Marta Estella

Tag Archive 'estratègia'

Jul 16 2011

Retallar o créixer?

Posted in General |

M’ha agradat llegir l’apunt de Xavier Marcet El proyecto no es recortar, el proyecto es crecer. Hi alerta contra la retallada sense projecte de futur, sense estratègia per al creixement. M’ha agradat especialment la síntesi final:

Es un tiempo de excels menguantes, antes era un tiempo de powerpoints crecientes, quizás le ha llegado la hora a los words sensatos y orientados a futuro.

Em sembla una reflexió assenyada, i oportuna ara que en la presentació de les bases del nou model universitari català es destaca que “s’avança cap a un model de prestació de serveis comuns entre les universitats que permeti estalviar costos”.


No hi ha comentaris

Jun 06 2011

Jyväskylä [2]: el Centre de Llengües

Posted in General |

Kilieskus – Language Centre

La Universitat de Jyväskylä té un Centre de Llengües potent, integrat per 85 professionals que treballen per promoure l’aprenentatge de les llengües i la comunicació. Crida l’atenció l’aposta ferma per transcendir l’àmbit de la llengua estricta, amb una oferta que recorre la competència intercultural, la comunicació per al món laboral i la comunicació amb finalitats acadèmiques. Communication in a Multicultural Workplace, EU Presentations, Autoethnography: Writing from Self, Qualitative Research Writing, Working with Corpus Tools són alguns dels cursos de l’oferta en anglès.

Destaquen així mateix la varietat i la flexibilitat: cursos dirigits en 16 llengües, recursos per a l’aprenentatge autònom en una quarantena i un programa de parelles lingüístiques obert a totes les llengües; oferta presencial i semipresencial, o cursos que van de les 8 a les 70 hores de presència, amb una àmplia gamma intermèdia, atenent les característiques del curs i el públic a qui s’adreça.

És remarcable el programa de parelles lingüístiques, EOTO. Creat el 1993, es tracta d’un programa semidirigit: el Centre de Llengües, que n’ha bastit l’itinerari formatiu i que en certifica l’assoliment, hi posa també el suport d’un professor, que no ha de conèixer necessàriament les llengües que intercanvien els aprenents.

Entre els recursos que ofereix el Centre, destaquen KOPS, una eina per planificar l’estudi de llengües i comunicació, i Omnibus, un recurs per a la preparació per a l’aprenentatge en línia. Són dos recursos senzills, d’estètica caduca, que mostren, però, la voluntat d’atendre les diverses maneres d’aproximar-se a l’aprenentatge de llengües.

El Centre de Llengües té aliances amb departaments i centres de la Universitat de Jyväskylä, amb els quals participa en projectes com Language Campus o F-Shape. Així mateix, conjuntament amb la Unitat de Comunicació i Promoció, ofereix serveis de traducció, revisió  i edició de textos, amb un enfocament que va també més enllà de la llengua i entra en la competència cultural, les relacions públiques i els mitjans de comunicació. Des d’aquest àmbit han començat a treballar en un projecte molt semblant a la nomenclatura interuniversitària en anglès de les universitats catalanes.

En definitiva, el Centre de Llengües de la Universitat de Jyväskylä és un projecte ambiciós, amb una trajectòria d’estratègia sòlida i orientada a resultats, com es pot veure en aquest quadre resum de l’activitat dels darrers anys [pdf]. Un Centre de Llengües que sap què vol. En paraules de la seva directora, Peppi Taalas:

Our aim is that every student graduates with the language skills needed to communicate their expertise to others in a confident and competent way no only in their native language, but also in other required languages.


No hi ha comentaris

Feb 16 2011

Qui necessita un pla?

Posted in General |

Need

Un pla pot respondre a necessitats de tipus divers: necessitats normatives, necessitats formulades explícitament o necessitats subjectives. Els plans de llengües de les universitats van sorgir fa anys fruit de necessitats subjectives, unes necessitats percebudes sobretot pels serveis lingüístics, que ens vam autoassignar, en molts casos, l’encàrrec d’elaborar el pla i maldar després perquè fos pres en consideració. Actualment, els plans de llengües de les universitats de Catalunya responen a necessitats formulades explícitament, per part dels equips de govern. Aquesta formulació explícita no és del tot aliena als incentius que representa el fet de disposar d’un pla de llengües, en la mesura que ha estat un indicador per al finançament per objectius de les universitats. Som lluny encara d’uns plans de llengües que responguin a necessitats normatives, com em deien unes col·legues de Finlàndia que s’esdevé a les universitats d’aquest país. I en el nostre context, em costa trobar-hi avantatges, a una hipotètica necessitat que es formulés com a norma. La situació actual em sembla prou satisfactòria: els plans de llengües responen a demandes explícites dels equips de govern, més o menys incentivades externament, però també, i en alguns casos sobretot, com a resposta a necessitats reconegudes i articulades internament.

El pas d’uns plans de llengües que responen a necessitats subjectives dels serveis lingüístics a uns plans que resulten d’una necessitat formulada explícitament pels equips de govern no és banal. Té efectes importants, entre els quals el replantejament del rol que tenim els serveis lingüístics en la planificació lingüística de les universitats i la capacitat d’influència en la política lingüística universitària. D’això i d’altres qüestions, en parlarem aquesta setmana la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives a la Universitat de Vic.

Imatge: Need, de Tom Maglieri
Some rights reserved


No hi ha comentaris

Feb 01 2011

Què he après sobre plans de llengües?

Posted in General |

Pla de llengües: una aposta estratègica pel multilingüisme

Dimecres passat el Consell de Govern de la UAB va aprovar el nou Pla de llengües de la Universitat.* Han passat  dotze anys des del 1999, en què es va aprovar el primer Pla de qualitat lingüística a la UAB; vuit des de l’aprovació del segon Pla de qualitat lingüística, el 2003, i tres des de l’aprovació del primer Pla de llengües, el 2008. Han estat dotze anys  intensos en la redefinició de la visió de la política lingüística a les universitats catalanes (en parlaré un altre dia), i també rics d’aprenentatges en la manera de treballar en els plans de llengües a la UAB.

Exposo tot seguit cinc d’aquests aprenentatges.

Sobre l’ambició i el possibilisme. Al llarg dels anys ens hem mogut entre les declaracions de principis, sovint de difícil materialització, i les actuacions possibilistes, de vegades mancades d’ambició. En el nou Pla hem mirat de resoldre aquesta tensió mitjançant la fixació d’un full de ruta a cinc anys vista, que conté una visió i un marc general ambiciós, i una llista d’actuacions per al 2011, prioritzades. El marc general empara discursos i pràctiques volguts però que  no han pogut ser prioritzats per a enguany, i indiquen el camí a recórrer; les actuacions marquen els compromisos contrets.

Sobre els recursos. Ara em sembla obvi; fa anys no tant: un pla sense recursos darrere difícilment pot funcionar. Cal que cada actuació porti associats un responsable i un pressupost aprovat. El fet d’optar per unes actuacions anuals ens ha permès portar el Pla al terreny dels resultats, tenint en compte les prioritats i la disponibilitat pressupostària de cada any.

Sobre l’alineació. Ara també em sembla obvi, i fa uns anys no m’ho semblava tant: el Pla de llengües ha d’estar molt ben alineat amb els objectiues estratègics de la Universitat, que en el cas de la UAB marca el Pla director. És un requisit perquè tingui impacte en l’actuació de la Universitat, i no es quedi en una declaració d’intencions.

