Ja es pot consultar l’edició 2009 de l’Informe Horizon, un projecte del New Media Consortium que, des de fa sis anys (els darrers en co·laboració amb Educause), té com a objectiu identificar les tecnologies emergents que tindran un fort impacte en les institucions educatives, en els àmbits de l’aprenentatge, l’ensenyament, la recerca i l’expressió. Cada edició presenta sis tecnologies emergents, amb una previsió de l’horitzó d’implantació, les tendències clau i els principals reptes que hi estan associats.
Destaco algunes qüestions que m’han interessat especialment de l’edició d’enguany. Com a tendències clau, dues. En primer lloc, la constatació que la intel·ligència col·lectiva porta a redefinir els conceptes d’ambigüitat i imprecisió: en la mesura que els aprenents volen tenir el control dels seus entorns i són conscients que tenen una gran quantitat de coneixement a un clic, els problemes s’obren a múltiples solucions correctes, i el sistema d’aprenentatge de dalt a baix entra en crisi. En segon lloc, la rellevància que adquireix la literacitat visual com a habilitat per codificar, descodificar i determinar la credibilitat i autenticitat de les dades.
Com a reptes crítics, la necessitat creixent d’ensenyar/aprendre noves habilitats clau: la literacitat visual mateixa, i també la informacional i la tecnològica; l’expectativa que han d’afrontar les universitats per oferir continguts i serveis a través de dispositius mòbils, i la necessita de donar resposta als canvis profunds que comencen a emergir en les formes de producció de la recerca i el treball acadèmic:
Students who are living and learning with technologies that generate dynamic forms of content may find the current formalism and structure of scholarship and research to be static and “dead” as a way of collecting, analyzing and sharing results.
Com a tecnologies, la secció dedicada al web personal (o entorns d’aprenentatge i de treball personals), no tant pel que s’hi diu, sinó com un element més que fa veure, d’una banda, la necessitat d’integrar els entorns personals amb els institucionals i, de l’altra, la importància de desenvolupar, compartir o avaluar pràctiques educatives amb eines del web 2.0.
En poques paraules, la generació Nintendo ja és a la Universitat; el potencial del web 2.0 ha canviat les pràctiques de treball i de producció del coneixement de molts dels qui de petits no vam tenir una consola, i la internacionalització de les universitats, juntament amb les tecnologies de la informació i la comunicació, fa canviar també les maneres de treballar i comunicar-se. Ara cal que estiguem a l’alçada!
Podeu consultar l’informe a:
