentatge clarament per sota del 57% obtingut en l’informe ELAN a escala europea; tan sols el 50,8% de les empreses que actuen a l’estranger tenen en compte en els processos de selecció de personal els coneixements lingüístics en la llengua dels clients, i només en el 31,1% de les empreses el personal ha fet cursos de llengües, subvencionats o en horari laboral en els darrers tres anys. Aquesta manca d’inversió en formació lingüística no es compensa amb el recurs a serveis de traducció, ja que només el 10,6% de les empreses han contractat traductors o intèrprets els darrers cinc anys. Una altra dada destacable és que el 33% d’empreses que actuen a l’estranger no tenen el web en anglès.

En resum, l’informe ELAN.cat constata una manca generalitzada d’estratègia i de bones pràctiques sobre multilingüisme a les empreses catalanes. Per començar a capgirar la situació, empreses i govern farien bé de prendre nota de les conclusions i recomanacions contingudes a Les llengües fan negoci: les empreses rendeixen millor si parlen idiomes,  del Fòrum Empresarial sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea, que el títol del document sintetitza a la perfecció.

[L’estudi ELAN.cat ha estat dissenyat i coordinat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, Linguamón-Casa de les Llengües, el Departament d’Innovació, Universitat i Empresa i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Per fer l’estudi s’ha enquestat  un miler d’empreses que tenen la seu a Catalunya, s’han analitzat 18 casos i s’han fet entrevistes amb 5 empreses i 10 experts.]


No hi ha comentaris

Abr 05 2010

Cuinar lentament, servir amb rapidesa, menjar de gust

Posted in General |

Kitchen Symphony, de Puck90

Abans de pasqua vaig llegir Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènec, una obra que se situa en el moviment per la lentitud, que, iniciat a finals dels anys vuitanta com a slow food movement per fer pedagogia del menjar plaent i responsable, compromès amb la tradició i la producció local, s’ha anat estenent a altres àmbits, com el moviment de les ciutats lentes, o l’educació mateix. Domènec hi defensa la necessitat de desaccelerar l’activitat escolar i familiar per tal de donar als aprenentatges els temps que necessiten i fa veure com la fórmula ‘més, abans i més ràpid’ dificulta, si no impedeix, els aprenentatges en profunditat, alhora que presenta un decàleg i quinze principis per a una educació lenta, juntament amb cinquanta propostes per desaccelerar el temps.

Mentre llegia l’Elogi de l’educació lenta, vaig rebre al lector de feeds El tempo de las empresas, un apunt, interessant i entretingut, de Xavier Marcet sobre la necessitat que les empreseses es gestionin en acceleració permanent per tal de ser competitives: acceleració de la innovació per poder-la amortitzar; de la logística per multiplicar la productivitat; de la relació amb el client, que amb internet ha esdevingut quasi immediata, i del temps de la informació, la immediatesa absoluta.

Dues visions del temps prou diferents i, no obstant això, totes dues em semblen essencials. Pensant en una organització com un servei lingüístic, crec que l’aparent contradicció es pot resoldre amb la fórmula: cuinar lentament, servir amb rapidesa i menjar de gust.

  • Cuinar lentament per construir una oferta de serveis (cursos, assessoraments, recursos, etc.) que anticipi i doni resposta a les necessitats de la comunitat universitària en uns escenaris cada cop més difícils de preveure. La cuina lenta vol dir reservar temps per triar els ingredients, per aprendre receptes d’altri, per assajar nous plats, no sempre reeixits, i defugir la temptació d’arrecerar-se en la comoditat del fast food.
  • Servir amb rapidesa per poder oferir aquests serveis en el moment en què es demanen o en què poden ser acceptats. El servei ràpid demana una bona organització, flexibilitat per adequar-la si cal i també compromís amb la cuina que s’ofereix.
  • Menjar de gust, sobretot, per aconseguir que el plat sigui al màxim de plaent, tant per a qui el menja com per a qui el cuina i qui el serveix.