Sobre la participació. La política lingüística és transversal. Sempre ho ha estat, però actualment hi ha més consciència dels vincles entre la política lingüística i la internacionalització, la comunicació, la política acadèmica, la política de recursos humans, etc. Durant el procés d’elaboració del nou Pla de llengües hem comptat amb la participació activa de tots els agents clau, per tal d’intentar que el Pla reculli de la millor manera possible les necessitats i les inquietuds de la comunitat universitària, i per tal d’assegurar que totes les actuacions de la Universitat que tenen implicacions lingüístiques estiguin ben alineades amb el Pla. El procés de consultes per a l’elaboració del nou Pla  ens ha portat molt de temps, molt més, amb diferència, que la redacció pròpiament dita.

Sobre la comunicació. Molt vinculada a la participació, la comunicació és un factor crític, com a garantia de transparència i com a voluntat d’establir canals oberts a la comunitat.  Amb el primer Pla de llengües, crec que hem assolit bastant el primer objectiu. El segon és més difícil: demana, d’una banda, desintegrar un document institucional en petites peces que es puguin adaptar bé a les diferents pàgines web de la Universitat, en forma de preguntes més freqüents, notícies, experiències viscudes, etc.  I, el més difícil, demana obrir canals de conversa  que arribin a les persones que ho necessiten en el moment que ho necessiten. Aquest serà el gran repte del nou Pla de llengües.

*El Pla es publicarà pròximament al web. Actualització: el Pla de llengües de la UAB ja es pot consultar al web.


No hi ha comentaris

Gen 03 2011

Expectatives davant la política lingüística del nou govern

Posted in General |

All Fingers Pointing in The “Right” Direction

Escric aquest apunt motivada per l’entrevista a Ferran Mascarell publicada a El País divendres i per  aquesta piulada de @martadblas. Què espero del nou govern en relació amb la política lingüística de Catalunya?

1. Espero que, tot i que s’hagi adscrit al Departament de Cultura, la política lingüística del nou govern tingui un caràcter realment transversal; que les persones que hi hagi al capddavant siguin capaces de bastir una visió, uns objectius i una estratègia de gran abast, i que  no els manquin els recursos ni el lideratge per aconseguir que les polítiques sobre llengües que desenvolupin totes les àrees de govern sumin en una mateixa direcció. Només una política lingüística global, forta i ferma pot estar a l’alçada d’una situació difícil com l’actual, marcada per l’ofensiva judicial contra la capacitat de decidir en política lingüística, i per noves tendències i realitats (globalització, migracions, personalització de serveis gràcies a les tecnologies…) que han posat data de caducitat a una visió de la llengua catalana com a llengua hegemònica en l’espai públic a Catalunya.

2. Espero fermesa i saviesa en la consolidació i l’avenç de l’ús del català en el sistema educatiu, en les polítiques d’acollida i en el cinema: que cada cop més puguem veure pel·lícules en versió original subtitulades en català.

3. Espero la voluntat de fer una política que tingui una orientació multilingüe, que reconegui el paper de l’anglès a Catalunya i el capital lingüístic que aporten els catalans de primera generació, i que desplegui l’oficialitat de l’occità. No continuem deixant les polítiques o els gestos sobre multilingüisme en mans de governs i opcions polítiques que volen fer minvar l’ús de les llengües pròpies.

4. Espero gosadia a l’hora d’explorar nous camins, com el reconeixement d’un cert grau d’oficialitat de l’anglès a Catalunya, o l’ús de diverses llengües en la relació dels ciutadans amb l’administració, fet que ja preveu tímidament la Llei d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

5. Espero, com deia el nou conseller a la mateixa entrevista a pròposit de la llei del cinema, capacitat “per crear un relat que em permeti buscar fins a l’últim minut l’acord i el pacte”. La fermesa i la gosadia han d’anar acompanyades de la capacitat de sumar, o difícilment ens en sortirem.

I finalment, desitjo sort, molta sort, a les persones que es posin al capdavant d’aquesta empresa.

Imatge: All fingers pointing in the “right” direction, Muhammad Ahmed

CCbyno commercialno derivate


2 Comments

Nov 04 2010

La fi de l’estratègia? Innovació 6.0

Posted in Lectures |

Caràtula d' Innovación 6.0
El concepte d’estratègia ha arribat a la seva fi? L’estratègia és progressivament substituïda per la innovació? A Innovación 6.0: el fin de la estrategia, Xavier Ferràs reflexiona sobre les limitacions de la planificació estratègica en un context dominat pels canvis disruptius, que fan molt difícil qualsevol previsió a mitjà o llarg termini, i sobre la innovació com a motor de la competitivitat en les organitzacions per tal d’adaptar-se a les noves regles del joc. A diferència del que s’esdevé en una partida d’escacs, el joc d’estratègia per excel·lència, el nou entorn econòmic es regeix per unes regles del joc dinàmiques, que pateixen canvis imprevisibles, i els jugadors, els competidors, no disposen de tota la informació sobre l’estat de les operacions.

I en aquest terreny de joc, per jugar a guanyar cal pensar fora del paradigma. Es necessiten líders innovadors més que no executius eficaços; projectes, les autèntiques unitats d’innovació, en contraposició al model d’organització basat en l’organigrama, i salmons de l’ecosistema, “aquellos individuos capaces de nadar contracorriente, de dessafiar el orden convencional de las cosas para crear nuevas realidades”.

És brillant l’exposició de Ferràs sobre l’evolució expansiva de la innovació a les empreses: des de la innovació 1.0, limitada als departaments d’I+D, fins al nou paradigma de la innovació 6.0, una innovació sistèmica, que és sobretot un tret cultural que es produeix en uns quants territoris del món on conflueixen una sèrie de factors que la fan possible i la desenvolupen. Les polítiques d’innovació futures, diu Ferràs, seran polítiques culturals.

Una obra que es fa llegir, en què res no es sobrer. Molt recomanable.

YouTube Preview Image

1 comentari

Oct 19 2010

Intel·ligència competitiva, sector públic i autofinançament: les llengües a la universitat

Posted in General |

Aquest matí ha tingut lloc la 21a sessió web: La intel·ligència competitiva a l’administració, a càrrec de Ramon Maspons, una sessió molt interessant que ha donat prou pistes sobre la rellevància de la intel·ligència competitiva, una disciplina poc coneguda i poc valorada a Catalunya, i de com es pot aplicar al sector públic. Al final d’aquest apunt hi ha un vídeo en què Maspons presenta les conclusions de la seva intervenció, i en aquest espai del portal del CEJFE podeu consultar la conferència sencera i la presentació en ppt.

En la seva intervenció, Maspons ha fet referència a l’encaix de la intel·ligència competitiva en el sector públic “només si maximitza el valor als stakeholders”. “[…]  s’ha de ser conscient que no és només la satisfacció de l’usuari final el que és una mesura d’excel·lència”. El més important és “el valor agregat percebut entre els que financen […i] això fa més complexa la gestió de la percepció”.

M’ha semblat una reflexió molt rellevant per a la situació actual de la formació en llengües a la universitat. En un context de retallada pressupostària, la percepció, o constatació, dels responsables de les finances de la universitat és que els costos que aquesta assumeix, inclosos els de la formació en llengües, són insostenibles. Una altra posició és la del govern de Catalunya, que proveeix una part del finançament de les universitats, inclòs el de la formació en llengües, però que no pateix directament les conseqüències de la manca de recursos a la universitat. També hi ha la posició dels ciutadans que, amb els seus impostos, contribueixen fortament al finançament de les universitats públiques. I finalment, però no per això menys important, hi ha la posició de l’usuari final, l’alumne dels serveis de formació en llengües, que en molts casos paga també una part important dels costos del servei.

Els serveis lingüístics universitaris tenim el repte de contribuir a trobar el punt d’equilibri entre el necessari ajustament econòmic i el resultat final dels serveis que oferim. I aquest punt d’equilibri demana una estratègia clara, en la qual la intel·ligència competitiva hi ha de tenir un paper destacat.

