Marta Estella

Tag Archive 'empresa'

Jul 10 2011

CILT: making languages matter

Posted in General |

CILT

L’hegemonia de l’anglès com a llengua de comunicació global pot portar a no considerar els països anglòfons com a font de recursos sobre multilingüisme i aprenentatge de llengües. Però res més lluny de la realitat: de recursos interessants n’hi ha, i situats en la perspectiva catalana tenen el valor afegit de portar-nos a veure el món de les llengües des d’una òptica ben diferent a l’habitual, un exercici sempre saludable.

Darrerament he escrit en aquest blog sobre dues iniciatives al Regne Unit relacionades amb la promoció de l’aprenentatge i l’ús de llengües: The Wall of Languages i el Pla per les llengües minoritàries. Avui dono compte del portal del CILT, The National Centre for Langues, una entitat que té com a objectiu “proporcionar lideratge per desenvolupar qualitat i excel·lència en el camp de les llengües i les habilitats interculturals”, també al Regne Unit.

El portal integra una tria de materials, estudis i dades sobre l’aprenentatge i ús de les llengües en diferents àmbits: tots els nivells educatius, la formació de formadors, les llengües de les comunitats immigrades i les llengües a la feina. La selecció i presentació dels continguts, molt cuidada, s’orienta clarament a la sensibilització sobre la rellevància de les llengües en cadascun d’aquests camps i a proporcionar informació pràctica per a persones i organitzacions. Em semblen especialment interessants les seccions sobre les llengües de les comunitats i les llengües a la feina, dos àmbits que en l’agenda del CILT situa com a elements clau per a una societat millor i per al desenvolupament de l’economia. I em sembla oportú destacar-les ara que el CILT ha vist reduïda la seva activitat de resultes del canvi de govern de l’any passat.


No hi ha comentaris

Jun 22 2011

Auditar les llengües a les organitzacions

Posted in Lectures |

Linguistic auditing

He llegit Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations, de Nigel Reeves i Colin Wright. És un manual, clar i concís, que recorre el procés que cal seguir per fer l’auditoria lingüística d’una empresa: la fase preliminar a la realització de l’auditoria, la integració de l’auditoria en la planificació de l’empresa, la coneixença de l’organització, l’anàlisi d’usos i necessitats lingüístiques del personal que hi treballa, l’avaluació de les competències lingüístiques d’aquest personal i l’informe final. Els autors hi exposen metodologies i eines que es poden utilitzar en les diferents fases del procés, i les complementen amb un repertori de diagrames, graelles, qüestionaris i llistes de control, molt útils, que es presenten com a apèndixs.

Entre les moltes remarques que fan Reeves i Wright al llarg de l’obra, en destaco tres. En primer lloc, la importància de la triangulació en la fase d’anàlisi; per tal de conèixer quins són els usos lingüístics reals de l’organització, cal prendre en consideració el punt de vista de les seves diferents capes: la visió política dels directius, la visió executiva dels comandaments intermedis i la pràctica del personal que treballa en la primera línia. Em sembla també destacable la reflexió sobre la necessitat de distingir clarament entre l’auditoria i la formació lingüística que se’n pot derivar, fins al punt de recomanar que auditoria i formació s’encarreguin a ens diferents. D’aquesta manera, afirmen els autors, s’evita el biaix que introdueix el centre proveïdor de la formació lingüística, que tendirà a partir del seu sistema de formació, i es reforça la idea que l’auditoria no s’ha de centrar en la formació, sinó a avaluar el paper que l’ús de les llengües (llengües estrangeres, diuen els autors) té en el desenvolupament de l’organització, i el seu valor potencial. L’auditoria, ens diuen, ha de servir sobretot per ajudar l’organització a prendre les decisions estratègiques adequades en les polítiques de selecció, en l’organització i fucionament interns i en l’assignació de recursos per a la formació.

Però el que m’ha semblat més interessant és la recomanació d’introduir l’observació en el lloc de treball (work shadowing) en comptes de l’avaluació formal per analitzar certs contextos, tot i les dificultats que pot representar aquesta opció. Seria el cas, per exemple, d’analitzar la capacitat d’utilitzar la llengua per assolir uns determinats objectius en un procés de negociació, la capacitat d’utilitzar la llengua per consolidar relacions, o l’anàlisi de situacions en què la consciència [inter]cultural pot ser tan important com el domini de la llengua. Així mateix, diuen Reeves i Wright, l’observació en el lloc de treball permet avaluar l’ús efectiu d’altres estratègies de comunicació que les pures habilitats lingüístiques formals.

Linguistic Auditing: a Guide to Identifying Foreign Language Communication Needs in Corporations és una obra que aborda situacions complexes amb propostes simples, essencials; és, en definitiva, un bon guiatge metodològic per a qui hagi de prendre el pols lingüístic d’una organització.


2 Comments

Jun 10 2011

Jyväskylä [6]: competitivitat, carrera professional i estudiants internacionals

Posted in General |
Edifici Lyhty, Universitat de Jyväskylä

Edifici Lyhty, Universitat de Jyväskylä

Maailma lähellä – World is here és un portal que té com a finalitat facilitar el contacte entre els estudiants internacionals de Jyväskylä i les empreses de l’entorn per tal que els primers puguin fer pràctiques professionals i les segones aprofitar el bagatge lingüístic i cultural d’aquests estudiants per incrementar la seva competitivitat. És un projecte de la Universitat de Jyväskylä, la Universitat JAMK de Ciències Aplicades i altres institucions de la Finlàndia central.