3 Comments

Jun 27 2009

Quina marca: producte, coneixement, estil?

Posted in General |

 GavinBell_ColourfulSpicesFranchMarket

Gavin Bell Colourful spices in a French market

S’ha anunciat el llançament del BicPhone, de la marca Bic. Què tenen en comú aquest mòbil amb l’encenedor i el bolígraf de la mateixa marca? Que són pensats per a uns pocs usos, per llençar-los, per perdre’ls o per donar-los. Una marca, Bic, associada a un estil, efímer, no perdurable, i no a un producte. En un altre apunt parlàvem també de la marca-coneixement, és a dir, del que en el fons se sap fer, com a alternativa a la marca-producte, o el que es fa.

Fa temps que em pregunto si no és l’hora que els serveis lingüístics universitaris comencem a apostar per construir una marca-coneixement, més que no centrar-nos a continuar desenvolupant la marca-producte: cursos, certificacions, traduccions, etc. Per dir-ho d’alguna manera, dedicar-nos més a cuinar que a vendre productes per a la cuina. Se’m fa més difícil imaginar-me orientant-nos cap a una marca-estil: ho deixo per als gadgets, la roba i altres sectors que en saben prou, d’això. La construcció d’una marca-coneixement em sembla una qüestió crucial, ara que cada cop hi ha més possibilitats a la xarxa per disposar, d’una manera o altra, dels serveis que oferim, i sovint gratuïtament (recursos per aprendre llengües, traductors en línia, plataformes  per als intercanvis lingüístics, etc.). És cert que són això, possibilitats, encara no una alternativa real, però poden començar a ser-ho en poc temps, com ha passat en el món de la música i dels mitjans de comunicació. L’article d’Imma Tubella “La universidad en tiempos de ‘El nombre de la rosa’ “ apunta en aquesta direcció. I sí que són alternatives reals les empreses que presten molts dels serveis que oferim (cursos, traduccions, acreditació de nivell de llengua…). Davant d’aquesta situació, la marca-coneixement sembla l’única via que pot aportar un valor afegit a la nostra tasca.

Hi he estat rumiant aquests dies, en començar a fer la valoració del curs que acaba i pensar en les línies de treball del curs vinent. Dues possibles línies per reimaginar-nos, no prou madurades:

La transferència de coneixement. Els serveis lingüístics universitaris vam néixer practicant el sharism avant la lettre (que no hauríem fet fa vint anys si haguéssim tingut les possibilitats de comunicar-nos i publicar que tenim ara), amb una actitud una mica naïf, potser. Amb els anys s’ha anat fent evident que la transferència de coneixement és una funció important de la universitat, com també els beneficis d’oferir recursos en obert, reconeguts per la mateixa OCDE. Doncs bé, podríem mirar-nos des d’aquesta òptica la producció i difusió de recursos?, o treballar per fer arribar l’expertesa, el know how que hem desenvolupat al llarg dels anys a altres àmbits del nostre sector professional, el de les llengües?, o per fer-lo arribar a altres sectors del nostre àmbit, la universitat, no vinculats a les llengües?

La igualtat d’oportunitats, la inclusió social. De fa temps que els serveis lingüístics hem creat coneixement i recursos en l’ús no sexista de la llengua, en  l’àmbit del voluntariat (lingüístic) i en l’acollida de persones nouvingudes, però no hi hem vist mai cap relació. Podríem imaginar-nos-ho com una línia de treball per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social, que abastés també qüestions com l’accessibilitat en les comunicacions (llengua de signes, subtitulació de conferències), suport lingüístic en els programes per facilitar l’arribada a la Universitat als col·lectius que hi estan infrarepresentats, o criteris lingüístics per assegurar la no-discriminació lingüística en àmbits altres que el de gènere-sexe.

Són dues possibles línies de treball per reimaginar-nos, tot just esbossades. Ja tinc deures per a l’estiu.


No hi ha comentaris

« Prev