YouTube Preview Image

No hi ha comentaris

Jun 29 2010

De com un dinosaure a la xarxa es converteix en pardal

Posted in Jornades |

 

Aquest matí he assistit a la ponència “La nueva gestión del conocimiento (y de las personas) en la época de la colaboración y de las redes”, amb què Luis Suárez ha obert el X Seminari Compartim. Luis Suárez, ambaixador de software social d’IBM, és el responsable d’impulsar el treball en entorns col·laboratius corporatius en una organització en què tradicionalment la cultura del correu electrònic ha estat hegemònica.

Ha exposat la seva experiència en la transformació del model d’organització d’IBM a través del canvi en els sistemes de comunicació interna. Suárez ha mostrat una gran capacitat de persuasió en el desplegament d’un argumentari a favor de l’eficiència del treball en entorns de software social, en contrast amb els sistemes de treball que tenen com a base el correu i les reunions. El correu, ha dit, demana una inversió molt gran de temps (2-3h diàries?) per a la realització de tasques del tot improductives, com ara buidar la bústia quan arriba al límit de la capacitat, i resulta clarament ineficient en un context en què la majoria de persones treballa en múltiples projectes amb equips diferents. D’altra banda, ha estat categòric a afirmar que en les reunions se sol col·laborar poc, i que els resultats no solen compensar els costos que representen en desplaçaments i el mateix temps de la reunió. Suárez predica amb l’exemple i limita l’ús del correu a les comunicacions confidencials i a la gestió de l’agenda corporativa, en aquest cas per limitacions tècniques del software emprat. En el projecte personal “A world without email” registra el descens progressiu en el nombre de comunicacions per correu electrònic en què participa com a emissor o receptor.

Suárez ha explicat com el treball en xarxes socials ha facilitat a IBM la transició d’una organització jeràrquica cap a una nova realitat sostinguda en la connexió, en la qual el treball es fa en comunitats i en xarxes. En aquesta nova realitat els caps estableixen nous paràmetres de lideratge, com a facilitadors i coordinadors, i són els equips els que prenen bona part de les decisions. En una ponència rodona, no hi podien faltar dades sobre l’estalvi aconseguit per la reducció de costos en viatges i en servidors de correu, i dades sobre l’augment de la satisfacció i de la productivitat. Les dades més impactants?: les de la penetració creixent del software social en una companyia que té 500.000 empleats i que fins no fa gaire era percebuda com un dinosaure moribund, un dinosaure que, un cop dins la xarxa, s’ha convertit en un àgil pardal.

Imatge: Lego dinosaur, d’adactio


1 comentari

Jun 06 2010

El fanatisme dels processos

Posted in General |

 

Process-driven fanaticism: em crida l’atenció aquest terme que llegeixo a l’article Collaborative translation, de Beninatto i DePalma. L’empren per referir-se a un dels defectes del sistema tradicional de traducció, que es basa en la seqüència traducció – edició – revisió. Afirmen que entre els factors que fan minvar la qualitat dels treballs de traducció hi ha un plantejament que crea “highly compliant processes with lots of documentable steps, but very little added value”. Sostenen que la traducció no té per què funcionar a partir d’aquests esquemes tayloristes i que és molt més efectiu un model de traducció col·laborativa en què els projectes de traducció es fan en comunitats ad hoc.  Aquestes comunitats estan formades per traductors, experts en la matèria, dissenyadors i supervisors per part dels clients, coordinats pel gestor del projecte. Tothom participa en els projectes en temps real; no hi ha una seqüència de passos, sinó moltes persones que intervenen alhora, cadascuna des de la funció que té assignada. Els autors esmenten alguns casos d’èxit d’empreses i projectes que utilitzen aquest sistema i pronostiquen que d’aquí a poc temps les traduccions es faran al web, de manera continuada i a càrrec dels millors traductors, independentment d’on siguin i de les eines d’escriptori de què disposin.