Les empreses poden publicar-hi ofertes i els estudiants el seu portfolio i carta de presentació, que s’integren a la base de dades del portal. Les competències lingüístiques i el coneixement cultural són dos dels cincs filtres principals que poden aplicar les empreses per trobar el perfil d’estudiant que respon a les seves necessitats. Va ser tot un plaer escoltar com el responsable del projecte a la Universitat de Jyväskylä, del Servei de Carrera Professional, parlar de la importància de la competència intercultural per a les empreses, o de la necessitat d’aprendre finès per als estudiants encara que no sigui estrictament necessari per al lloc de treball.


No hi ha comentaris

Mar 27 2011

Balanç del 2n Convit

Posted in Jornades |

Logo del 2n Congrés Convit

Acabat el 2n Congrés Convit, s’imposa fer-ne balanç. No m’és gens fàcil. Hi ha elements de pes en el plat positiu de la balança: l’encert dels dos eixos que han articulat el Congrés, immigració i empresa; la creació d’un espai per “compartir experiències i inquietuds, i proposar eines i estratègies”, objectiu principal de la trobada; el gruix de les qüestions tractades, que Jordi de Bofarull, brillant, va resumir en les conclusions del Congrés; el format de les intervencions: les entrevistes públiques enlloc de conferències i les tertúlies dirigides enlloc de taules rodones (excel·lent, la conducció de Coia Ballesté, dijous), i, finalment, la consolidació de la iniciativa: després de Girona, el 2009, i ara Reus, Perpinyà i Alcúdia han presentat candidatura per ser seu del 3r Convit.

Però també em pesen els interrogants: ¿no hem fet del Convit un espai-temps on ens recreem amb la il·lusió d’un futur per al català que no podem sostenir en la realitat, present o futura?, ¿un recer on ens sentim comfortables al voltant d’un discurs conegut que ens tranquil·litza i ens referma en les nostres conviccions, fora del “món hostil” que hi ha a l’exterior?

La meva aportació per al 3r Convit: fem créixer aquest espai de trobada i reflexió, que ja se’m fa necessari, i obrim una mica les portes perquè hi corri l’aire.


2 Comments

Mar 24 2011

Primer dia del 2n Convit

Posted in Jornades |

Logo Congrés 2n Convit

Agrupo en aquest apunt les piulades que he fet avui durant el 2n Convit, Congrés de serveis lingüístics de territoris de parla catalana.

  • Intervé Andreu Domingo, entrevistat per Rita Marzoa. [Format] Arriscat i interessant
  • Domingo: Sistemes migratoris diversos però convergents als territoris de parla catalana
  • Domingo: [Als] Països Catalans, sistemes de reproducció complexos basats en la immigració. Però heterogeneïtat de cada territori administratiu
  • Domingo: El català, element d’identitat perquè ha estat eina d’integració, per a l’ascensió social
  • Domingo: Immigració, [cal considerar-la] fet fundacional de la identitat catalana. Clau: coneixement i ús del català = millora de vida per a la població immigrada?
  • Patricia L Duarte desmunta el tòpic del monolingüisme castellà dels immigrants llatinoamericans. Diu que parla català a pesar dels catalans
  • [Coia] Ballesté: El català és més simbòlic i el castellà més pràctic?
  • [Amado] Alarcón: Etnoestratificació laboral, associada a l’ús d’una llengua. Precarització, rebuig als immigrants: [perill que el] català [sigui] vist com a llengua d’explotació
  • Ben Ali: Nouvinguts fins quan? Pregunta que demana respostes
  • Duarte: El voluntariat lingüístic mostra la ficció: si el català s’usés normalment no caldria voluntariat
  • Ballesté: Acollim bé. Integrem bé?
  • Alarcón: Els immigrants demanen cursos de català diferenciats segons l’origen lingüístic dels alumnes
  • Duarte: No falten eines, falten catalans que parlin català
  • El derrotisme desincentiva l’adopció del català. Saperas: “Ningú s’apunta a un club de futbol que va a la cua”
  • L’empresa com a palanca de canvi lingüístic. Alarcón: Molts joves comencen a parlar català quan comencen a treballar
  • [Josep M.] Canyelles: Cal fer entrar la llengua en la responsabilitat social, o si no, s’utilitza la responsabilitat social per deixar la llengua a banda
  • Canyelles: La llengua com a responsabilitat social continua sent tabú. La por anul·la la complexitat
  • Prats: Moltes empreses s’adonen que l’ús del català és un avantatge competitiu. Els mitjans socials hi ajuden perquè no hi ha barrera de cost.

Demà, més!


No hi ha comentaris

Des 02 2010

L’encert del segon Convit

Posted in Jornades |

Logo 2n Congrés Convit

S’ha obert la inscripció al Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana. L’esdeveniment gira entorn de dos eixos: llengua i immigració, i llengua i empresa. Em sembla un gran encert aquesta tria: són dos àmbits clau en la configuració de les pràctiques lingüístiques a Catalunya. D’immigració i llengua, se n’ha tractat a bastament, molt sovint des de la mirada de l’acollida lingüística i de la projecció de la veu dels nous catalanoparlants. A l’empresa s’hi ha parat menys atenció, i els estudis i accions que s’han fet en aquest àmbit han tingut menys ressò, una tendència que ha començat a canviar darrerament. Estudis com l’ELAN.cat sobre el multilingüisme a les empreses, recursos com El multilingüisme als webs d’empresa, formació com el postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural exemplifiquen aquest gir, del tot necessari. Benvingut, doncs, aquest Convit de la ciutat de Reus, seu del congrés, a “compartir experiències i inquietuds, i proposar eines i estratègies que permetin l’adequació al nou context social i que responguin a les necessitats presents i futures”.


No hi ha comentaris