Em sembla interessant el qüestionament de l’enfocament tradicional del treball per processos, més enllà de l’àmbit concret de la traducció. Quan arreu els temps de producció de productes i serveis es redueixen cada cop més, i hi ha disponibles plataformes per al treball col·laboratiu i la comunicació síncrona, penso si no seria possible, si no caldria, adoptar l’enfocament col·laboratiu que exposen Beninatto i DePalma com a model de treball per a una organització.

Imatge: Charlie Chaplin Modern Times,  d’Adam Crowe


No hi ha comentaris

Mai 08 2010

Aplicacions pedagògiques del web 2.0

Posted in General, Jornades |

 

Ahir va tenir lloc a UAB Idiomes Barcelona la jornada sobre Aplicacions pedagògiques del web 2.0. Una jornada exquisida que tanca el cicle d’actes organitzats aquest curs per commemorar el desè aniversari d’aquest centre. Felicito l’equip de professionals d’UAB Idiomes Barcelona per l’encert de la jornada, tant en el plantejament com en la materialització. Vaig tenir el plaer de presentar-hi la sessió de la tarda, en la qual Ian James, Joan-Tomàs Pujolà i Enric Serra van traçar camins ben suggeridors sobre la pràctica docent en l’aula d’idiomes i sobre els fonaments que sostenen l’ús intensiu del web 2.0 i la integració de la literacitat digital en l’ensenyament i aprentantge de llengües. Un bon final per a una jornada que havia començat amb força, amb les intervencions de Nicky Hockly i Jamie Keddie, que van mostrar una excel·lent tria de recursos i activitats, seguides de la presentació del model d’UAB Idiomes 2.0 a càrrec de Javier Sánchez Bolado i Kieran Donagy i, per tancar el matí, l’experiència de Beatriz González i Lola Torres en el foment de l’autonomia dels aprenents.

Vaig sortir-ne amb energia i ganes de debatre sobre moltes de les qüestions que es van anar desgranant al llarg de la jornada. N’apunto tres que em pre-ocupen darrerament:

  • Constato una eclosió de pràctiques docents en l’ensenyament de llengües mediades per la xarxa, o el web 2.0, que contrasta amb les gairebé nul·les manifestacions sobre aquesta qüestió en termes d’estratègia directiva dels serveis lingüístics i dels centres d’idiomes: quins són els objectius prioritaris de l’organització en relació amb la xarxa, i quin n’és el marc de funcionament. A què es deu aquest silenci en l’àmbit directiu? No s’han sabut comunicar prou bé els beneficis de la xarxa, o els riscos de no marcar-hi la pròpia empremta?  Sobre l’estratègia 2.0 en els serveis lingüístics, en parlava no fa gaire a l’article “Els serveis lingüístics 2.0”, publicat a Llengua i Ús, núm. 46 (p. 38).
  • En relació amb el punt anterior, trobo a faltar també anàlisi de resultats, tant en el nivell d’evidències sobre els efectes de les aplicacions pedagògiques del web 2.0 en l’aprenentatge de llengües, com en el nivell més estratègic: ROI, mètriques, etc. No les tenim perquè no hi ha estratègia directiva?, perquè potser és prematur? No ens recreem en l’experimentació?
  • Trobo a faltar les veus dels aprenents de llengües, més enllà de testimoniatges puntuals, unes veus que en uns moments en què sembla que tot està en qüestionament, em semblen fonamentals. Per exemple, es poden bandejar els campus virtuals per obsolets, però un estudiant universitari que, amb els nous graus, pot arribar a tenir tres i quatre professors en una mateixa assignatura, com viuria un procés d’aprenentatge que calgués evidenciar en múltiples plataformes escollides per aquest contingent de docents?

De ben segur que sobre aquestes i altres qüestions tindrem ocasió de parlar-ne amb els amics i amigues d’UAB Idiomes i d’altres professionals que tresquen pels mateixos camins.

Fotografia: Agustí Camps


6 Comments

Next »